La reputació d’Espanya
21 gener 2012 per Enric Figueras
“Sabem perfectament què hem de fer per millorar la reputació, créixer i crear ocupació”, va afirmar el president Rajoy durant la seva intervenció en la convenció autonòmica del PP andalús, que recentment es va celebrar a Màlaga. Hi va recalcar-ho, “sabem què hem de fer, el que tenim clar i ho farem”. Però, no va pas concretar quines mesures importants es portarien a terme per part de la seva Administració. Escolti, si no es tracta d’anar cap a un canvi de la manera de fer política cap a les nacions d’Espanya i del sistema econòmic i empresarial, no anirem pas bé. L’endarreriment d’Espanya respecte Europa és cada cop més evident i la penalització per això, és molt forta i cruel: 5 milions de treballadors sense feina, dels quals, més de 600 mil a Catalunya. I la situació dels joves que cerquen el seu primer treball, és d’una desil.lusió i amargura tremenda i ells, precisament, que són la columna vertebral del futur progrés social i econòmic de les nacions d’Espanya, amb unes autonomies de ‘pandereta’. On trobaran treball? Quins dels nostres sindicats els hi proporcionarà un mitjà de vida? Cinc milions de llocs de treball; observin bé aquesta xifra. Doncs bé, penso que les millors escoles i els millors mestres no ens serviran de res si més endavant no hi ha treball. El graduat que acava d’abandonar el col.legi és una persona tan ‘aturada’ com la que deixa els estudis en qualsevol dels seus graus. La família perjudicada per l’atur no podrà enviar el seu fill o filla a l’escola. I fins i tot és possible que la mala situació familiar animi al jove a abandonar els estudis secundaris per trobar una feina que no li durarà molt temps. L’educació és un factor clau per el desenvolupament d’un país. Cal educar als nostres fills sota la consideració de que això és una de les més valuoses fonts de riquesa que poseïm. Però hi ha presidents del govern i polítics amb responsabilitat en l’Administració que tot això no ho volen entendre, o fan veure que no ho entenen. A les nacions d’Espanya, mancades d’un sistema federal progressista i europeu, la taxa d’atur jovenil arriba ja al 44 per cent. 
No sé perquè però, per posar un exemple, el president Mariano Rajoy és gallec i no parla ni una paraula de la llengua de la seva terra. Actualment el gallec és parlat per quasi més de tres milions de persones. És la llengua oficial a la comunitat autònoma de Galícia. Cada any, i en honor a Rosalía de Castro, el 17 de maig es celebra el ‘Dia das Letras Galegas’, dedicat a algun escriptor en aquesta llengua. Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per sostenir l’ús i coneixement de la llengua gallega. Galícia i Catalunya són nacions constretes d’Espanya.
També ho són l’educació, l’investigació, la recerca en tots els sectors econòmics i no només en alguns d’ells. Alemanya, per exemple, tot i les seves retallades ha augmentat en un 5 per cent els conceptes esmentats. Saben molt bé que l’educació, l’investigació i la recerca en nous models productius i el millorament dels actuals, són la base del seu creixement económic. Observin les dades: Alemanya, un 6 per cent d’atur; Espanya, un 22. No els cau la cara de vergonya senyors del govern anterior i de l’actual amb ‘poder absolut’? I els grans empresaris de les nacions d’Espanya amb 40 classes de contractes per ‘donar feina’, que fan per ajudar a rebaixar el nombre de treballadors aturats? L’Espanya líder en turisme es situa en els darrers llocs dels països europeus, junt amb Grècia i Portugal, i líder també de treballadors a l’atur amb més de 5 milions de persones. Mentre els treballadors que tenen la sort de gaudir d’un lloc de treball realitzen, com a mínim, una mitjana de 6 hores extres a la setmana, -la meitat sense retribució-, milions de ciutadans espanyols romanen a l’atur.
Mentre el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, vol portar al Congrés de Diputats, de Madrid, el projecte de llei procedent d’una iniciativa legislativa popular perquè la ‘fiesta nacional’ -la barbaritat de maltractar a la plaça els toros i fer-los patir fins a la mort-, es converteixi en ‘bé d’interés cultural’, a l’Europa federal, moderna i progressista han aconseguit rebaixar la taxa d’atur en un 6 per cent davant del 23 existent a Espanya. Durant l’absoluta mediocritat del centralisme franquista es recalcava la diferència espanyola -‘Spain is diferent’-, sí, però, a pitjor. I encara ho és.
En el cas de la nació catalana -des del passat 1 de gener ja no s’hi poden matar més braus-, on el govern de la Generalitat ha practicat considerables retallades públiques en sanitat, educació, investigació i recerca -una cascada de retallades en tots els sectors-, que frenen en sec el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, la pregunta és: Com és possible que això passi si durant l’any 2011 més de 16 mil milions d’euros varen sortir en impostos pagats per els ciutadans de la nació catalana per a no tornar, gairebé un 9 per cent del PIB català’? De quina manera es pot qualificar aquest fet? Ajuda tot això a la reputació d’Espanya que segons el president Rajoy sap “perfectament” què fer per millorar-la?
I el cas de l’anterior govern de les illes Balears? I el de València? i a Castelló de la Plana, tots governats pel PP, què passa?
Parlem, doncs, de la reputació d’Espanya. Però, més que parlar, calen fets concrets… 
————————————————————————————-
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:h-zkU7D6uys
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- D’ençà l’any 1316 al 1335, en què esdevingué independent, fou regida per diferents governadors enviats per Sicília, la qual sempre havia considerat indispensable la possessió de l’illa per assegurar la percepció d’un tribut imposat al sultà de Tunis. L’any 1393, el rei de Sicília Martí I ‘el Jove’ ocupà novament Gerba, que es perdé al cap de cinc anys. Fins al 1432, sota el regnat d’Alfons V ‘el Magnànim’, els catalans no tornaren a reclamar llurs drets sobre l’illa, però no arribaren a envair-la. En total hi exerciren 57 anys d’ocupació discontínua. (Ulisses).
LA PREGUNTA de la setmana.- La veritable fesomia de les corts catalanes on i quan es formà?
EL LEMA de la setmana.- “Tenir consciència d’un acte no és pensar-lo sinó sentir-lo“. Milan Kundera.
————————————————————————————-