El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

Nació sobirana, 20 preguntes, temps polític de Rosa Díez desaprofitat

1 març 2014 per Enric Figueras

catalunya

Catalunya és una nació

(Imatge: arabatik.wordpress.com)

No voler reconèixer la validesa de poble sobirà, per part del Congrés de Diputats espanyol, dels ciutadans de la nació Catalana és un menyspreu -un més i ja en van…- cap a el Parlament de Catalunya, una considerable pèrdua de temps i un altre cop de martell a la convivència a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Escoltin, el poble de Catalunya ja és sobirà, ho ha estat sempre i ho seguirà sent. Tots els ciutadans de Catalunya ho saben això. Sencillament perquè, aquests, endemés de la història d’Espanya també estudien la història de Catalunya i saben que, aquesta, és una gran nació. És com la llengua catalana que el ‘Partido Popular’, amb poder absolut, ha fet esclatar un problema -conflicte constant- allà on cap no hi havia. Tots els estudiants de la nació catalana realitzen i acaban els seus estudis, dominant perfectament el català i el castellà. És més, treuen més bones notes en castellà que en català. És més, els educadors, mestres, professors, catedràtics, llicenciats, doctors i els que hi pugui haver més amunt, saben molt bé com han d’ensenyar cap a la formació de joves i ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. 

Ja els hi dic en el paràgraf anterior. Els ciutadans del poble de Catalunya ja han heretat dels seus avantpassats i reis governants -molt i molt abans de la Constitució- el deure de la sobirania nacional. No només perquè ho va aprovar en declaració democràtica el Parlament de Catalunya, sinó perquè Catalunya ja és una nació. Si hem de recordar una altra vegada que és una nació, així ho farem. Hi ho tornarem fer el juny i el setembre, però, no només per aprovar sinó per aprendre. Transcendentals són la bona instrucció i educació i millor nota en empresarials -les grans empreses que manen- i política -els grans polítics governamentals que un gran sou cobren- per sortir d’aquest 27% d’atur. No cal que es tornin a presentar a les properes eleccions generals perquè, qui té poder per acomiadar-los -els electors- de ben segur que no els votarà. I perquè Catalunya és una gran nació i amb dades a la mà, les coses económiques, empresarials i de l’atur una millora han experimentat. Ho deia el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, en el Parlament i contestant a una interpel.lació de la representant Alícia Sánchez-Camacho (Partido Popular): <<A Madrid fan els grans discursos triomfalistes i nosaltres, aquí,  fem la feina>>.

Genealogía_Casa_de_Aragón

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l’Estat creat per la unió de tots els comtats catalans que estaven sota la jurisdicció del rei Alfons I el Trobador o el Cast des del 1162. Els sobirans del Principat de Catalunya ostenten la dignitat de Compte de Barcelona. (Imatge: ca.wikipedia.org).

No hi ha cap dubte que Catalunya és una nació, dintre una nació de nacions. La reclamació clamorosa de que la nació catalana sigui Estat, és tan justa i necessària com els mateixos grans valors de la llibertat, la democràcia i la voluntat del poble català. Al carrer ja ho ha expressat, ho farà i ho seguirà fent. A les urnes, el 9 de novembre d’aquest any, dia de Sant Teodor, -tot el poble unit. Per els qui així ho sentin, amb la ferma devoció cap a la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya.

senyera

Avui més que mai

(Imatge: emma.telocuentooteloexplico.blogspot.com)

El concepte de nació no pot quedar exclòs del present ‘post’ i així fem constar la definició mestra, sense oblidar el pes irreductible de la nostra història mil.lenària i de la forja dels nostres avantpassats. Nació: <<Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Això és Catalunya.

Mosaic-Freedom-Catalonia-Concert-Llibertat_ARAIMA20130630_0132_3

 

Respectar la voluntat dels ciutadans i del poble de Catalunya

(Imatge: www.ara.cat)

 

És evident que tot l’espai de temps dedicat per la representant i portaveu d’UPyD, Rosa Díez, a la tasca d’impugnació per part del Congrés espanyol -poder absolut del ‘Partido Popular’- de la Declaració de Sobirania recordatòria -Catalunya és una nació- i promulgada pel Parlament de Catalunya, ha estat una irremeiable pèrdua de temps. Una altra oportunitat perduda. Una continuació més del gravíssim error polític de portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble, al Tribunal Constitucional, no renovat. Origen de la situació actual entre Catalunya i Espanya. Una extensa campanya, la de l’any 2006, per part del ‘Partido Popular’, en taules escampades -els seus diners van costar- per tot el territori de les nacions d’Espanya i fent campanya política utilitzant l’anar en contra l’Estatut d’Autonomia. Molta gent deia a la premsa que era per anar “contra Catalunya”. Ja veuen el resultat. Fa història espanyola. 

Un Estatut d’Autonomia revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya; retallat i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat; sancionada la Llei Orgànica, d’obligat compliment, pel rei d’Espanya, i referendat pels ciutadans del poble de Catalunya. Al Tribunal Constitucional, no renovat. De l’any 2006 al 2010, quatre anys per dictar sentència. Que si aquesta no, que si aquesta sí; que si aquesta sí, que si aquesta no…la pitjor de totes. Ja veuen el resultat i ja el veuran més clar el 9 de novembre de 2014. L’any 2005 l’independentisme no era un plat més a la taula de les llars catalanes, avui és gairebé del 90%. Més, més i més independentisme i més, més i més atur: una taxa d’un 26’7%. I ja no parlem dels salaris i de les pensions. Recorden el Seat 600 dels anys 60? Val…

Com en la gran expectació i focs d’artifici en el Senat a prop de les 20 preguntes concretes formulades per la representant i portaveu d’UPyD, Rosa Díez, el dia 2 d’agost de 2013 al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i que després de set mesos encara no ha contestat. En les seves preguntes, Díez vol que els espanyols escoltin de la boca del president si en el ‘Partido Popular’ hi ha hagut comptabilitat B, si ell o altres dirigents de la seva formació han cobrat sobresous incompatibles amb la Llei d’Incompatibilitats o per què el ‘Partido Popular’ va contractar a Luis Bárcenas “vuit dies després de que aquest renunciés amb caràcter definitiu a ser tresorer”. Preguntes pendents de contestar després de 7 mesos i des de la tribuna del Senat. Temps polític perdut. Democràcia, transparència, justícia, prestigi polític, les respostes que els espanyols encara no han escoltat. Res, res, res, de res. Pèrdua de temps. On és el Comitè d’investigació -elegit- per part del Congrés i del Senat? Això no, però sí per impugnar la declaració democràtica de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. Temps polític perdut, perquè Catalunya ja és una nació mil.lenària.

Només una pregunta. De moment. ¿No hagués estat més útil i al servei d’Espanya, nació de nacions, de la Corona espanyola, de la democràcia, de l’Estat de les autonomies, del raciocini i enteniment, del diàleg i la pau, si el treball polític presentat per la representant Rosa Díez (UPyD), hagués demanat la restitució i restabliment de la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia ‘referendat’ pels ciutadans del poble de Catalunya?

Estatutf

 (Imatge: www.curiositat.cat)

Comissió Mixta. Coberta de la publicació de l'Estatut d'Autono

 Estatut, 1979

(Imatge: www20.gencat.cat)

 

19271719

Estatut d’Autonomia, 2006, referendat pels ciutadans del poble de Catalunya. Cal la seva restitució

Restituir la voluntat del poble de Catalunya

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/VWz5gYQe2Vo

************************************************************************************ 

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

El caos dels transports nord-americans, preocupació de l’Administració Kennedy

 

 

<<A petició meva s’han estudiat amb detall els problemes del transport, estudi portat a terme per l’administrador de Finances de Vivendes i pel secretari de Comerç. Els seus investigadors han inclòs en tals estudis a unes quaranta comunitats metropolitanes i a altres grans i petites. Els seus esbrinaments donen suport a la necessitat d’una expansió i canvis importants en el programa de transport massiu autoritzat per la llei de Vivendes de 1961, així com portar a terme revisions en la legislació federal de carreteres. Així mateix, tals esbrinaments posen de relleu la necessitat d’una major iniciativa local i la responsabilitat dels Estats i municipalitats en proporcionar ajuda financera i suport governamental al reforç i millores del transport urbà>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).

 

nesta-fotografia-de-14-de-outubro-de-1963-no-salao-oval-da-casa-branca-em-washington-estados-unidos-o-presidente-norte-americano-john-f-kennedy-brinca-com-seu-filho-john-f-kennedy-junior-a-1383746383059_956x500

 (Imatge: noticias.uol.com.br)

 

<<Específicament, recomano que el Congrés autoritzi l’establiment d’un programa a llarg plaç d’ajuda federal a les nostres zones urbanes per la revitalització i necessària expansió del transport de masses, administrat per l’Agència de Financiació de Vivendes. Recomano l’autorització d’una concessió de cinc-cents milions de dòlars per un període de tres anys, i la de cent milions de dòlars per l’any fiscal de 1963. Només un programa que ofereixi suport substancial i continuïtat de la participació federal podrà induir a les nostres regions urbanes a organitzar mètodes administratius adequats i a fer front a la seva part de costs d’un sistema ben equilibrat de transports…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).

taxi-new-york

 (Imatge: www.absoluteeuu.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/xGqe-_GMRwE

Si tenen a bé, poden ceure el vídeo següent: http://youtu.be/CVxy6LsUB4c

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El vulgar català no ocupa pas sempre un lloc preeminent en l’obra d’aquests autors, si fem excepció de Valentí i Malla. A l’altre bàndol, hi hauria la poesia de certamen, els autors del cançoner satíric valencià, sor Isabel de Villena (València, 1430-1490), els autors de cronicons universals… Queda per discutir la part més substanciosa de la literatura en vulgar del segle. Què hi ha d’humanístic en el ‘Curial e Güelfa’, el ‘Tirant lo Blanc’, el ‘Spill’, i l’obra de Marc i la de Corella? En absència d’unes anàlisis serioses, podem fugir per la tangent parlant d’un <<clima>>, que es podria dir <<tardor de l’edat mitjana>>: l’ingredient de la <<nova cultura>> de vegades hi és, però sovint conviu en curiosa simbiosi amb tota mena d’altres coses. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- La cultura del Renaixement i del Barroc pot ésser entesa com a producte històric de l’humanisme?

 

* LA CITACIÓ.- “L’art de viure és l’art d’aprendre a creure en les mentides”. Cesare Pavese.

B4E28520FE9BD92896B35354B9F3

(Imatge: viaggi.it.msn.com)

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

la-locura-sembrada-por-el-nazismo

La follia nazi

(Imatge: meloussa.wordpress.com)

 

Quema de libros

 Cremada de llibres

(Imatge: eltrabajonoshacelibres.blogspot.com)

 

44

 Camp d’extermini nazi

(Imatge: garciafrances.blogspot.com)

Gent que ha anat a Alemanya m’han explicat que fer preguntes sobre l’endimoniat Tercer Reich i el nazisme, pot suposar enutjosament, males cares, girar la cara, no obtenir cap resposta. Resulta gairebé impossible comprendre i acceptar aquell horror i trauma, del 1925 al 1945. De la mateixa manera que els tres anys de guerra ‘incivil’ espanyola -1.000.000 de morts- i els 40 anys de dictadura militar. Tampoc s’acaba d’entendre que, avui dia, a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, continuament apareguin missatges i comunicacions ràpides -ara es diu mitjançant la xarxa-, escrits, informacions que fan referència a Hitler i al nazisme. També comparacions absurdes, irracionals mogudes per unes actituds emportades per la ràbia i una absència d’educació i formació democràtiques. Demanar respecte pels milions d’éssers humans que vàren patir, patir i patir fins a la mort aquella barbàrie, és el mínim exigible a l’enteniment humà.

+++++++++++++++++++++++++++++++++

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a salvar la democràcia | Etiquetes aprendre, Artur Mas, atur, campanya, cançoner, CATALUNYA, comtats, concessió, convivència, cronicons, devoció, eleccions, enteniment, ESPANYA, Estat, història, investigadors, l'independentisme..., literatura, llengua, lliures, Madrid, mentides, mesos, nació, oportunitat, Parlament, poesia, política, preguntes, president John F. Kennedy..., problema, referendat..., respecte, restabliment, sobirà, solidaris, sou, transports, urnes, voluntat | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.