La nova frontera

 

El 20 de juliol del 2006, el cap d’Estat, el rei Joan Carles I, va sancionar la llei de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya referendat pel poble català. <<Jo vinc a sancionar…>>. Què passa, doncs?. Això és un Estat de dret? Tanc poc respecte es mereixen el Congrés de Diputats, el Senat, el Parlament, el rei d’Espanya i els ciutadans de Catalunya? Què és això, una dictadura?

   No és el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya qui «podria liquidar l’Estat de dret», són els jerarques del «Partido Popular» els qui vàren començar a «liquidar-lo» quan van empènyer i dirigir a tot Espanya la campanya contra l’Estatut, entesa per a la gran majoria d’espanyols contra Catalunya. Quan vàren fer mans i mànigues per impedir que Endesa i Gas Natural es poguessin fusionar en una gran empresa nacional -antes alemana que catalana- i vés per on, ara resulta que és italiana i de l’òrbita Berlusconi. Quan vàren llançar l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional -caducat-, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat a Madrid i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat, sancionat pel rei d’Espanya i referendat per el poble català, és quan vàren començar a «liquidar l’Estat de dret». Una liquidació que es va fer prou patent quan les recusacions cotra membres del TC que no eren afins a la voluntat del PP, van arribar fins al paroxisme. Posteriorment, membres del TC, caducat, vàren explicar les enormes pressions a que van estar sotmesos. Tots els ciutadans que creien en la democràcia i en l’Estat de dret, van romandre astorats. Quan la Generalitat de Catalunya va demanar al PP la retirada del seu recurs contra l’Estatut, no va ser escoltada. Els conservadors, la dreta i l’ultradreta, com que no tenen cap programa electoral, van tirant de beta atiant el conflicte contra Catalunya per aconseguir els vots de tots aquells ciutadans que no són informats degudament. El vot de la por i les informacions malèvoles de la premsa cavernícola que atia el foc contra Catalunya.

   Vàren començar a «liquidar» l’Estat de dret» quan els jerarques del PP van expulsar TV3 del País Valencià, tot un espectacle digne de règims dictatorials. Aquest fet és un greu atac contra l’Article 20 de la Constitució Espanyola: <<Se reconocen y protegen los derechos a expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. A la producción y creación literaria, científica y técnica. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión.El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa. Respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España>>. Quan, davant del tancament de TV3 a València, aquests drets no són reconeguts ni protegits, és quan es comença a «liquidar» l’Estat de dret. A propòsit d’això, què passa amb la ILP Televisió sense Fronteres que va arribar al Congrés acompanyada de 651.650 signatures, superant àmpliament les 500.000 que reclama la llei? No hi diu res el ple de la cambra baixa? Això és democràcia i un Estat de dret?

Se’ns està acabant la paciència. Per què hem d’esperar?

   El cap de l’oposició i candidat «únic» del PP a les properes eleccions generals, Mariano Rajoy, diu amb relació a la sentència del TSJC en contra de l’exemplar i veterà sistema educatiu català reconegut i protegit per la Constitució, que <<la meva posició és que es compleixi la llei en aquest cas i en qualsevol altre>>. Catalunya és una autonomia reconeguda i ampara per la Constitució i l’Estatut referendat pel poble. Els ciutadans de Catalunya, -no són ni volen ser babaus-, saben que una veritable autonomia és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis, no per les imposades des de fora i que no tenen res a veure amb les aspiracions de progrés dels ciutadans de Catalunya. Creu, Rajoy, que voler imposar a Catalunya una autonomia de «pandereta», és propi d’un Estat de dret? El president de la Generalitat té el deure i l’obligació de protegir les lleis de Catalunya i més quan, en el cas present, -educació, ensenyament i llengua pròpia marginada- ampara la Constitució. El president Artur Mas ho ha dit molt clar: <<Per molts intents que es facin per marginar el català, el govern de Catalunya és mantindrà fidel i dempeus per a preservar la nostra cultura i la nostra llengua, que és més que centenària>>. Mas ha assegurat que el govern i ell com a president de la Generalitat defensaran de forma inequívoca el model lingüístic del país i les escoles perquè <<l’idioma es pugui mantenir com a nervi de la nostra nació>>. El president, s’ha mostrat convençut que darrera les institucions hi haurà <<tot un poble sencer>>. Un poble amb coratge, valentia i decisió. Finalment, creu Mariano Rajoy que l’espoli fiscal, -únic al món-, que pateix el poble català, 60 milions d’euros diaris, 22.000 milions d’euros anuals que surten de Catalunya per a no tornar, un vergonyós 10 per cent del PIB català i una tercera part dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, és propi del que vostè anomena Estat de dret? I és propi d’un Estat de dret actuar de la manera que Zapatero i Rajoy han actuat per reformar la Constitució? Vergonya, senyors, vergonya!

   Deixin, d’una vegada, d’utilitzar la crispació política davant l’esforç, el treball, la pau, la concòrdia i l’autonomia de Catalunya per a obtenir els vots que mai per mai aconseguiran. Ni que l’infern es congeli.

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: muTMLuGWrp8 . Visca Catalunya lliure! Visca la llengua catalana! Per la nostra història i per el nostre futur.

————————————————————————————-

La flama de la llibertat, la justícia, la pau i el progrés del poble,  que no s’apagarà mai per mai.

————————————————————————————-—-    El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La importància extraordinària de Mallorca dins el complex comercial català comportarà que el sector terciari es convertís en l’eix de tota l’economia balear. No ha de sobtar, doncs, que, com recorda el mateix Antoni Rivera, <<quan aquest eix féu fallida, cap a mitjan segle XV, se’n ressentís tota l’estructura econòmica illenca i arrossegués amb la seva caiguda la manufactura i àdhuc l’agricultura>>. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Algú ens podria explicar que va ser el Consolat de Mar? 

   EL LEMA de la setmana.- «Un flirteig és un romanç a ritme accelerat. Un romanç és un flirteig a ritme lent». Billy Wilder.

————————————————————————————-