‘Barracons-làndia’, injustícia i patiment
21 juny 2016 per Enric Figueras
Gairebé un miler de barracons ofereixen acollida a les nenes i nens que viuen a la nació catalana. Allà realitzen les classes acompanyats pels seus mestres. Nou-cents noranta-sis barracons (996), per allò de filar prim.
Cada vegada, i són nombroses i constants, les ocasions en què el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, (‘Partido Popular’) fa esment de la igualdad de todos los españoles -no deixa de ser un concepte ideològic-, no ofereix cap dada. És molt estrany que els seus nombrosos assessors que cobren elevats emoluments, no li apuntin dades socials tan i tan importants com és el cas d’allò que afecta a l’educació. El nombre de barracons escolars on s’imparteixen les classes i a on mengen milers d’alumnes de les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen Espanya.
Igualdad entre todos los españoles, però a Catalunya 996 mòduls que, junt amb el País Valencià, donen acollida al 79% del total. Segueix amb molta distància Andalusia (317 mòduls) -sembla que reben els diners a cabassos-, Castella-la Manxa (161), Illes Balears (93), Aragó (39), Múrcia (35), Astúries (30), Galícia (12), Castella i Lleó (11), La Rioja (4) i Cantàbria, Extremadura, Navarra i Melilla, que no tienen ninguno. No es coneixen les dades de les nacions Basca i Canàries.
¿Igualdad entre todos los españoles? Ha de ser una expressió ideològica electoralista i d’ignorància premeditada. Perquè, mentre la nació catalana representa entre el 19% i el 20% del PIB espanyol i, cada any, la Catalunya pagadora contribueix en termes nets a les arques estatals amb uns recursos -16.000 milions d’euros- que representen al voltant del 8% del PIB català, pateix un injust i desequilibrat dèficit fiscal amb l’administració pública central. Entre moltes altres desigualtats, el major nombre de barracons escolars existents a les nacions que formen Espanya. Recordem que hi ha les que no en tenen cap i, encara, reben més del que aporten.
Cal governar amb més coherència i posar més atenció, entesa i diàleg quan Catalunya demana ser escoltada i no només espremuda com una llimona. Hi ha temps per repetir eleccions generals, i no hi ha temps per a rehabilitar la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya referendat pel poble? No hi ha temps per afegir un text a la Constitució?
¿Igualdad entre todos los españoles? Vinguin a Catalunya i pugin a un tren de rodalies o del Corredor Ferroviari Mediterrani. Serà un viatge ‘agradable’ als anys quaranta.
www.elperiodico.cat
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
“El futur de la dignitat humana i la independència dels pobles”
<<Així, l’Aliança per el Progrés és un programa revolucionari en les seves dimensions. Precisa evidentment de tremends esforços per part de tots nosaltres; eleva les aspiracions, i a la vegada demanda sacrificis difícils de realitzar. I tot i que ja hem fet molt en curt temps, encara hem de fer molt més i actuar molt més ràpidament durant els mesos venidors. Doncs de l’èxit de l’Aliança, del nostre éxit en aquest hemisferi, depèn el futur de la dignitat humana i la independència nacional per les quals van lluitar els nostres avantpassats a cada país d’aquest hemisferi.>> (President John F.Kennedy, Palacio de San Carlos, Bogotá (Colombia), 17 de desembre de 1961).
Pau, Paz, Peace
The big lie and cruelty of war
La gran mentida i crueltat de la guerra
Lágrimas ante la foto de un niño sirio muerto
Trabajadores de Defensa Civil Siria llevan el cuerpo de un niño el 1 de febrero de 2015, después de un ataque aéreo realizado por las fuerzas del gobierno sirio en la ciudad
Uma mulher acompanha crianças que aguardam atendimento em uma clínica improvisada na região de Douma, na Síria, após ataques aéreos das forças do governo, no domingo (15) (Foto: AFP Photo/Abd Doumany)
Van más de 210 mil muertos por la guerra en Siria
El Comité Nobel Noruego del Parlamento de ese país solicitará que se le retire al presidente de Estados Unidos, Barack Obama, el Premio Nobel de la Paz 2009, debido a su intención de llevar adelante una intervención militar en Siria.
Pau, Paz, Peace, not war
So many weapons to murder children?
cazasyhelicopteros2.blogspot.com
www.resumenlatinoamericano.org
guerradeconocimiento.wordpress.com
guerradeconocimiento.wordpress.com
aquellasarmasdeguerra.wordpress.com
The evil of war and lack of compassion, cry to heaven the Father Almighty
The Lord’s Prayer
———————————————————————
La veritat, tota la veritat i res més que la veritat
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”. (Rei Joan Carles I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001)
Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat? (Revista PRESÈNCIA del rotatiu EL PUNT AVUI)
1 7 8 9
(Aixafament de la llengua catalana des del 1715)
Un mestre castellanitzador
Joan-Lluís Marfany, en el seu llibre ‘La llengua maltractada’, explica que a la Garriga els comptes municipals van començar a ser duts en castellà el 1789, quan el mestre va passar a encarregar-se’n, però els altres llibres municipals, amb alguna excepcional anotació de tant en tant, van continuar en català fins al 1828, com a mínim.
1797
‘Método uniforme de las Escuelas Pías de Cataluña’
“Queda clar, una vegada més, que la introducció del castellà a l’escola al segle XVIII és fruit, fonamentalment, d’una imposició”
Miquel Puig i Reixach, en l’article “Algunes dades sobre l’ús del català a les escoles del segle XVIII”, cita aquest fragment del Método uniforme de las Escuelas Pías, del 1797, on queda clar, una vegada més, que la introducció del castellà a l’escola al segle XVIII és fruit, fonamentalment, d’una imposició: “Hable a los discipulos á lo menos en la escuela, en lengua española, haciendo estudio de ella, y hablandola correctamente, para con ello cumplir las Ordenes reales, y enseñarla, ya que no con reglas á lo menos con el uso a los jovenes, á quienes obligue o á callar, o á hablar dicho idioma.” (Revista PRESÈNCIA – rotatiu EL PUNT AVUI).
hoplitacarabanchel.wordpress.com
3 de diciembre de 1842. Bombardeo de Barcelona
(sempre contra la nació catalana)