El país dels “cromos” i on de les subvencions permanents en diuen solidaritat.

(Imatge: todocoleccion.net)

No pensa canviar “cromos” amb Catalunya. Ho va dir el president Rajoy. No, no i no. No és això, president del Govern espanyol i del ‘Partido Popular’. La nació catalana no vol “cromos”, ja té totes les col.leccions fetes. Si el senyor Rajoy es refereix al desastrós finançament que pateix Catalunya, cal fer avinent que el seu veritable qualificatiu és el d’espoli fiscal. No es tracta d’una col.lecció de “cromos”, tot i que, en català, -llengua molt i molt difícil que a Espanya no es comprèn-, també s’en diuen “cromos” igual que en castellà. Sí, espoliar fiscalment Catalunya perquè difícilment es pot anomenar d’una altra manera, el fet de que, cada any, 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- surtin dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tinguin retorn per part del Govern central. Parlant clar i català, això es tradueix en un ofec per Catalunya que ja ha demanat, una i altra vegada, un nou model de finançament. No, la Generalitat de Catalunya mai ha dit que no vulgui ser solidària.

Els Deu Manaments, USA 1956, Director i Productor: Cecil B. De Mille. També, col.lecció de “cromos”. Cap allà tornem.

Però, aquestes aspiracions, entren per una orella i surten per l’altra. Es fan el desentès. Tot al contrari d’escoltar amb totes les seves orelles, que és el que si fa el Govern del ‘Partido Popular’ quan les demandes provenen d’altres ‘regiones’. Millor no parlar d’autonomia, perquè, que vol dir ‘autonomia’ a Espanya, nació de nacions constretes i amargades? Escoltin, la nació catalana -ja ho veiem des de l’any 2006- ja s’ha cansat d’explicar, parlar i parlamentar. Ara, el que demanen milions de ciutadans de Catalunya, com a en tota veritable democràcia, és poder fer ús del seu sagrat dret a decidir. Poder anar a votar com a ciutadans, membres d’una Europa unida i formada per Estats lliures.

Per a tots els benvolguts demòcrates la qüestió és molt clara. Es tracta de la ciència política, de la llibertat, de la democràcia, del raciocini i enteniment dintre la fàbrica de l’obrerisme de la política que no té vagues, atur i amb uns “convenis” molt favorables. Una qüestió molt clara davant la gran evidència de que en una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar.

Segons que informa l’ACN, mitjançant el rotatiu ‘El Punt Avui’, el president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, va voler tranquilitzar els barons del seu partit -per damunt de tot, vots són vots- i els va garantir que no pensa canviar “cromos” amb Catalunya. Segons va explicar a la sortida de la reunió el vicepresident del Senat, Juan José Lucas, Rajoy ho ha assegurat durant la seva intervenció en el Comitè Executiu Nacional, en el qual també va garantir que “no té acords amb ningú”.

No calen gaires acords quan, cada any, surten 18 mil milions d’euros dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn des del govern central, per anar cap a les 12 ‘regiones’ -el ‘Partido Popular’ és més regionalista que autonomista- que reben més diners dels que aporten. De les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten. Només, només 5 aporten més del que reben. Què és això, una “costumbre”? Les obligacions, són iguals per a tothom? Tants diners els hi sobren a algunes ‘regiones’ governades pel ‘Partido Popular’, que han rebaixat imposts mentre Catalunya pateix un ofec econòmic? De què parlem, de solidaritat o de subvencions permanents?

(Imatge: esquerracalella)

Catalunya no vol ni demana “cromos”, volia i ha demanat una i altra vegada, un finançament just i raonable. Ara, els ciutadans de Catalunya demanen la independència. No poden esperar més. La democràcia i les urnes ho hauran de demostrar. Milions de ciutadans de Catalunya ho demostren cada dia.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/DvNuREcY9m8 – http://youtu.be/SicFn8rqPPE 

Enfonsar la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i a les famílies d’Espanya, nació de nacions, és un acte cruel i d’una roïndad indescriptible. Es pensen que en nom d’aquest maleït poder absolut, poden fer el que vulguin senyors del ‘Partido Popular’? Quin cras error va ser donar-lis la majoria absoluta!

********************************************************************************