La nova frontera

      Quan llegia la crònica de l’Albert Vilar (EL PUNT AVUI, 26-11-11), referent a la zona agrícola i etnològica de les valls de Calonge i Vall-llobrega, no m’ho podia creure-ho. La Generalitat, desprès de nou anys d’una tasca extraordinària per part de la Fundació Remença XXI i dels masos, ha dit no a la creació de la zona etnològica d’interès nacional. No a la llibertat, voluntat i esforç dels pagesos, -els pocs que encara queden-, per donar valor de nació al prestigi d’un dels més exquisits i saludables vins dels Països Catalans i d’Europa. No són vins d’aparador fulgurant per a rics i poderosos, són vins de casa, de família, predicadors de la riquesa més gran, elaborats pels pagesos de la manera més sana i tradicional que ja treballaven els seus avantpassats. Són vins que provenen de la fidelitat de les pageses i pagesos amb la seva terra fèrtil i productiva. Fidelitat amb una manera de viure, estimar l’art de l’agricultura, preservar el paisatge del Baix Empordà i, per damunt de tot, fidelitat amb la manera de conrear els productes agrícoles, -menjar i veure-, que anteposa la salut de la família als guanys econòmics. Tot això, en aquest cas, és el que menysprea la nostra Generalitat. Fa caure la cara de vergonya quan veiem el que es paga als pagesos pels seus productes. Viandes per les quals reben una quantitat ínfima en cèntims, es venen cinquanta vegades més cars als establiments de les ciutats. Literalment, s’els escanya.

    Davant la resolució injusta i desconeixedora de la realitat que atura la creació del bé cultural d’interès natural, en la categoria de zona d’interès etnològic, es menysprea també l’esforç d’agricultors joves emprenedors i les seves famílies que han volgut continuar la feina de pagès. Tot una heroïcitat. Han escollit ser fidels a l’escarràs dels seus pares i avis. Salvar els masos -les masies de Catalunya- i les seves terres. És una vergonya nacional i europea veure l’enrunament dels masos i abandonament dels camps en un país que vol ser nació i on es comptabilitzen més de 700 mil treballadors sense feina, molts d’ells joves. Catorze masos -Déu n’hi do!- afectats per la petició, -l’expedient es va iniciar fa nou anys-, de zona d’interès etnològic. Mas Can Sais de Vall-llobrega i el Mas Molla, Cal Cavall, Cal Xec, Can Demesio, Can Juli Ton, Can Pereclara, Cal Sandro, Can Jacas, Mas Escapa Vell, Mas Monells, Mas Ponsjoan, Mas Radó i Mas Mont, de Calonge. Aquests i altres masos, també es dediquen al conreu de cereals, oli, horta, fruita i la ramaderia. Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI, va explicar a EL PUNT AVUI que: “no renunciem a la zona etnològica i no ens quedarem quiets. Lluitem per a preservar la pagesia tradicional, que fa tot el procés, com és la producció, la transformació i la venda directa”.

   En el decurs d’aquests nou anys han aparegut infinitat de notícies, cròniques, reportatges, entrevistes tant a la premsa escrita com a la ràdio i a la televisió. Els pagesos de Vall-llobrega i Calonge, ho han explicat tot de manera considerable. Han organizat fires, exposicions, xerrades, conferències, de tot. Hi han intervingut professors universitaris, tècnics i molts experts. El món sencer ha conegut les aspiracions d’aquesta part del poble i del sector de la pagesia. En aquest temps, Fundació Remença XXI ha rebut set noves incorporacions i han portat endavant un pla de gestió de l’esmentada zona amb itineraris temàtics de senderisme, cicloturisme, jornades de portes obertes al masos i als cellers…Nou anys de feina d’informació, divulgació compartida amb la tasca agrícola perquè ara, amb un cop de pluma, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i arran de l’informe ‘desfavorable’ del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, enterri les il.lussions d’un poble de pagès que vol continuar fent de pagès i que ho fa des del respecte per les seves arrels culturals i històriques. Aquests ‘experts’ de l’informe desfavorable, han vingut a caminar pels camps i els vinyers de Calonge i Vall-llobrega? Han visitat els masos i els cellers? Han parlat amb les pageses i els pagesos? I amb els més ancians i els joves?

   ‘Un vi viu’, és el títol del llibre editat per la Comissió de Cultura de la Fundació Remença XXI. Els seus autors són el Dr. Joan Lluís Alegret (Vallvidrera, 1950), el Dr. Josep Maymí (Cassà de la Selva, 1970) i el Dr. Carles Serra (Barcelona, 1968). Diria que és la seva ‘joia de la corona’. Un llibre magnífic sobre el vi de pagès de Calonge i Vall-llobrega. El pròleg és de l’escriptor Antoni Puigverd i en voldria ressaltar un paràgraf: <<No en fan una causa reivindicativa, del seu vi. En fan una causa vital i, per extensió, cultural. Als pagesos que fan el vi de Calonge i Vall-llobrega, els agrada aquesta manera de viure en què el treball, la terra, la tradició, la família i l’entorn es fusionen. Una vida circular, autosuficient, blindada, en certa manera de les pressions asfixiants de l’exterior. Blindada, però no pas bel.ligerant. Els agrada no haver de produir vi seguint els incentius econòmics i la lògica mercantil actual. Es troben a gust intervenint artesanalment en tots i cadascun dels moments de la creació del vi. Els complau la relació amb els clients, molts d’ells habituals, que visiten el mas tot sovint, com qui en comptes de comprar o vendre, participa d’un ritual humanístic. S’adonen que el seu vi els vincula amb unes formes de vida originalíssimes, que el món actual ha perdut…>>.

   Els qui han esborrat nou anys de treball, esforç i il-lusions de la pagesia d’aquesta zona de la comarca del Baix Empordà, que vinguin a les valls de Vall-llobrega i Calonge! Qui no cregui amb l’empenta empresarial i amb els joves agricultors, que vinguin a les valls de Vall-llobrega i Calonge! Qui no vol creure amb la pagesia i els masos de Catalunya, que vinguin a les valls de Calonge i Vall-llobrega! Els qui han donat carpetada a la creació de la zona etnològica d’interès nacional, que vinguin a les valls de Calonge i Vall-llobrega!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:iDT5Jni-O5U

————————————————————————————-

El deure i la glòria

   “Lluiteu perquè el servei públic arribi a ser una carrera noble i viva” (JFK).

   <<M’he compromès, així com els meus col.legues del Gabinet, a un constant estímul de l’iniciativa, la responsabilitat i l’energia al servei de l’interès públic. Sàpiguen tots els funcionaris públics, sigui o no elevat el seu càrrec, que en aquesta Administració es determinaran la jerarquia i la reputació de una dona o un home per l’importància del treball que compleix i no per el nombre de persones al seu càrrec, la grandària del seu despatx o l’importància del seu pressupost. Que quedi molt clar que aquesta Administració sabrà reconèixer el mèrit del dissentir i de l’audàcia i que donarem suport a la controvèrsia honesta que tingui com a finalitat un canvi fructífer. Lluiteu perquè el servei públic arribi a ser una carrera noble i viva. Perquè tot home o dona que treballin en qualsevol oficina del nostre Govern nacional, sense una especial importància de la seva secció o grau, puguin en els anys veniders declarar amb orgull: <<Jo vaig servir al Govern dels Estats Units en aquelles hores de necessitat per la nostra nació>>. (President John F. Kennedy. Missatge als funcionaris dels Estats Units, 30 de gener 1961).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:wkGY0QRALQI

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’esclavitud sarda, donat el seu caràcter de mesura repressiva contra l’endèmica rebel.lió, només finí a mitjan segle XV, quan sota Alfons ‘el Magnànim’, fou operada la pacificació definitiva de l’illa. De la casa de Barcelona, Sardenya passà a l’Imperi austro-hispànic i a la Corona d’Espanya.(Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quan va començar la presència catalana a l’illa de Gerba?

    EL LEMA de la setmana.- “Quan és descoberta per algú altre, la veritat perd una part del seu atractiu“.  Aleksandr Soljenitsin.

————————————————————————————-