El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

 

L’actor Sancho Gracia (q.e.p.d.), Madrid, 27 Setembre 1936-Madrid, 8 Agost 2012. Els seus treballs per la televisió el van fer molt popular, en especial la seva interpretació de ‘Curro Jiménez’ en la sèrie televisiva del mateix títol. Va prendre part en moltes pel.lícules en el decurs de la seva carrera d’actor així com en multitud d’obres de teatre. (Fotografia: http://www.rtve.es).

   Són paraules contundents del ciutadà andalús, diputat d’IU i batlle de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo. Fan referència al carregament -sense passar per la caixa, sense pagar- de carretons de menjar per portar-los a bancs d’aliments de la zona. Aquest fet, organitzat pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), van tenir lloc recentment en un establiment de la cadena Mercadona a Écija (Sevilla) i un altre de Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis). En el cas d’Écija, on es van endur nou carretons, el diputat va declarar que es tractava d’una “expropiació d’aliments de primera necessitat”. No només són paraules, sinó també fets contundents que m’han fet pensar seguidament amb Curro Jiménez, andalús també, i que va interpretar per la televisió, d’una manera superior, l’actor que recentment ens ha deixat, Sancho Gracia (q.e.p.d.) junt amb altres coneguts artistes. No he pogut deixar de pensar amb Robin Hood, hàbil arquer, defensor dels pobres i dels oprimits. Són pensaments lliures, com la desitjada llibertat de molts ciutadans dels pobles i de les nacions d’Espanya, però, hi han els qui, endemés de pensar, actuen. Una justícia -demanem que protegida d’una manera estricte per la separació de poders- jutji aquests fets així com els protagonitzats pels líders del SAT, Diego Cañamero i Juan Manuel Sánchez Gordillo, durant l’ocupació d’una finca a Andalusia propietat del ministeri de Defensa. 

   I dels pensaments a les paraules, acertades o no, que romanen escrites -moltes vegades esculpides en la pedra- per el testimoni permanent de la història. Per exemple les del ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que va voler deixar clar que “en cap cas permetrà violar la llei perquè això seria la llei de la selva”. “Tots som conscients que la gent ho està passant malament, però la fi no justifica els mitjans”. Interior va ordenar la detenció dels responsables dels assalts als dos supermercats d’Andalusia.

   La resposta de Juan Manuel Sánchez Gordillo, segons que va informar el diari El Punt Avui (08/08/12), en defensa de la seva acció i que va titllar al titular d’Interior de “franquista” i va lamentar, després de conèixer aquesta ordre de detenció, que “amb l’arribada del PP el franquisme i el terrorisme estatal hagi tornat a Espanya”. L’alcalde de Marinaleda va assegurar que “no entén per què no es deté a Botin i a altres banquers, que roben milers de milions, o a molts peixos grossos dels partits que han robat a mans plenes”. Per aquesta raó, considera de despropòsit l’ordre de detenció contra ell, ja que “es deté al colom missatger, quan caldria detenir a molta gent”. El diputat va opinar a més que “ha de ser el jutje el que digui si hi ha indicis de delicte o no”. Sánchez Gordillo va assegurar que no té por ni consciència d’haver comès cap delicte, sinó una acció “activa no violenta, sense major trascendència” i va avançar que continuarà actuant “de la mateixa manera”. “No m’aturaran. Estaré orgullós d’anar a la presó totes les vegades que calgui per aquest tema”.

   I un pensa i veu coses, de la mateixa manera que ho veuen milions de ciutadans de les nacions d’Espanya i de l’estranger. L’habitual recurs a la catalanofòbia, cada vegada més present i visible, fins i tot per guanyar eleccions. La ignomínia d’enviar ‘tuits’ expressant alegria pels incendis de l’Empordà (Catalunya). No és delicte pronunciar-se en termes agressius a favor que cremi Catalunya i amb ella tots els catalans? No es pot esbrinar qui són els delinqüents i perseguir-los? Quina classe de gent és aquesta? També és una indecència -diari El Punt Avui (29/07/12)- que a les ‘chirigotas’ de Cadis cantin “a la mierda los catalanes” i que l’insult a Catalunya es retransmeti per la TV oficial i pública d’Andalusia i rebi el segon premi de l’Ajuntament. A Catalunya no es fan aquestes coses.

   Un 9 per cent del PIB català, 17 mil milions d’euros surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Només amb la meitat d’aquests 17.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes de les retallades. Quans d’aquests diners van a parar a Andalusia i a altres ‘regiones’ -dic ‘regiones’ perquè no es veuen capaces, preparades ni volen ser veritables autonomies, mai ho han estat- procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana?, mentre Catalunya pateix una asfixia econòmica i social per part de l’Estat espanyol que no l’hi paga el deute de 8.605 milions d’euros. La Generalitat i els ciutadans de Catalunya demanen més justícia en el repartiment de les privacions i un sistema equitatiu de finançament que no sigui l’asfixia premeditada de l’economia catalana mitjançant el mecanisme permanent de l’espoli fiscal i l’atonia inversora sistemàtica i consistent a maltractar Catalunya.

   Posats a parlar de la llei de la selva, no voldria pas referirme a ‘Mogambo’ aquella famosa pel.lícula dirigida per John Ford, amb Clark Gable, Ave Gardner i Grace Kelly, sinó a fets més recents i propers ocorreguts a les nacions d’Espanya i que milions de ciutadans es pregunten per què? Què passa? Com ha acabat això? La justícia, és igual per a tothom? La justícia, és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany i a respectar el dret? Descrèdit de les institucions postfranquistes? Desprestigi de la nova democràcia? Necessària i suficient transparència dels enriquiments obscens?  Necessària i més justícia en el repartiment de les privacions? Pèrdua de confiança generalitzada? Per què el 50% dels joves no troben feina? Quans enprenedors hi han a les nacions d’Espanya i quina ajuda necessiten? Ha parlat amb ells el president Rajoy o només parla amb el senyor Obama? Per què no es descabdella tota la troca de l’escàndol més indiscutiblement estel.lar i gravíssim de Bankia? Quina ha estat la causa que més del 50 per cent dels ciutadans de la nació catalana, volen decidir lliurement el seu futur polític? El dret dels pobles a l’autodeterminació. Per què la llengua catalana és menyspreada i perseguida a les Comunitats autònomes governades pel ‘Partido Popular’, amb poder absolut, i en les que es parla l’idioma català que és llengua oficial? Qui es beneficiarà de la situació dels treballadors sense feina, quan el govern central els tregui l’ajuda econòmica dels 400 euros? Per què l’Estat espanyol concedeix una amnistia als defraudadors de l’Hisenda pública? Per què no es cobra l’impost turístic que fa cent anys que s’aplica a tot Europa i en el món? Com és possible que la deute exterior de l’Estat espanyol respecte a les exportacions i importacions sigui de 900 mil milions? A algú li cau la cara de vergonya? Quan es gasta cada any l’Estat espanyol per la compra de míssils fabricats a l’estranger? I no donin més la culpa a les autonomies i a les nacions d’Espanya constretes i amargades, senyors del ‘Partido Popular’. Amb els seus pobles lliures i la seva gent treballadora, honesta i honrada, són les úniques que poden portar cap a endavat a aquesta nació de nacions.

   Allò que mai per mai els ciutadans dels pobles de les nacions d’Espanya han d’oblidar: l’Estat té que estar al servei del ciutadà, no el ciutadà al servei de l’Estat. Un factor essencial de la democràcia i de la llibertat és la possibilitat per els ciutadans d’acomiadar, de destituir als qui deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells.  

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:1RHF_FcxXWQ

————————————————————————————————— 

El Deure i la Glòria

   <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal>>. (JFK).

  

    <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal. Cada contribuent i la seva família disposarà de més diner, després d’haver pagat els seus impostos, per comprar un cotxe nou, una casa nova, noves comoditats per la seva llar, i més mitjans per millorar l’educació i realitzar inversions. Cada home de negocis podrà guardar en la seva caixa forta una part més gran dels seus beneficis, o invertir aquest diner en ampliar el seu negoci, i a mesura que els ingressos nacionals augmentin, el Govern federal anirà reduint les seves rendes públiques>>.

   <<La prosperitat és la veritable forma d’equilibrar el nostre pressupost. Els nostres índexs tributaris són avui dia tant elevats que el creixement de beneficis i dividends en aquest país ha quedat atrofiat. Disminuint els índexs tributaris, incrementant els llocs de treball i els ingressos monetaris, podem eixamplar les rendes públiques i, finalment, aconseguir l’equilibri del nostre pressupost; i per deixar una ajuda més eficaç a aquest esforç ja hem aconseguit agafar les brides en les despeses federals limitant els nostres dispendis a aquelles activitats que són essencials a la nació. Es controlaran les despeses i es reduirà el nostre dèficit.>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 setembre 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: Ro5XO8rrCes

———————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Excomunicat, però, l’any 1283 pel papa, que confereix la corona catalano-aragonesa a Carles de Valois, fill segon del rei de França, Pere ‘el Gran’ reuneix corts a Barcelona, on concedeix les constitucions Una vegada a l’any, Volem, estatuïm i Atorguem encara -que suposen la consolidació del règim representatiu i del poder de l’oligarquia urbana-, així com el Recognoverunt proceres, que referma el règim municipal barceloní del Consell de Cent. (Ulisses).

  Arxiu de la Corona d’Aragó

 * LA PREGUNTA de la setmana.- El 1284, quina revolta popular es desencadena a Barcelona?

   * EL LEMA de la setmana.- “Si no vols crear cap controvèrsia, no aniràs gaire lluny”. Fred Zeder.

————————————————————————————-

———————————————————————————–