Avís del rei Joan Carles, desaprofitat pel president Rajoy, i, segueix el problema espanyol amb Catalunya
20 novembre 2016 per Enric Figueras
S’han complert quatre anys d’aquest fet, revelador d’una desastrosa situació política actual -no hauria de ser judicial- que, desgraciadament, encara perdura i a pitjor. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, podria haver aprofitat per girar cap a un canvi de rumb, però, va deixar enrere el far de l’avís de roques perilloses i ha anat, després i ara, al bell mig de les roques. És una bona manera per la gran política, saber canviar de rumb i governar també per les minories. Malament, molt malament. I més quan l’advertència o l’avís provenia del més alt representant de la monarquia parlamentaria. El cap de l’estat d’Espanya i el titular de la Corona d’Espanya. Tot i que la història ofereix testimoni que està formada per nacions immemorials, avui dia constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades la qual cosa provoca que la unidad de España sigui una entelèquia.
Nació federal de nacions i d’Estats federal, l’únic camí cap a una veritable unidad
El rei Joan Carles aprofitant la desfilada militar amb motiu del Dia de la Hispanidad, any 2012, -la d’enguany ha costat 800 mil euros- amb un to enfadat, preocupat i no exempt de desengany, li va demanar explicacions sobre la intenció “d’espanyolitzar catalans del pobre Wert”. Rajoy va respondre encongint-se d’espatlles (explicat per la premsa). Encongint-se d’espatlles respecte al greu problema espanyol amb la nació catalana. Després i ara, immobilisme. El que passa és que, ara, -tants anys sense fer res, res i res per part de Rajoy, el seu govern i el Partido Popular-, serà necessària la mediació del Papa de Roma, el rei Felip VI, la Comissió Europea i el Consell d’Europa, l’ONU, i els mandataris d’Anglaterra, Canadà i Escòcia.
El papa se interesa por la pobreza en Cataluña en una audiencia con el cardenal Sistach. Si el problema espanyol amb la nació catalana segueix creixent i sense diàleg ni treball polític, el Papa Francesc haurà de fer de mediador
Diariocrítico.com
El rei Felip VI i Carles Puigdemont
Si el problema espanyol amb la nació catalana segueix en augment i a pitjor, el rei haurà de mediar en aquest conflicte polític que va començar l’any 2006 quan Mariano Rajoy, Partido Popular, van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat
Concentracions a tot el país en suport de Montserrat Venturós
Els ciutadans de la Catalunya super pagadora, demanden la celebració d’un referèndum per la independència. L’any 2012 -govern de Rajoy- l’independentisme era del 44%, en l’actualitat és gairebé del 70% i va en augment. Mentre, diàleg zero per part del Govern espanyol i sense una comissió de treball amb la Generalitat de Catalunya que ja ho ha demanat nombroses vegades. Sous desaprofitats i judialitzar tot allò que correspon a una tasca política i parlamentària. Tanta por els fa treballar per solucionar una situació política que han creat els separadors?
“Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”
Ara.cat
El rei, enfadat, demana explicacions a Rajoy per l’espanyolització de catalans de Wert
Tensa conversación entre el rey y Rajoy
S’albira una política molt desencertada amb Catalunya, que ha portat cap a un creixent independentisme i a la demanda d’un referèndum
Seguim amb la qüestió trascendental. La conversa entre el rei Joan Carles i Rajoy encara va continuar diversos minuts. Ni tan sols l’arribada de la reina va tallar l’apart entre el cap d’Estat i el president del govern espanyol. Només la irrupció del príncep Felip va relaxar la situació per uns instants. La conversa entre el rei i Rajoy la van captar les càmeres. Alguns mitjans, com ‘El País’, van anar més enllà i van afirmar, de la conversa, que el rei Joan Carles va etzibar a Rajoy: “Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”.
+10.7.10.jpg?resize=601%2C241)
El Racó d’en Joan
Catalunya, bull
Respecte a la nació catalana, tot estava mal fet i tot segueix estan mal fet respecte a l’actuació del govern central del Partido Popular. El president Rajoy i el seu govern haurien de practicar un profund examen de consciència i una profunda reflexió a prop del seu intervencionisme econòmic, social i separador sobre Catalunya. Sense oblidar el començament de tot. Portar la llei orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, davant el Tribunal Constitucional no renovat i gens amic de les aspiracions democràtiques de la nació catalana. Ni desprès, ni ara.
Un Estatut d’Autonomia revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. Any 2006. Convertit en llei orgànica ‘de obligado cumplimiento’. Portat al Tribunal Constitucional per part del Partido Popular. Anys 2006-2010: una sentència rere una altra per, al cap de 4 anys emetre la pitjor. Quatre anys de menyspreu cap a un poble que havia referendat el seu Estatut d’Autonomia i que forma part d’una nació immemorial que va néixer l’any 985. Ara, la restauració de la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, segueix pendent.
elpais.com
Avui
La llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Greu error polític i d’escàs valor democràtic, que ens ha portat a la situació actual del greu problema espanyol amb la immemorial nació catalana
El després hereu de la Corona, príncep Felip, va demanar a <<totes les institucions>> que ajudin a rebaixar les tensions. <<La Corona seguirà fent el paper que hem fet sempre>>.
El príncipe Felipe: “Cataluña no es un problema”
“Lo que está ocurriendo en Cataluña lo pueden “arreglar” los políticos si actúan con “responsabilidad”
El Príncep, al contrari que el rei, sí que va voler parlar de l’ofensiva sobiranista. En un clar repartiment de papers entre el pare i l’Hereu, Felip -avui rei- va reflexionar sobre la velocitat que han pres els esdeveniments i el to de les declaracions polítiques, una bel.ligerància que entén, va dir, per les estratègies electorals.
Però han transcorregut deu anys des del fet de l’Estatut i quatre des de que el cap de l’Estat d’Espanya i el titular de la Corona d’Espanya, rei Joan Carles I, ferm impulsor de la restauració de la democràcia després de quaranta anys de dictadura, va demanar explicacions al president Rajoy respecte a un fet molt greu de l’intervencionisme del govern central sobre l’autonomia Catalunya. Els fets intervencionistes han continuat i posen en evidència internacional que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, l’autonomisme és una entelèquia. Mentre, 16.000 milions d’euros, un 8,5% del PIB català, surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular. Ja ho ha dit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont: “El principal problema es diu espoli fiscal”. I, podem afergir-hi, la manca de diàleg polític per part del govern de Rajoy. No és estrany, doncs, que tants milions de ciutadans de la nació catalana, demanin la independència. El rei Joan Carles ja va avisar. I no era només la qüestió del ministre Wert. Des de l’any 2006, 10 anys per solucionar una qüestió política que els ciutadans votants esperen un resultat just, democràtic i generós cap a una Catalunya pagadora que els seus ciutadans es deixen la pell per aportar -liderar- el 19% al PIB espanyol.
Barcelona, Catalunya, manifestació contra la judicialització de la política
———————————————————–
El Deure i la Glòria
La qüestió moral de la igualtat de drets pels ciutadans de qualsevol color
<<Per tant, demano al Congrés que promulgui una legislació concedint a tots els nord-americans el dret a ser servits per igual en llocs que estiguin oberts al públic: hotels, restaurants, teatres, establiments i altres llocs similars.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963)
<<Recentment m’he reunit amb cert nombre de dirigents industrials, animant-los a que, voluntariament, adoptin les mesures necessàries per acabar amb la discriminació, i la seva resposta m’ha satisfet profundament. En les darreres dues setmanes setanta cinc ciutats han estat testimonis del progrés aconseguit en suprimir la segregació en aquests llocs que acabo d’esmentar. Però hi ha molta gent que no desitja actuar sola, aïlladament, i per aquesta raó es precisa una legislació d’abast nacional si hem de portar aquest problema des dels carrers als tribunals.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
El passat és el present
The past is the present
<<No podem dir al deu per cent de la població que no tenen aquest dret; no podem dir a aquest tant per cent que els seus fills no tenen cap dret, i que, si volen aconseguir tals drets, han de fer-se als carrers per aconseguir-los per la violència. Crec que els devem a ells i a nosaltres mateixos una nació, un país una mica millor que tot això.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
————————————————————
La frase
“L’èxit és sobreviure: aquesta és una definició prou bona per a mi”
(Leonard Cohen)
La veu immortal d’un gran trobador