Indignats, civisme i mans a l’obra
29 octubre 2011 per Enric Figueras
El mas Gallardó, antic mas Xifra de la Roca. (Foto cedida per en Pere Trijueque, historiador i editor de la revista literària “el Blet i el Blat”, de Palamós.) Gairebé 800.000 ciutadans de Catalunya sense dret al treball, davant l’abandonament de la pagesia a Catalunya.
A la seva crònica des de Girona (EL PUNT AVUI, 16/10/11), Joan Trillas, deia amb referència a la gran manifestació dels “indignats” del moviment 15-M, que va ser un “tsunami humà de civisme que va recórrer Girona sense incidències tot reclamant canvi, dignitat i una altra democràcia”. Faig aquest incís perquè a Palamós (Baix Empordà), els “indignats” pertanyents al col.lectiu “Acampada Palamós”, ademés de les reclamacions exposades pel moviment, han dicidit passar a un fet concret que enalteix els tradicionals masos catalans -molts abandonats o dedicats a altres usos- i l’art de l’agricultura. És a dir, llocs de treball i subsistència. Es tracta de la presentació del projecte i expressió de la voluntat de recuperació del mas Gallardó, antic mas Xifra de la Roca, el qual teulat va començar a caure fa més de 25 anys. Aquest mas es trova al barri de Vila-romà, de Sant Joan de Palamós antigament Vilarromà, de Sant Joan. Els seus veïns, al segles XVIII i XIX, donaven aquest nom a la part de l’antic terme de Sant Joan situat al vessant de ponent de la riera Aubi. També hi podem contemplar, amb molta pena i gens de glòria, el mas Canyet del Bosc, mig enrunat, sense teulats, ni portes ni finestres…orgull del passat medieval de Sant Joan (Vila-romà)…un dels masos del domini del Castell de Vila-romà. Les restes dels murs del castell encara es poden visitar i llegir la seva història en el panell allà situat. És un paisatge que desprèn una antigor indescriptible i sembla poder escoltar el retrunyir, en els pocs murs que resten dempeus, els cascos dels cavalls de més de sis-cents anys enrere. Des d’allà es veu el mar.
Un altre mas, mig en ruïnes, és el mas Vilanova de la Pietat, situat com el nom indica, al paratge de La Pietat, dins el barri de Vila-romà. <<Ja era hora que algú trenqués l’espiral de degradació a que han estat sotmesos els antics masos de Vila-romà i com no podia ser d’altra forma, hi ha intervingut d’una manera decisiva el jovent. Veure el mas amb la porta oberta i amb el seu hort treballat seria d’allò més bonic. Endavant!>>, escriu Pere Trijueque, historiador i editor de la revista literària “el Blet i el Blat”. També, Josep Pla, hi aporta valor afegit: <<…les masies són importants i no pas solament des del punt de vista de l’arquitectura rural i del meravellós paisatge que cada any construeixen els pagesos, d’elles ha sortit, surt i sortirà la millor sang del país, la seva força humana bàsica, perennement activa, positiva i ascendent en tots els aspectes>>.
En el cas present parlem del municipi de Palamós, però, és una vergonya la manera en que han acabat moltes cases de pagès de l’ Empordà i Catalunya. Un abandonament total. I no només les masies, sinó, també, les terres fèrtils que les envolten. Actualment, els mitjans técnics per a conrear els camps han progressat molt. Així mateix els estudis i ensenyament de l’art de l’agricultura. Els mercats dels pobles i viles de l’Empordà, impulsats pel turisme i la restauració -el nombre de restaurants és extraordinari, alguns d’una fama considerable- haurien de poguer ser el seu principal abastiment. Consumir productes de casa i ajudar a que l’agricultura sigui més potent, a la creació de més llocs de treball i a que els pagesos obtinguin unes apropiades retribucions pel seu treball tant i tant important. Sense desànims. Sense abusos dels intermediaris pel que fa als preus.
El Baix Empordà
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: x1hJcaZJ1nA. L’espoli fiscal que patim els ciutadans de Catalunya: 60 milions d’euros diaris, 22.000 milions d’euros anuals que surten de Catalunya i no tornen. Un vergonyós 10 per cent del PIB català. Espoli únic al món. A les properes eleccions generals del 20-N, els ciutadans de Catalunya, tots units, hem de dir PROU! mitjançant els nostre vot per els partits que, de veritat, estimen la nació catalana. No per el qui continuament la maltracten.
————————————————————————————-
El deure i la glòria
El 21 de gener de 1961, a les nou en punt del matí, tot el personal de la Casa Blanca es trobava al seu lloc. El president Kennedy va ser el primer en arribar. Era el seu primer dia com a president dels Estats Units d’Amèrica. Després de la ceremònia de jurament del personal, el president va signar la seva primera ordre executiva: incrementar la varietat i doblar la quantitat d’aliments gratuïts, extrets dels excedents agrícoles del país, per a 4 milions de ciutadans nord-americans oficialment reconeguts com a necessitats. 
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- D’ençà del segle XII hi ha notícies de presència catalana a l’illa de Sardenya. El matrimoni d’una neboda de Ramon Berenguer IV, Agalbursa, de la casa vescomtal de Bas, amb el jutge Barisó d’Arborea, l’any 1157, en comportà una primigènia penetració, en ésser repartits feus i càrrecs de l’administració entre els cavallers que formaven el seguici matrimonial de la núvia. La importància estratègica i comercial atribuïda pels catalans a l’illa, va créixer quan Pere el Gran prengué Sicília (1282). (Ulisses).
LA PREGUNTA de la setmana.- Què va representar la dominació de les dues illes?
EL LEMA de la setmana.- “La millor font d’informació són les persones que han promès no explicar-ho a les altres“. Marcel Mart.
————————————————————————————-