El càstig permanent del ‘155’ i segueix i augmenta el conflicte europeu entre Catalunya i Espanya
29 gener 2022 per Enric Figueras
ζ A qui s’ha de castigar? A Catalunya! És el que sempre han fet i, en altres èpoques, a sang i foc. La història de les dictadures a Espanya en va plena d’aquests fets. Perquè, defensar la dignitat i la llibertat de les nacions que formen Espanya, pot costar molt car. Per això i cada vegada més l’essència de Catalunya és ser independent i lliure. És la lluita actual i qui més hi ha ajudat i ajuda són la dreta, l’extrema dreta i la ultradreta nacionalistes espanyoles. Les esquerres governamentals tampoc ajuden massa a la no confrontació constant i amb la seva manca de responsabilitat política, augmenten i allarguen el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Ara, i va en augment, aquesta situació segueix sent un greu problema europeu.
El que va demostrar i demostra el ‘Procés Participatiu’
Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya, es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet i injust sistema de finançament, l’expresident Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, dóna la sensació que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, per què fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de persones? No cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja arribarem, d’una forma o una altra, a l’anomentat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la independència de la nació catalana. I en això s’hi està.
L’evidència d’un espoli fiscal cada vegada més devastador
El càstig permanent del ‘155’ del senyor Rajoy i del Partido Popular, suport Ciudadanos, un d’aquests càstigs permanents ve donat per l’injust i obsolet sistema de finançament -12 de les 17 comunitats autònomes contentíssimes- per part de l’Estat central i centralista, que ofega l’economia social i el pressupost de la Generalitat de Catalunya. Un finançament autònomic que posa en evidència un espoli fiscal que pateix la nació catalana i mentre 12 de les 17 comunitats autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten. Espoli fiscal que reafirma la necessària independència de Catalunya.
La Carretera – WordPress.com
<<El diputat de Junts per Catalunya Joan Canadell ha fet números sobre “l’espoli” fiscal que cada any pateixen les famílies catalanes per part de l’Estat espanyol. Segons Canadell, al cap de l’any, el dèficit fiscal per una família catalana equival a 9.200 euros. “9.200 euros que podrien gaudir en un Estat independent directament o en forma de més despesa social i inversions per millorar el benestar”, ha argumentat Canadell>>.
<<L’expresident de la Cambra de Comerç ha exposat via Twitter que cada mes uns “511 euros que una família paga d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques no arriben a Catalunya” i tampoc “uns 192 euros d’Iva ni 65 d’especial”, per cada família. Per tot això, Canadell demana conscienciar del que s’està pagant a l’Estat espanyol i del que s’està deixant de contribuir a Catalunya: “Cada cop que cobreu la nòmina i pagueu qualsevol producte amb IVA i especials, penseu-hi”>>
El Nacional.cat
Les dades de l’espoli fiscal d’Espanya a una família catalana, segons Canadell
El ‘155’ permanent dels representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa que demostra a Europa i al món lliure, la justa reivindicació independentista de la nació catalana.
La Información
“Las obras más inservibles de España bajo un despilfarro económico de escándalo”
Nueva Tribuna
“La España del despilfarro: 14 edificios polémicos por lo que costaron”
El Nacional.cat
“Geografía del despilfarro en España: 81.000 millones de euros”
elDiario.es
“El Estado ha “despilfarrado” más de 45.000 millones de euros en 20 años en infraestructuras innecesarias o infrautilizadas”
La Nueva España
<<Geografía asturiana del despilfarro – La Nueva España>>
El despilfarro del AVE Toledo-Albacete
 |
| Foto: Agencia EFE |
Situación actual: Cerrado
Duración del servicio: 200 días
Coste: 18.000 euros/día
Uso medio: 9 viajeros/día
Coste total: 3.600.000 €
Uso total: 1800 viajeros
Coste por persona: 2000 €
¿A quién se le ocurriría ir de Toledo a Albacete pasando por Madrid?
Actualidad RT
Despilfarro al por mayor: obras en España convertidas en cementerios de la crisis – RT
i així successivament…
Mentre, l’enorme xifra de 16.800 milions d’Euros -ara ja es parla de 20.000 milions- ,un 8,2% del PIB català, que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista espanyol. Un ofec econòmic, humà i social de Catalunya. Que ningú s’estranyi de la ferma lluita per la independència i per defensar l’idioma català.
—————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ
URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN
URGENCY FOR A BETTER EDUCATION
(In Catalan language)
<<És vital per a la nostra seguretat nacional, per al nostre benestar i per a la nació en general, que augmenti la qualitat i la disponibilitat de l’educació. Una nació lliure no es pot elevar més enllà del nivell d’excel·lència establert a les seves escoles i universitats. La ignorància i l’analfabetisme, els obrers sense qualificar i els nois i noies que no poden acabar els seus estudis, són veritables fracassos, i encara n’hi ha d’altres més, del nostre sistema docent, que alhora també porten tremends fracassos en el nostre sistema econòmic i social, com, per exemple, la delinqüència, la desocupació, la dependència crònica, el perenne malbaratament de recursos humans, gran pèrdua en la producció, el poder adquisitiu i un augment en la intranquil·litat general. La pèrdua de només els ingressos d’un any a causa de la desocupació és superior al cost total de dotze anys d’educació als centres de segon ensenyament. Així doncs, el fracàs a millorar el nostre sistema docent, no sols és indici d’una pobra política social, sinó que també ho és d’una política econòmica pobra…>>
President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963.
<<It is vital for our national security, for our well-being and for the nation in general, that the quality and availability of education be increased. A free nation cannot rise above the level of excellence established in its schools and universities. Ignorance and illiteracy, unskilled workers and boys and girls who cannot finish their studies, are true failures, and there are still others, of our educational system, which in turn also bring tremendous failures in our economic system. and social, such as, for example, crime, unemployment, chronic dependency, the perennial waste of human resources, great loss in production, in purchasing power and an increase in general unrest. The loss of just one year’s earnings due to unemployment is more than the total cost of twelve years of education in secondary schools. Thus, the failure to improve our educational system is not only an indication of poor social policy, but also of poor economic policy…>>
President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963.
—————————————————-
LA FRASE
Pinterest
“La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble” (Àngel Guimerà, dramaturg, polític i poeta en Llengua catalana).
“La lengua y la historia son los botines más preciados a la hora de someter a un pueblo” (Àngel Guimerà, dramaturgo, político y poeta en Lengua catalana).
“Language and history are the most precious spoils when it comes to subjugating a people “(Àngel Guimerà, playwright, politician and poet in the Catalan language).
—————————————————–
LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN
LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES
Miratges
(I)
<<Fixeu-vos! Vet aquí un pintor. Voleu pintar per a vosaltres el paisatge més romàntic, el més carregat de somni, de penombra i de pau: el lloc més encantador de la vall del Sac. Quin serà el recurs principal? Ha arrodonit els troncs dels arbres, com si volgués instal·lar al seu costat una ermita amb el seu crucifix. Ha fet que s’adormís el prat i els seus ramats i que de la xemeneia d’aquella granja d’allà dalt emani una columna de fum mandrós. Ha fet serpentejar també, a la llunyania profunda dels boscos, un petit camí que porta cap a les muntanyes, arribant fins als seus cims banyats de blau. És una meravella! I el pi deixa escapar el seu murmuri com si fossin fulles que caiguessin sobre el cap d’un pastor! Però tot això seria gratuït si en la mirada d’aquest pastor no es reflectís l’aigua de la riera que hi ha davant seu. Aneu a la prada al juny, quan els arrogants lliris us arriben fins als genolls, i camineu llegües i més llegües. Què és el que trobareu a faltar? ¡L’aigua! Allà no hi ha ni una sola gota d’aigua!…Si el Niàgara fos una cascada de sorra, hi hauria ningú que recorregués llegües i més llegües per anar-la a veure?…Quan el pobre poeta de Tennessee recollia de sobte dos grapats de diners, sempre es deia: >>Em compraré un abric? (Que veritablement ho necessitava). O faré un viatge a peu per Rockaway Beach?…>>. D’altra banda, a què es pot deure el fet que tots els nois sans i robusts, i d’ànima noble, sentin un dia o un altre desig d’embarcar-se?>>
HERMAN MELVILLE
MOBY DICK
(Editorial Bruguera)
Canarias7
El Cuyás acoge una exposición sobre el rodaje de ‘Moby Dick’, de Huston | Canarias7
—————————————————–
LA MÚSICA IMMORTAL, ENSENYAMENT I CULTURA
Un instrument com el violí necessita molt d’aprenentatge i estudiar molt. El conjunt de música clàssica i moderna que pugui disposar de violinista o violinistes té un valor afegit extraordinari que el públic sap valorar molt bé. La música acompanya a la cultura i el violí és la seva ànima.
—————————————————–
L’APOCALIPSI
