La nova frontera

 La gossada humana

   Tota professió honesta i honrada ha de comptar amb personal molt ben preparat que la representi i la faci útil. La tosquedat i la matusseria fan perdre la confiança i la credibilitat nacional i internacional. Donen mala fama i costa moltíssim recuperar. Quan aquesta professió és la política o l’exercici de càrrecs a l’Administració, en una veritable democràcia, tant la preparació com tota actuació, han de romandre sense màcula. Immaculats. En política -ciència i art de governar- el poble hauria d’escollir els millors, no els pitjors. No només en la forma de treballar i d’actuar provinents del més estricte sentit de la veritat i la justícia, sinó en el parlar, en el discursejar. I si per motius electoralistes no es compleix amb aquest sagrat deure, el poble, els ciutadans ben informats, haurien d’acomiadar -mitjançant les urnes- al partit polític en qüestió. Cal des del govern central, en aquest cas el ‘Partido Popular’ amb poder absolut, donar un exemple intacte que porti cap a la integració i no a la desintegració i la ruptura. Caldria desenvolupar la tasca del govern amb més intel.ligència i de respecte a la democràcia i a les minories nacionals de les nacions d’Espanya.

   Obrim la capsa dels disbarats del nacionalisme espanyol. El president Rajoy garanteix -diari El Punt Avui, 04/10/12- que, si cal, executarà l’article 155 de la Constitució, és a dir, una ‘intervenció directa’ per liquidar l’autogovern que tothom sap, tot Europa i el món saben que es refereixen a Catalunya, a la nació catalana. Les nacions d’Espanya, les Comunitats Autònomes o les ‘regiones’ provinents del franquisme, accepten l’ofec fiscal al qual se’ls sotmet des del govern central, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’. Expressat en números significa que si un territori no compleix el dèficit de l’1,5% per enguany i del 0,7% per l’any vinent, serà intervingut pel govern central. Uns barems que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha criticat perquè els considera ‘injustos i deslleials’. I moltíssim més si Europa i el món veuen que els ciutadans de Catalunya, aporten amb els seus impostos 16.000 milions d’euros, un 8% del PIB català i no tenen retorn des de l’Estat. Només amb la meitat d’aquests 16.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes de les retallades.

   Amb aquesta asfixia econòmica i social de Catalunya, que es nega a ser una Comunitat Autònoma de per riure, el govern central del ‘Partido Popular’ pretén ofegar l’Estat autonòmic i retornar a la mediocritat i inutilitat del centralisme franquista. Cada vegada que Rajoy, membres del seu govern, presidents de comunitats autònomes ‘inventades’ del ‘Partido Popular’ o Rosa Díez -la líder d’UPD- obren la boca en contra de la nació catalana, -liquidar l’autogovern, és a dir, la ruptura- els inversors i les empreses fugen -cames ajudeu-me- espantats de la forma en que l’actual govern espanyol pretén resoldre allò que ha cabdellat i vol enrotllar de tal manera que, ni enginyers de la NASA podrien descabdellar. La prima de risc puja, la borsa baixa, l’atur augmenta -aviat 5 milions de treballadors sense feina- i els emprenedors fugen cap a altres països europeus, Canadà…

   I la culpa de tot qui la té? Doncs la Catalunya espoliada i pagadora -unes veritables, fiables i transparents balances fiscals ho poden demostrar -que ja ha dit, prou! I la propera vegada -ben aviat- no seran 2 milions de ciutadans que sortiran al carrer per expressar la seva aspiració i anhel per la independència, seran 4 milions i desprès 6 milions i, de fet, el resultat d’un referèndum sobiranista ja és conegut. És per aquest motiu i cap altre l’amenaça del govern central del ‘Partido Popular’ i de la líder d’UPD -nació basca- de que sigui aplica l’article 155 de la Constitució espanyola que permet una ‘intervenció directa’ per liquidar l’autogovern de Catalunya. Aquest no és el camí d’una veritable, transparent i exemplar democràcia.

   Un altre regal de la capsa de disbarats del nacionalisme espanyol. Ho explica VilaWeb. El vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras (‘Partido Popular’), va demanar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que preparés un general de brigada, de la guàrdia civil preferentment, per aturar el procés cap a la independència de Catalunya. Més encara: ‘El senat es reuneix, vota i Catalunya és intervinguda, el Parlament es dissol, el govern de la Generalitat va a casa seva i la delegació del govern pren el control de Catalunya. I el general de brigada pren el control dels mossos d’esquadra’. Tota una pel.lícula de retorn al franquisme dels anys trenta, que només es pot expressar, desitjar i anunciar des de la postura d’un odi exacerbat. Constitueix una veritable desgràcia del nacionalisme espanyol, la dreta, l’ultradreta, els conservadors i ultraconservadors, de pretendre retornar al règims dictatorials que tant i tant de mal han causat a les nacions d’Espanya no reconegudes -però existents-, constretes i amargades. Resulta inadmissible per els valors de la democràcia i per el propi prestigi de l’exèrcit i de la guàrdia civil, insinuar i demanar la seva intervenció en contra de ciutadans pacífics que, de manera democràtica, demanen canviar situacions d’injustícia -espoli- fiscal, poder continuar treballant per a la protecció de la llengua catalana i, per damunt de tot, governar-se per les pròpies lleis que és la base d’una veritable autonomia.

     L’esquerra verda europea, segons que va informar el diari El Punt Avui, 04/10/12, també va expressar la seva protesta per les amenaces de Vidal-Quadras. El cinqué grup del Parlament Europeu critica les ‘escandaloses declaracions’ de l’eurodiputat popular. Demanen ‘debatre formalment’ aquesta qüestió en la propera conferència de presidents a Estrasburg. Cohn-Bendit i Rebecca Harms, caps de files de 58 eurodiputats de 15 països diferents, han escrit una carta al president de l’Eurocambra, Martin Schulz, en què li retreuen que s’hagi negat a cessar Vidal-Quadras perquè no parla com a vicepresident sinó que “només expressa una opinió personal”. Els ecosocialistes europeus s’afegeixen amb aquesta carta al rebuig expressat també pels 86 eurodiputats liberals. El president de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, Guy Verhofstadt, ha equiparat les amenaces militars contra Catalunya d’Alejo Vidal-Quadras amb la repressió de la primavera àrab.  

 L’eurodiputat i president del Grup dels Verds-Aliança Lliure Europea a l’Eurocambra, ecosocialista, Daniel Cohn-Bendit. Una imatge actual i una altra del Maig del 68. (Lucio in the sky).

   Una altra joia del parlotejar contra Catalunya per part de dirigents del ‘Partido Popular’, equivocats totalment, és la recent del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, quan va afirmar la barbaritat en contra del prestigi i del bon fer de l’escola catalana, i va relacionar el creixement de l’independentisme amb l’escola catalana. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya va declarar amb relació a les declaracions de Wert: <<Confirma un cop més que ni entenen res ni volen entendre res. Hem de lamentar la ignorància de Wert sobre la realitat de l’ensenyament a Catalunya. Els membres del govern de Rajoy haurien de ser més subtils. És fàcil de demostrar que el ministre espanyol s’equivoca. L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol. El president Mas va concloure la seva intervenció sobre aquesta qüestió assegurant que: <<no hi ha tema. L’escola catalana seguirà funcionant com està funcionant. Si algun dèficit té el model català és que cal millorar en l’educació del conjunt de les llengües, a part del castellà, en altres idiomes>>.  

   Escoltin, ho direm una vegada més i ho repetirem fins que l’infern es congeli. Els únics, enormes i gegantins creadors de l’independentisme han estat i són els jerarques i dirigents del ‘Partido Popular’. A l’oposició ho feien per guanyar més vots dels espanyols, ara, en el govern central  amb poder absolut i  encara per aconseguir més vots. Poder que, com veiem, utilitzen molt i molt malament. És un poder malaguanyat. Sí, vàren fomentar l’independentisme de la nació catalana quan ja, l’any 2006,van endegar la campanya de recollida de signatures per tot Espanya -això va provocar un boicot contra els productes catalans- en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Text revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, ‘retallat’ i aprovat pel Congrés de Diputats, el Senat, sancionat pel rei d’Espanya i referendat!!! per els ciutadans de Catalunya. Tot i així, els jerarques del ‘Partido Popular’ van presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, i amb constants recusacions de magistrats -per així obtenir la sentència més dura possible-durant els quatre anys!!! de debats en el si del Constitucional. Quatre anys de menyspreu per Catalunya, la seva autonomia i les seves institucions. Quatre anys de sentir-se jutjats, amenaçats i agafats per les orelles per un partit polític a l’oposició que ho volia, ho vol dominar tot i fer-nos retornar al centralisme franquista. Quan el després president Montilla va demanar al ‘Partido Popular’ que retirés el recurs contra l’Estatut, no només no ho van voler fer sinó que vàren continuar presentant recursos a altres lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com ara la d’Educació, Comerç, del Cinema, etcètera. Voler impedir que Catalunya es governi per les seves pròpies lleis, és a dir, que no tingui una veritable autonomia sinó una de per riure, una pantomima. I per això, el govern central, de Madrid, es queden dels impostos dels ciutadans de Catalunya un 8% del PIB, 16.000 milions d’euros que no tenen retorn. La nació catalana ha dit, prou! L’any 2010, 1 milió de manifestants vàren expressar, a Barcelona, la seva indignació. L’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, ho van fer 2 milions de persones. El president Artur Mas es va desplaçar a Madrid per mirar de trobar un camí d’enteniment i continuar parlant. El president Rajoy no va voler saber res. No vol saber res. Així les coses, tothom veu i sap a les nacions d’Espanya i al món, qui va fomentar l’independentisme i qui ho segueix fent. No és la Catalunya ‘pagadora’ i ofegada.

   Una altra frase que demostra fins a quin punt ha arribat la histèria política del ‘Partido Popular’ i la seva pèrdua de rumb: “ETA és un projecte de ruptura i s’ha posat en l’avantguarda de Catalunya i del País Basc en aquesta matèria”. (Jaime Mayor Oreja, President del Grup Popular al Parlament Europeu i Exministre).

   Com va dir el president Artur Mas, en el cas del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, <<Ni entenen res ni ens volen entendre>>.

   Hi ha tema per un altre ‘post’. 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: c21U3bG3w0s

————————————————————————————-      El Deure i la Glòria

<<Ni el diner ni l’ajuda tècnica poden brandir-se com la nostra única arma contra la pobresa. Al final, l’esforç crucial no és més que el d’un veritable propòsit que requereix el combustible de la financiació i també la torxa de l’idealisme. I no hi ha res que dugui l’esperit d’aquest idealisme nord-americà i expressi millor les nostres esperances fins als més apartats racons de la Terra que el -Cos de la Pau– nord-americà>>. (President John F. Kennedy, Tercer Missatge de l’Estat de la Unió, Washington, D.C., 14 gener 1963).  

Any 1961. La Casa Blanca. Washington D.C. El president John F. Kennedy i Sargent Shriver, Assistent Especial del President,  fundador i primer director del Cos de la Pau al qual Kennedy hi va donar tot el seu suport. Junt amb l’Aliança per el Progrés i la política de pau del president, serien pilars bàsics de les relacions exteriors.

   <<L’èxit en ultramar del nostre Cos de la Pau format per voluntaris, en la seva immensa majoria homes i dones joves que porten coneixements i idees a gents necessitades, suggereix la creació d’organismes semblants que serveixin a les necessitats de les nostres pròpies comunitats: en els hospitals per malalts mentals, en les Reserves Indies, en centres on s’hi allotjen ancians o delinqüents joves, i també a les escoles, per oferir ajuda als analfabets o als més endarrerits. Així com aquest meravellós idealisme de la nostra joventut està servint a la causa de la pau mundial, també podria servir per la nostra tranquilitat domèstica>>.

   <<Fa un any el Cos de la Pau comptava amb menys de nou-cents voluntaris que s’havien posat a treballar de manera entusiasta. En el proper any comptarà amb nou mil membres…, tant homes com dones, amb edats que oscil.len entre els divuit anys i els setanta nou, i que desitjen dedicar dos anys a ajudar a gent d’altres terres. De fet, hi ha gairebé un milió de nord-americans servint al seu país i a la causa de la llibertat en llocs d’ultramar, fita que fins avui no ha batut cap altra nació>>. (Tercer Missatge de l’Estat de la Unió, Washington, D.C., 14 gener 1963).

Acte de salutació a la Casa Blanca dels primers voluntaris del Cos de la Pau, Any 1961

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:KyzZdWnOyEw

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-  Durant el segle XIII, en matemàtica, hom obrí una discussió sobre progressions aritmètiques i geomètriques; Ramon Llull ideà la seva  ‘ars magna’, mena de precedent de la combinatòria i que bé podia entroncar-se, en opinió de Millàs i Vallicrosa, amb el moviment cabalístic, de gran volada dins el segle XIII català, en què refulgiren escoles de càbala com la de Girona, d’abast universal, i figures com Bonastruc de Porta (Girona, 1194-Palestina, 1270), metge, teòsof i poeta. La petjada dels hebreus catalans fou pregona no sols en la càbala, sinó en totes les branques del saber. (Ulisses).

  Bonastruc de Porta (Girona, 1194-Palestina, 1270), metge, teòsof i poeta

 *   LA PREGUNTA de la setmana.- Els coneixements de geometria i astronomia, vàren fer avançar l’art de navegar?

     *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Si poguéssim desterrar la paraula ‘seriós’ del nostre vocabulari, moltes coses s’arreglarien“. Man Ray.

————————————————————————————-