La nova frontera

   El gairebé mig segle d’endarreriment que portem respecte a Europa, d’alguna forma s’havia de notar en les recents eleccions europees. De fet, ja som els darrers en tot el que representa progrés cultural, social, econòmic, polític, és a dir, estem -frase cèlebre per a la seva constant repetició per part de tothom- a la cua d’Europa. Però, sembla, que això tant li fot. No és pas motiu d’orgull haver d’explicar-lis als nostres fills i, s’opta, com sempre, de no explicar gaire cosa. Així, el temps passa i tot segueix igual. Som la reserva turística d’Europa: un país de paletes i cambrers. Professions molt dignes, importants i necessàries amb excel.lents professionals i necessitades d’una millor i constant formació i corretgir, en nombrosos casos, abusos desmesurats en els seus horaris gairebé d’esclavitut. Però, si us plau! treguin més i millor rendiment dels instituts i de les universitats catalanes que costen molts diners.——————————————————————–Escoltin, ara que és quan més necessitem d’Europa, es diu que l’abstenció ha estat la clara guanyadora d’aquestes eleccions europees. El Principat de Catalunya és la segona comunitat autònoma més abstencionista de l’Estat. Participació, 37’54% ; abstenció, 62’96%. Ens guanyen les Illes Balears amb una abstenció del 63,98%. Pel que fa a les comarques gironines, va ser del 65%. Això, no és només una vergonya i una irresponsabilitat cívica i social de primer ordre, és un menyspreu flagrant a la democràcia i a Europa. I l’abstenció amb el referèndum sobre l’Estatut de Catalunya? Quina vergonya! Què contents els jerarques del PP, per això el van llançar al Tribunal Constitucional.—————————————Els qui varem nèixer l’any 1949 i viure gairebé 30 anys de dictadura -la segona en va durar 40-no vam conèixer la Guerra “Incivil” espanyola (1936-1939) -un milió de morts, pel cap baix- però sí varem viure la “repressió incivil” espanyola (1939-1977) i que no s’haurà acabat mentre romani un sol cos soterrat en fossa comuna -víctima d’aquella miserable guerra com a conseqüència del maleït cop d’estat del dictador espanyol Franco- sense rebre cristiana sepultura i reconegut el seu nom. És a dir, una dictadura que va barrar el pas a la democràcia i a la llibertat i en la qual un gran nombre de ciutadans -molts d’ells polítics- van perdre la vida per a defensar la sobirania a través de l’elecció dels nostres governants i representants polítics. I si no ho fan tan bé com nosaltres voldriem, canviar-los mitjançant el nostre vot. I si hi han casos de corrupció política -com està passant a Espanya- obligar-los a presentar la dimissió. No anar a votar és fer el joc a aquests “polítics” corruptes que s’en foten dels seus conciutadans i de la democràcia que tant costa conseguir i mantenir.———-Vaig quedar astorat quan en el “Matí de Catalunya Ràdio”, poc desprès de les europees,un radiooient va dir que anar a votar “li feia rompre l’esquema del cap de setmana” i que per això no hi va anar-hi. Un altre, perquè “com que feia bon temps vam anar a la platja”. De veritat no disposaven ni de 10 minuts per anar a votar? “Això d’Europa ho veiem molt lluny”, va dir un altre radiooient. No són tant lluny els nombrosos barris remodelats, així, com altres importants obres i ajudes a sectors econòmics amb fons estructurals de la UE. Els plans d’estudis universitaris, la formació, l’homologació d’horaris laborals, empreses i negocis…tot a nivell europeu. Dir que “ho veiem molt lluny” és romandre encara més enrera. Pel que fa a les opcions polítiques en tenim de centre, dretes i esquerres i, dintre d’aquestes, més conservadores o més lliberals. Així, podem votar a una altra opció política més d’acord als nostres ideals i aspiracions, però mai deixar de votar. No com en el bipartidisme nord-americà que només poden votar demòcrata o republicà. La victòria del PP a les europees, ha estat possible gràcies aquesta irresponsable abstenció catalana i, per pròpia experiència, ja sabem cap a quina direcció volen anar.—————————————————–Ser europeu i estimar l’europeïtzació no vol dir agafar cada cap de setmana un vol de Ryanair, vol dir no perdre l’oportunitat de “ser-hi quan més necessitem d’Europa i les seves institucions.” No votar és un menyspreu a Europa i a la democràcia; és com un elogi a les dictadures.———————————————————————————————————————————————–

   LA RESPOSTA a la pregunta del dia, del tema de la setmana anterior, és: “El president Nixon va tractar d’impedir les publicacions que sobre el WATERGATE feia el “Washington Post”, fent una forta pressió econòmica i va voler retirar-lis les llicències de vàries estacions de ràdio i televisió propietat de la mateixa empresa del “Washington Post”. El “Post” no es va deixar espantar, i avui és un dels diaris més importants del món.

————————————————————————————-

   LA PREGUNTA del dia: Què diu la secció 4 del títol 18 del Còdi Penal federal dels EUA?

————————————————————————————-

   EL LEMA del dia: “Viure és sentir sense amargor totes les edats, fins que arriba la mort”. María Casares.

—————————————————————————-