(Imatge: www.rtve.es)

El president Adolfo Suárez i el president a l’exili de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, en el Palau de la Moncloa. La democràcia és diàleg, conversa, negociació; la dictadura és el torbament de l’ànim,  l’aprensió i negació de la llibertat del poble   

 

 

Tot el diàleg, converses, treball conjunt, bon enteniment i anys de progrés i democràcia perduts, per culpa de portar la Llei Orgànica, d’obligat compliment, i ‘referendada’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat, per part dels dirigents del ‘Partido Popular’, l’any 2006, així com el constant torpedinar i menyspreu cap a l’autonomia constitucional de Catalunya.

Si aquest va ser un enorme error polític que es va mantenir des de l’any 2006 al 2010, sense rectificació, no menys ho va ser-ho el fet de que el Tribunal Constitucional, no renovat, acceptés a tràmit el recurs del ‘Partido Popular’ contra l’Estatut revisat, retallat, aprovat, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya que clamen per la seva restitució  íntegre.

I molt més greu és que des de l’any 2011 al 2014 no s’hagi fet absolutament res, res i res, per part del Govern central per tal d’aconseguir mitjançant el raciocini, l’enteniment i el diàleg -els presidents Suárez (q.e.p.d.), Tarradellas, Pujol van ser un gran exemple- una solució negociada per Catalunya. Certament i la història per testimoni, la dreta radical, conservadora, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, mai no ha sabut governar a Espanya, nació de nacions. Ells, i el conflicte, enfrontaments i el malestar permanent. Mai a Catalunya havia succeït tot el que està passant des de que governa el ‘Partido Popular’. A l’Europa democràtica i progressista es fan creus de la situació, a via morta, entre Catalunya i Espanya.

Suárez: cap a endavant

(Imatge: comentoactualidad.blogspot.com)

 

Rajoy: cap a enrere

(Imatge: www.cadenaser.com)

Acuitar la llengua catalana per part del ‘Partido Popular’ i, foment de més independentisme 

Pretenen la destrucció de la immersió lingüística i tants anys de treball i esforç a les escoles de la nació catalana. Ha fet possible el domini tant del català com del castellà, llengües que els estudiants han après perfectament. Fins i tot a la selectivitat, els alumnes treuen notes més altes en castellà que en català. L’immersió lingüística a Catalunya és un exemple europeu que el Govern de la Generalitat no permetran, mai per mai, eliminar. Tampoc els ciutadans de la nació catalana. Catalunya es governa mitjançant la seva autonomia, a Castella que es governin amb la seva. 

El català està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. Cosa que toquen, cosa que espatllen; no volen comprendre ni acceptar que Espanya és una nació de nacions. No saben governar. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació al català pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao -no hi té res a dir el Tribunal Constitucional?- sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística a les illes.

(Imatge: blocs.gencat.cat)

Ses Illes Balears, Països Catalans, en defensa de la llengua catalana

La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi i Bauzà, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert un enfrontament amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola. La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.

L’interès del sistema escolar català és el de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavat el seu país, ja sigui Catalunya, Ses Illes, València o Espanya. No és l’adoctrinar  i formar persones dòcils.

 

 

 

(Imatge: www.elperiodico.com)

 

Jordi Pujol i Adolfo Suárez, recuperar temps perduts, recuperar la democràcia, el progrés, la pau i una veritable autonomia, no una de pantomima.

 

 

(Imatge: www.laopinioncoruna-es)

Santiago Carrillo, junt a Adolfo Suárez. No, a l’immobilisme i la passivitat que són l’avantsala de la mediocritat i l’enderrariment

 

La democràcia i l’Estat de dret a Espanya, nació de nacions, s’ha de demostrar, cada dia, en fets i obres no només en paraules. És el que es pregunten les nacions federals, democràtiques i progressistes d’Europa i del món. Com és possible que si un 90% dels ciutadans de Catalunya volen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el 9 de novembre, el Govern central del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no ajudi a la realitat d’unes aspiracions democràtiques dignes i humanes? Quina és la responsabilitat del ‘Partido Popular’ perquè s’hagi arribat a aquesta situació? No només s’haurà de presentar aquesta responsabilitat davant d’Espanya, Europa i el món, sinó que, endemés, hauran d’explicar la seva nul.la actuació per arribar a una solució negociada. Els nombrosos, elevats i puntuals sous que cobren -provenen dels imposts dels ciutadans de Catalunya-, són per treballar, actuar, parlar, conversar, dialogar, solucionar sense aturador els problemes, complir amb els objectius d’eficàcia i progrés…Es pensen que Catalunya i els seus 7.600.000 ciutadans són invisibles? O és que només són visibles a l’hora de pagar en imposts 18.000 milions d’euros cada any -un 8,5% del PIB català- i que no tenen retorn per part del Govern central? On és la transparència democràtica de les balances fiscals?

(Imatge: www.lavanguardia.com)

 

 

Ja ho diu un dels diaris més prestigiosos i influents del món, el ‘Financial Times’, que es fa ressó de les opinions dels ciutadans europeus i del món: <<És un problema polític que requereix una solució negociada>>. En un recent editorial, el rotatiu britànic reclama <<més federalisme en una Espanya que plora per la necessitat d’una renovació institucional>> i assegura que el referèndum amb dos apartats proposat pels partits catalans <<té els ingredients per a una solució>>. <<No només són els catalans, sinó també els principals partits espanyols, el ‘Partido Popular’ de Rajoy i els socialistes, els que han d’estar a l’alçada de la situació”, exigeix l’editorial que admet que Espanya no ha aconseguit  ser una <<casa plurinacional còmode>> pels seus <<diversos pobles culturals>>.

L’editorial explica l’anunci d’un referèndum a Catalunya, i assegura que <<no és massa tard per acomodar els catalans>> dins de l’Estat espanyol. El rotatiu destaca que <<gairebé dos terços del parlament de Catalunya ha demanat un referèndum d’independència>> que condueix Espanya cap a un <<robust conflicte constitucional>>.

Segons el ‘Financial Times’, les coses <<no havien d’anar així>>. <<Els polítics dels dos bàndols d’aquest creixent abisme han de convertir-se en homes d’estat per evitar que el que és un problema d’arrel política es converteixi en un problema que amenaci el propi Estat>>, defensa.

No hi ha dubte que tan el ‘Partido Popular’, amb poder absolut, com el ‘Partido Socialista Obrero Español’ <<han d’estar a l’alçada>> de les circumstàncies i donar tot el suport a una solució negociada per Catalunya. La majoria dels ciutadans espanyols hi estarien d’acord.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/ky2mof8JDDc

***********************************************************************************************

 

 

El Deure i la Glòria

 

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Enfrontament de l’Administració Kennedy amb els magnats de l’acer. Els preus de l’acer i l’interès públic

<<En aquesta hora greu de la Història de la nostra nació, quan ens enfrontem amb greus crisis a Berlín i en el sud-est d’Àsia; quan estem dedicant totes les nostres energies a aconseguir l’estabilitat i recuperació econòmiques; quan estem demanant als reservistes que abandonin les seves cases i les seves famílies durant llargs mesos; quan demanem als soldats que arrisquin la seva vida (quatre han mort en el Vietnam en els darrers dos dies) i així mateix demanem als membres dels sindicats que desisteixen en les seves peticions de salaris més alts; en una hora en la que a cada ciutadà se li demanen sacrificis i restriccions, estic convençut de que el poble nord-americà trobarà molt dur, a l’igual de jo, acceptar una situació en la qual un reduït nombre de dirigents de l’acer, les quals ambicions de beneficis i poder privats excedeixen al seu sentit de responsabilitat pública, puguin demostrar el més absolut menyspreu cap a els interessos de cent vuitanta cinc milions de nord-americans>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 

Kennedy speaks to West Virginia coal miners

(Imatge: nomadicjoe.blogsport.com)

(LIFE magazine)

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/XN-6RmagJtg

************************************************************************************

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Ramon Berenguer IV fundà l’abadia de Poblet, situada en les noves terres conquerides als musulmans, i la concedí als cistercencs, tot introduint-los així a Catalunya. L’ordre del Císter representa a Catalunya el moment de transició del romànic al gòtic. La seva regla establia l’activitat quotidiana de la vida dels monjos; això definia d’alguna manera la distribució i organització dels espais i les formes arquitectòniques. L’austeritat i la senzillesa propugnades per Sant Benet foren les premisses inicials de Poblet, així com la incorporació de les innovacions arquitectòniques: volta de creueria, arc apuntat i capçalera amb girola i capells radials. L’església de Santa Maria de Poblet, destinada a panteó reial, va augmentar les dimensions i monumentalitzà les formes. El claustre va agrupar al seu voltant construccions com la sala capitular, les sales de monjos i novicis, el refetor de conversos i el gran dormitori. Molt a prop, hom creà un segon recinte amb les dependències administratives de la casa, que tingueren gran importància en els dies esplendorosos de Poblet. El monestir va arribar a posseir set baronies, granges i pertinences arreu dels Països Catalans. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Els termes <<germania>> o <<germandat>>, <<agermanats>> per quin concepte es vàren utilitzar?

 

* LA CITACIÓ.- “L’art és seducció, no rapte”. Susan Sontag.

 

 

(Imatge: www.maryellenmark.com)

 

**********************************************************************************************

 

Els colors del món

 

(Imatge: www.voyage-insolite.com)

JFK International Airport in New York

 

Aeroport Adolfo Suárez – Madrid

(Imatge: www.escuelasuperioraeronautica.com)

Una mostra de record i d’estimació cap a John F.Kennedy, president que va ser d’una nació i Estat federal i d’Estats que també són Estat: els Estats Units d’Amèrica. No existeix en aquell gran país un poble, una ciutat o una capital per petit o gran que sigui, que no hi hagi un centre del sector que sigui que no porti el nom del recordat i coratjós president. La seva total entrega com a primer servidor públic va fer més gran la grandesa dels Estats Units, el benestar del poble i, per damunt de tot, dels més desfavorits. Però no només dels nord-americans, sinó dels ciutadans de molts pobles del món. Tot sovint feia esment de la justícia social a favor de la Familia de l’Home. Hagués pogut fer molt més de no haver estat covardament assassinat. 

 

Una mostra de record i d’estimació cap a Adolfo Suárez González, president d’Espanya nació de nacions. No li va mancar coratge per obrir les portes a la democràcia a Espanya, després de tants anys de dictadures. Tasca que encara, avui dia, no s’ha acabat. Va iniciar, en tots els camps, una revolució extraordinària i sense fre com a primer servidor públic. Va ajudar, també, a recuperar els drets i llibertats de Catalunya com a gran nació mil.lenària que és i d’altres pobles d’Espanya. Campió del diàleg, la conversa, l’enteniment, el raciocini, va obrir les portes al benestar del seu poble i a que Espanya ocupés el primer lloc d’Europa i no el darrer com en aquests moments. Ho hagués aconseguit, així com un canvi profund pel bé d’Espanya, nació de nacions, si hagués obtingut una nova oportunitat i el suport que més necessitava. Poden estar ben segurs que si ara governés el president Suárez, la injustícia fiscal, el conflicte i menyspreu cap a l’autonomia de Catalunya mai no s’hagués produït.

***************************************************************