No he visitat mai El Bulli ni tampoc conec personalment a Ferran Adrià, situació normal per a la gran majoria de ciutadans. Però, l’entrevista d’en Salvador Garcia-Arbós (PRESÈNCIA, 29/7/11), m’ajudat molt a conèixer la vessant professional del famós cuiner de Cala Montjoi. M’agrada. Les darreres cròniques fan esment d’ell amb epítets com: ‘l’esperit Bulli’, ‘el cuiner millor i una de les 100 persones més influents del món’, ‘ha canviat la història de la cuina’, ‘ha marcat la cuina del futur’, ‘ha desviat les coordenades de l’epicentre de la cuina mundial’, ‘perquè hi hagi un nou Ferran, cal una nova revolució’…qualificatius recollits a mitjans tan prestigiosos com ‘Time’, ‘The New York Times’ o ‘Le Monde’. Només afegir-ne un que a la vegada és desitjós: ‘creador de noves esperances de salut i vida’. M’explico.
Moisès Broggi (Barcelona, 18-5-1908), de 103 anys, metge i pacifista català, va dir en una entrevista de ràdio que un dels secrets de la seva longevitat era, menjar poc. A Catalunya, un 10 per cent de la població de més de 30 anys és diabètica i la taxa de mortalitat és de 17,2 per cent mil habitants. L’any passat el nombre de diabètics al món, va superar els 200 milions. Aquestes persones tenen un risc elevat de patir ceguesa, insuficiència renal crònica, infart de miocardi, accident vascular cerebral i amputacions. Fet directament vinculat amb l’adopció d’hàbits que comporten canvis en l’alimentació, en qualitat i quantitat, afavoreix el sedentarisme i condueix a l’augment de l’obesitat. Pel que fa a l’hipertensió arterial, a Espanya, un 25,5 per cent de les morts totals hi són relacionades. Com mengem és fonamental per la salut. A Catalunya, els més de 7 milions d’habitants i els 22 milions de visitants, cada any, fa que el nombre de restaurants sigui extraordinàri. També els consumidors. Ja sigui els que es queden a dinar per raons de feina, o els que surten els caps de setmana i festius.
Com diu Ferran Adrià: <<…el 1994, ja queda definit el nostre concepte de creativitat i que hem d’orientar-nos a crear nous conceptes i noves tècniques. El més important d’El Bulli és saber mantenir el que ha arribat a més gent, el que ha influït més. L’esperit transmés a milers de persones. Tenir capacitat per influir>>. Doncs bé, si l’últim plat -el 1846-, el de l’any de naixement d’Auguste Escoffier que inventa l’organització racional de les cuines dels restaurants, l’estructura per partides; el -1847- podria ser el plat, sense sal i sense sucre, -plana especial en menús i cartes- per a tots els restaurants de Catalunya i de fora que si vulguin adherir, amb la finalitat de donar de menjar a totes aquelles persones malaltes d’hipertensió i de diabetis, que no tenen perquè donar cap explicació a ningú i que no volen pas ser marginats. Per a ells el nou plat ‘work in progress’, de Ferran Adrià, que podria sortir d’El Bulli Foundation, Taller i Restaurant. Quan tornin o, abans millor. Primer la salut, desprès la fama.
I, si us plau, no posin tanta sal i tanta sucre. No veuen que en posen massa! Els del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no poden fer que no hi hagi tanta importació de sucre? I la Generalitat, mitjançant el Parlament, no podria evitar tanta importació de sucre i disminuir tan consum desmesurat? No veuen que aquest és un país de diabètics?
Massa sal, massa sucre
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 4wbhGKu-CHA
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: Ya4nf7Ab_OQ
————————————————————————————-
El deure i la glòria
“Sàpiguen tots els funcionaris públics…”
<<M’he compromès, així mateix els meus col.legues del Gabinet, a un constant estímul de l’iniciativa, la responsabilitat i l’energia al servei de l’interès públic. Sàpiguen tots els funcionaris públics, sigui o no elevat el seu càrrec, que en aquesta Administració es determinaran el rang i la reputació d’un home per l’importància del treball que porti a terme i no pel nombre de persones al seu càrrec, el tamany del seu despatx o l’importància del seu pressupost. Que quedi ben clar que aquesta Administració sabrà reconèixer el mèrit en el dissentir i de l’audàcia i que saludem la controvèrsia honrada la qual finalitat sigui un canvi fructífer. Lluiteu perquè el servei públic arribi a ser una carrera noble i viua. Perquè qualsevol home i dona que treballin en una oficina del nostre Govern nacional, sense importar la seva secció o el seu grau, puguin en els anys veniders afirmar amb orgull: <<Jo vaig servir al Govern dels Estats Units en aquells moments de necessitat per a la nostra nació>>. (President John F.Kennedy, missatge als funcionaris públics federals).
La grandesa d’un Estat federal com els EUA. El desastre d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades, amb unes autonomies de ‘pandereta’, amb una injustícia fiscal que fa fredat i amb un centralisme radical a cop de decrets llei. Tornem a la mediocritat i a l’afogament econòmic i social de Catalunya:22.000 milions d’euros anuals que surten de Catalunya en impostos i no tornen, 60 milions diaris. Un 10 per cent del PIB català. Espoli únic al món. La nació catalana no demana caritat ni compassió. Demana el que és seu. Demana justícia social i fiscal. Ja n’hi ha prou senyors de Madrid!
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:hWcOHBD41vg
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A la mort de l’almirall Roger de Lloria (1305), es produïren diverses rebelions indígenes que no van ésser sufocades fins al 1313, per Ramon Montaner, que va assumir el càrrec de governador plenipotenciari de les illes fins a l’any 1316.
LA PREGUNTA de la setmana.- Què va passar a les illes de Sicília i Gerba, d’ençà l’any 1316 al 1335?
EL LEMA de la setmana.- “Les relacions públiques són la mentida organitzada”. Harold Wilson.
