L’estiu va començar amb un agre debat a nivell nacional sobre les propostes que l’alcalde, Jaume Torramadé, va fer per redistribuir població immigrada per altres poblacions que pràcticament no en tenen. Li van dir de tot. Molts tertuliants, i també periodistes de l’Olimp informatiu del país el van maltractar; o tractar de racista, populista i demagog, que en aquest cas és el mateix. Passada l’onada mediàtica,i després d’una relativa calma, la maregassa torna.
Ahir dimecres es van tornar a encendre els ànims a Salt. I l’incendiari principal d’aquest foc no va ser un saltenc autòcton sinó un foraster. Però no és negre ni “moro”. No és llatinoamericà ni indi. És un senyor català de naixement (tot i que plenament vinculat amb l’extrema dreta més rància i reaccionària de l’espanyolisme). Es diu Josep Anglada. No és la primera vegada que aquesta persona ve a Salt. Des d’abans de les eleccions ha vingut sovint. S’ha passejat pel poble fent cínics comentaris sobre el color de la pell de gent que hi viu, i també sobre l’alt percentatge de persones d’origen immigrat. Li hem sentit a dir, a simples ciutadans que passaven pel carrer, “Estàs molt moreno, tu! On prens el sol?”, o preguntar a nens magribins o subsaharians “I tu d’on ets?”, i quan ells li contestaven “sóc d’aquí”, en un català fabrià, ell els deia: “No, no, vull dir que d’on ets?”. I ells repetien:”d’aquí!”, sense entendre què els volia dir. I l’Anglada tampoc ho entenia, però és que ell és per ignorància, i els nens per sentit comú.
Ahir, un grup de saltencs de veritat (els conec i en puc donar fe, perquè entre ells hi havia pares que porten els seus fills a escoles de Salt, treballadors socials del municipi… gent que viu o no a Salt, però que treballa fort i dur per millorar la vida dels saltencs amb més dificultats), el van rebre, al tal Anglada, amb crits de ” Fora, fora”. Hi ha qui diu que això és convertir-lo en màrtir. Segur que ell ho intentarà aprofitar. Però és que aquella gent que li deia que marxés està farta que ens espatllin el municipi. Defensen el seu poble i la seva gent contra l’agressió que representa aquest líder de la visceralitat més repugnant. I n’estan farts de tibieses, i de bones paraules, mentre l’altre provoca, ataca, insulta, incendia, menteix i menysté als saltencs. Aquell que ve a casa a espatllar-nos la convivència, l’hem de fotre fora. I si no vol marxar sol l’hem de fer fora a empentes. Podem ser tolerants, però no imbècils. Porta tancada als provocadors!