La nova frontera

                                   (Fotografia: http://www.europapress.es) 

  Són paraules del rector de la Universitat Complutense de Madrid en defensa de la immersió lingüística i de la intel.ligència. Fora de l’aula els professors també poden donar lliçons i més, quan es tracta d’un rector d’una universitat. El que sol passar és quan en el decurs de la vida real, un cop finalitzada la vida universitària, tot allò que s’ha ensenyat per part del professorat i après, per part dels estudiants, va a parar al contenidor de les escombraries. Per més diplomes i títols que, de manera ostensiva, figurin penjats en els grans despatxos. Ho veiem cada dia. Llàstima de diners mal aprofitats. El fracàs d’un país ho és també de l’ensenyament i la instrucció. I molt més quan governa la dreta radical amb poder absolut.

   En aquest cas qui ha donat la lliçó és el rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), José Carrillo, que va defensar el model d’immersió lingüística i afirmar que la proposta de reforma educativa que el ministre José Ignacio Wert ha posat sobre la taula, és “un pas enrere” i parteix de plantejaments ideològics més que no docents. De fet, a Espanya, nació de nacions, tot es fa per imperatius ideològics. És el cas dels 82.000 milions d’euros que el govern espanyol ha malgastat -una morterada de diners- per construir infraestructures inútils que no han servit de res i ha deixat aparcades d’altres de molt més eficients. Tot plegat una bestiesa, si es compara amb Europa: el 44% dels quilòmetres de TAV de tot el continent es concentren a l’Estat espanyol. Des de l’any 2000 també ha construït 5.000 quilòmetres d’autovies gratuïtes i ‘radials’, però, cap a Catalunya.

   En aquest mateix camp, La Moncloa també ha tirat la casa per la finestra amb els aeroports, alguns dels quals són pura façana. Espanya disposa de 55 aeroports, mentre que altres països en tenen molts menys: Alemanya, 39 i França, 33. Dèficit arreu. El govern central i centralista espanyol no fa les coses de cara al progrés econòmic i social i del creixement i més creixement, en contra dels mals que han portat a terme més de 5 milions de treballadors a l’atur, sinó per plantejaments ideològics i en alguns casos que fan pensar en el caciquisme. Tot ha d’anar cap a Madrid, tot ha de passar per Madrid, tot ha de coincidir a Madrid; carreteres, autovies i autopistes radials cap a Madrid, trens cap a Madrid, simetria radial per Madrid…, doncs, ja ho veuen, els darrers d’Europa i també per simetria radial de la mediocritat i de no fer les coses amb un esperit democràtic i d’europeisme. Doncs, ja ho veuen, el corredor mediterrani, que hauria de ser una aposta de futur, és menyspreat per el govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Només hi ha destinat 128 milions, mentre que en el tram del TAV entre Madrid-Galícia la inversió mobilitzada enguany és de 2.151 milions.

   El rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), José Carrillo, va fer aquestes declaracions durant una roda de premsa posterior a la lectura del manifest ‘La universitat, garantia de futur’, en contra de les retallades, que ha estat subscrit per responsables de 50 universitats públiques espanyoles. El rector de la Complutense va criticar l’esborrany que Wert pretén convertir en projecte de Llei i ha afirmat que la proposta del ministre suposa “un atac a la immersió lingüística” sense precedents. 

 El rector de la Complutense, José Carrillo, saluda als seus pares. Estimació per les llengües d’una nació de nacions.

(Fotografia: http://elpais.com)

   El rector Carrillo ensenya clar, parla clar i ho fa en el nom de l’educació, la instrucció, la intel.ligència, la llibertat i la democràcia. Ho diu d’aquesta manera: <<Al contrari del que es diu, la immersió lingüística a Catalunya no suposa no conèixer el castellà. No conec cap català que no sàpiga parlar perfectament castellà. El model català porta vigent des de fa moltíssims anys i mai fins ara havia estat qüestionat. Fa vint anys el PP no només no es va oposar a aquest model a Catalunya, sinó que l’aprovava i va governar aquest país durant vuit anys sense introduir cap canvi. Ara hi ha hagut un canvi de posicionament del PP que està motivat per plantejaments ideològics però no docents. En molts casos parlen dels nacionalismes perifèrics, però a vegades el nacionalisme centralista també té efectes perniciosos en aquests temes i la proposta del ministre és un pas enrere>>.

   Clar i castellà, clar i català. Per Catalunya és també molt clar el concepte de nació, que és el que és, una nació. Hi ho és perquè Catalunya és un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política.

   Per defensar-ho cal treballar de valent. I, per damunt de tot, parlin, llegeixin, escriguin i aprenguin  en català. És la millor manera per aprendre d’una manera excel.lent el castellà. L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol. La ignorància malèvola i interessada que es difon sobre el model educatiu català, és de vergonya.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: PM0pPtcmvuM

———————————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

<<Però no ens podem sentir satisfets descansant aquí. Aquesta és la vessant del pujol i no el cim. La simple absència de la guerra no és la pau. La simple absència de la depressió econòmica tampoc vol dir l’existència d’un autèntic desenvolupament. Hem donat un gran pas cap a endavant, però no hem fet res més que començar. (President John F. Kennedy, Tercer Missatge de l’estat de la Unió, Washington, D.C., 14 gener 1963). 

 <<Des de fa vint-i-dos mesos, Nord-Amèrica gaudeix d’una recuperació econòmica sense interrupció. Però aquesta recuperació no és suficient. I no és suficient perquè ha de ser duradera, i per aconseguir això devem ampliar tota la força de la nostra economia. Forçosament haurem de caminar apressadament per el corriol que tenim davant per atrapar un punt de desenvolupament molt més alt i aconseguir el zero absolut en l’atur. Això voldria dir desenes de milers de milions de dòlars més cada any en producció, beneficis, jornals i ingressos públics. Voldria dir també el final del persistent període de poca activitat que ha mantingut el nostre atur obrer sobre l’índex del cinc per cent en el decurs de seixanta un dels seixanta dos mesos darrers, i voldria dir així mateix la fi de les creixents pressions de mesures restrictives tals com la setmana de trenta cinc hores de treball, que augmentaria en un catorze per cent el cost de l’hora de treball, donaria lloc a una nova espiral d’inflació en els preus i salaris i limitaria els nostres esforços per competir amb altres nacions>>.

   <<Per aconseguir tot això, és precís, per damunt de tot, donar un pas que és essencial: la promulgació, en aquest any, d’una llei que revisi i redueixi de manera substancial els imposts d’ingressos federals>>. (President John F. Kennedy, Tercer Missatge de l’estat de la Unió, Washington, D.C., 14 gener 1963).

El vídeo

               Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: aEdXrfIMdiU

———————————————————————————————————          

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya 

*************

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Una mala collita, enverinada per la depressió econòmica, podia ésser l’origen de nombrosos avalots urbans. Cal remarcar, en alguns casos, la vinculació dels moviments populars amb un intent de reforma municipal per part de grups o partits que pretenien participar en el poder per resoldre els problemes de les ciutats. Així ocorregué a Barcelona, el 1386, sota els auspicis del rei Pere ‘el Cerimoniós’, que permeté fins i tot la formació del sindicat d’uns reformadors populars que havien formulat un projecte de renovació municipal. (Ulisses, 11).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Què provocaren les desfetes bèl.liques de la fi del regnat de Pere ‘el Cerimoniós’?

   * LA CITACIÓ de la setmana.- “Res del que és viu dura prou temps per ser pres seriosament”. Tennesse Williams

 Tennessee Williams (Columbus, Misisipi, 26 Març 1911 – Nova York, Nova York, 25 febrer 1983).

———————————————————————————————————