Imatges aèries de la gegantesca ‘V’ de la Diada Nacional de Catalunya, 11 Setembre 2014. 

1.800.000 persones

(Imatge: video.publico.es)

Catalunya, nació mil.lenària i mostra de democràcia i solidaritat exemplar. El gravíssim conflicte amb el ‘Partido Popular’ des de l’any 2006, cada vegada és més gran i difícil de resoldre. El president Artur Mas ja ha anat vàries vegades a Madrid, a La Moncloa, per parlar, dialogar, presentar una plataforma amb 21 punts per intentar resoldre mitjançant un grup de treball i de diàleg. Però res. Immobilisme i mediocritat total per part del govern del ‘Partido Popular’. Això sí, de manera puntual cobren cada mes uns sous considerables, abundants i amb les pagues extres que, per cert, els funcionaris de Catalunya no cobren des de l’any 2012. Trist paper el del president Rajoy i l’Administració del ‘Partido Popular’ en una Espanya, nació de nacions, en el segle XXI. Els espanyols ho hauran de tenir ben present a les properes eleccions autonòmiques i generals. 

(Imatge:www.omnium.cat)

 

És la gran diferència entre una veritable democràcia, <<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>> i una democràcia a ‘l’espanyola’. És la gran diferència entre un veritable Estat autonòmic constitucional i un Estat autonòmic de “pantomima”. Aquest darrer és el que vol imposar el ‘Partido Popular’, mitjançant una cascada de decrets llei i un intervencionisme constant fora de lloc i de temps. Un Estat autonòmic constitucional, però, sense autonomies. Això ho podran fer a les ‘regiones’ espanyoles governades per ‘Partido Popular’, amb poder absolut, i que mai havien estat ni demanat ser autonomies. Però no amb Catalunya que és una nació mil.lenària, que ja l’any 1914 va començar a treballar, d’una manera exemplar, per una Mancomunitat-Estat -dissolta l’any 1925 per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera-, l’Estatut d’Autonomia del 1932 -derogat per la dictadura del general Franco-, i l’actual autonomia històrica i constitucional que el govern central del ‘Partido Popular’, dreta radical, centralista i nacionalista espanyol amb poder absolut, vol convertir en una pallassada. I els 7.500.000 ciutadans de Catalunya, diuen ‘no’.

 

Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat

L’Escola Superior d’Agricultura, a la Mancomunitat de Catalunya. 100 anys. (Imatge: www.cugat.cat)

100 anys de la Mancomunitat de Catalunya, dissolta l’any 1925, per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Sempre contra Catalunya. (Imatge: www.centroeuropeo.es).

I diuen ‘no’, també, a favor d’un gran autonomisme federal que impulsi a les nacions d’Espanya constretes i amargades, cap a un camí de progrés social i económic que les situï en els primers llocs d’Europa. Per elles mateixes i per la força i voluntat dels seus ciutadans, no per deixar-ho sempre en mans del govern de Madrid i del papà Estat. Constitueix un desequilibri econòmic d’envergadura el fet de que de les 17 Comunitats Autònomes, només 5 aporten més diners del que reben i les altres 12, reben més del que aporten. Espanya no pot funcionar d’aquesta manera, la Comunitat Europea tampoc. Quin pla de ruta han traçat els governs d’aquestes 12 Comunitats Autònomes perquè aquest desequilibri comenci a minvar? Quin pla de ruta ha traçat l’Administració del president Rajoy, tan intervencionista amb la Catalunya pagadora que és la que més aporta al PIB espanyol amb gairebé un 20%? 

(Imatge:www.stopespoli.cat)

 

Milions de ciutadans, davant d’Espanya, Europa i el món ja han dit ‘no’ en el decurs de les manifestacions amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, així, també, el Govern de la Generalitat i el Parlament ho han expressat i reiterat davant el Govern central del ‘Partido Popular’, al Congrés dels Diputats i el Senat. Des de l’any 2006 que Catalunya clama contra el menyspreu i maltractament de la seva autonomia, com a conseqüència de la campanya per tot el territori espanyol en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: “Para ir contra Catalunya” deien a la premsa alguns espanyols. Posteriorment, el boicot contra els productes catalans que encara perdura en molts llocs. Qui malmet la convivència a Espanya nació de nacions? Qui amenaça la unitat d’Espanya? No ho fa el partit polític que va organitzar aquesta campanya contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Ah! i una altra campanya per part del ‘Partido Popular’ perquè Gas Natural -transacció econòmica normal dintre la lliure empresa- adquirís Endesa, empresa que mitjançant Fecsa ja havia estat catalana i on gran part dels seus clients ja són a Catalunya. Doncs, no! “Antes alemana que catalana” i, ara, resulta que està controlada -92% del seu capital- per l’empresa italiana Enhel. 

Però el pitjor de tot és quan el projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya ,i, així, una vegada convertir en Llei Orgànica, d’obligat compliment, presentar recurs davant el Tribunal Constitucional ‘no renovat’. I com és possible que aquest Tribunal admetés a tràmit un recurs contra una Llei Orgànica, d’obligat compliment, i ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya? Quatre anys, del 2006 al 2010, per emetre una sentència i retallament de l’Estatut. Aquesta sí, aquesta no i, així, durant quatre anys. Va donar la sensació i milions de ciutadans de Catalunya encara així ho creuen, que formen part d’una classe inferior. Estatut ‘referendat’ i després ‘retallat’. 

 

(Imatge: carlesmiquelfauro.wordpress.com)

Una part de la Diada Nacional de Catalunya, 2014

(Imatge: www.sepuedevivirmejor.com)

Això sí, acceptats i bons per aportar cada any 16.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB català- procedents dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central. Un ofec econòmic i social evident.

 Intervencionisme ofegador

 

Abans del govern del ‘Partido Popular’ i en el decurs dels anys de democràcia, res de tot això havia passat mai. Què els passa als dirigents i governants de Madrid? Però el pitjor de tot és que posteriorment al retallament de l’Estatut d’Autonomia i, un cop el ‘Partido Popular’ arribat al govern de Madrid, practiquen un intervencionisme ofegador en contra de l’autonomia de Catalunya, més retallades encara -injustícia social- si tenim en compte el 7,5% del PIB català que representen milions que ja surten i no tenen retorn; un atac sense precedents contra la immersió lingüística que tants bons resultats està donant per l’aprenentatge del català i del castellà, només cal veure els resultats de la selectivitat d’aquest any en la qual 323 joves han obtingut una nota igual o superior a 9. Així com una involució constant contra les estructures econòmiques i socials de la nació catalana que és la que més aporta al total del PIB espanyol, gairebé un 20%.

Equivocació força greu

Els dirigents del ‘Partido Popular’ s’han equivocat de manera força greu amb Catalunya i no han fet res per arribar al raciocini i a l’enteniment. Només amenaçar, amenaçar i més amenaçar. El resultat: 7.500.000 ciutadans volen anar a les urnes per contestar a dos preguntes en la consulta del proper 9 de novembre, Sant Teodor: Volen que Catalunya sigui un Estat, i si ho volen, volen que aquest Estat sigui independent?

El poble espanyol i els nostres germans en història, llengua i cultura dels Països Catalans, hauran de comprovar, sentir, escoltar, veure i llegir que està passant a Catalunya des de l’any 2006 en el que de manera innecessària, injusta i només per golafreria electoral, el ‘Partido Popular’ va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pel poble, davant un Tribunal Constitucional ‘no renovat’.

Ja ho diu el prestigiós diari britànic i financer ‘Financial Times’: “la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominals al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”.

Vinguin a Catalunya i preguntin a la gent, al poble, als 7.500.000 ciutadans de la nació catalana, qui -des de l’any 2006- van fer, han fet i fan més per fomentar els separatistes i els separadors? Qui, des de l’any 2006, van fer, han fet i fan més per perjudicar la unitat d’Espanya? Vinguin a Catalunya i preguntin al poble treballador, solidari, dialogant, pacífic i amb un gran amor per la llibertat i la democràcia.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 discurs-dArtur-Mas-Diada_3_1209509052.html

———————————————————————————————————–

  

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…Primer examinem la nostra actitud cap a la mateixa pau. Masses dels nostres pensen que és cosa impossible. Masses pensen que és irreal. Però aquesta és una creença derrotista i perillosa. Porta a la conclusió de que la guerra és inevitable, de que la Humanitat està condemnada, i de que estem dominats per forces que no podem controlar…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

13 maig 1961

John F.Kennedy subscriu ‘l’Aliança pel Progrés’, una aliança per la pau.

(Imatge: www.banrepcultural.org)

 

<<La pau del món no exigeix que cada home estimi al seu pròxim; només que ambdós visquin junts, tolerant-se mútuament, sometent les seves disputes a un aconduïment just i pacífic>>. (JFK).

 

Pau, Paz, Peace

<<…En lloc d’això, enfoquem el problema cap a l’assoliment d’una pau més pràctica i duradora, basada no en una sobtada revolució de la naturalesa humana, sinó en una gradual evolució de les institucions humanes, en una sèrie d’accions concretes i d’acords efectius que resultin en benefici de tots els interessats. No hi ha una clau que obri les portes d’aquesta pau, ni tampoc existeix una fórmula màgica que puguin adoptar una o dos nacions. La veritable pau deu ser el producte dels esforços de moltes nacions, la suma de molts actes. Deu ser dinàmica, no estàtica, canviant constantment per fer front a les necessitats de cada nova generació. Ja que la pau no és més que un procés, una forma de resoldre problemes>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

ZhmamM5Kt68

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

  <<Llibertat>>, <<germà>>, <<agermanar-se>>

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La paraula <<llibertat>> apareixia amb insistència en les reclamacions dels menestrals i ha d’ésser interpretada com a sinònim de participació en el govern i d’aportació liberal del tribut, això és, segons pròpia voluntat i a través d’un govern propi elegit per la comunitat. Per a la lluita contra gentilhomes i mascarats calia unir esforços, <<agermanar-se>>. El tractament entre els rebels era el de <<germà>>. La germania era considerada cosa santa, el millor succés d’ençà de la mort de Jesucrist. (Ulisses, 11).

 

* LA PREGUNTA.- Entre els agermanats glatia un esperit de croada?

 

* LA CITACIÓ.- “L’últim grau de perversitat és fer servir les lleis per la injustícia”. Voltaire.

 (Imatge: akifrases.com)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

 

(Imatge: www.elpuntavui.cat)

 

Desplagament a la plaça de la Plana a Badalona (Catalònia) una lona gegant on es llegia “Mr. President , Catalans vote freedom”, dirigida al president nord-americà Barack Obama. 

 

———————————————————-