El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

“Espanyolitzar els nens catalans”, un discurs interminable i que no serveix per a res

27 octubre 2012 per Enric Figueras

  Ministre Wert: “espanyolitzar els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. President Mas: “Confirma un cop més que ni entenen res ni volen entendre res. L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies  que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol. No hi ha tema, l’escola catalana seguirà funcionant com està funcionant”.

  Sí, sí, com a València, les illes Balears o l’Aragó on els mandataris del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, -malaguanyat poder- estan fent tot el que poden per esborrar l’idioma català del mapa de l’Administració, la cultura, l’ensenyament i de la manera de viure i de pensar dels Països Catalans. Allà sí que hi manquen milers de voluntaris, un a cada cantonada, per  defensar la protecció de l’idioma català. Parlem d’ajudar i de defensar contra l’agressió planificada que des del govern central, centralista i nacionalista espanyol s’ha llançat en contra de la protecció de la llengua de la mil.lenària nació catalana, víctima del perseguiment -la història per testimoni- per part de les nefastes i odioses dictadures espanyoles. La prohibició de l’ensenyament de la llengua catalana a les escoles va ser total i absoluta, amb càstics severs i cruels tant pels alumnes com pels mestres i professors. Aquests darrers, exiliats, expulsats, castigats i substituïts per mestres castellans. “Si eres espanyol, habla espanyol” vàren fer escriure els franquistes a les façanes de les llars catalanes. La veritable història explica fets tremebunds contra la nació i la llengua catalanes en el decurs de les dictadures espanyoles, principalment, les darreres, la del general Miguel Primo de Rivera, ‘capità general de Catalunya’ (13 de setembre de 1923-28 de gener de 1930) i la del general Franco, (1939-1975).

L’escola ha de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. Aquest és el model de l’escola catalana. No l’adoctrinament ni formar persones dòcils.

   L’excusa, ara, segons les declaracions fetes pel ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, que va relacionar el creixement de l’independentisme amb el model d’escola catalana (diari El Punt Avui, 3-10-12). No, no, no i no!!!. A algunes ‘regiones’ d’Espanya potser encara contemplen amb entusiasme el ‘NO-DO’, a Catalunya, no!. Per l’escola catalana, amb molts bons professionals, l’educació no és una eina d’adoctrinament polític. És un mecanisme social per formar persones ben instruïdes, autònomes, solidàries, lliures i, pensem que, a més a més, uns coneixements de cara a l’empenta empresarial i idiomes haurien de ser profitosos. La xifra de 5 milions de treballadors sense feina, és un fet vergonyós per les nacions d’Espanya. Començar de petits i joves a entendre els valors de l’empresa, emprenedoria i del treball, és molt més important que “espanyolitzar” els nens catalans “per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. És una mostra d’orgull per Espanya ser un país ‘rescatat’?

   L’independentisme ha crescut a Catalunya de manera progressiva des de l’any 2006, degut a la fòbia contra la nació catalana per part dels jerarques del ‘Partido Popular’. La campanya de signatures arreu d’Espanya -a les preguntes de la premsa deien que signaven contra Catalunya- en contra de la necessària reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Projecte revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, ‘retallat’ i aprovat pel Congrés, el Senat, sancionat pel rei i ‘referendat’!!! pels ciutadans de Catalunya. Tot i així, el ‘Partido Popular’ va presentar-hi recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat. Recusacions de magistrats i quatre anys -fins el 2010- per emetre el veredicte: la sentència contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica d’obligat compliment- ‘referendat’ pels seus ciutadans. Més d’un milió de persones es vàren manifestar a Barcelona, ciutats i pobles de Catalunya i a l’estranger com a protesta per la sentència i proclamant al món sencer que Catalunya ha estat, és i serà una nació mil.lenària. El ‘Partido Popular’ no en va tenir prou amb això i ha continuat evidenciant el seu menyspreu i mofa per l’autonomia de Catalunya, presentant recursos contra altres lleis aprovades pel Parlament com ara la d’Educació, Comerç, Cinema…Si Catalunya no es pot governar per les seves pròpies lleis, això no és una autonomia és una farsa que, de forma inevitable, porta cap a l’independentisme.

   A Catalunya, -que ho sàpiguen tots els pobles d’Espanya- tots els escolars acaben el cicle obligatori amb una competència més que suficient en català i en espanyol. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va lamentar la ‘ignorància’ del ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, sobre la realitat de l’ensenyament a Catalunya. Mas considera que els membres del govern de Rajoy haurien de ser “més subtils”, jo diria que fer més ús de la intel.ligència política, i va assegurar que “és més fàcil de demostrar” que el ministre espanyol s’equivoca. “L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol”, va afirmar. El president Mas va queixar-se de “la ignorància” que mostra Wert sobre el model educatiu català.

   Artur Mas va concloure la seva intervenció sobre aquesta qüestió assegurant que “no hi ha tema” i que “l’escola catalana seguirà funcionant com està funcionant”, tot i que va reconèixer que “si algun dèficit” té el model català és que cal millorar en l’educació del conjunt de llengües, a part del castellà, en altres idiomes.

“El ministre José Ignacio Wert ha demostrat, en els pocs mesos que fa que ocupa el càrrec, una incompetència absoluta en l’exercici d’una responsabilitat com la de ministre d’Educació i Cultura”. (Diari El Punt Avui, 25/05/12).

   Sigui com sigui, jo diria que “sí hi ha tema”. Si en lloc “d’espanyolitzar els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”, com diu el ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, el que cal és ajudar a millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les escoles i col.legis de les nacions d’Espanya. Ajudar a estimular l’interès per l’estudi amb l’objecte de reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no continuen escalant a nivells més alts d’educació. Això requereix l’existència de més i millors professors…;professors que es  puguin atraure i ser retinguts en escoles i col.legis només si els sous reflexen d’una forma més adequada el valor dels serveis que desenvolupen. També cal ajudar a que els mestres, professors i instructors estiguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals. Cal que tinguin a la seva disposició mètodes d’instrucció provats mitjançant una acurada investigació científica del procés d’ensenyament i mitjançant una acurada experimentació pràctica. Ho pot entendre tot això, senyor Wert? Cal prestar atenció especial a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els ciutadans desenvolupin al màxim la seva intel.ligència, per completar la seva educació i perquè continui el seu progrés en el decurs de les seves vides. Això vol dir evitar l’abandonament dels estudis, la millora i expansió de serveis docents especials i així mateix proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris menys afavorits i zones rurals. Ho pot entendre tot això, senyor Wert?  Significa, també, augmentar les oportunitats per aquells estudiants que desitjen i són intelectualment capaços de continuar avançant en la seva educació i matricular-se en col.legis i universitats. Vol dir, prestar molta més atenció a l’ensenyança tècnica i vocacional que des de fa temps no disposa d’un millor i més important suport, en perjudici del progrés tecnològic…Ho pot entendre tot això, senyor Wert? No veu que totes aquestes qüestions i demandes són molt més trascendentals que “espanyolitzar” els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”? No veu que d’aquesta manera no s’arribarà a cap lloc? Tot el que saben fer des del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’,  són més i més retallades en educació? Pobres de vostès si l’AVE ‘electoral’ de Galícia és deficitari.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: q9GMORPGXX8

————————————————————————————————————————————————

  

El Deure i la Glòria

   <<No s’hauria de permetre que el control de l’economia nacional segueixi a les mans d’uns pocs, sinó que hauria de ser ampliat amb la finalitat d’integrar-hi milions de ciutadans o l’Estat hauria d’encarregar-se d’això en tant que en una democràcia ell és el responsable davant el poble>>. (President John F. Kennedy, presentació davant el Congrés del projecte de llei sobre la modificació de les estructures de l’imperi del petroli, 24 gener 1963).

  El president Kennedy ajuda a encoratjar als americans perquè comprin ‘U.S. Savings Bonds’, Bons d’Estalvi. (La Casa Blanca, 5 novembre 1963, just 17 dies abans del seu assassinat a Dallas, Texes).  

La indústria petroliera americana -any 1960- gaudia veritablement d’un extraordinari poder polític. Quan Kennedy va entrar a la Casa Blanca, el sistema fiscal americà i, per damunt de tot, el sistema de ‘reserves’ havia permès a alguns homes de negocis de la indústria petroliera com H.L. Hunt amassar, en uns pocs anys, una fortuna que per arribar-hi Rockefeller havia necessitat mig segle i una gran dosi de paciència. (James Hepburn). 

   <<A l’any d’haver entrat a la Casa Blanca, el 1962, el president Kennedy va estudiar els informes dels seus consellers i va decidir posar-se en acció. Havia reaccionat amb contundència davant les imposicions de la indústria de l’acer; en l’assumpte del petroli va disposar els seus plans de forma més cautelosa. El 16 d’octubre de 1962 una llei que portava el seu nom va acabar amb la distinció entre beneficis repatriats i beneficis reinvertits a l’estranger en el cas de companyies americanes que tinguessin possessions a ultramar. Des de aquest moment, les dues vàren romandre subjectes als imposts americans. La llei pretenia al mateix temps fer distinció entre beneficis aconseguits ‘honradament’, resultants d’operacions comercials corrents i els beneficis sospitosos buidats en algun punt del circuit comercial per companyies secundàries afincades en paradisos fiscals estrangers. Tot i que la mesura anava destinada al conjunt de la indústria americana, va afectar d’una manera especial a les companyies petrolieres que eren les que tenien les més grans i més esteses activitats a l’estranger>>.

   Cada vegada, el president Kennedy, comptava amb més ‘simpaties’ per part dels magnats del petroli. 

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:gFTrTVTY4vo

————————————————————————————-

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les cartes nàutiques medievals eren catalanes o bé genoveses. Les primeres, la producció de les quals tingué com a centre principal la Ciutat de Mallorca, es distingiren per llur major coneixement de les costes atlàntiques i europees septentrionals i de les àrees continentals interiors -aquestes ignorades per les cartes itàliques-, per llur major informació política i geogràfica; així mateix per la seva coneixença més pregona de les illes i de les costes africanes occidentals, a causa, sens dubte, que havien estat navegants catalans els primers a fer l’explotació de l’Àfrica, des de mitjan segle XIV, en recerca de ‘l’or africà’ per la ruta atlàntica. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Per què les cartes nàutiques medievals veieren llur eficàcia limitada?

   *   LA CITACIÓ de la setmana.-  “Mai vaig odiar un home prou per tornar-li els seus diamants”. Zsa Zsa Gabor.

 Zsa Zsa Gabor

(Imatge: http://biography.com)

————————————————————————————-

 

 

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a sempre contra Catalunya | Etiquetes ALUMNES, castellà, CATALUNYA, competència, dictadures..., EDUCACIÓ, empresa, ENSENYAMENT, esborrar, ESCOLA, estudiants, estudis, fòbia, ignorància, instruments, intel.ligència, investigació, l'agressió, l'Estatut, l'independentisme..., lleis, llengües, llibertat, MESTRES, mitjans, nació, oportunitats, president John F. Kennedy..., PROFESSORS, progrés, recurs, responsabilitat, solidaritat, sous, tècnica, tecnològics, voluntaris | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.