“Intelligenti pauca”, “A buen entendedor, pocas palabras bastan”, “Para o bo entendedor, poucas palabras bastan”, “A word to the wise is sufficient”, “A bon entenidor, poques paraules basten”. (Imatge: http://www.directe.cat/noticia).

  Ofegant la productivitat econòmica i social de Catalunya s’ofega Espanya, nació de nacions constretes i amargades. D’aquesta manera, amb la nació catalana ofegada econòmicament, no es podrien arribar a atendre les competències constitucionals i estatuàries que desenvolupa Catalunya des de la fi de la dictadura franquista i l’adveniment de la democràcia. No es tracta d’una autonomia nova ja que Catalunya tenia el seu Estatut abans de la guerra ‘incivil’ espanyola i, que li va ser trepitjat i arrabassat a sang i foc, primer per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i més tard per la del general Franco. Espanya és un país de dictadures i de poders absoluts. Les conseqüències, terriblement anòmales, romanen a la vista de tothom, de la gent de dins i la de fora. Espanya la darrera d’Europa i amb caiguda lliure. Des de que el ‘Partido Popular’ governa i el president Mariano Rajoy està aposentat en el Palau de la Moncloa, la Borsa espanyola no ha deixat de baixar, baixar i baixar fins a situar-se a nivells de dotze anys enrere. La ‘dictadura de risc’ no para de pujar, pujar i pujar i encara els hi donen més interès. Au!, vinga! home. I l’atur no ha parat de créixer: 4.714.000 persones.

   Com a conseqüència d’aquesta situació políticament perversa, una Catalunya ofegada no podria atendre les seves competències. Si això és així, el govern central amb poder absolut -tant admirador i entusiasta del centralisme franquista- podria treure per ‘decretazo’ -ara a Espanya es torna a  governar d’aquesta manera-  les competències a la Generalitat de Catalunya i, d’aquesta manera, la nació catalana torna una altra vegada a perdre la seva autonomia històrica i la seva llengua. Cada cop que la dreta i l’ultradreta, els conservadors i ultraconservadors governen Espanya amb poder absolut, el desastre ‘nacional’ està servit.

   En aquests moments, Catalunya ha començat a recuperar llocs de treball i un augment de les exportacions, però, quan més ajuda necessita per poder impulsar la seva economia, més i més encamellades; més i més espoli fiscal; més i més agressions contra la llengua catalana. Forma part de l’espectacle gens europeu i tant poc democràtic, provinent de la mediocritat del nacionalisme espanyol únic. Resultat: més d’un cinquanta per cent dels ciutadans de Catalunya volen decidir lliurament el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.

  Per què tenen tanta por a publicar les balances fiscals? On és la transparència democràtica i europea? A on van a parar els 16.000 milions d’euros que aportan els ciutadans de Catalunya a l’Estat, i no tenen retorn? Catalunya ha de fer més i més retallades quan el seu dèficit seria zero només amb la meitat d’aquests 16.000 milions?    

   Escoltin!, des de l’any 2008 que el govern central de Madrid no ha publicat les balances fiscals. D’això s’en diu transparència democràtica? Saben per què? Doncs perquè cada any un 8 per cent del PIB català s’aporta a l’Estat i no té retorn. Uns 16 mil milions que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Només reconduint la meitat dels 16.000 milions anuals que ‘perd’ Catalunya hi hauria dèficit zero i no s’haurien de fer tantes retallades.

   I la situació s’agreuja de manera considerable quan l’Estat espanyol deu a Catalunya 8.605 milions d’euros. Així ho explica el diari El Punt Avui (29/7/12): <<El mes de març passat un informe elaborat pel govern d’Artur Mas i que va avançar aquest diari estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Desprès s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009″. Catalunya compleix amb l’Estat espanyol, però, l’Estat espanyol no compleix amb Catalunya. La situació és insostenible i la Comissió Europea hi hauria de prendre part abans que la situació ja no es pugui reconduir.

  No veu que ens prenen el pèl? Això és un Estat europeu?

 Així les coses, el Parlament de Catalunya -CiU, ERC i ICV-EU i A- han aprovat una resolució sobre un nou model de finançament que busca posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya any rere any: un 8% del PIB català, és a dir, uns 16.000 milions que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Com va recordar Artur Mas en el ple, només amb la meitat d’aquests 16.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes retallades.

   Ja n’hi ha prou!

El vídeo

   Si tenen a bé, poder puntejar l’adreça de vídeo següent: URS9t3sDFuk

   Catalunya: Els nens que es portin el dinar de casa a l’escola, en carmanyola, hauran de pagar 3 euros. Un euro per aquí, 2 euros per allà, 3 euros per un altre servei, i més retallades…

————————————————————————————-

————————————————————————————-  

  El Deure i la Glòria

  <Quina classe de pau busquem?>>

<<No una ‘Pax Americana’ imposada al món per les armes d’Amèrica. No la pau de la tomba ni la seguretat de l’esclau. Estic parlant de la pau veritable, la classe de pau que fa que valgui la pena viure a la Terra; la pau que permet als homes i a les nacions creure i confiar i construir una vida millor per els seus fills; no simplement pau pels americans, sinó pau per a tots els homes i dones; no simplement la pau per els nostres dies, sinó la pau per a tots els temps…<<Quan els camins de l’home agraden al Senyor -diuen les Escriptures- Ell fa que fins i tot els enemics estiguin en pau amb ell>>…Els Estats Units, com el món sap, no començaran mai una guerra. No volem la guerra. No esperem ara una guerra. Aquesta generació d’americans ha tingut ja suficient -més que suficient- de guerra, d’odi i d’opressió. Romandrem preparats si altres la desitjen. Estarem a l’aguait per tractar d’evitar-la. Però també contribuirem per construir un món en pau on els febles romanin segurs i els forts siguin justs. No estem sols davant aquesta tasca ni desesperançats del seu èxit. Confiats i sense por, continuarem treballant, no cap a una estratègia d’aniquilació sinó cap a una estratègia de pau>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana de Washington, 10 Juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: UUjJa9jnynA

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 1282, arran de la revolta siciliana contra el domini francès -les Vespres Sicilianes-, Pere ‘el Gran’, hereter del cap i casal, pren la corona de Sicília, que deixa a son fill fadristern Jaume. (Ulisses).

Obertura de la tomba del rei Pere ‘el Gran’

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Va ser excomunicat el rei Pere ‘el Gran’? 

   * EL LEMA de la setmana.- “La vida és en color, però la realitat és en blanc i negre“. Wim Wenders.

————————————————————————————-