Arxiu per a febrer, 2009
[youtube]hzKi41SFlK4[/youtube]
La revista Nature acaba de publicar un estudi que afirma que la presència d’una variant del gen FTO redueix el consum d’energia del ser humà, cosa que augmenta les probabilitats de patir obesitat. Ho ha descobert un equipo d’investigadors de la Universitat de Düsseldorf (Alemanya) liderat per Ulrich Rüther. Les investigacions s’han fet estudiant l’evolució d’un grup de ratolins, un dels quals tenia el gen FTO. Els científics han observat que els ratolins que tenien en el seu organisme aquesta variant genètica guanyaven més pes que els què no el tenien, a causa de la diferent despesa energètica realitzada. El cos humà, encara que estigui en repòs absolut funciona al ralentí, és el que es diu ritme basal. O sigui anem cremant calories encara que estem adormits. El ritme basal dels homes és més alt que el de les dones. Per això elles sempre tenen més fred. El descobriment del grup de Rüther és molt important perquè en un futur es podria modificar aquest gen per aconseguir que augmentes el consum energètic d’una persona obesa. De tota manera, una dieta equilibrada, una mica d’exercici -simplement caminant a bon ritme- i la tranquil·litat espiritual garanteixen en la majoria de casos que el cos cremi les calories que ha de cremar per tenir un pes equilibrat.
[youtube]E1WwAToy_XY[/youtube]
Google i la NASA han posat a disposició dels usuaris d’internet mapes mundials que mostren amb detall les emissions de gasos procedents de combustibles fòsils que contaminen l’atmosfera terrestre. Les imatges revelen la dispersió atmosfèrica d’aquests gasos cada hora, per regions i tipus. Les emissions estan formades principalment per diòxid de carboni (CO2), considerat el principal causant de l’efecte hivernacle que està provocant l’escalfament de la Terra. La creació d’aquests mapes forma part del Projecte Vulcano edissenyat per investigadors de la Universitat Purdue que han utilitzat dades del satèl·lit Landsat 5 de la NASA i informació sobre les emissions de CO2 de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) i el Departament d’Energia dels EUA. La idea és molt bona per poder veure fàcilment d’on surten els gasos que estan provocant el canvi climàtic. El més curiós i trist, alhora, és que el món Occidental és qui més contamina, però els efectes d’aquesta alteració de la temperatura la patiran sobretot països pobres que pràcticament no contaminen.
[youtube]PcQUtLOhfvQ[/youtube]
Una cinquantena d’ONGs, entre elles Oxfam, Greenpeace i WWF, han demanat als líders de la UE que fixin un nou pla de recuperació econòmica «ecològic» en la cimera extraordinària del Consell Europeu del mes de març. La idea és simple però pot ser molt efectiva. Incentivar fiscalment les empreses més respectuoses amb el medi ambient cosa que, en temps de crisi com aquest, significaria que buscarien fórmules per ser més sostenibles. I un cop passada la crisi, aquestes empreses ja s’haurien posicionat molt millor que les contaminants. És el què les ONGs anomenen «recuperación econòmica sostenible». També demanen que es crei un mecanisme financer internacional que ajudi als països en vies de desenvolupament a apostar per les energies netes o a protegir els boscos. I que el llegir no ens faci perdre l’escriure, és a dir que per sortir de la crisi s’hi valgui tot i s’abandoni la lluita contra el canvi climàtic, perquè al cap i a la fi aquesta sí que serà una crisi que s’allargarà molt més en el temps i que, de ben segur, serà molt més costosa. Una lectora del bloc es qüestionava fa uns dies el debat sobre l’energia nuclear. És evident que les empreses que hi tenen inversions veuen amb molt bons ulls que alguns polítics hagin tornat a posar damunt la taula el debat sobre les nuclears. Però aquesta és una tecnologia a superar. Si aquests esforços es dediquessin a inversions en energia renovable es generarien molts llocs de treball, s’avançaria en la lluita contra el canvi climàtic i es pensaria en el futur de les generacions posteriors.
[youtube]NirEvUCU8JM&feature=PlayList&p=B51921A0BA926053&playnext=1&playnext_from=PL&index=1[/youtube]
Un estudi científic realitzat per dos catedràtics, Antonio Rico Amorós i Antonio Gil Olcina, de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant ha demostrat que la primera referència història al canvi climàtic feta a l’Estat espanyol va ser d’una sequera que va afectar Alacant , Murcia i Almeria entre el 1846 i el 1850. En aquell moment es va atribuir la manca de pluges i a la deforestació que estava patint la zona. I segurament no anaven desencaminats. Fins i tot el diari la Gaceta de Madrid va organitzar un concurs d’idees per trobar solucions al problema. L’episodi en qüestió podia tenir relació amb un canvi climàtic provocat per un fenomen pròxim. No seria fins un centenar d’anys després quan l’emissió de gassos a l’atmosfera augmenta de forma alarmant i comencen a sentir-se les primeres veus alerten d’un escalfament anormal de la Terra. Al llarg de la segona meitat del segle XX les emissions han continuat i els fenomens meteorològics extrems s’han convertit en coses freqüents. Però realment ha estat a partir del segle XXI quan s’ha creat una consciència general que el problema era molt seriós -encara hi ha escèptics- i que s’havia d’actuar de forma urgent per a suavitzar-ne els efectes. En tot cas, les notícies que ens arriben sobre desglaç dels gels permanents tant de les muntanyes com dels pols no fan res més que certificar que els efectes de l’activitat humana sobre el clima tenen uns efectes que veurem si es poden solucionar o els homes han de començar a habituar-s’hi.
[youtube]L9kwsj9h2Hg&feature=PlayList&p=04FE494D8B2FCCA3&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Un equip de científics de la Rice University dels EUA ha captat en imatges els cinc milions d’àtoms que conformen una càpsida vírica, estructura proteïca que rodeja i protegeix el material genètic del virus. La revista Proceedings of the National Academy of Science ha publicat una imatge tridimensional real de l’estructura d’aquesta capa protectora del virus, construïda a partir de centenars d’imatges de raigs X. A part de la curiositat de veure un virus atomitzat aquests estudis que han durat tres anys poden tenir una gran utilitat en el futur per combatre les malalties virals ja que aquesta informació pot ajudar els científics que volen crear virus de disseny capaços de transportar gens terapèutics fins a l’interior de les cèl·lules humanes. La càpsula, normalment de forma esfèrica o helicoïdal, no només és un escut protector del virus, sinó que també entra dins les cèl·lules quan aquestes són invadides per multiplicar-se i mai s’arriba a desintegrar del tot. Dins la cel·lula on han entrat els virus necessiten activar un mecanisme protector que té com a objectiu la destrucció de l’invasor. Alguns científics comparen els virus amb els segrestadors que entren dins la cèl·lula i en segresten la seva maquinària bioquímica per utilitzar-la per a la seva pròpia replicació. Per obtenir la imatge els científics han utilitzat la difracció de raigs X d’alta energia sobre el virus Penicillium stoloniferum F. Aquesta varietat, una de les de les més de 5.000 virus que es coneixen, infecta al fong del qual s’extreu la penicil·lina i, encara que no afecta als humans, és molt similar al rotavirus, que causa els refredats.
[youtube]bGkySqdtq-c[/youtube]
El govern de Barak Obama ha dissenyat un pla per injectar a l’economia dels EUA 610.000 milions d’euros, equivalent al PIB d’un any de Turquia. Com a la resta de països els Estats Units afronten el problema de la crisi econòmica en tres fronts. Un és la lluita contra l’atur, l’altra la crisi financera i la manca de crèdit disponible, i la política monetària. Amb els interessos pràcticament al 0% poca cosa es pot fer en aquest últim camp però sí en els altres dos. El pla té diverses parts, entre elles rebaixes tributàries, inversions en infraestructures i altres partides per estimular el consum. L’any 2010 el pla Obama d’inversions preveu donar feina a 3,6 milions de persones, un nombre similar als què es van destruir durant el 2008. Però mentrestant, s’han de destinar diners pels desocupats. Resoldria això la crisi? No. Ni allà ni aquí. El gran repte d’Obama i dels governs en general es que els bancs tornin a obrir l’aixeta del crèdit per reactivar l’economia i evitar la caiguda de moltes empreses asfixiades per la manca de liquiditat. L’economia funciona a dos nivells. Un que és el diner en circulació i un altre que és un diner “fictici” donat en forma de crèdit però que no existeix. La gent generalment es compra una casa o un cotxe amb un diner que no té i fins que això no torni a normalitzar-se ja es poden anar injectant diners al circuit que això no reactivarà l’economia. Per tant el repte d’Obama serà destinar milers de dòlars a les línies de crèdit però garantint que realment arriben als consumidors. Fins ara les mateixes entitats financeres amb problemes han utilitzat aquestes ajudes governamentals per, simplement, mantenir-se i garantir-se els seus pagaments per diners que havien anat a buscar a altres entitats. I sinó hi ha crèdit i les famílies s’ofeguen l’única solució per donar més liquiditat a les famílies és reduir els impostos. Però si es redueixen els impostos no es poden pagar els plans d’ajuda. I en aquest bucle estem… de moment.
[youtube]bX1W4vHGO4o[/youtube]
Un grup de científics ha descobert la manera de prevenir que els records traumàtics es reactivin en els éssers humans, cosa que pot permetre tractar a les persones afectades pel transtorn d’estrès postraumàtic. L’estudi el publica la revista Nature Neuroscience i és conseqüència del treball sobre trastorn de l’estrès postraumàtic (PTSD) d’un equip científic de la Universitat d’Amsterdam dirigit pel professor Merel Kindt.
El mètode utilitza bloquejadors dels receptors beta-adregènics, una classe de receptors associats a la proteïna G, que s’activen per les catecolamines adrenalina (epinefrina) i noradrenalina (norepinefrina).
Això fa que davant determinats fets que ens estressen augmenti la freqüència cardíaca, es dilatin les pupil·les o que la sang flueixi cap a òrgans essencials. L’experiment consisteix en bloquejar aquests receptors cosa que permet afeblir o esborrar els records emocionals en pacients amb estrès postraumàtic. Aquest problema apareix en persones que han patit situacions violentes o dures com accidents, atemptats, segrestaments, violancions… Una situació que involuntàriament l’individu recorda una i altra vegada amb tota mena de detalls, provocant una angoixa enorme. L’equip del professor Kindt ha demostrat que aquests records durs es poden modificar quan es porten a la memòria en un procés que han anomenat reconsolidació. La prova es va fer amb dos grups de persones que tenien aracnofòbia, als quals se’ls aterrava amb aranyes i després se’ls donava el bloquejador propanolol o un placebo sense que ho sabessin. Els resultats van sorprendre als investigadors que van poder comprovar que els pacients que havien provat el propanolol no tornaven a tenir resposta traumàtica i els altres sí. Això indica que el trauma es va borrar de la seva ment gràcies a aquest producte. Ara serà interessant veure quin ús se’n fa perquè s’ha obert un camp molt important per explorar el cervell en la seva part de records.
[youtube]TqVgWzof6rk[/youtube]
Des que el 1957 es va enlairar el primer satèl·lit, l’òrbita terrestre s’ha anat omplint de ginys espacials que compleixen diferents tasques. Si observem els objectes que donen voltes a la Terra es veuen dues zones amb una densitat d’aparells notables, formant un auntèntic cinturó artificial. El primer se situaria entre els 200 i els 1.000 quilòmetres d’altura, on operen els satèl·lits d’òrbita baixa: els espies, els de telefonia mòbil, els que donen servei de GPS, els que estudien la geografia… fins i tot l’Estació Espacial Internacional està situada en aquesta zona, a uns 400 quilòmetres d’altura. Després vindria una zona on hi ha pocs satèl·lits que orbiten, alguns amb funcions astronòmiques i d’estudi de la Terra, però són molt pocs. Per trobar el segon cinturó gruixut de satèl·lits hem d’anar fins els 36.000 km de distància. Aquest punt no és casual. És la zona on la rotació del satèl·lit s’iguala a la de la Terra. D’aquesta manera, la posició de l’artefacte es manté constant. Aquí hi ha els satèl·lits de comunicacions, Hispasat o Astra, o molts dels meteorològics que donen una imatge fixa d’una zona, com el famós Meteosat. La zona éstà molt ocupada però com que l’òrbita és tan gran, encara hi ha espai. Els ginys situats en aquesta òrbita, on l’atracció de la Terra és molt petita, poden estar flotant a l’espai milers d’anys, molt després d’haver deixat de funcionar. Els d’òrbita baixa, en canvi, tenen un destí més curt. Depenent d’on estiguin la gravetat de la Terra els estira cada vegada amb més força fins que en xocar amb les parts altes de l’atmosfera, es desintegren. El 10 de febrer, la densa circulació de l’òrbita baixa va fer que per primer cop a la història xoquessin dos satèl·lits: un de militar rus en desús, el Cosmos-2251, de 900 quilos, llançat a l’espai el 1993 i donat de baixa fa dos anys i el nord-americà de telefonia Iridium-33, de 560 quilos, en òrbita des del 1997. El xoc es va produir a 800 km d’altura i les restes dels dos aparells s’han escampat en totes direccions, entre els 500 i els 1.300 quilòmetres d’altura, amenaçant que els pròxims dies algun dels fragments pugui acabar impactant amb algun altre satèl·lit provocant un efecte dominó. En aquesta mateixa òrbita, per exemple hi ha 66 satèl·lits de la sèrie Iridium, que donen serveis de comunicació de veu i dades. Però tot dependrà de la sort que les restes simplement vagin apropant-se lentament a la Terra sense impactar amb res. Això sí, d’aquí uns mesos, quan a la nit algú vegi un estel caient, el més segur és que estigui presenciat la desaparició d’algun fragment dels dos satèl·lits accidentants. La NASA en fa seguiment.
[youtube]9TA1L67pgUU&feature=PlayList&p=6179569CC5DD3A2D&playnext=1&playnext_from=PL&index=15[/youtube]
L’ús generalitzat de biocombustibles va comportar l’any passat una crisi alimentària provocada per l’encariment dels preus dels aliments. El tema és molt senzill: si els aliments es transformen en combustibles falta menjar. És indecent plantar productes comestibles per fer-los combustibles mentre hi hagi gent que passa gana. Per això els biocombustibles tenen un gran futur sempre hi quan s’utilitzin matèries primeres que no interfereixen en la producció alimentària. A finals d’octubre es va celebrar a Alacant el congrés internacional Obtenció de biomassa i producció de biocombustibles a partir d’algues. L’eficiència de les algues està molt clara, però encara no s’ha entrat en una producció industrial que les pugui presentar com a la solució definitiva. Investigadors i empresaris van debatre sobre la viabilitat real i efectiva de les que es consideren substitutes del petroli: les algues. La conclusió més positiva és que les algues ofereixen múltiples aventatges com a matèries primeres per a la producció de biocombustibles. Científics i empresarios estan d’acord que les algues són la matèria prima descoberta fins ara més eficient de cara a la producció de biodièsel i bioetanol. Diversos estudis indiquen que poden superar en més de 100 vegades altres productes com la soja i el blat de moro. I com que, sí que hi ha països que consumeixen algues, però en general el consum de soja o blat de moro està molt més escampat, serien una solució que no incidiria en el tema allimentari i que permetria continuar reduïnt la dependència del petroli que, al cap i a la fi és del què es tracta.
[youtube]joGB_zHIJt0[/youtube]
El Grup Hidrògen, de la Universitat Pública de Navarra (UPNA), ha aconseguit adaptar, per primer cop a l’Estat espanyol, un motor de turisme perquè funcioni amb hidrògen. La investigació, realitzada per aquest grup constituït a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials i de Telecomunicació de la UPNA, està emmarcada en un projecte finançat per Acciona Energia per desenvolupar coneixement i tecnologia espanyola en les aplicacions de l’hidrogen (H2). Aquest gas és un combustible inagotable que en la seva combustió només produeix aigua. H² + O² = 2H²0. Per tant s’elimina totalment l’emissió d’altres gasos que sí contribueixen a l’increment de l’efecte hivernacle, com el CO². El motor desenvolupat pot girar a 5.000 revolucions per minut amb una potència suficient per assolir els 140 km/h. El problema bàsic per a obtenir hidrogen és que l’energia necessària és elevada, per això hi ha una necessitat que aquest procés es faci a partir d’energies renovables. L’aigua que expulsa aquest motor no contamina però si que fa que augmenti el nivell d’humitat. Si tots els cotxes que circulessin per grans ciutats anessin amb hidrogen els estius serien insoportables perquè la xafogor seria extrema. Un escenari com el de Blade Runner, on plovia sempre per la humitat acumulada. I l’altre element perilló és l’hidrogen en sí. En cas d’accident en què l’hidrogen usat com a combustible entrés en contacte amb oxigen del vehicle no en quedaria ni la matrícula. La solució: bombones a prova de tota classe de xocs i altres desgràcies.