La nova frontera

Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, 11 Setembre 2012: clam de la nació catalana per la independència. El camí ha començat. 

 Tanta por els fa de que els ciutadans de Catalunya expressin en un referèndum la seva voluntat de decidir? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable democràcia? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable autonomia? Els ciutadans de Catalunya no volen aquest brutal espoli fiscal per part de l’Estat espanyol i ja han dit, prou!

     Recentment, Tomás Gómez, secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), va atacar la postura del ‘Partido Popular’ sobre l’Estat autonòmic i la d’alguns dels seus dirigents que el titllen “d’inviable’ i advoquen per ‘tancar’ el model i delimitar competències. En opinió d’aquest dirigent socialista, en realitat el partit que presideix Mariano Rajoy el que vol és “acabar amb les comunitats autònomes”.

   No és pas cap notícia de darrera hora. Al ‘Financial Times’, al ‘The New York Times’ o al ‘The Washington Post’, per posar uns exemples, no ho llegim pas això, de moment. Pel que fa a la premsa nacional espanyola i amb referència a la recent sortida massiva al carrer de gairebé tot Catalunya, a favor de la independència i la dignitat de la nació catalana -els que hi van poguer assistir i els que no, també hi eren representants- no ho van pas explicar gaire bé. Fins i tot, van tractar d’amagar el fet i la notícia. Televisió Espanyola gairebé no en parla. Per conèixer la veritable realitat del que succeeix a Catalunya i a les nacions d’Espanya, constretes i amargades, cal llegir i escoltar el que diu la premsa estrangera. Això ens recorda el temps de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 gener 1870 – París, 16 Març 1930) i de l’altre general, Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 1892 – Madrid, 1975), temps en el que també era necessari cercar la veritable realitat espanyola a la premsa estranjera.

   D’aquesta manca de veritable informació procedeix, en part, el fet de que per Espanya i els espanyols Catalunya, la nació catalana, sigui aquesta gran desconeguda. Manca d’informació i d’actuació política per ignorància, per peresa, per mala fe o pel fet de mirar-s’ho amb ulleres de ‘-0 D’. Si dels impostos dels ciutadans de Catalunya surten cada any 16.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- i no tenen retorn, deuen pensar: pitjor per a ells i millor per nosaltres!, o, no en sabem res d’això! L’Estat deu a Catalunya un total de 8.605 milions. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Després s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009. Els espanyols -mal informats- deuen pensar: pitjor per a ells i millor per nosaltres! o, no en sabem res d’això! O, com diuen a Extremadura: “nosaltres paguem i Catalunya demana”. Quans d’aquests 16.000 milions que surten dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn, van a parar a Extremadura, Andalussia, Galícia… -el president de Galícia ens acusa de demanar diners sense reconèixer que Catalunya aporta 16.000 M d’euros contra els 3.800 M que Galícia s’emporta- i, precisament, són les que més bramen contra Catalunya. Per quina causa serà? Per què el govern central no fa públiques les balances fiscals i permet que es diguin tantes barbaritats contra Catalunya? Dons, ho permet perquè com diu el secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, en realitat el partit que presideix Mariano Rajoy el que vol és “acabar amb les comunitats autònomes“, diari El Punt Avui, 18/08/12. Catalunya, autonomia històrica, ho ha patit i actualment ho segueix patint. Per què es pensa sinó que a la massiva manifestació de l’11 de Setembre a Barcelona -2 milions de persones- representativa de tot Catalunya, es va demanar la independència i un Estat propi? Doncs perquè Catalunya ja ha dit, prou! Tanta por els fa de que els ciutadans de Catalunya expressin en un referèndum la seva voluntat de decidir? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable democràcia? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable autonomia?

   La Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada i ‘referendada’ l’any 2006, i llançada pel ‘Partido Popular’ al Tribunal Constitucional espanyol, caducat -sentència contra l’Estatut de Catalunya al cap de quatre anys després!!!- ja anava, de forma democràtica, cap a la direcció d’un nou model de finançament que cercava posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya any rere any. El govern català manté que només reconduint la meitat dels 16.000 milions anuals que ‘perd’ Catalunya hi hauria dèficit zero i no s’haurien de fer tantes retallades.

   La rancúnia del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, sobre l’Estat Autonòmic i constitucional, principalment sobre l’autonomia de Catalunya i les importants competències que té reconegudes per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, el van portar l’any 2006 -Catalunya mai ho podrà oblidar- a realitzar un fet en mala praxi, de nul.la eficàcia política i social; d’un enfrontament entre nacions d’Espanya, Comunitats Autònomes -aquelles que ho volen ser i accepten la seva responsabilitat i competències-, i les ‘regiones’ provinents del franquisme; portar Catalunya cap a el continuat malestar i crispació dels seus ciutadans, així com el camí cap a la independència.

L’any 2006 el ‘Partido Popular’ va presentar un recurs injust i innecessari contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat, sancionat pel rei d’Espanya i ‘referendat’ per els ciutadans de Catalunya. Quatre anys de recusacions. Quatre anys per dictar sentència contra l’Estatut. Va ser, per part del PP, un error polític i social de gran envergadura i que, avui, veiem les conseqüències. Després ja es va començar a veure que el ‘Partido Popular’ portaria a les nacions d’Espanya cap a un endarreriment considerable.

    Em refereixo a la campanya organitzada pel ‘Partido Popular’ de recollida de signatures en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -per molts espanyols es tractava d’anar contra Catalunya-, campanya que va ser aprofitada per dur a terme un boicot contra els productes catalans; la campanya per part del ‘Partido Popular’ contra la compra -lliure mercat empresarial- d’Endesa per Gas Natural -“antes alemana que catalana”- i ara resulta que és italiana i l’injust i innecessari recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Termes d’aquesta reforma que van ser revisats pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats on hi van ‘passar el ribot’, el Senat, sancionada pel rei d’Espanya i ‘referendada’ per els ciutadans de Catalunya. Tot i així, els jerarques del ‘Partido Popular’ van llançar la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica d’obligat compliment- al Tribunal Constitucional.

   Quatre anys per dictar sentència contra l’Estatut. Quatre anys de recusacions de magistrats per tal d’aconseguir una pitjor sentència. Quatre anys de malestar i menyspreu cap a Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia -la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis-, quatre anys de sentir-se proscrits i perseguits els ciutadans de la nació catalana que van ‘referendar’ l’Estatut, quatre anys de reafirmació de la ferma voluntat d’un poble per decidir el seu futur amb dignitat, llibertat i democràcia, quatre anys de…

   Quatre anys durant els quals la Generalitat de Catalunya, va demanar al ‘Partido Popular’ que tingués a bé retirar del TC el seu recurs en contra de la ‘referendada’ Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, però, l’acció d’entendre alguna cosa amb el pensament, a vegades, és rar en allò que hauria de ser la ciència i art de governar. Una política de respecte a les minories d’una nació de nacions, constretes i amargades. Tot el món veu el resultat.

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, té als ciutadans de la nació catalana al seu costat. Cada vegada els necessitarà més.

   El passat 11 de Setembre, “Diada Nacional de Catalunya“, Espanya, Europa i el món sencer van veure les justes aspiracions dels ciutadans de Catalunya. El govern central espanyol, estarà a l’alçada d’aquest moment històric?  

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreces  de vídeo següents:6pDE-UEnstA, hTkL-u68nhc

—————————————————————————————————