La nova frontera

   El senyor Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, escriu en el diari EL PUNT (20-10-09) un article titulat “Encara la C-31”. Em dóna la sensació que el senyor Nadal, tota aquesta qüestió, la contempla i la viu desde un despatx de Barcelona envoltat de plànols, informes, mapes, rutes i traçats, quilòmetres i més quilòmetres d’asfalt, pressupostos…,en fí, una visió molt atapeïda per muntanyes d’àrids i de terres els quals, penso, distorsionen la realitat. Aquella altra realitat que molts ciutadans -el poble-, contemplen desde la verdor bellíssima dels arbres, dels boscos, dels camps, de les valls i les planes fèrtils que, evidentment, no tenen perquè ser esmicolades com ara passa. En molts casos, són un record dels seus avis, pares, famílies… Recordo impressionat la imatge d’aquella dona fortament abraçada i besant amb gran passió un arbre del Central Park, a Nova York. Quans arbres i arbredes han estat arrasades en les obres faraòniques d’aquesta maleïda C-31? Ens podrien, per exemple, ensenyar unes imatges del Puig Xifra, de Palamós?——–El conseller, tot això, ho veu desde una vissió globalitzada cap a un objectiu comú i d’obligat compliment. És com una missió militar. Tot ja està decidit. Però hi han molts ciutadans que ho veuen diferent, i no entenen com no s’els pregunta a prop de com volen el territori en el qual hi viuen i en viuen. Em refereixo a una actitud més exemplar i democràtica per part de l’Administració pel que fa a demanar l’opinió del poble. I més quan es tracta d’unes infraestructures, en molts casos no necessàries, les quals obres faraòniques modifiquen d’una manera fortíssima la Terra, l’aspecte, la vista, el paisatge, en definitiva, d’un paratge natural únic i molt estimat: el Baix Empordà, “l’Empordanet” tant venerat, estimat i recordat pel periodista i escriptor Josep Pla, arreu d’Espanya -nació de nacions- i del món. Llegeigin els seus llibres i donin avantatge a la cultura per davant de l’urbanisme. A l’Europa progressista, moderna i democràtica els governs convoquen referèndums quan es tracta de decisions tant importants i que afecten a tota la col.lectivitat.————Afirma el senyor conseller: “La profusió d’escrits sobre aquesta qüestió ara tan controvertida ha estat extraordinària.” La gent del Baix Empordà que estima la seva terra i la dels seus avantpassats prefereix, de moment, expressar tot el que sent escrivint. És una manera culta i democràtica de fer sentir la seva veu a prop d’allò que no hi està d’acord. “La utilització d’arguments ha estat més aviat escassa.” Efectivament, és difícil trobar-los per justificar la progressiva devastació d’un territori mitjançant quilòmetres i quilòmetres d’asfalt. “S’ha evidenciat d’una banda un gran problema de comprensió i de l’altra una buidor immensa.” És que és del tot incomprensible que això passi en un país que es considera l’avançada cap a Europa. La buidor immensa vindrà desprès, quan ja no hi hagi res a fer i quan el Baix Empordà esdevingui un paisatge sense pena ni glòria. “Una qüestió fa referència a la comparació amb els trams ja construïts de la mateixa carretera. Si per alguns detractors de les obres actuals està bé el tram Figueres-Vilacolum, com és que es fan tants escarafalls del nou tram?” Es tracta de dues comarques molt distintes. La gent de l’Alt Empordà són d’una manera i la del Baix, d’una altra. Ni millors ni pitjors, diferents. Ells conserven el tren, a nosaltres ens el varen treure i arrancar les vies amb tota la mala llet del món. Allà on hi han el dos gratacels més fastigosos de la Costa Brava -facin el favor de retallar-los segons l’alçada que marca la llei- hi havia l’estació, tallers i dependències del ferrocarril que enllaçava amb el tren gros a Flaçà. Josep Pla va fer molt -hi tenia una gran il.lusió- per agermanar l’Alt i el Baix Empordà, però, no va aconseguir gaire cosa. És picar ferro fred. Per anar-hi, la carretera actual és més que suficient. “És veritat que entre la Tallada i Albons, la nova carretera s’endinsa a la plana, tant com que més endevant va justament a buscar, més que no pas la vella, el punt de contacte entre el Terraprim, els Aspres, i la plana fèrtil i regada.” És que no hi té que haver-hi cap carretera que s’endinsi cap a cap plana fèrtil i regada. L’eminent geògraf Pau Vila deia que: <<Les carreteres, amb algunes discontinuïtats, ja hi són. Que les millorin, però sobretot que no facin autopistes, que no fan més que menjar-se les terres aprofitables.>> Afegeix Narcís-Jordi Aragó: <<el paisatge no ha d’estar al servei dels qui hi passen en cotxe, sinó dels qui hi viuen i en viuen.>> (Continuarà en un proper capítol).

————————————————————————————-

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’edifici principal de Battery Park, a Nova York, és el Castle Clinton, l’únic fort que existeix a Manhattan.

—————————————————————————-

   LA PREGUNTA de la setmana.- En un recent article del diari EL PUNT (20-10-09), apareix aquesta frase: <<Algun dia s’haurà d’acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa.>>Ens podrien dir el nom del seu autor? ————————————————————————–

   EL LEMA de la setmana.- “Conèixer un home i conèixer el que té a dintre del cap són assumptes diferents.” Ernest Hemingway.

—————————————————————————-

   NOTA.- El lector dels BLOGS del diari EL PUNT digital que tingui l’amabilitat de participar i contestar la pregunta de la setmana, ho pot fer a l’espai destinat a comentaris. Li farem a les mans un bolígraf de “LA CAIXA”. Gràcies.

—————————————————————————-