El ciutadà gironí Josep Maria Sagrera, de 72 anys, va presentar una queixa a Renfe perquè, segons va explicar, una revisora del tren els va fer baixar, a ell i al seu nét de quatre anys, mentre els deia en castellà: “Tinc mania als catalans, i ara, pels meus collons que baixareu”.

(Imatge: www.elpuntavui.cat)

 

De vegades, el títol del ‘post’ o del text s’ha d’escriure una mica més llarg perquè es comprengui més bé. Abreviació, curtedat, “com més curt millor”, et diuen, però, tot i així, es creen situacions que ni amb l’abreviació, el raciocini i l’enteniment es poden comprendre. Ni amb la necessària voluntat d’estalviar paper, cada vegada més car. Ens hauríem de traslladar -túnel del temps- a èpoques passades. Terribles, fosques i amb un menyspreu altíssim cap a la dignitat de la persona humana. “Tú com que ets negre, com que has nascut amb la pell obscura, t’has d’assentar en els seients de rere l’autobús”. “Com que no hi ha cap seient lliure i tú ets negre, m’has de deixar el teu lloc i baixar”. No fa pas tants i tants anys que això passava als Estats del Sud dels Estats Units d’Amèrica, i altres coses molt pitjors. Però, avui, els par-lo de l’autobús i del tren.

Del tren perquè m’hi han fet pensar els fets, penosos, increïbles que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, ocorreguts en un tren Talgo a Montcada i Reixach. No és estrany perquè, ja fa temps, que passen fets semblants en el territoris del Països Catalans -història, llengua i cultura. Sobretot des que el ‘Partido Popular’, dreta radical, centralista, nacionalista espanyol, governa Espanya nació de nacions constretes i amargades, amb poder absolut. Es comença canviant el nom de la llengua catalana pel de ‘Lapao’ -com han fet molt malament el ‘Partido Popular’ d’Aragó- i s’acaba en una dictadura.Funcionaris castellans que, bandejant la Constitució, menyspreen la llengua catalana i humilien als ciutadans que parlen aquesta llengua que també és oficial. 

Aquests dies que s’ha parlat tant de Sud-àfrica, degut a la defunció de Nelson Mandela, convindria recordar al Govern del ‘Partido Popular’, Congrés i Senat espanyols, que en aquell país hi han reconeguts 11 idiomes oficials. No perd res el lector saben quins són, i amb el nom utilitzat per cada idioma pels habitants de les llengües respectives, entre parèntesi: AfriKáans (Afrikaans), anglès (English), ndebele (isiNdebele), sotho del nord (Sesotho sa Leboa), sotho (Sesotho), suazi (siSwati), tsonga (Xitsonga), tswana (Setswana), venda (Tshivenda), xhosa (isiXhosa), zulú (isiZulu). Només per posar dos exemples mundials. A Suïssa els idiomes oficials en tot el territori són: l’alemany, el francès, l’italià i el retoromànic.

A cap funcionari de Sud-àfrica o de Suïssa, per posar dos exemples del món, se li passaria pel cap obligar a un ciutadà de 72 anys -contribuent- i el seu nét, de 4, a baixar del tren després de dir-los que “tinc mania als catalans, i ara, pels meus collons que baixareu”. No es tracta només de tenir mania als catalans, es tracta d’un problema d’educació i d’urbanitat. Es tracta, també, d’un problema d’autoritarisme que ens recorda els funcionaris del règim dictatorial. De totes maneres, amb una democràcia de baixa qualitat, no es estrany que passin aquests fets que mereixen la reprovació dels viatjers del tren i dels ciutadans.

Tren Talgo

(Imatge: es.paperblog.com)

 

Talgo Sufliner. Southern California Wizard

(Imatges: www.socalwizard.com)

L’il.lusió frustrada de viatjar en Talgo d’un nen de 4 anys. Com que molts de vostès hauran quedat parats, aquests és el relat dels fets que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’ de la ploma  de M. Vicente i L. Artigas. <<En Josep Maria Sagrera, de 72 anys i veí del barri de Sant Narcís, de Girona volia portar el seu nét amb un tren Talgo perquè al nen li agraden molt els trens. Dijous passat va decidir anar a buscar-lo a Barcelona, on viu amb els seus pares, i tornar amb ell a Girona amb el Talgo que sortia a les 16.42 h de Barcelona Sants “per complir el somni del nen”. Però a l’altura de la parada de passeig de Gràcia va passar la revisora i li va demanar els bitllets. Quan ell li va preguntar en català si el nen de quatre anys també havia de pagar, la treballadora de Renfe li va respondre que a partir d’aquest any tots els nens paguen, amb “molt males maneres” i “molt enfadada”.

El viatger, que no volia que el seu nét es posés nerviós, va decidir pagar. I va preguntar si ho podia fer amb targeta. Com que la resposta va ser negativa, en Josep Maria Sagrera va buscar canvi per mirar de pagar en efectiu. “Fins i tot una senyora del vagó es va oferir a pagar-lo i em va venir a tranqui-litzar perquè m’estava posant nerviós”, explica. Però en aquell moment la revisora li va etzibar en castellà: “Doncs ara no em dóna la gana. Tinc mania als catalans i pels meus collons que baixareu” Va fer aturar el tren Talgo a l’estació de Montcada i Reixach i els va fer baixar. L’usuari explica que fins i tot la revisora “va agafar el nen i el va treure a fora deixant-lo sol a l’andana, mentre jo encara recollia les coses del tren”. “Va acabar plorant”, diu. Sagrera afirma que es va atabalar tant que es va deixar els catorze euros que li volia pagar a la treballadora pel bitllet del nen”. 

“L’afectat diu que sempre ha parlat en català però que en veure que ella s’enfadava es va adreçar a ella en castellà. Creu que el van fer baixar del tren només perquè s’hi havia dirigit en la seva llengua i diu que no entén l’actitud de la treballadora”. “Per aquests fets, el client ha reclamat a Renfe que li tornin els diners -el 12,70 euros del seu bitllet més els 14 euros que va donar a la dona pel tren- i també danys i perjudicis per haver-se hagut d’esperar una llarga estona en “un vespre fred” a l’estació de Montcada i Reixach. Dijous passaven menys combois perquè hi havia vaga a Renfe i van haver de fer dos transbords per arribar a Girona. Segons l’afectat, havia d’arribar a Girona a les 17.46 h i no va arribar-hi fins a les 20.00 h tocades”.

“Es prendran les decisions que toquin”. “Fons de Renfe van explicar ahir que, un cop rebuda la queixa, s’ha obert un expedient informatiu per aquest cas que “derivarà, segons el resultat, en les responsabilitats que siguin i es prendran les decisions que toquin”. La companyia va voler remarcar que “agraeix que aquests fets, si passen, es comuniquin”, ja que “de cap manera formen part de la cultura de l’empresa”.

Es comença canviant per la força del poder absolut, el nom de la llengua catalana per ‘Lapao’ -‘Partido Popular’ de Aragón-, es persegueix l’ensenyament d’aquesta llengua a València i les Illes Balears -Països Catalans, per llengua, història i cultura-; es fa baixar d’un tren Talgo a un ciutada de 72 anys i el seu nét de 4 -“tinc mania als catalans, i ara, pels meus collons que baixareu”; el ‘Partido Popular’ torna, sense cap necessitat ni clam social, a les lleis del post-franquisme…es comença així i s’acaba en una dictadura. Un 90% dels ciutadans de Catalunya demanen i volen fer ús del sagrat i democràtic dret a decidir per anar a votar el novembre del 2014. Tot i així, els ciutadans de la nació catalana, no volen rompre amb España demanen, això sí, la comprensió i el suport dels ciutadans espanyols. 

No sé si tant el nen de 4 anys, amb l’il.lusió de viatjar en Talgo, com la seva actual família i la futura -clients i contribuents-, els hi han quedat ganes de tornar a pujar en un tren. Potser en un d’aquells “del dimoni” o “de la bruixa” que hi han a les Festes Majors, tot i que ens venten algun cop d’escombreta, però, amb molt d’afecte.

Només, una qüestió:

Al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, quan torni a viatjar una altra vegada -i ja en van…- cap a la capital de Castella, Madrid, el faran baixar del tren quan digui alguna paraula en llengua catalana, idioma constitucional i oficial?

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 

http://youtu.be/7_Vz0mPGGCE

 

*****************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<La vergonyosa violència que va esclatar, però que no va impedir la fi de la segregació a la Universitat de Mississipí, va ser una excepció. Les universitats estatals de Georgia i Carolina del Sud vàren passar per aquesta mateixa proba en els recents anys i es van agafar les coses en calma, demostrant posseir plena maduresa de judici, allò mateix que va succeir a les universitats de Virginia, Carolina del Nord, Florida, Texas, Louisiana, Tennessee, Arkansas i Kentucky en els darrers anys. Per afegidura, el progrés cap a la integració de l’educació en tots els seus nivells ha fet notables avenços>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

James Meredith va ser rebutjat dues vegades en el seus intents d’ingressar a la Universitat de Mississipí. El primer d’octubre del 1962 es va convertir en el primer estudiant negre d’aquesta Universitat. El governador segregacionista Ross Barnet es va oposar de forma tenaç al seu ingrés, i va promoure manifestacions que van requerir la intervenció de l’exèrcit i varis agents federals, enviats pel president Kennedy. Tot i que JFK va parlar per telèfon vàries vegades amb el governador, hi va haver-hi disturbis violents, dos morts (incloent un periodista francès, Paul Guihard), 48 soldats ferits i 30 agents federals amb ferida de bala. Això va marcar un punt decisiu en la història dels drets civils als Estats Units. James Meredith es va graduar en ciències polítiques el 18 d’agost del 1963. (Imatge: blogs.rosemont78.org).

 (Imatge: www.eluniversal.com)

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/fBIuKJtNVDU

*****************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En la mesura en què del segle XIV al XVIII hi ha qui veu una continuïtat cultural articulable sobre la línia humanisme-renaixement, podem parlar d’un humanisme català present en aquells segles. La major o menor proximitat del nostre humanisme amb l’internacional serà també la pedra de toc per valorar-lo, com també ho serà la relació que mantindrà amb l’humanisme castellà -esdevingut espanyol precisament al bell mig de l’època que ens ocupa i ens mans d’humanistes. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- És fonamental una visió nacionalista en tota especulació sobre el concepte d’humanisme?

Fragment de ‘l’Atlas català’ (1375) de Cresques Abraham. Aquest cartògraf  jueu de Mallorca realitzà, amb la protecció dels reis de Catalunya-Aragó, una sèrie de cartes nàutiques que s’han perdut. A ell i al seu fill s’atribueix ‘l’Atlas Català’ que en sis fulls recull la representació de tot el món conegut en el seu temps i que es troba actualment a la Bibliothèque Nationale de París. Es considera l’obra mestra de la cartografía medieval. (Imatge: vimeo.com).

* LA CITACIÓ.- “Fes el que et dic, però no facis el que faig. Aquesta és la veritable saviesa”. James T. Farrell.

 

(Imatge: www.Keywordpicture.com)

*****************************************************************************

Els colors del món

Detall de l’Adoració dels Pastors, el Greco, Museu del Patriarca de València.

(Imatge: pl.wikipedia.org)

Feliç Nadal i Any Nou 2014 curull de pau, salut, treball i pensió dignes.

 

Feliz Navidad y Año Nuevo 2014 repleto de paz, salud, trabajo y pensión dignos.

 

Happy Christmas and New Year 2014, full of peace, health , decent work and pension.

 

Moltes gràcies, muchas gracias, thank you very much.

 

Blog ‘La Nova Frontera’

www.elpuntavui.cat

*****************************************************************************