La nova frontera

   (Fotografia: http://meditaciondelosdomingos…)

  Arran de l’advertència -en defensa pròpia– del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, sobre les opcions que estudien si el govern de Mariano Rajoy -‘Partido Popular’, amb poder absolut- rebutja la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya sobre el pacte fiscal -justícia fiscal-, com crear una Hisenda pròpia de manera unilateral, convocar un referèndum o recórrer a Europa perquè reconegui els drets econòmics de Catalunya, el secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, va fer una sèrie de declaracions -diari El Punt, 18/08/12- a prop de les quals hem opinat en els darrers ‘posts’ d’aquest bloc. Seguim, escoltem, opinem.

   El secretari general del PSM va recalcar que l’Estat autonòmic organitzat a partir de la Constitució de 1978 és “el millor que ha fet Espanya problament en tota la seva història”. Gómez ha recordat que la Carta Magna preveu un “grau de descentralització política, d’autogovern”, però ha insistit que “hi ha d’haver mecanismes de solidaritat entre tots els territoris”.

     Escoltin, hi ha Comunitats Autònomes ‘inventades’ que mai han estat autonomies ni els hi han destrossat a sang i foc la seva autonomia d’arrel i el seu Estatut una i altra vegada, ni assumeixen la responsabilitat del que representa una veritable autonomia, és a dir la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Volen continuar essent ‘regiones’ del franquisme -la majoria són governades pel ‘Partido Popular’- i, fins i tot, estarien disposades a renunciar al seu Estatut d’Autonomia i a les seves competències, si és que en tenen cap. Només obren la veu per parlar contra Catalunya. Renunciïn, doncs, d’una vegada i que el papà Estat els tregui les castanyes del foc! La nació catalana ha de lluitar cada dia per defensar la dignitat de la seva autonomia i la llengua mare dels Països Catalans. Cada dia, millor dit, cada divendres, un ‘decretazo’ del govern del ‘Partido Popular’ -democràcia a l’espanyola que no vol dir europea- pretén fer trontollar les competències que desenvolupa Catalunya a favor dels seus ciutadans i que són qui paguen els impostos. Competències reconegudes per la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya. Aquesta nació catalana menyspreada, amb un espoli fiscal permanent de 16.000 milions d’euros que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn. Els països europeus i americans -estats federals- s’en fan creus d’aquest abús de poder per part de l’Estat espanyol.

   El secretari general del PSM va dir, “no és perquè hi hagi territoris rics ni territoris pobres”, sinó a causa de l’existència de “gent que té més diners i gent que té menys diners”. “I la gent que té més diners -va remarcar- ha d’aportar més perquè el que té menys pugui establir-se en els nivells de cohesió social i de solidaritat necessaris en una societat que intenta ser moderna i justa”. Ja veuen que està passant a Catalunya en el nom d’aquesta solidaritat abusiva. I no només un evident prejudici social i econòmic, sinó també un atac constant contra la llengua catalana a les Comunitats governades pel ‘Partido Popular’ amb poder absolut i que formen part dels Països Catalans, que la voldrien fer desaparèixer d’arrel, mitjançant canvis legislatius de lleis autonòmiques i municipals amb més de vint anys de vigència, fins i tot, el canvi de nom de la llengua catalana. Ara resulta que per els del ‘Partido Popular’ d’Aragó, la mil.lenària llengua catalana no és el català sinó ‘l’aragonès oriental’. Algú creu de veritat que es pot pretendre governar en un Estat autonòmic, mitjançant la fòbia contra una de les nacions que formen Espanya i la seva llengua? A costa de què?

(Fotografia: http://es.123rf.com/photo_251…)

   La gent “que té més diners ha d’aportar més”, val, però, no sé si es refereix als qui cada dia provoquen la sortida de 1.000 milions d’euros d’Espanya cap a Europa. O als qui han provocat que la xifra de quotes dels tributs no ingressats sigui superior als 70.000 milions d’euros cada any, com a mínim. Això es pot quantificar amb la faraònica xifra de 280.000 milions d’euros les quotes tributàries no ingressades, i que amb una actuació decidida del govern, aprovant les mesures apropiades, es podrien ingressar a les arques públiques. Aquest frau fiscal a Espanya es quantifica entre el 20% i el 25%, el doble de la mitjana de la Unió Europea. No sé si es refereix a la “gent que té ingents quantitats de diners” provinents de la maleïda ‘bombolla’ immobiliària, com a conseqüència del disbarat de l’alliberament de sòl -legislació aprovada durant el primer govern del PP- i que va provocar la monstruositat de l’especulació immobiliària. No sé si es refereix a les SICAV, que el tipus de gravamen dins l’Impost sobre Societats és de l’1%. O als qui han traslladat les seves empreses a països on els treballadors cobren uns 70 euros al mes, no tenen seguretat social i viuen en condicions que constitueixen un atemptat contra la dignitat de la persona humana. No sé si es refereix a les grans fortunes que, segons càlculs dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), declaren un patrimoni de més de 700.000 euros. Segons va explicar, en el seu dia, José María Molinero, del Sindicat de tècnics d’Hisenda, “el 80% del frau correspon a les grans fortunes i a les grans corporacions empresarials que poden defugir el pagament de tributs mitjançant dos sistemes, un il.legal -frau fiscal- i un altre legal -‘elusion’ fiscal-. També els autònoms més o menys modests poden trobar la manera de defraudar al fisc, si es tenen en compte les dades d’Hisenda. No sé si es refereix a…

   Mirin, ja està bé home! Tot el pes de la recaptació tributària de les nacions d’Espanya, recau damunt de les classes mitjanes que ja no poden més. La nació catalana ja no pot més. Al menys pel que fa a Catalunya: un 8% del PIB català, és a dir, uns 16.000 milions d’euros que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat.

            Anem cap a endavant, units. La unió fa la força. 

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: JWEFiNLYZzc, OMG9HNffepg

———————————————————————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

   <<…només conquesta la seva llibertat i la seva existència el que les conquesta cada dia>>. (JFK)

    <<Però Goethe ens diu en el seu millor poema que Faust va perdre la llibertat de la seva ànima quan va dir al moment fugaç: <<queda’t, oh tú que ets tan formós>>. I la nostra llibertat també està en perill si fem una pausa en el moment fugaç, si ens dormim en els llorers, si no resistim al pas del progrés. Perquè el temps i el món no es paren. El canvi és llei de vida. I aquells que miren únicament el passat o el present poden estar segurs de que perdran el futur…>>.

   <<Ja sé que tots som idealistes. Tots nosaltres som somniadors. Que no sigui dit d’aquesta generació atlàntica que abandonem els ideals i els somnis del passat, ni cedim els nostres projectes i determinacions als nostres adversaris. Hem arribat massa lluny, hem sacrificat massa com per desdenyar ara el futur. I recordarem sempre allò que Goethe ens va dir, que <<la saviesa més elevada, lo millor que la humanitat hagi conegut>> era el reconeixement de que <<només conquesta la seva llibertat i la seva existència els qui les conquesten cada dia>>. (President John F. Kennedy, discurs pronunciat a la ciutat de Frankfurt, 25 Juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:yH9HG-h0Qj4

————————————————————————————-

Qüestions per a WikiLeaks

   * Per què el Govern federal dels EUA va decretar secret oficial, durant 75 anys, les proves sobre l’assassinat del President dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy?

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El rei Alfons, ‘el Benigne’ (1327-1336) ha d’afrontar el 1333, el <<mal any primer>>, manifestació precoç de les greus crisis cícliques de subsistències i epidèmies que, a la fi de l’edat mitjana, colpiren el país. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Qui va ser l’autor del retaule anomenat ‘Verge dels Consellers’?

   * LA CITACIÓ de la setmana.- “Un poema és un mirall que camina per un carrer desconegut”. Lawrence Ferlinghetti.

————————————————————————————-