El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

Reforma econòmica i fiscal impulsada per el president Kennedy, sense oblidar les economies més dèbils (I)

11 octubre 2010 per Enric Figueras

   El correcte desenvolupament d’una potent economia va ser una de les màximes preocupacions de l’Administració Kennedy. No només es va preocupar per el vigor econòmic, sinó que, aquest, anés acompanyat de justícia social i de la protecció cap a les famílies més dèbils econòmicament, així com dels més febles de la societat nord-americana. El president, que des de la seva elecció per a la Cambra de Representants el 1947, sempre feia donació del seu sou i dels drets dels seus llibres a obres de caritat -el seu sou de president era de 100 mil dòlars anuals- no va dubtar a l’hora de defensar als ciutadans dels abusos de la mala actuació empresarial, els grans negocis deshonests i un capitalisme salvatge que denigrava i segueix denigrant la dignitat de la persona humana. Ho hem vist reflexat en els recents disbarats econòmics esdevinguts als EUA i a Espanya. Molts ciutadans nord-americans han recordat i trobat a faltar aquella valentia i exemplar denúncia del president Kennedy, contra els magnats de l’acer per l’abusiu augment de preus que posava en perill tot el seu programa polític i econòmic per combatre la inflació. Mai un president havia gosat atacar als titans i aquell només era el principi: “En aquesta hora greu de la història de la nostra nació, quan ens enfrontem amb greus crisis a Berlín i en el sud-est d’Àssia; quan estem dedicant totes les nostres energies a aconseguir l’estabilitat i recuperació econòmiques; quan estem demanant a les lleves de soldats que abandonin les seves llars i famílies durant mesos; quan demanem als soldats que arrisquin les seves vides (quatre han mort al Vietnam en els últims dos dies) i així mateix demanen als membres dels sindicats que desisteixin a les seves demandes de salaris més alts; en uns moments en els que a cada ciutadà se li demanen sacrificis i restriccions, estic segur de que el poble nord-americà trobarà molt dur,com jo mateix, acceptar una situació en la qual un petit nombre de dirigents de l’acer, les quals ambicions de beneficis i poder privats passa per sobre del seu sentit de responsabilitat pública, puguin mostrar el més absolut menyspreu cap a els interessos de 185 milions de nord-americans. Si aquest augment en el cost de l’acer hagués estat imitat per els altres sectors de la indústria, en lloc de reduir augmentaria el cost de les cases, dels cotxes, utensilis domèstics i multitud d’aparells que consumeixen les famílies nord-americanes. Augmentaria el cost de la maquinària i eines de cada industrial i agricultor nord-americà. Perjudicaria greument els nostres esforços per evitar una espiral inflacionista; perjudicaria així mateix l’elevació de pensions dels nostres ancians, i també perjudicaria als nostres nous avenços en el terreny del poder adquisitiu. El secretari de Defensa, señor McNamara, m’ha informat aquest matí sobre el fet de que tal actitud suposaria l’augment de mil milions de dòlars més al cost de les nostres defenses, en un moment en el que cada dòlar es necessita per a la seguretat nacional i altres propòsits. Faria més difícil que els productes nord-americans poguessin competir en els mercats estrangers; més difícil fer front a la competició de les importacions, i així mateix més difícil millorar la nostra balança de pagaments, així com fer front a l’afluència de l’or…”————————————————————————-Aquesta és una part de l’entrada de la conferència de premsa que el president Kennedy va oferir el dia 11 d’abril de 1962 i que porta per títol “Els preus de l’acer i l’interès públic”. Va tenir lloc com a conseqüència de l’augment de sis dòlars la tona d’acer per part de la United States Steel, sense previ avís. Devant d’aquest fet, altres corporacions destacades en el camp de l’acer van fer el mateix. Ja feia alguns mesos que el president Kennedy havia demanat als industrials de l’acer que no augmentessin els preus per tal d’evitar la caiguda del programa polític i económic en contra de la inflació promogut per l’Administració. El desenvolupament d’aquest procés de desafiament cap a la presidència del EUA el veurem en un proper capítol.——————————–Espanya és un exemple del que pot passar quan les grans corporacions financeres, industrials i de serveis, romanen per sobre de l’interès dels ciutadans, del bé del país, del Parlament i del Govern i només procuren pel seu afany il.limitat de beneficis i de poder. Tant s’els fot si Espanya es troba a la cua dels països europeus i amb 4 milions de treballadors a l’atur. Tant s’els fot si la meitat del pressupost de l’Estat té que sevir per pagar subsidis d’atur, els pensionistes espantats i atormentats pel que passarà amb les seves pensions i el sistema social -un dels pitjors d’Europa- s’acava esfondran. Tant s’els fot si el creixement del PIB estigui per sota o a ras de terra, ¡España va bien!, deia Aznar considerat com a un dels pitjors caps d’estat del món -amb ell va començar el desastre- i el seu successor Rodríguez Zapatero s’ho va creure tant, que no va fer res, res, res, quan era hora, per evitar l’esfondrament econòmic i social d’una Espanya que és una nació de nacions no reconegudes i que s’aparta del federalisme europeu. Única opció d’Estat lliure i democràtic que podria salvar Espanya. Això i la responsabilitat del Govern, dels empresaris i dels treballadors que, avui per avui, és una vergonya europea.————————————————–<<Segons el grau en el que vostès vulguin protegir els seus marges de beneficis, els nostres interessos són idèntics, ja que, finalment, nosaltres, en el govern federal, disposem de gran part d’aquests mateixos beneficis. Però els nostres interessos, aquí i a l’estranger, es trovaran en perill, d’acord amb el grau en que vostès vulguin pujar els seus preus per aconseguir determinats beneficis>>. (John F.Kennedy, davant la Cambra de Comerç dels EUA, 30 d’abril de 1962)———————————————————

——–Si tenen a bé poden veure els vídeos següents:

watch?v=4yhSzjmNjjI,  watch?v=OFPnB52QqCY,  watch?v=vG6KTtkEO5M

——————————————————————–

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Guifré I el Pelós.

   LA PREGUNTA de la setmana.- La formació del nucli Barcelona-Osona-Girona per part de Guifré el Pelós, cóm es va desenvolupar?

   EL LEMA de la setmana.- “Els impostos són el preu de la civilització. A la selva no n’hi ha“. Robert Wagner.

   NOTA.- Els lectors dels BLOCS d’EL PUNT digital que vulguin participar a “la pregunta de la setmana”, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “LA CAIXA”.

——————————————————————–

   

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a JFK | Etiquetes atur, beneficis, capitalisme, CIUTADANS, corporacions, crisis, dirigents, economia, federalisme, Govern, inflació, justícia social, Parlament, pensions, preus, sindicats, soldats, sou, vergonya | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (116)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.