[youtube]EC9aIth1ah4[/youtube]
L’avenç científic més important del 2009, segons la revista Science, ha estat l’estudi del fòssil d’Ardipithecus ramidus, una mena d’homídid que va viure fa 4,4 milions d’anys a la zona que actualment ocupa Etiòpia. El fòssil trobat té un milió d’anys d’antiguitat més que la famosa Lucy Australopithecus afarensis, de la qual es té un esquelet parcial i que era considerada fins ara l’homínid més antic que s’havia trobat. La descoberta d’Ardi, el nom amb el qual l’han batejat els científics, ha permès trobar un nexe més de la branca evolutiva de la que han sortit ximpanzés i humans, tot i que això no vol dir que sigui un parent directe.
L’estudi d’Ardi l’ha fet un equip de 47 científics de nou països que han analitzat 150.000 espècies de plantes i animals fossilitzats i ha estat un avanç clau per entendre més l’evolució. Analitzant el crani, les dents, la pelvis, les mans, els peus i d’altre ossos es pot dir que Ardi té una barreja de característiques que comparteix amb els simis del Miocè que el van precedir però d’altres característiques no només tenen els homínids.
El fòssil d’Ardi es va trobar el 1994 i la seva edat s’ha datat a partir de les cendres i laves que el rodejaven. Ardi era una femella d’un 1,20 metres d’altura i 50 kg de pes. Els investigadors creuen que, per la forma de la pelvis, Ardi caminava dreta sobre els seus peus quan estava per terra, però utilitzava braços i peus quan es movia entre els arbres, com els humans.