El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

Seria el súmmum de la inutilitat

17 juny 2015 per Enric Figueras

ind-comarques

(Imatge: cerclegerrymandering.cat)

 

Des que governa el ‘Partido Popular’, el creixement de l’independentisme a Catalunya ha estat enorme

 

MINOLTA DIGITAL CAMERA

(Imatge: racocatala.cat)

 

CATALONIA

 

La manca de diàleg per part del president del Govern central, Mariano Rajoy, sobre aquest greu problema espanyol fa créixer la inestabilitat política i social. Els recents resultats i posteriors moviments electorals i polítics, en són una mostra

Parlant de democràcia i desitjant-la real, -es comença per canviar-li el nom a l’idioma català i s’acaba en una dictadura. Tal com va fer a l’Aragó la majoria absoluta i poder absolut del ‘Partido Popular’, amb la llei de llengües d’Aragó i amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim ‘lapao’. 

 

Untitled-1 copy

(Imatge: sapeira.blogspot.com)

diari

(Imatge: cosasdejordi.com)

Untitled-1-copy

(Imatge: www.noticiesdelaterra.com)

Untitled-1 copy (1)

(Imatge: sapeira.blogspot.com)

Respecte per la història, la cultura, la veritat i la democràcia és el que cal. La llengua catalana no és el ‘lapao’; és, evidentment, l’idioma català. Per diversos indicis, però, podem afirmar que el català ja era parlat en aquest racó de la península cap al segle VIII dC. És a dir, el llatí parlat aquí des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se de la llengua vulgar de Roma i ser notablement diferent. Això no obstant, els documents de l’època són escrits en llatí (força degradat i en alguns aspectes proper al català).

Les paraules i construccions catalanes en documents quotidians com testaments, actes o vendes s’observen al segle IX. Aquest fet indica que la llengua oral de qui redactava l’escrit era ben diferent d’aquella en què s’escrivia. A finals del segle IX, es comencen a trobar algunes mostres de trets típics del català enmig de textos en llatí. Per exemple, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell redactada al darrer terç del segle IX, apareix el nom de Palomera en llatí ‘Palumbaria’. En un altre text, aquest ja de principis del segle XI, apareix enmig d’un text llatí, del 1034, el nom de set arbres fruiters en català: <<morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figues…>>.

Els primers documents feudals escrits  integrament en català es troben en el segle XI. Entre els textos més antics que es conserven totalment en català, hi ha el Jurament de Radulf Oriol, escrit entre 1028 i 1047 i els Greuges de Caboet, escrit entre 1080 i 1095. Del 1098, data el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell. I així, el segle XII, el segle XIII… La llengua catalana no és el ‘lapao’, com diuen els dirigents del ‘Partido Popular’ de l’Aragó; és l’idioma català que  per història, llengua i cultura es parla als Països Catalans.

Actituds inacceptables del temps del franquisme que mostren la cara d’una democràcia espanyola de baixa qualitat. Fets continuats que fan posar la cara vermella com un tomàtec, als ciutadans que estimen i creuen en una veritable democràcia. Sempre contra la Catalunya pagadora, sempre contra la nació catalana.

El resultat: A l’Aragó, el ‘Partido Popular’ no podrà governar. És un exemple de la desfeta electoral del ‘Partido Popular’ a les constretes, amargades i existents nacions d’Espanya perquè no són reconegudes ni acceptades. Cras error! 

Ens quedem, doncs, amb les avantatges de la utilitat política i social. Així ho pregona el govern espanyol quan pretén presumir de democràcia davant el món, però, hi ha un atur de més del 24 per cent que persisteix, persisteix i persisteix i un milió de llars sense ingressos o, que tot i amb algun ingrés, no poden arribar-hi i passen grans penalitats motivat per la baixa quantia dels sous. Poderoses empreses que fan grans beneficis a costa de sous baixíssims. De quina classe de democràcia útil parlem?

El ressorgiment del problema espanyol amb relació a Catalunya, des que Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ -per aquells temps a l’oposició- van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional ‘no renovat’ i sabent que es tractava d’una Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’. La primera llei de Catalunya. Quatre anys més tard, el 2010, després de diverses sentències, la pitjor contra l’Estatut. Sempre contra la Catalunya pagadora i que vol viure en llibertat. D’ençà aquest moment, un esclat extraordinari i creixent del nombre de ciutadans que es manifesten i un independentisme que no cessa. De quina classe de democràcia útil estem parlant?

La veritable democràcia no és només posar la papereta dins l’urna, és una situació constant de fets reals que cal resoldre de manera justa, sense pors i amb diàleg. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ja ha anat tres vegades a Madrid per parlar amb el president Rajoy i exposar-li el que demana la majoria del poble de Catalunya. 

1379156140_0

El president Mas demana diàleg; el president Rajoy el rebutja 

(Imatge: tribulaciones.es)

 

 ‘El dialogo es la base de los problemas y la solucion de ellos’

 

 

‘La comunicación es el único camino al entendimiento’. 

 

Volen que ho tradueixi a la llengua de la nació catalana? -No cal. A Catalunya i gràcies a l’èxit de la immersió lingüística, tots els alumnes, tots els estudiants, totes les persones dominen perfectament el català i el castellà.    El representant Albert Ribera, advocat i polític català, és el millor ambaixador a Espanya, nació de nacions, de com un ciutadà català estudia, coneix, escriu i parla la llengua castellana. ‘Ciutadans’ = a ‘Ciudadanos’ que a la nació catalana coneixen, parlen i escriuen el català i el castellà. 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

Un país -nació de nacions- endarrerit, que no aprén res, que no vol aprendre res, amb una dictadura darrere una altra, amb una democràca -ara- de baixa qualitat i sempre, sempre, sempre, contra la Catalunya pagadora. Fins i tot, la barbaritat de llançar al Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ pel poble

 

5RANrqkSncM

 

 

——————————

El Deure i la Glòria

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…Amics meus tots, donem aquest primer pas. Sortim, si podem, de les fosques ombres de la guerra per buscar aquest camí de la pau. I si aquest viatge és de mil milles o fins i tot de més, fem que la Història registri el fet de que nosaltres, en aquesta terra, vam ser els que hem donat aquest primer pas tant important>>.(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

C6753F43-3D02-4F9E-8C18-11D362B68B21_w640_r1_s (1)

El president Kennedy acomiada als voluntaris del Cos de la Pau a la Casa Blanca

 

Pau, Paz, Peace

 

<<…No hi ha motiu per les complaences. Hem après en el passat que l’esperit d’un moment o lloc pot desaparèixer i esfumar-se com el fum. Ens hem sentit defraudats més d’una vegada, i no tenim il.lussions de que en el camí cap a la pau existeixin ara dreceres importants. En molts punts, al voltant del globus, els comunistes prossegueixen els seus esforços per explotar la pobresa i la debilitat. La seva concentració d’armes convencionals i nuclears ha d’aturar-se com sigui…>>.  (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

John F.Kennedy també va jugar un gran partit a Berlín

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

56V6r2dpYH8

zdXXkppRLEc

———————————————————-

 Art*******7

sed-de-mal

(Imatge: www.alohacriticon.com)

‘Touch of Evil’ – ‘Sed de mal’ – ‘Sombras del Mal’

 

Orson Welles

 

(Kenosha, Wisconsin, 6 maig 1915)

seddemal46

 (Imatge: www.encadenados.org)

 

‘Touch of Evil’ (a Argentina i a Espanya, ‘Sed de mal’; a Mèxic, ‘Sombras del Mal’) és una parella de recent casats formada per un policía mexicà i la seva esposa nord-americana que interrompen el seu viatge de lluna de mel després de presenciar a la frontera l’explosió  d’un automòbil conduït per un mafiós de la droga. El cas porta al policía Vargas (Charlton Heston) a traballar en la investigació junt a Hank Quinlan (Orson Welles); un corrupte i obès cap de la policía nord-americana, que no dubta a fabricar proves falses per acusar a un jove que ell creu culpable de col.locar la bomba. Vargas sap que les proves no són reals i comença la seva pròpia investigació, on descobreix que Quinlan i uns mafiosos fronterers estan directament relacionats amb l’assassinat.

heston

(Imatge: www.canaltcm.com)

Charlton Heston

 

Susan cau a les mans del grup de mafiosos fronterers. La dona és drogada i usada per desprestigiar al correcte Vargas, amb la finalitat de que aquest desisteixi de la seva investigació. Vargas inicia una carrera contra el temps en la que acumula les proves suficients per desemmascarar al brut cap Quinlan i així salvar a la seva esposa.  

 

sed-de-mal-14(Imatge: milafalcon.wordpress.com)

Janet Leigh

Marlene-Dietrich1

 (Imatge: lagranilusion.cinesrenoir.com)

 

Marlene Dietrich

 

Al final, Tanya (Marlene Dietrich) una misteriosa i enigmàtica gitana que en el passat va tenir una relació amb Hank Quinlan, presagia el trist i fatídic final d’aquest.

 

Un director difícil

 

‘Touch of Evil’ va significar el retorn de Welles a la producció als Estats Units, després d’haver rodat tres films fora del seu país notal, ‘Macbeth’ (1947), ‘Otelo’ (1952) i ‘Mister Arkadin’ (1955).

orson-welles-radio

(Imatge: www.vilanova.cat)

 

El projecte va arribar a mans de Welles en una època en què aquest no gaudia de bona fama entre els productors de Hollywood, ja que molts el consideraven un director difícil que no era capaç de complir amb un pla de treball. Va ser l’actor Charlton Heston qui va aconseguir imposar a Welles (degut a una confusió) i amb total llibertat creativa. Welles va reescriure el guió, basat en una novel.la publicada el 1956 per Whit Masterson, i va començar el rodatge al poc temps a Venice (Califòrnia).

17-sed-de-mal_ampliacion

 (Imatge: www.fotogramas.es)

 

Rodatge de ‘Sed de Mal’

 La pel.lícula va ser rodada en un rigorós blanc i negre pel director de fotografia Russell Metty, on l’ús de la llum forta i els alts contrastos entre ombres i zones il.luminades ajuden a crear la densa atmosfera del film.

El llarg pla seqüència de 3 minuts amb el qual comença la pel.lícula va trigar 15 dies en dur-se a terme i es va transformar en un pla mític dins de la història del cinema. (De Wikipedia).

 

El vídeo

de la pel.lícula

 

QZ4Oawo3CDc

aQpMVMCX1sQ

CaLV8NPiKgo

ZSucvRPawK8

3r-zfmm64_A

zofz4zhGgDQ

XRav__YoMIA

 

VfIFMaeWxIA

dx125s0t6Gk

———————————————————-

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a sempre contra Catalunya | Etiquetes 2006, amics, armes, Artur Mas, atur, bomba, complaences, corrupte, debilitat, defraudats, DEMOCRÀCIA, desprestigiar, diàleg, droga, explosió, fama..., fotografia, gitana, guerra, Heston, Hollywood, independentisme, l'Estatut, llars, Llei Orgànica, mafiosos, Mariano Rajoy, nació, nuclears, ombres, pas, pau, pel.lícula..., Pla., pobresa, referendat..., sentències, sous, Terra, útil, Venice, votar, Welles | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.