Els sis fills de Goebbles

Revisionant l’esplèndida pel•lícula Der Untergang ( El Hundimiento en la versió doblada) sobre els darrers dies d’Adolph Hitler en el seu búnquer de Berlín, entre la multitud d’històries que van succeir-hi, n’hi ha una que mostra fins a quins extrems pot arribar l’encegament del radicalisme més exacerbat. La pel•lícula narra els fets històrics tal com els va viure la senyora Traudl Junge, secretària particular de Hitler, que va explicar-los en el llibre Fins a l’últim moment (Edicions 62). El marc és un Hitler decadent que, víctima de delirants esperances, es nega a admetre que la guerra està perduda. Sempre al seu costat, fidel com un gos, però molt més perillós que tots els gossos d’Europa junts, Joseph Goebbles, ministre de propaganda del Reich, comet les darreres inhumanitats que va cometre. El doctor Goebbles, sense cap respecte per la vida dels seus compatriotes combatents ( que a aquelles alçades del conflicte eren majoritàriament adolescents i preadolescents) els llançà sense armes contra l’enemic rus, sense raó ni solució de supervivència; un simple i inútil extermini sense sentit. Però entre totes les atrocitats que va cometre, la més sorprenent la va perpetrar juntament amb la seva dona, Magda Goebbles, al matar els seus sis fills ( Helga, la gran, de 12 anys, Hildegaard, Helmut,  Hedwig, Holdine i la petita, Heidrun, de 4 anys). Com a curiositat cal destacar que el nom de tots començava per la lletra H en honor al Führer.

Per ordre de Goebbles, davant la imminent caiguda del règim alemany, Magda i els seus 6 fills varen anar al búnquer el 22 d’abril de 1945. Va donar instruccions de que els nens podien portar una joguina cada un, i que portessin poca roba perquè “ja no els faria falta”. Només aquest comentari ja dóna una idea de la fredor inhumana d’aquest home. Un cop al búnquer els nens foren instal•lats en una cambra habilitada especialment per acollir-los. Al llarg dels següents dies, i ja conscient que havia arribat el final, Hitler va oferir al matrimoni Goebbles un avió per fugir. Ells es van negar a acceptar-lo, i van decidir fer costat al seu Führer passés el que passés.

Magda Goebbles va justificar la intenció d’assassinar els seus fills a Traudl Junge amb les següents paraules: “ És millor que els meus fills morin a que visquin en la vergonya i l’oprobi. Els nostres fills no tenen lloc en una Alemanya com la que hi haurà després de la guerra”. En una carta que havia enviat uns dies abans va escriure: “ El món que vingui després del Führer i del nacionalsocialisme no mereix que s’hi visqui, i per això he portat els nens aquí [al búnquer]. Són massa valuosos per la vida que vindrà després de nosaltres, i un Déu misericordiós m’entendrà si els allibero jo mateixa”.

Els nens van passar els darrers dies de la seva vida jugant amb Traudl Junge i amb Eva Braun, aliens al  futur immediat que els esperava, mentre la seva mare planejava, juntament amb el doctor Stumpfegger, metge personal de Hitler, la millor manera de matar-los. Només Helga, la gran, segons la secretària Junge, semblava amoïnada i trista i es feia preguntes sobre què els passaria.

Finalment, el 30 d’abril de 1945 Hitler i Eva Braun es van suïcidar. L’endemà, l’1 de maig, al vespre, Magda Goebbles va allitar els seus fills. A partir d’aquí hi ha diverses versions sobre el que va succeir, però sembla ser que va administrar-los un somnífer, i que la Helga s’hi va resistir ( el seu cos, trobat per soldats russos, mostrava contusions). Un cop adormits, amb l’ajuda del doctor Stumpfegger, va tirar unes gotes d’àcid prússic a la boca de cada criatura i els va causar la mort. Altres versions parlen d’una injecció letal. Després dels sis assassinats, Magda Goebbles va tornar a la seva habitació, colpida pel dolor, i va començar a fer solitaris amb una baralla de cartes. Aquell mateix dia la Holdine havia complert 7 anys.

L’endemà de bon matí el totpoderós ministre de propaganda del Reich, Joseph Goebbles i la seva esposa Magda, es van suïcidar.