La nova frontera

   El mes de gener es vàren complir 50 anys de la presa de possessió del trenta-cinquè president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John Fitzgerald Kennedy. Cinquanta anys també d’un memorable discurs polític, dirigit al seu país i al món, considerat, junt amb el d’un altre president admirat per JFK, Franklin Delano Roosevelt, un dels parlaments més valuosos i recordats del segle XX. Mai per mai cap altre president nord-americà s’ha compromès tant cap a els seus compatriotes i els ciutadans del món, per defensar la democràcia, la llibertat, la justícia social, la concòrdia, la pau i l’esperança en un canvi sense privilegis, concessions a la galeria ni draps calents. Al discurs del 20 de gener de 1961, pronunciat a Washington D.C., va seguir el compliment del programa electoral i els compromisos i prometences de Kennedy establerts durant la campanya i qüestions pressupostàries. També hi entraven a formar part la plataforma demòcrata de 1960 i altres exigències de comitès i detalls derivats de l’elecció. A això si afegia la legislació demòcrata, les lleis la qual validesa expirava aviat i, en resum, tot allò considerat oportú al respecte, incluses les recomenacions de Kennedy que no tenien relació amb la filosofia del seu partit. L’Administració Kennedy va complir. Tot es va anant desenvolupant -no sense greus dificultats- fins a l’assassinat del president. Només va haver-hi una desviació que es va produir tres mesos després de la presa de possessió de JFK. El miserable parany per part de la CIA del fracassat desembarcament a “Bahia Cochinos” (Cuba), pla preparat i aprovat durant l’anterior Administració del president Eisenhower. Kennedy va ser enganyat. Tot i així, el president va saber actuar amb fermesa davant la CIA i el Pentàgon per evitar un desastre pitjor i un enfrontament amb la Unió Soviètica. Uns dies després es va dirigir al país per acceptar la seva responsabilitat en el fet més penós de la seva presidència, tot afirmant que mai més es refiaria dels “experts”.

   La veritat sobre l’elaboració del discurs

   A primers de novembre de 1960 i com a president electe, Kennedy va manifestar al seu assessor sobre temes de política i legislació, Ted Sorensen, que volia escriure alguna cosa sonada per tal ocasió. Estava disposat a rebre suggeriments d’altres persones. Volia, això si, una al.locució curta, menys de 1900 paraules. Es va proposar marcar el to per el començament d’una nova era. Li va demanar a Sorensen -que era ajudant del senador Kennedy des de l’any 1953- que repassés tots els discursos que els presidents nord-americans havien pronunciat en la seva presa de possessió. Vàren aprofitar la lliçó del president Abraham Lincoln que en el celebèrrim discurs <<Arenga-Oració de Gettysburg>>, mai va fer servir una paraula de dos o tres síl.labes quan era factible utilitzar una altra amb una sola; tampoc va usar frases llargues, ni paraules en excés. El treball en l’esborrany va ser intermitent durant cert temps i no es va apretar a fons fins una setmana abans del dia senyalat. Vàren arribar idees, frases, cites i, fins i tot, paràgrafs enters per ajudar a la confecció de l’arenga presidencial. El text final va incloure vàries frases i temes dels suggerits. “De totes maneres -diu Ted Sorensen- per molt nombrosos que fossin els col.laboradors i els ajudants en el tema, l’indubtable “arquitecte principal” del discurs de presa de possessió de John F. Kennedy va resultar ser ell en persona. Molts dels passatges més valuosos d’aquesta arenga inaugural poden trobar-se en discursos anteriors seus”.

   Ted Sorensen va treballar deu anys al costat de JFK. Primer com ajudant del senador i després ho va ser-ho del president. Possiblement va ser la persona que més es va identificar amb la tasca del primer mandatari de la nació i, per el qual, sentia gran efecte i admiració. Ningú més ens podria explicar amb tanta fidelitat l’elaboració del discurs: <<Al principi, mentre JFK posava en ordre els seus pensaments a Palm Beach, jo treballava a la meva residència de Washington d’acord a les seves instruccions telefòniques, i operant sobre el material recollit d’altres fons. Després vaig volar fins allà i li vaig fer entrega de les meves notes per, sobre elles, construir un esborrany i continuar la tasca. Ens vàrem posar a treballar junts, tot un matí, sentats en el pati i davant mateix de l’Atlàntic. JFK no estava content amb totes les perspectives que havíem intentat amb relació a destacar quins eren els plans del seu futur govern en qüestions de tipus intern americà. Allò li semblava massa partidista, divisori, massa semblant a tot allò aconseguit durant la campanya electoral. Finalment va dir: <<Deixarem a un costat totes aquestes qüestions nacionals. Es miri per on es miri, el tema és massa llarg>>. Volia que la seva al.locución inaugural fos la més curta del segle XX. <<És més eficaç d’aquesta manera i no vull que la gent em consideri un pesat de volum considerable>>. Kennedy ens va indicar que <<estava cansat d’escoltar com planejavem altres “cent dies de miracles” i voldria saber qui es dedica, dels qui formen el meu equip, a insistir amb això. Hem de deixar ben clar que no estarà finalitzada la tasca en cent dies ni en mil>>. A darreres hores del dia 17 de gener de 1961, Kennedy i Sorensen volaven cap a Washington des de Palm Beach, sense deixar de treballar en el seu despatx del Caroline. El dia 19 de gener, un dia abans de la presa de possessió, va quedar definitivament acabat el discurs del president.

   Per els lectors dels BLOGS del diari EL PUNT digital oferirem en el proper “post”, el discurs enter, traduït al català, de la presa de possessió del president Kennedy el 20 de gener de 1961, sota una temperatura a Washington D.C. de set graus sota cero.

———————————————————————————————————-

John F.Kennedy, 35è president dels Estats Units, amb aquella veu clara que el caracteritzava, repetia amb el president del Tribunal Suprem, Earl Warren, el jurament de presa de possessió; aquella fórmula que assegurava als ministres protestants de Houston (Texas) podria repetir sense remordiments de conciència: <<Si així ho faig, que Déu m’ajudi. Si no, que m’ho demandi”. I així ho va complir fins el dia del seu assassinat.

———————————————————————————————————-

 Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Carlemany, rei dels francs i futur emperador, atenent les súpliques dels fugitius que veien en ell el poder fort del món cristià, i per tal de protegir els propis territoris, decidí d’intervenir més enllà dels Pirineus. Ell i el seu fill, Lluís el Piadós, conqueriren les ciutats de Girona (785) i la de Barcelona (801).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què va fer Carlemany per tal de fer estables les conquestes?

   EL LEMA de la setmana.- “L’honor és com els mistos, només serveix un cop”. Marcel Pagnol.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans

    Però que fan amb gairebé 600 mil persones a l’atur a la nació catalana? Això és un país europeu? No s’en donen vergonya? Escoltin, això és responsabilitat dels polítics que manen, de l’oposició, dels empresaris i dels homes i dones de negoci. Ja està bé, home! No veuen que el més gran benefici i deure d’una nació és ensenyar i donar feina? No vulguin guanyar tant milions d’euros i es preocupin més de donar feina. Tant de menyspreu senten per els ciutadans d’aquests país?

———————————————————————————————————-

El vídeo 

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:watch?v=xE0iPY7XGBo

———————————————————————————————————-

   Preguntes al Govern dels EUA, l’FBI i a Wikiliaks

   Durant més de cinc anys, la pel.lícula de l’assassinat del president Kennedy filmada per el testimoni presencial, Abraham Zapruder, va ser amagada al poble nord-americà i tancada sota clau dintre d’un bagul de la revista “Life”. Aquesta imatge en moviment mostra com Kennedy pateix un violent impacte que el llença cap enrere, prova evident de que va ser atacat per un rifle disparat des de davant. Perquè la Comissió Warren ho va negar? Perquè no va ser investigat per la policia federal?

———————————————————————————————————-