Seria el súmmum de la inutilitat
17 juny 2015 per Enric Figueras
(Imatge: cerclegerrymandering.cat)
Des que governa el ‘Partido Popular’, el creixement de l’independentisme a Catalunya ha estat enorme
(Imatge: racocatala.cat)
CATALONIA
La manca de diàleg per part del president del Govern central, Mariano Rajoy, sobre aquest greu problema espanyol fa créixer la inestabilitat política i social. Els recents resultats i posteriors moviments electorals i polítics, en són una mostra
Parlant de democràcia i desitjant-la real, -es comença per canviar-li el nom a l’idioma català i s’acaba en una dictadura. Tal com va fer a l’Aragó la majoria absoluta i poder absolut del ‘Partido Popular’, amb la llei de llengües d’Aragó i amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim ‘lapao’.
(Imatge: sapeira.blogspot.com)
(Imatge: cosasdejordi.com)
(Imatge: www.noticiesdelaterra.com)
(Imatge: sapeira.blogspot.com)
Respecte per la història, la cultura, la veritat i la democràcia és el que cal. La llengua catalana no és el ‘lapao’; és, evidentment, l’idioma català. Per diversos indicis, però, podem afirmar que el català ja era parlat en aquest racó de la península cap al segle VIII dC. És a dir, el llatí parlat aquí des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se de la llengua vulgar de Roma i ser notablement diferent. Això no obstant, els documents de l’època són escrits en llatí (força degradat i en alguns aspectes proper al català).
Les paraules i construccions catalanes en documents quotidians com testaments, actes o vendes s’observen al segle IX. Aquest fet indica que la llengua oral de qui redactava l’escrit era ben diferent d’aquella en què s’escrivia. A finals del segle IX, es comencen a trobar algunes mostres de trets típics del català enmig de textos en llatí. Per exemple, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell redactada al darrer terç del segle IX, apareix el nom de Palomera en llatí ‘Palumbaria’. En un altre text, aquest ja de principis del segle XI, apareix enmig d’un text llatí, del 1034, el nom de set arbres fruiters en català: <<morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figues…>>.
Els primers documents feudals escrits integrament en català es troben en el segle XI. Entre els textos més antics que es conserven totalment en català, hi ha el Jurament de Radulf Oriol, escrit entre 1028 i 1047 i els Greuges de Caboet, escrit entre 1080 i 1095. Del 1098, data el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell. I així, el segle XII, el segle XIII… La llengua catalana no és el ‘lapao’, com diuen els dirigents del ‘Partido Popular’ de l’Aragó; és l’idioma català que per història, llengua i cultura es parla als Països Catalans.
Actituds inacceptables del temps del franquisme que mostren la cara d’una democràcia espanyola de baixa qualitat. Fets continuats que fan posar la cara vermella com un tomàtec, als ciutadans que estimen i creuen en una veritable democràcia. Sempre contra la Catalunya pagadora, sempre contra la nació catalana.
El resultat: A l’Aragó, el ‘Partido Popular’ no podrà governar. És un exemple de la desfeta electoral del ‘Partido Popular’ a les constretes, amargades i existents nacions d’Espanya perquè no són reconegudes ni acceptades. Cras error!
Ens quedem, doncs, amb les avantatges de la utilitat política i social. Així ho pregona el govern espanyol quan pretén presumir de democràcia davant el món, però, hi ha un atur de més del 24 per cent que persisteix, persisteix i persisteix i un milió de llars sense ingressos o, que tot i amb algun ingrés, no poden arribar-hi i passen grans penalitats motivat per la baixa quantia dels sous. Poderoses empreses que fan grans beneficis a costa de sous baixíssims. De quina classe de democràcia útil parlem?
El ressorgiment del problema espanyol amb relació a Catalunya, des que Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ -per aquells temps a l’oposició- van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional ‘no renovat’ i sabent que es tractava d’una Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’. La primera llei de Catalunya. Quatre anys més tard, el 2010, després de diverses sentències, la pitjor contra l’Estatut. Sempre contra la Catalunya pagadora i que vol viure en llibertat. D’ençà aquest moment, un esclat extraordinari i creixent del nombre de ciutadans que es manifesten i un independentisme que no cessa. De quina classe de democràcia útil estem parlant?
La veritable democràcia no és només posar la papereta dins l’urna, és una situació constant de fets reals que cal resoldre de manera justa, sense pors i amb diàleg. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ja ha anat tres vegades a Madrid per parlar amb el president Rajoy i exposar-li el que demana la majoria del poble de Catalunya.
El president Mas demana diàleg; el president Rajoy el rebutja
(Imatge: tribulaciones.es)
‘El dialogo es la base de los problemas y la solucion de ellos’
‘La comunicación es el único camino al entendimiento’.
Volen que ho tradueixi a la llengua de la nació catalana? -No cal. A Catalunya i gràcies a l’èxit de la immersió lingüística, tots els alumnes, tots els estudiants, totes les persones dominen perfectament el català i el castellà. El representant Albert Ribera, advocat i polític català, és el millor ambaixador a Espanya, nació de nacions, de com un ciutadà català estudia, coneix, escriu i parla la llengua castellana. ‘Ciutadans’ = a ‘Ciudadanos’ que a la nació catalana coneixen, parlen i escriuen el català i el castellà.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
Un país -nació de nacions- endarrerit, que no aprén res, que no vol aprendre res, amb una dictadura darrere una altra, amb una democràca -ara- de baixa qualitat i sempre, sempre, sempre, contra la Catalunya pagadora. Fins i tot, la barbaritat de llançar al Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ pel poble
5RANrqkSncM
——————————
El Deure i la Glòria
<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettysburg, 1863)
<<…Amics meus tots, donem aquest primer pas. Sortim, si podem, de les fosques ombres de la guerra per buscar aquest camí de la pau. I si aquest viatge és de mil milles o fins i tot de més, fem que la Història registri el fet de que nosaltres, en aquesta terra, vam ser els que hem donat aquest primer pas tant important>>.(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).
El president Kennedy acomiada als voluntaris del Cos de la Pau a la Casa Blanca
Pau, Paz, Peace
<<…No hi ha motiu per les complaences. Hem après en el passat que l’esperit d’un moment o lloc pot desaparèixer i esfumar-se com el fum. Ens hem sentit defraudats més d’una vegada, i no tenim il.lussions de que en el camí cap a la pau existeixin ara dreceres importants. En molts punts, al voltant del globus, els comunistes prossegueixen els seus esforços per explotar la pobresa i la debilitat. La seva concentració d’armes convencionals i nuclears ha d’aturar-se com sigui…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).
El vídeo
John F.Kennedy també va jugar un gran partit a Berlín
Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:
56V6r2dpYH8
zdXXkppRLEc
———————————————————-
Art*******7
(Imatge: www.alohacriticon.com)
‘Touch of Evil’ – ‘Sed de mal’ – ‘Sombras del Mal’
Orson Welles
(Kenosha, Wisconsin, 6 maig 1915)
(Imatge: www.encadenados.org)
‘Touch of Evil’ (a Argentina i a Espanya, ‘Sed de mal’; a Mèxic, ‘Sombras del Mal’) és una parella de recent casats formada per un policía mexicà i la seva esposa nord-americana que interrompen el seu viatge de lluna de mel després de presenciar a la frontera l’explosió d’un automòbil conduït per un mafiós de la droga. El cas porta al policía Vargas (Charlton Heston) a traballar en la investigació junt a Hank Quinlan (Orson Welles); un corrupte i obès cap de la policía nord-americana, que no dubta a fabricar proves falses per acusar a un jove que ell creu culpable de col.locar la bomba. Vargas sap que les proves no són reals i comença la seva pròpia investigació, on descobreix que Quinlan i uns mafiosos fronterers estan directament relacionats amb l’assassinat.
(Imatge: www.canaltcm.com)
Charlton Heston
Susan cau a les mans del grup de mafiosos fronterers. La dona és drogada i usada per desprestigiar al correcte Vargas, amb la finalitat de que aquest desisteixi de la seva investigació. Vargas inicia una carrera contra el temps en la que acumula les proves suficients per desemmascarar al brut cap Quinlan i així salvar a la seva esposa.
(Imatge: milafalcon.wordpress.com)
Janet Leigh
(Imatge: lagranilusion.cinesrenoir.com)
Marlene Dietrich
Al final, Tanya (Marlene Dietrich) una misteriosa i enigmàtica gitana que en el passat va tenir una relació amb Hank Quinlan, presagia el trist i fatídic final d’aquest.
Un director difícil
‘Touch of Evil’ va significar el retorn de Welles a la producció als Estats Units, després d’haver rodat tres films fora del seu país notal, ‘Macbeth’ (1947), ‘Otelo’ (1952) i ‘Mister Arkadin’ (1955).
(Imatge: www.vilanova.cat)
El projecte va arribar a mans de Welles en una època en què aquest no gaudia de bona fama entre els productors de Hollywood, ja que molts el consideraven un director difícil que no era capaç de complir amb un pla de treball. Va ser l’actor Charlton Heston qui va aconseguir imposar a Welles (degut a una confusió) i amb total llibertat creativa. Welles va reescriure el guió, basat en una novel.la publicada el 1956 per Whit Masterson, i va començar el rodatge al poc temps a Venice (Califòrnia).
(Imatge: www.fotogramas.es)
Rodatge de ‘Sed de Mal’
La pel.lícula va ser rodada en un rigorós blanc i negre pel director de fotografia Russell Metty, on l’ús de la llum forta i els alts contrastos entre ombres i zones il.luminades ajuden a crear la densa atmosfera del film.
El llarg pla seqüència de 3 minuts amb el qual comença la pel.lícula va trigar 15 dies en dur-se a terme i es va transformar en un pla mític dins de la història del cinema. (De Wikipedia).
El vídeo
de la pel.lícula
QZ4Oawo3CDc
XRav__YoMIA