El cas Joan Coma: denuncien que “s’aplica el codi penal franquista de l’any 72”, mentre, l’independentisme s’eixampla
4 febrer 2017 per Enric Figueras
<<Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.>> (Declaració Universal de Drets Humans).
<<A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión…(Constitución Española).
Benet Salellas, advocat del regidor de l’ajuntament de Vic (Catalunya), Joan Coma, denuncia que “la justícia espanyola aplica el codi penal franquista a Coma per expressar la seva opinió”
El Nacional
Joan Coma – Sergi Alcàzar
Benet Salellas, the councilman’s lawyer of the town hall of Vic (Catalonia), Joan Coma, denounces that “the spanish fair apply de criminal code of Francoism to Coma for expressing your opinion”
Mentre aquests fets incomprensibles passen i ens fan dubtar que vivim a l’Espanya -nació de nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades-, del segle XXI, de la democràcia, les llibertats i les autonomies -facultat de governar-se per les pròpies lleis-, mentre això passa, la xifra de 16.000 milions d’Euros -8,5% del PIB català- surten, cada any, dels impostos dels ciutadans de Catalunya -immemorial nació catalana fundada l’any 985- i no tenen retorn per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular. Govern que pot governar mitjançant el suport del Partido Socialista Obrero Español, escindit en dos grups, i Ciudadanos. Els ciutadans de la nació catalana es deixen la pell perquè amb els seus impostos, les deu Comunitats autònomes -autònomes?- que reben més del que aporten, puguin continuar rebent subvencions permanents i, mentre això passa, el govern central del Partido Popular segueix llançant com pedres, recursos contra lleis populars, demanades per la societat civil, -com la dels desnonaments i de la pobresa energètica- al Tribunal Constitucional espanyol -el de l’Estatut d’Autonomia legal i llei orgànica, sentenciat en el seu dia- i altres acords d’expressió d’opinió que els representants elegits del Parlament de Catalunya, acorden en defensa d’una veritable autonomia. Ara, després de deu anys de defensar-ho a la Generalitat i davant el govern de Madrid, de la nació castellana, que no vol escoltar res, ara, ja es tracta d’autonomia i d’independència. Ara, aquesta defensa i el dret humà d’expressió per part dels representants de la nació catalana ja ha arribat al Parlament d’Europa.
La tasca política que hauria de portar a bon terme el govern del president Rajoy -governar per tots els ciutadans- amb relació a les aspiracions, necessitats y demandes dels ciutadans de la nació catalana, s’ha traspassat als tribunals mitjançant recursos, denúncies, procediments penals, judicis, prohibicions, amenaces, humiliacions, en lloc de posar una taula de treball per arribar a uns objectius clars, justos, positius i democràtics. El govern de la Generalitat de Catalunya ja fa deu anys que ho demana i, així, els seus presidents han anat i viatjat una i altra vegada a Madrid (nació castellana), per exposar tot allò que és just i que Catalunya necessita i es mereix. Treballant, treballant i treballant. Això si. I no, cobrar per no fer res. No traspassar la papereta als tribunals que, altra feina tenen. El rellotge del senyor Rajoy, li ha quedat parat al segle XIX. Mentre, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, recorda, explica, confirma, apunta l’orígen de tota aquesta qüestió política: “El principal problema es diu espoli fiscal”. “El principal problema se llama expolio fiscal”. “The main problem is called tax expolio”.
Dèficit fiscal a causa d’un finançament injust, per garantir el superàvit d’altres
<<Tot i que és cert que si només parléssim dels recursos distribuïts entre Comunitats Autònomes està clar que el dèficit fiscal dels Països Catalans serveix per garantir el superàvit d’Extremadura, Ceuta, Melilla, etcètera, això amaga que és l’Estat qui s’emporta la part del lleó del pastís, que dedica a aparell burocràtic i de control i no a serveis als ciutadans.>> (Josep Huguet, Enginyer industrial i llicenciat en història).
Extremadura gasta el triple que Catalunya en salaris públics i el doble que País Valencià o Balears
El problema espanyol amb Catalunya: Un problema de no voler treballar-ho, no voler dedicarli l’atenció i l’esforç necessaris, un tema de pèssimes notes, suspesos, carabasses, mediocritat supina, moltíssims assessors molt poc assessors…i que cobren puntualment sous elevadíssims
La concentració de suport al regidor Coma a Vic va aplegar centenars de persones i força polítics i responsables de les entitats independentistes, …
Nació Digital
La delegada del Govern a Alemanya: «El cas de Joan Coma és bastant fora de sèrie a Europa»
Avui
“En Joan reivindicarà el seu dret a expressar les opinions en un context de llibertat d’expressió i de procés polític i reivindicarà el dret a utilitzar la desobediència com a instrument de canvi per assolir la independència de Catalunya” (Advocat de Joan Coma, regidor de l’Ajuntament de Vic).
ACN-Madrid
<<L’advocat de Joan Coma, Benet Salellas, ha denunciat aquest dimecres al matí a les portes de l’Audiència Nacional que la justícia espanyola ha aplicat al regidor de la CUP el codi penal franquista de l’any 72 en comptes del codi penal vigent del 1995. Salellas considera que no és propi d’un estat de dret privar de llibertat una persona per expressar la seva opinió en un ple municipal. “L’extrema dreta de l’Ajuntament de Vic l’ha portat aquí de la mà de la Fiscalia i amb un jutge que utilitza conceptes propis del règim franquista del 73 per privar-lo de llibertat”, ha lamentat.>>
L’advocat de Joan Coma i regidor de la CUP, Benet Salellas, ha atès els mitjans de comunicació poc abans d’entrar a les dependències judicials per acompanyar el seu representant en la compareixença davant el jutge Ismael Moreno. Salellas ha explicat que el regidor “posarà de manifest l’excepcionalitat de la pròpia detenció per unes manifestacions en un ple de suport a una declaració del 9 de novembre del Parlament”. És per això que el lletrat ha expressat la seva sorpresa pel fet que “algú acabi privat de llibertat i amb un delicte que preveu penes de fins a 15 anys de presó” per aquests fets.
“En Joan reivindicarà el seu dret a expressar les opinions en un context de llibertat d’expressió i de procés polític i reivindicarà el dret a utilitzar la desobediència com a instrument de canvi per assolir la independència de Catalunya”, ha assegurat, per insistir que “l’extrema dreta de l’ajuntament de Vic de la mà del franquisme jurídic” són els que han portat Coma davant el tribunal, fent referència a la denúncia presentada pel regidor de Plataforma Viguetana, Josep Anglada, que va ser l’origen de la investigació que ha portat Coma davant l’Audiència Nacional.>>(ACN – Madrid).
El jutge deixa Joan Comas en llibertat amb càrrecs
Joan Coma: “M’han retirat el passaport però en tindré un de nou d’aquí a un any”
Catalonia, d’Europa a Europa amb la força del treball, democràcia, pau, referèndum i responsabilitat d’Estat, i ara s’explica als representants europeus que queden estranyants davant el conflicte entre Espanya i Catalunya amb aplicació d’actuacions judicials penals en lloc de polítiques i després de gairebé trenta-nou anys de la reinstauració de la democràcia
————————————————————
El Deure i la Glòria
La qüestió moral de la igualtat de drets per els ciutadans de qualsevol color
<<No podem dir al deu per cent de la població que no tenen aquest dret; no podem dir a aquest tant per cent que els seus fills no tenen cap dret, i que, si volen aconseguir tals drets, han de posar-se als carrers per aconseguir-los per la violència. Crec que els devem a ells i a nosaltres mateixos una nació, un país una mica millor que tot això.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
CEH Arturo Jauretche
FUENTE: Slate / Magnum Photos
FUENTE: Slate / Magnum Photos
<<Per tant, els demano a tots vostès ajuda perquè ens sigui més fàcil avançar pel camí que ens hem traçat i concedir a aquest deu per cent dels nostres ciutadans la igualtat de tracte que a nosaltres ens agradaria posseir de trovar-nos en la seva situació; una ajuda; demano una ajuda perquè cada nen d’aquest país tingui oportunitat de ser educat fins al límit que ho permeti la seva intel.ligència…(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
———————————————————–
El naixement d’una nació. Que és Catalunya
Avui sabem que les primeres traduccions científiques de la llengua àrab a la llengua llatina -i, per tant, els primers intercanvis científics entre els àrabs i Europa- tingueren efecte a les escoles i escriptoris catalans del segle X, centúria no pas tan obscura, doncs -en expressió d’Anscari M.Mundó-, com ens féu pensar una falsa creença escolar.
Biblioteca – Escola Sant Jordi Lleida
…el món es conserven 45 d’aquestes joies. Els més apreciats són els anteriors a l’any 1.100. Des de mitjans del segle X San Millán va ser una gran escola …
Ripoll, Vic, Girona, Barcelona, Urgell, Sant Miquel de Cuixà, probablement Sant Pere de Roda, etc., excel.liren com a centres monàstics o episcopals de cultura. Llurs biblioteques i escriptoris posseïen tractats filosòfics, d’astronomia, geometria, matemàtica, medicina; glossaris grecs, hebreus, d’autors clàssics, cristians i àrabs. Els traductors catalans introduïren en la ciència europea elements de gran importància, com ara l’astrolabi i els coneixements astronòmics que el seu ús implicava; estudiaren el sistema de numeració posicional indo-àrab, d’on idearen les xifres aràbigues occidentals, antecessores immediates dels guarismes que coneixem.
L’astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l’any 980, és l’astrolau amb caràcters carolingis més antic de l’Occident Cristià.
N’han arribat a nosaltres alguns noms, entre els quals Sunifred Llobet, astrònom i ardiaca de Barcelona, on treballà vers al darrer quart del segle X; Josep el Savi, matemàtic, autor d’un tractat de Multiplicació i divisió dels nombres. En el camp de les lletres, Llobí d’Arles, entès en ciència literària; Miró Bonfill (928-984), comte de Besalú i bisbe de Girona, lletraferit insigne, hel.lenitzant, que rebé del pontífex de Roma, el 981, l’encàrrec d’escriure una epístola universal contra la simonia. (Ulisses 11).
