blocs.xtec.cat

Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei, referendada pel poble i portada al Tribunal Constitucional no renovat, pels dirigents del ‘Partido Popular’. Directes a la glacera. Directes a l’enfonsament. Directes a la catàstrofe. Sempre al Tribunal Constitucional. Nou (9) anys d’intervencionisme de l’autonomia constitucional de Catalunya i una amenaça rere l’altra. 

 

 

Enfonsament, retrocessió i sense futur

 

Del ‘Partido Popular’, és clar. No hi ha  dubte possible. Ningú ho desconeix. La premsa de l’hemisferi occidental en va ple i, fins i tot, d’altres hemisferis. Cada vegada que a primera plana apareix tot el que està succeint a la nació catalana, com a conseqüència de l’intervencionisme polític i social contra l’autonomisme de Catalunya, per part del govern de la nació castellana, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, des de Madrid, l’enfonsament d’aquest partit governamental és públic i notori. Han perdut milions de vots en les darreres conteses electorals a les nacions d’Espanya, constretes i amargades, existents i no reconegudes i, el que és pitjor, han malgastat una majoria absoluta que podria haver servit per la grandesa en lloc de l’enorme explosió del conflicte arreu, i d’una manera irresponsable sobre la Catalunya pagadora -nació catalana (any 985). Una situació injusta, inexplicable i del tot innecessària des de la instauració de la democràcia fa 38 anys i després de tants cops d’estat i dictadures militars. El prestigi polític d’Espanya des de la instauració d’aquesta democràcia, cau en picat. Tot i que va començar a caure amb força des que els dirigents del ‘Partido Popular’ van portar davant el Tribunal Constitucional no renovat, la Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya referendat pel poble.

 

“per donar la veu al poble i deixar exercir el dret de participació s’hauria de comparèixer davant un Parlament, però mai davant un tribunal de justícia, i molt menys en una causa penal”(Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya)

 

www.president.cat

 És el gran de quatre germans, dos nois i dues noies. Està casat amb l’Helena Rakosnik des de l’any 1982 i tenen tres fills: la Patrícia, l’Albert i l’Artur.

 

 

“l’èxit del 9N de 2014 i el seu ampli ressò internacional és el que va provocar aquestes querelles; no és un tema de dret o de llei, hi ha la ràbia de l’èxit del 9N per part de diferents institucions de l’Estat espanyol que no van acceptar una actitud democràtica normal”. “Mai l’èxit de la democràcia hauria d’acabar als tribunals de justícia” (Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya)

 www.lavanguardia.com

 

A les democràcies els adversaris polítics es guanyen a les conteses electorals. La por a la democràcia és terreny abonat pel poder absolut

 

www.rtve.es

Suport político i popular a Artur Mas 

“comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent?” (Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya)

 

 

 

 

  www.abc.es

Cap a un camí equivocat

Quatre anys han estat suficients per rompre l’equilibri territorial de les nacions d’Espanya constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, provocant el problema espanyol amb la Catalunya pagadora. Catalunya amb uns ciutadans que aporten amb  imposts 16 mil milions cada any -8,5% del seu PIB- i no tenen el just retorn per part del govern central del ‘Partido Popular’, no només serveixen per pagar, pagar i pagar. També volen ser escoltats. Totes les portes tancades. El govern de la Generalitat també vol ser escoltat. El president Artur Mas ha anat diverses vegades a Madrid per demanar diàleg i ser escoltat. Ningú no ho ha fet. Des de l’intervencionisme constant contra l’autonomia de Catalunya i sempre al Tribunal Constitucional, l’independentisme ha crescut fins al 80%. Sempre que la dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut governa a Espanya, el desastre polític i social apareix per tots els costats. Els dirigents del ‘Partido Popular’ ja han perdut el tren per anar cap a un altre camí. El ‘Partido Socialista Obrero Español’ no forma part dels viatgers d’aquest tren, i amb ‘Ciudadanos’ el tren ja ni sortirà de l’estació perquè tot quedarà en el mateix lloc o pitjor. 

ecodiario.eleconomista.es

Albert Rivera, presidente de C’s. Imagen: Efe

Amb ‘Ciudadanos’ tot seguirà igual

 

 

Europa i el món que té a la democràcia, la llibertat, l’ètica política, la Declaració Universal dels Drets Humans, les Nacions Unides, la llibertat d’expressió com a guia del coneixement i de la ciència, es posa les mans al cap davant les imatges del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, president nombre 129 de la nació catalana, en el seu camí cap a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per declarar com a encausat per haver escoltat a milions de ciutadans de Catalunya i al Parlament, i posat les urnes per la llibertat d’expressió en el Procés de participació ciutadana. Milions de ciutadans que no només serveixen per pagar més i més imposts, que no tenen el retorn just a Catalunya, sinó per manifestar l’opinió sobre el futur polític de la immemorial nació catalana. El 9N no va ser una consulta de referèndum, sinó fer ús de la llibertat d’expressió que emana de la Constitució i de la Declaració Universal dels Drets Humans. És la base de la democràcia, de la llibertat i de la dignitat de la persona humana.

El que està passant a la política de majoria absoluta i poder absolut del govern central espanyol del ‘Partido Popular’, és un rumb  cap a la retrocessió i sense futur. Per això estan perdent totes les conteses electorals i perdran, també, les eleccions generals del proper desembre. Als dirigents del ‘Partido Popular’, com en el rellotge de Harold Lloyd, els seus rellotges romanen parats molts anys enrere.

 avllombo.blogspot.com

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

————————————————————————————————————————————————

  El Deure i la Glòria

 

“Mentre els homes siguin lliures per preguntar allò que han de preguntar; lliures per decidir allò que pensen; lliures per pensar allò que vulguin; la llibertat mai es perdrà i la ciència mai no retrocedirà”

Julius Robert Oppenheimer

Físic nord-americà

 

 

blogs.elpunt.cat

 Imaginació, esforç, treball, coratge i grandesa de la Mancomunitat de Catalunya La nova frontera

 

 

 

“Però la pau no descansa exclusivament en cartes i convenis. Ha d’estar sempre present en els cors i en el pensament de tot el món. I en aquest món nostre, cap pacte, cap llei, cap tractat, ni cap organització poden esperar mantenir aquesta pau sense l’ajuda i el bon desig de les gents.” (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).

 

 npsglobal.org

El Canciller Gromyko en la Casa Blanca: diàleg, diàleg i més diàleg

 

La amenaza nuclear todavía con nosotros Irma Argüello, NPSGlobal Octubre 2012 Un domingo 28 de octubre, pero hace 50 años -durante el período de la Guerra Fría- la posibilidad concreta de un holocausto nuclear fue desestimada, luego de varios días de tensión extrema. Sólo el buen criterio y pragmatismo de dos líderes, John F. Kennedy y Nikita Khrushchev evitó el desastre, que de una forma u otra habían ayudado a crear. Dentro de sus círculos gubernamentales, muchos promovían el uso de la fuerza nuclear como la mejor alternativa para solucionar el conflicto. A ellos se sumó un tercer actor,Fidel Castro , quien desde Cuba presionaba a los soviéticos para llevar adelante un ataque nuclear contra los Estados Unidos. Sin embargo, el buen juicio prevaleció por sobre las presiones. Ambos jefes de Estado fueron sabios, pero también tuvieron mucha suerte… Es desalentador tener que decir que tras 50 años, la amenaza nuclear aún está latente . Las expectativas de mayor seguridad global post-Guerra Fría dieron paso, quizás demasiado pronto, a la realidad de un paulatino endurecimiento en las posiciones de algunos de los actores internacionales más relevantes, mientras que nuevos estados se han convertido desde entonces en nuclearmente armados. Por otra parte, el terrorismo nuclear, indisuadible y dispuesto a imponer sus propias reglas, ha pasado a un primer plano como una amenaza tangible. Hoy podemos decir que el mundo es aún más complejo e inseguro que en la época de la Crisis de los misiles cubanos. Todavía hay arsenales que totalizan 20.000 armas nucleares, muchas en estado de máxima alerta, desplegadas en 14 países . Varios de los propósitos en materia de desarme nuclear de los últimos años distan de haber sido cumplidos, mientras sistemas de cooperación virtuosos (y exitosos), como el Acuerdo entre Estados Unidos y Rusia de Reducción Cooperativa de Amenazas -familiarmente llamado Acuerdo de Nunn-Lugar, que llevó entre otros al desmantelamiento de más de 7.000 ojivas nucleares pertenecientes a la ex Unión Soviética-, corren peligro de ser desactivados. Todavía hay materiales nucleares aptos para fabricar bombas, uranio grado arma -con enriquecimiento mayor al 90%- y plutonio 239, desparramados por el mundo y no lo suficientemente protegidos de las manos de traficantes y terroristas. Lo más grave es que todavía hay gobiernos irresponsables que creen que la solución de sus problemas nacionales y regionales consiste en la posesión de un arma nuclear e invierten fortunas en ello, mientras sus pueblos caen abatidos en medio de las más elementales carencias. En este dossier se recrean estos hechos, más que con espíritu histórico, con una visión de futuro. Se re-analizan aquí para tratar de identificar en esta experiencia internacional traumática lecciones que puedan servir para construir un mundo más seguro. La Crisis de los misiles cubanos sentó un precedente relevante de negociación exitosa (y de cooperación entre actores con intereses contrapuestos) como opción por sobre el uso de la fuerza. El principal objetivo es, entonces, ver hasta qué punto los mensajes desprendidos de aquellos días traumáticos podrían ser útiles en la toma de decisiones actual, para construir un mundo más seguro.

isaac-despierta.blogspot.com

El complejo industrial militar necesita guerras, muchas y sucesivas guerras, para prosperar. El equipamiento militar viejo tiene que ser reparado y …

Pau, Paz, Peace

<<Cal realitzar nous esforços si la declaració de drets humans d’aquesta Assemblea, que va ser aprovat fa quinze anys, ha de tenir algun significat. I serà necessari trobar nous mitjans per promoure la lliure expressió i intercanvi d’idees mitjançant viatjes i comunicacions, i mitjançant intercanvi de persones, llibres i emissions de ràdio. Doncs a mesura que el món vagi renunciant a la competició en el terreny de les armes, ha de florir la competició d’idees, i aquesta competició sí ha de ser tant noble i completa com sigui possible.>>   (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

tjA4mtnCkM4

pPx57gNeCqU

————————————————————————————–

 El naixement d’una nació.Què és Catalunya

Però la primera obra literària escrita en català són les Homilies d’Organyà, el primer document en prosa, escrit entre la fi del segle XII i principis del segle XIII.

Joaquim Molas ha suposat que es tracta d’una adaptació catalana d’algun sermó provençal, a causa de la seva semblança amb els sermonaires provençals, com el de Sant Marçal de Llemotges, i a l’existència de provençalismes en el nostre text d’Organyà. Contràriament, Joan Coromines no hi troba influències lingüístiques occitanes, sinó arcaismes o antics dialectalismes. Hom hi ha vist, altrament, una influència dels corrents albigesos -càtars, valdesos…- que afavorien la difusió de les Sagrades Escriptures en vulgar. El text es compon de sis sermons -fragment d’un recull més ampli que comprenia tot l’any litúrgic- amb comentaris de diversos evangelis i epístoles, redactats amb estil planer i directe, cosa que fa pensar que el destinatari en fos el poble, tot i que son autor s’adreci al públic amb el terme <<senyora>>.

  

www.alturgell.cat

Organyà

La citació

“Quina possibilitat tenim la població davant d’un govern de majoria absoluta que n’abusa, que està convertint la democràcia en una closca buida amb una realitat dictatorial; quan no tenim oposició perquè l’oposició està en bona mesura d’acord amb el govern. I si no, l’assumpte de l’autodeterminació ho deixarà claríssim.” (Ramón Cotarelo)

stecyl.net