Desesperadament enfonsats
13 novembre 2018 per Enric Figueras
Són unes veus cridaneres, intervencionistes, amenaçadores, res constructives. Causen angoixa. Flac favor a la veritable democràcia i a la convivència entre les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen Espanya. Un esparverat centralisme, en contra d’unes autonomies minvants i minvades. A Catalunya, una autonomia encotillada. Un règim mediocre i caduc en una Europa més democràtica i progressista que no accepta els autoritarismes.
Els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos) ho fan tant malament com poden. Dóna la sensació que han iniciat una campanya electoral general, abans d’hora, i que utilitzen als pacífics i sense violència independentistes i a la nació catalana, per aconseguir vots. Des de l’any 2006, el Partido Popular, amb la recollida instada de signatures pels territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, que utilitzen aquest sistema per aconseguir vots. No és una pràctica que vetlli pel desenvolupament d’una veritable democràcia. Ens ha portat a la situació actual dels presos polítics catalans, empresonats ‘sine die’, i dels polítics catalans exiliats, ‘sine dia’, per diversos països d’Europa. Entre ells el 130 Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó.
Una altra arma electoral que va en contra de la mateixa democràcia electoral i que ens ha portat al problema i conflicte espanyol amb la nació catalana. Portar, per part del Partido Popular, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei Juan Carlos I i pel poble de la nació catalana.
Continua, després de 12 anys, la crispació entre els polítics de Madrid i Catalunya i que els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), segueixen impulsant amb els seus discursos tan poc conciliadors. Aquesta no és la pau i el progrés democràtic i social que haurien d’impulsar els representants polítics. Tampoc el diàleg constructiu i d’enteniment que haurien de protagonitzar. Aquesta és una qüestió d’humanitat i d’intel.ligència política, que els ciutadans de les nacions que formen Espanya -a l’hora de votar- haurien de tenir molt en compte.
Molts discursos de crispació política i social, però, els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), ni una paraula sobre la injustícia fiscal que representa els 16 mil milions -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Així, l’ofec econòmic de la sanitat, l’educació, els serveis socials, les infraestrutures… a Catalunya, tantes vegades denunciat pels ciutadans, empresaris, representants i pels presos polítics sine die, i exiliats polítics sine die, desemboca cap a un clam de milions de ciutadans per la independència. Sense oblidar les innecessàries i tremendes càrregues policials a Catalunya, per un referèndum.
Tampoc els representants Casado i Rivera, fan referència a les seves constants intervencions del discursejar crispador, sobre les dotze Comunitats Autònomes, de les disset, que reben més del que aporten -per què?- Quines són les causes d’aquest greu desequilibri econòmic i social que afecta al creixement, la productivitat, l’atur, els ingressos fiscals? És que no paguen impostos? Què no paguen l’IVA? Les Comunitats que reben menys del que aporten, en són perjudicades. D’això no en parlen? O és que el negoci del Govern central -el Partido Popular ha governat els darrers sis anys- no consisteix en ajudar i procurar pel progrés econòmic i social? No aquest intervencionisme desaforat contra l’autonomia de la nació catalana. Sense unes autonomies veritables, lliures i fortes que siguin les que atorguin a l’Estat central el poder just que aquest ha de tenir, només queda l’autoritarisme i la mediocritat.
Adolfo Suárez: valentia, el deure i la glòria i servei al bé comú; Josep Tarradellas: 40 anys d’exili, valentia, continuar el treball per la dignitat de la nació catalana
——————————————————————
——————————————————————
ART*******7
La pel.lícula, les grans pel.lícules apartades de la gran pantalla
‘Set dies de maig’
‘Siete días de mayo’
‘Seven days of May’
Set dies de maig és una pel·lícula nord-americana de 1964, dirigida per John Frankenheimer. Protagonitzada per Burt Lancaster, Kirk Douglas, Fredric March, Martin Balsam i Edmond O’Brien en els papers principals, i Ava Gardner en un paper secundari.
La fotografia en blanc i negre, d’Ellsworth Fredericks, afegeix l’efecte dramàtic de la pel·lícula. Fletcher Knebel, un dels coautors del ‘bestseller’ homònim, que va estar en els primers llocs de vendes durant un any, va afirmar que la trama se li va ocórrer després d’entrevistar a l’antic cap de les forces aèries dels Estats Units, el general Curtis LeMay, que havia acusat el president John F. Kennedy de covardia per la seva gestió de la crisi desencadenada per la invasió de Badia de Cochinos(Cuba).
En plena Guerra Freda, el President dels Estats Units, Jordan Lyman (Frederic March), un idealista, aconsegueix que el Congrés aprovi un important tractat de desarmament nuclear amb la Unió Soviètica. Molts no estan d’acord i li titllen de tou. El general James M. Scott (Burt Lancaster), que s’oposa al tractat, no està disposat a que la seva nació quedi indefensa i planeja l’enderrocament del president. Tots els esforços del president Lyman per desemmascarar, acaben en res. Un subaltern del general Scott, el coronel Martin ‘Jiggs’ Casey (Kirk Douglas), s’adona de les intencions del seu superior, i la seva consciència es debat entre la lleialtat al seu superior i la lleialtat al president Lyman.
La història es desenvolupa durant diversos dies durant la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, no gaire després d’un conflicte estancat a l’Iran similar a la Guerra de Corea (la novel·la se situa al maig de 1974, mentre que la pel·lícula només es refereix a una alineació de dates només possibles en 1969, 1975 o 1980 mentre que un mapa electrònic de bases militars actives mostra la data 9 de maig de 1970) enfront de l’amenaça d’una guerra nuclear, que garantiria la destrucció total mútua, el president dels EUA Jordan Lyman signa un tractat de desarmament nuclear amb la Unió Soviètica, segons el qual els dos països destruiran al mateix temps les seves armes nuclears sota inspecció internacional mútua. La ratificació del tractat produeix una onada de descontentament públic, especialment entre l’oposició al president i entre els militars, que creuen que els soviètics no són de fiar. (Wikipedia).
El Presidente Kennedy firma el Tratado de prohibición parcial de ensayos nucleares en la Sala de Tratados de la Casa Blanca. I-D: William Hopkins, Sen. Mike Mansfield, John J. McCloy, Adrian S. Fisher, Sen. John Pastore, W. Averell Harriman, Sen. George Smathers, Sen. J.W. Fulbright, Sec. de Estado Dean Rusk, Sen. George Aiken, Presidente Kennedy, Sen. Hubert H. Humphrey, Sen. Everett Dirksen, William C. Foster, Sen. Howard W. Cannon, Sen. Leverett Saltonstall, Sen. Thomas H. Kuchel, Vice-Presidente Johnson. Fotografía de Robert Knudsen, en la Biblioteca y Museo Presidencial John F. Kennedy, Boston. 7 de octubre de 1963.
La pel.lícula ‘Set dies de maig’, apartada de la gran pantalla, continuarà en el proper ‘post’
——————————————————————
La frase
“La presó és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni de l’Estat al qual ens enfrontem”
Oriol Junqueras, pres polític, historiador, professor, Espanya, segle XXI
Oriol Junqueras, amb el seu progressisme humà, de justícia social i econòmic, a la presó. El gran fracàs d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes
—————————————————————–
Un títol per descobrir
Estimar els llibres, estimar la lectura
“Estimar la lectura és baratar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia” (President John F.Kennedy)
“Amar la lectura es trocar horas de hastío por horas de inefable y deliciosa compañía” (Presidente John F.Kennedy)
“To love reading is to exchange hours of boredom for hours of ineffable and delicious companionship” (President Kennedy)
Es tracta del repte d’endevinar el nom de l’autor i el títol del llibre al qual pertany el text que es reinscriu a continuació. (Apartat de comentaris)
Se trata del reto de adivinar el nombre del autor y el título del libro al cual pertenece el texto que se reinscribe a continuación. (Apartado de comentarios)
It is the challenge of guessing the name of the author and the title of the book to which the text that is rewritten then belongs. (comment section).
(Gràcies)
Una pista, a truck
L’1 de gener de 1818 es va publicar una modesta edició de la mítica novel·la
El 1 de enero de 1818 se publicó una modesta edición de la mítica novela
On January 1, 1818, a modest edition of the mythical novel was published
<< Vaig seguir endavant amb el meu viatge a través de les muntanyes de gel de l’oceà. Immenses i escarpades muntanyes de gel de l’oceà. Immenses i escarpades muntanyes de gel sovint em tallaven el pas; i, altres vegades, sentia els trons de la mar congelat, que amenaçaven destruir-me.
Però ara, quan semblava que el tenia gairebé agafat, les meves esperances de cop i volta es van extingir, i vaig perdre tot rastre d’ell més completament que mai abans. El vent es va aixecar; el mar rugir; i, com amb una sacsejada poderosa d’un terratrèmol, la terra es va enfonsar i es va tallar amb un so enorme i aclaparadora. En uns minuts un mar tumultuós va arrasar entre el meu enemic i jo, i em vaig quedar a la deriva sobre un tros aïllat de gel. D’aquesta manera van passar moltes hores espantoses quan vaig veure el seu navili.
Vaig romandre postrat diversos mesos, mentre el vaixell estava bloquejat pel gel. Els crits dels mariners em van despertar. Cridaven perquè aviat tornarien a Anglaterra … >>
<<Seguí adelante con mi viaje a través de las montañas de hielo del océano. Inmensas y escarpadas montañas de hielo del océano. Inmensas y escarpadas montañas de hielo a menudo me cortaban el paso; y, otras veces, oía los truenos del mar congelado, que amenazaban destruirme.
Pero ahora, cuando parecía que lo tenía casi agarrado, mis esperanzas de repente se extinguieron, y perdí todo rastro de él más completamente que nunca antes. El viento se levantó; el mar rugió; y, como con una sacudida poderosa de un terremoto, la tierra se hendió y se rajó con un sonido enorme y aplastante. En unos minutos un mar tumultuoso arrasó entre mi enemigo y yo, y me quedé a la deriva sobre un pedazo aislado de hielo. De esta manera pasaron muchas horas espantosas cuando vi su navío.
Permanecí postrado varios meses, mientras el barco estaba bloqueado por el hielo. Los gritos de los marineros me despertaron. Gritaban porque pronto volverían a Inglaterra…>>
<< I continued with my trip through the ice mountains of the ocean. Immense and rugged ice mountains of the ocean. Immense and rugged mountains of ice often blocked my way; and, at other times, I heard the thunder of the frozen sea, which threatened to destroy me.
But now, when it seemed I had him almost caught, my hopes suddenly died down, and I lost all traces of him more completely than ever before. The wind rose;the sea roared; and, as with a powerful earthquake shake, the earth split and cracked with a huge and crushing sound. In a few minutes a tumultuous sea swept between my enemy and me, and I was adrift on an isolated piece of ice. In this way many horrible hours passed when I saw his ship.
I remained prostrate for several months, while the ship was blocked by ice. The shouts of the sailors woke me up. They shouted because they would soon return to England … >>
——————————————————————
La cançó
A la meva manera, de la nostra manera
——————————————————————
Des de temps ancestrals els que mouen la vida de la Terra són els emigrants i no
el colonialisme
From ancestral times those who move the life of the Earth are the emigrants and not the colonialists
——————————————————————