M’estaré molt de dir els noms i cognoms dels gironins als quals em refereixo, tot i que s’ho mereixerien perquè, la ignorància, quan va carregada de prepotència, només es mereix una cosa: el menyspreu més absolut. Passa el temps però hi ha una cosa que no canvia: una essencial arrogància, de certs gironins que s’autoconsideren el bo i millor de la seva localista societat, contra els pobles i municipis que els envolten. Amb un especial èmfasi a Salt. Carreguen tintes contra Salt. Un poble que, si es molestessin a conèixer-lo, més enllà del que poden veure passant-hi de llarg en cotxe (fent una mena de safari turístic que els permet veure sense perill que els mosseguin els diversos i pintorescos especímens d’homínids que hi viuen), és ple de riqueses socials i culturals. Ja ho sé. Per ells Girona és el centre del món. Tenen una catedral preciosa, un barri vell sensacional. Tenen unes cases sobre l’Onyar que són fantàstiques. Tenen una vida cultural intensa, tot i que bastant provinciana tret de molt destacables excepcions. Tenen una exposició de flors molt xula, i uns Pastorets peculiars. Tenen moltes i molt boniques coses. I tot això és cert, literalment. Però els pobles del costat, i tornem a Salt, també tenen uns valors destacables, i no tot són baralles al carrer entre negres i moros mentre el blancs som una mena d’aristocràcia local, suprema, posseïdors de la veritable moral, europeus i evolucionats, per damunt dels comportaments salvatges i retrògrades d’aquells que vénen de països poc evolucionats.
Tot i que les coses no són senzilles a Salt, no són només com es pensen que són. A mi, un barceloní, m’ha arribat a dir: “Ets de Salt? Quina por, no?”. És simple desconeixement d’una persona que no hi ha estat mai, que viu a cent quilòmetres i la única referència que en té són els mitjans nacionals i estatals. Però que un gironí tracti de poc menys que de pseudohumans als negres, magribins, indis i sudamericans, sense conèixer-ne cap, sense saber quina mena de gent és (que hi ha de tot com a tot arreu), és menyspreable, i, com a saltenc, em sento insultat (i sóc blanc i porto un dels cognoms més tradicionals i arrelats a Salt).
Passin de llarg de la Coma Cros, o del Teatre de Salt. Passegin i parlin amb la gent del barri vell, però també amb els de la Massana o el sector centre. No hi passin i prou, que és molt fàcil jutjar a la gent per allò que veiem de passada. Parlin amb ells. Coneguin-los de veritat i, potser descobriran que hi ha un munt de gent de la qual podem aprendre moltes coses. D’entrada, a respectar als que no són com nosaltres. I a callar, si és que no sabem del que estem parlant.