Un cost de 87 milions d’euros per actuar policialment en un país de pau, acollida, solidari, dialogant, de pacte i enteniment
1 febrer 2018 per Enric Figueras
Més hauria valgut que aquests 87 milions d’euros -¿cal afegir el cost de la denominada Operación Cataluña?- els haguessin proporcionat a la Sanitat Pública catalana, que no rep l’ajuda econòmica que necessita i que tots els representants del Congrés dels Diputats i del Senat, saben perfectament que aquesta Sanitat Pública catalana i Catalunya, pateixen un finançament injust i insolidari causa primeríssima de l’actual problema i conflicte espanyol amb Catalunya. No s’entén com encara es poden atendre tants pacients vinguts d’altres nacions d’Espanya, i, si s’entén que no pugui dedicar a la investigació i recerca els mitjans econòmics que necessita. Bo si, amb molt d’esforç, treball i dedicació, retallats ara, amb l’aplicació d’aquest article 155 de la Constitució espanyola, que ningú sap que vol dir, que representa i a quin segle correspon de la penosa història d’Espanya. Nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i a les quals es priva de la grandesa del federalisme modern i progressista.
“Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures”
Si, 87 milions d’euros que ha valgut tenir 6.000 policies desplaçats a Catalunya i que, entre les grans dades, destaquen els 43 milions d’euros de dietes per als agents i els 28 milions que ha costat llogar els vaixells per acollir-los. És a dir, cada policia va costar a les arques públiques 190 euros al dia. Destaca el fet de que segons un estudi redactat per economistes i professionals de la Sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana, expliquen que “Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics”.
87 milions d’euros, i, els més necessitats, gairebé oblidats
Aquesta xifra podria significar, segons que explica Laura Pelay a ‘El Nacional.cat’ ,i, per els ciutadans que més ho necessiten, tres mesos de pressupost del Govern de la Generalitat per a la renda mínima d’inserció. O molt més que el pressupost del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per fer polítiques per als aturats i aturades de més de 45 anys (1,7 milions d’euros). També podem afirmar que el cost del desplegament dels policies a Catalunya va triplicar el pressupost de la Generalitat en Ajuda Oficial al Desenvolupament. I si ho mirem d’una altra forma, amb els 87 milions d’euros podríem haver pagat vora de 88.600 prestacions de renda garantida de ciutadania a famílies de quatre membres que en aquests moments estan en la pobresa a Catalunya.
Diario Público
INTERVENCIÓ POLICIAL L’1 D’OCTUBRE, Zoido avalua en 87 milions d’euros el cost del dispositiu policial contra el referèndum
La trista i penosa Història d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, s’accentua quan la dreta radical, centralista, nacionalista espanyola governa amb poder absolut
Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol que no són retornats ni en forma de serveis ni d’infraestructures
La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari ( 5 per 100 segons el criteri del flux del benefici). Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Llibertat d’expressió, demanda continuada i incansable de diàleg al president del Govern espanyol, sense fructificar, i només espai per un únic camí: la vía cap a una Catalunya Estat Federal o la independència
Eren unes votacions pacífiques i on es pretenía expressar la llibertat d’expressió i les demandes dels ciutadans de Catalunya. També es pretenia, com ja es va veure, tractar els resultats dintre del diàleg polític, treball i enteniment. De manera pacífica, al menys pel que fa a la Generalitat de Catalunya. Sempre i en tot moment, el president Carles Puigdemont va voler apel.lar al diàleg. Sempre i en tot moment. També ho va fer, des de l’any 2012, l’anterior president Artur Mas. Però per part del Govern central, centralista, antiautonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular que governa amb el suport de Ciudadanos i del Partido Socialista Obrero Español -molt poc socialista i molt poc obrero-, no hi ha diàleg que valgui. I així estan les coses:Judicialitzades i amb absència total de treball polític.
www.libertaddigital.com
Junqueras, Puigdemont i Mas, sis anys demanant diàleg i sessions de treball entre el Govern de Rajoy i la Generalitat de Catalunya. Avui, Junqueras (empresonat), Puigdemont (exiliat), Mas (inhabilitat, multat, embargat)
Sis anys sense diàleg ni sessions de treball entre Govern central i la Generalitat de Catalunya, quan així ho estableix l’Estatut d’Autonomia. Liquidacions econòmiques pendents que el Govern central encara no ha transferit a la Generalitat i que afecta a les institucions i ciutadans de la Catalunya pagadora. Catalunya paga i calla.
En qüestió d’hores el president Rajoy va formar la comissió de 27 senadors per aplicar l’article 155 que ho ha empitjorat tot i deixar Catalunya sense autonomia. Aplicació sobre la qual representants del Congrés dels Diputats han presentat recurs davant el Tribunal Constitucional. En canvi, durant 6 anys, Rajoy no ha format cap comissió per atendre les demandes reiterades del Govern de la Generalitat de Catalunya, Parlament, representants i ciutadans. La Catalunya que només és visible a l’hora de pagar. La Catalunya, nació immemorial, que només es té en compte a l’hora de pagar els impostos per part dels seus ciutadans. La xifra de 16 mil milions d’Euros cada any, un 8,5% del PIB català.
El resultat del constant intervencionisme sobre Catalunya: Mil milions d’Euros, sense objectius, desànim econòmidc i social i enfonsament progressiu total
www.elconfidencialdigital.com
Luis de Guindos (ministre d’Economia), Sáenz de Santamaría (vicepresidenta del Gobierno espanyol del Partido Popular), Mariano Rajoy (presidente del Gobierno espanyol) i Cristóbal Montoro (ministre d’Hisenda), errors constants pel que fa a l’intervencionisme desaforat sobre Catalunya
La majoria d’escons democràtics representants dels resultats les eleccions del 21-D al Parlament de Catalunya, proposa al diputat votat i representant Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat de Catalunya vist el resultat electoral i la presentació del candidat esmentat. El respecte pels resultats de les eleccions és imprescindible i bàsic per la supervivència de la democràcia, l’enteniment i del progrés econòmic i social que garanteix el representant Puigdemont
De moment, Catalunya, 1.000 milions d’euros enrere, que afecten a l’economia de les nacions que formen la denominació Espanya i a Europa
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 milions d’euros -cada dia que passa són més- el cost econòmic de la crisi política -problema i conflicte espanyol amb Catalunya-, a Catalunya. En una entrevista a la Cadena SER, De Guindos ha argumentat que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s’ha desaccelerat “de manera important” passant del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministre d’Economia, aquestes quatre o cinc dècimes del PIB que s’han perdut, corresponen a uns 1.000 milions d’euros tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. El Govern espanyol roman molt atent pel que fa a aquesta qüestió econòmica, però, molt poc atent, gens atent, a les demandes del Govern de la Generalitat i dels representants i ciutadans de Catalunya, amb una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble i portat pel senyor Rajoy i el Partido Popular, davant el Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació i que el va sentenciar quatre anys més tard. Cas obert. Caso abierto.
Exili a Brussel.les
Exilio en Bruselas
Exile in Brussels
The flags of the Catalan nation
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
<<Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceo va establir el principi que millor defineix la grandesa de Chicago: <<No són les cases bé en sostre -va escriure-, ni les pedres dels murs ben construïts, no; ni els canals ni els molls els que fan la ciutat…,sinó els homes que són capaços de fer ús de les seves oportunitats. Chicago té la sort d’estar dirigida per tals homes, i la meva més fervent esperança és que els Estats Units d’Amèrica, en fer front a les necessitats d’aquesta dècada, siguin poblats també per <<homes capaços de fer ús de les seves oportunitats>>. (President John F.Kennedy, dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
galleries.apps.chicagotribune.com
Eager hands reach toward President John F. Kennedy as he walks from the O’Hare International Airport terminal building with Mayor Daley, right, on March 23, 1963. Approximately 5,000 people gathered at the airport to catch a glimpse of the president. A secret service agent is at Kennedy’s right. — Chicago Tribune
In 1963 President Kennedy lays a wreath on a monument dedicated to Lt. Comdr. Edward “Butch” O’Hare. The wreath was handed to him by O’Hare’s nephews, Philip Tovrea III and Edward Palmer, right. — Steve Lasker, Chicago American
<<La dificultat d’avui dia consisteix en que hi ha una desmesurada demanda de treball que excedeix a la existència de llocs de treball. Però ara, com llavors, tots nosaltres hem de realitzar l’esforç necessari per reforçar l’economia i poder trobar feina per la gent que ho sol.licita. I això es relaciona, no només amb Chicago en aquest país, sinó amb la nostra posició dirigent en el món. El senyor Kruschev va dir que la porta de la Història es mouria sobre les seves frontisses quan ell fos capaç de demostrar que el seu sistema podria ser més productiu que el nostre. I aquesta porta de la Història es mourà si no podem trobar treball pel nostre poble, no només durant les recessions, sinó també durant els períodes de prosperitat. Considero això com el problema número u en què ens anem a enfrontar en aquest país en aquests propers anys. És prou greu com per merèixer acurada atenció per part de tots nosaltres i fer-nos comprendre que no pot solucionar-se mitjançant esperances i trivialitats, alhora que estar segurs de que es farà sentir aquí, a Chicago, Illinois, i a tota la nació. Hi ha tres raons per això: primer, està la mà d’obra en atur que ha produït la revolució de la tecnologia agrícola. L’agricultura és el patró més poderós d’aquesta nació; un patró que proporciona treball a molta més gent que la indústria siderúrgica, la dels automòbils, la de fabricació d’estris domèstics i la dels transports, totes elles reunides>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
Senador Edward M. Kennedy
———————————————————————–
La frase
<<No temes ni a la presó, ni a la pobresa, ni a la mort. Tem a la por >>
<<No temas ni a la prisión, ni a la pobreza, ni a la muerte. Teme al miedo>>
<< Do not fear the prison, nor poverty, nor death. Fear of fear >>
Giacomo Leopardi
———————————————————————-
La cançó
Els reis de la cançó i del ball
Los reyes de la canción y del baile
The kings of song and dance
———————————————————————-