La nova frontera

  Ministre Wert: “espanyolitzar els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. President Mas: “Confirma un cop més que ni entenen res ni volen entendre res. L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies  que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol. No hi ha tema, l’escola catalana seguirà funcionant com està funcionant”.

  Sí, sí, com a València, les illes Balears o l’Aragó on els mandataris del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, -malaguanyat poder- estan fent tot el que poden per esborrar l’idioma català del mapa de l’Administració, la cultura, l’ensenyament i de la manera de viure i de pensar dels Països Catalans. Allà sí que hi manquen milers de voluntaris, un a cada cantonada, per  defensar la protecció de l’idioma català. Parlem d’ajudar i de defensar contra l’agressió planificada que des del govern central, centralista i nacionalista espanyol s’ha llançat en contra de la protecció de la llengua de la mil.lenària nació catalana, víctima del perseguiment -la història per testimoni- per part de les nefastes i odioses dictadures espanyoles. La prohibició de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles va ser total i absoluta, amb càstics severs i cruels tant pels alumnes com pels mestres i professors. Aquests darrers, exiliats, expulsats, castigats i substituïts per mestres castellans. “Si eres espanyol, habla espanyol” vàren fer escriure els franquistes a les façanes de les llars catalanes. La veritable història explica fets tremebunds contra la nació i la llengua catalanes en el decurs de les dictadures espanyoles, principalment, les darreres, la del general Miguel Primo de Rivera, ‘capità general de Catalunya’ (13 de setembre de 1923-28 de gener de 1930) i la del general Franco, (1939-1975).

L’escola ha de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. Aquest és el model de l’escola catalana. No l’adoctrinament ni formar persones dòcils.

   L’excusa, ara, segons les declaracions fetes pel ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, que va relacionar el creixement de l’independentisme amb el model d’escola catalana (diari El Punt Avui, 3-10-12). No, no, no i no!!!. A algunes ‘regiones’ d’Espanya potser encara contemplen amb entusiasme el ‘NO-DO’, a Catalunya, no!. Per l’escola catalana, amb molts bons professionals, l’educació no és una eina d’adoctrinament polític. És un mecanisme social per formar persones ben instruïdes, autònomes, solidàries, lliures i, pensem que, a més a més, uns coneixements de cara a l’empenta empresarial i idiomes haurien de ser profitosos. La xifra de 5 milions de treballadors sense feina, és un fet vergonyós per les nacions d’Espanya. Començar de petits i joves a entendre els valors de l’empresa, emprenedoria i del treball, és molt més important que “espanyolitzar” els nens catalans “per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. És una mostra d’orgull per Espanya ser un país ‘rescatat’?

   L’independentisme ha crescut a Catalunya de manera progressiva des de l’any 2006, degut a la fòbia contra la nació catalana per part dels jerarques del ‘Partido Popular’. La campanya de signatures arreu d’Espanya -a les preguntes de la premsa deien que signaven contra Catalunya- en contra de la necessària reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Projecte revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, ‘retallat’ i aprovat pel Congrés, el Senat, sancionat pel rei i ‘referendat’!!! pels ciutadans de Catalunya. Tot i així, el ‘Partido Popular’ va presentar-hi recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat. Recusacions de magistrats i quatre anys -fins el 2010- per emetre el veredicte: la sentència contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica d’obligat compliment- ‘referendat’ pels seus ciutadans. Més d’un milió de persones es vàren manifestar a Barcelona, ciutats i pobles de Catalunya i a l’estranger com a protesta per la sentència i proclamant al món sencer que Catalunya ha estat, és i serà una nació mil.lenària. El ‘Partido Popular’ no en va tenir prou amb això i ha continuat evidenciant el seu menyspreu i mofa per l’autonomia de Catalunya, presentant recursos contra altres lleis aprovades pel Parlament com ara la d’Educació, Comerç, Cinema…Si Catalunya no es pot governar per les seves pròpies lleis, això no és una autonomia és una farsa que, de forma inevitable, porta cap a l’independentisme.

   A Catalunya, -que ho sàpiguen tots els pobles d’Espanya- tots els escolars acaben el cicle obligatori amb una competència més que suficient en català i en espanyol. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va lamentar la ‘ignorància’ del ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, sobre la realitat de l’ensenyament a Catalunya. Mas considera que els membres del govern de Rajoy haurien de ser “més subtils”, jo diria que fer més ús de la intel.ligència política, i va assegurar que “és més fàcil de demostrar” que el ministre espanyol s’equivoca. “L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol”, va afirmar. El president Mas va queixar-se de “la ignorància” que mostra Wert sobre el model educatiu català.

   Artur Mas va concloure la seva intervenció sobre aquesta qüestió assegurant que “no hi ha tema” i que “l’escola catalana seguirà funcionant com està funcionant”, tot i que va reconèixer que “si algun dèficit” té el model català és que cal millorar en l’educació del conjunt de llengües, a part del castellà, en altres idiomes.

“El ministre José Ignacio Wert ha demostrat, en els pocs mesos que fa que ocupa el càrrec, una incompetència absoluta en l’exercici d’una responsabilitat com la de ministre d’Educació i Cultura”. (Diari El Punt Avui, 25/05/12).

   Sigui com sigui, jo diria que “sí hi ha tema”. Si en lloc “d’espanyolitzar els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”, com diu el ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, el que cal és ajudar a millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les escoles i col.legis de les nacions d’Espanya. Ajudar a estimular l’interès per l’estudi amb l’objecte de reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no continuen escalant a nivells més alts d’educació. Això requereix l’existència de més i millors professors…;professors que es  puguin atraure i ser retinguts en escoles i col.legis només si els sous reflexen d’una forma més adequada el valor dels serveis que desenvolupen. També cal ajudar a que els mestres, professors i instructors estiguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals. Cal que tinguin a la seva disposició mètodes d’instrucció provats mitjançant una acurada investigació científica del procés d’ensenyament i mitjançant una acurada experimentació pràctica. Ho pot entendre tot això, senyor Wert? Cal prestar atenció especial a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els ciutadans desenvolupin al màxim la seva intel.ligència, per completar la seva educació i perquè continui el seu progrés en el decurs de les seves vides. Això vol dir evitar l’abandonament dels estudis, la millora i expansió de serveis docents especials i així mateix proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris menys afavorits i zones rurals. Ho pot entendre tot això, senyor Wert?  Significa, també, augmentar les oportunitats per aquells estudiants que desitjen i són intelectualment capaços de continuar avançant en la seva educació i matricular-se en col.legis i universitats. Vol dir, prestar molta més atenció a l’ensenyança tècnica i vocacional que des de fa temps no disposa d’un millor i més important suport, en perjudici del progrés tecnològic…Ho pot entendre tot això, senyor Wert? No veu que totes aquestes qüestions i demandes són molt més trascendentals que “espanyolitzar” els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”? No veu que d’aquesta manera no s’arribarà a cap lloc? Tot el que saben fer des del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’,  són més i més retallades en educació? Pobres de vostès si l’AVE ‘electoral’ de Galícia és deficitari.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: q9GMORPGXX8

————————————————————————————————————————————————

  

El Deure i la Glòria

   <<No s’hauria de permetre que el control de l’economia nacional segueixi a les mans d’uns pocs, sinó que hauria de ser ampliat amb la finalitat d’integrar-hi milions de ciutadans o l’Estat hauria d’encarregar-se d’això en tant que en una democràcia ell és el responsable davant el poble>>. (President John F. Kennedy, presentació davant el Congrés del projecte de llei sobre la modificació de les estructures de l’imperi del petroli, 24 gener 1963).

  El president Kennedy ajuda a encoratjar als americans perquè comprin ‘U.S. Savings Bonds’, Bons d’Estalvi. (La Casa Blanca, 5 novembre 1963, just 17 dies abans del seu assassinat a Dallas, Texes).  

La indústria petroliera americana -any 1960- gaudia veritablement d’un extraordinari poder polític. Quan Kennedy va entrar a la Casa Blanca, el sistema fiscal americà i, per damunt de tot, el sistema de ‘reserves’ havia permès a alguns homes de negocis de la indústria petroliera com H.L. Hunt amassar, en uns pocs anys, una fortuna que per arribar-hi Rockefeller havia necessitat mig segle i una gran dosi de paciència. (James Hepburn). 

   <<A l’any d’haver entrat a la Casa Blanca, el 1962, el president Kennedy va estudiar els informes dels seus consellers i va decidir posar-se en acció. Havia reaccionat amb contundència davant les imposicions de la indústria de l’acer; en l’assumpte del petroli va disposar els seus plans de forma més cautelosa. El 16 d’octubre de 1962 una llei que portava el seu nom va acabar amb la distinció entre beneficis repatriats i beneficis reinvertits a l’estranger en el cas de companyies americanes que tinguessin possessions a ultramar. Des de aquest moment, les dues vàren romandre subjectes als imposts americans. La llei pretenia al mateix temps fer distinció entre beneficis aconseguits ‘honradament’, resultants d’operacions comercials corrents i els beneficis sospitosos buidats en algun punt del circuit comercial per companyies secundàries afincades en paradisos fiscals estrangers. Tot i que la mesura anava destinada al conjunt de la indústria americana, va afectar d’una manera especial a les companyies petrolieres que eren les que tenien les més grans i més esteses activitats a l’estranger>>.

   Cada vegada, el president Kennedy, comptava amb més ‘simpaties’ per part dels magnats del petroli. 

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:gFTrTVTY4vo

————————————————————————————-

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les cartes nàutiques medievals eren catalanes o bé genoveses. Les primeres, la producció de les quals tingué com a centre principal la Ciutat de Mallorca, es distingiren per llur major coneixement de les costes atlàntiques i europees septentrionals i de les àrees continentals interiors -aquestes ignorades per les cartes itàliques-, per llur major informació política i geogràfica; així mateix per la seva coneixença més pregona de les illes i de les costes africanes occidentals, a causa, sens dubte, que havien estat navegants catalans els primers a fer l’explotació de l’Àfrica, des de mitjan segle XIV, en recerca de ‘l’or africà’ per la ruta atlàntica. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Per què les cartes nàutiques medievals veieren llur eficàcia limitada?

   *   LA CITACIÓ de la setmana.-  “Mai vaig odiar un home prou per tornar-li els seus diamants”. Zsa Zsa Gabor.

 Zsa Zsa Gabor

(Imatge: http://biography.com)

————————————————————————————-