Scotland’s First Minister Alex Salmond speaks with Britain’s Prime Minister David Cameron at St Andrews House. La grandesa de la democràcia i de l’Imperi Britànic va en proporció als avenços dels grans països. Tancar-se en banda no porta a res, només a l’endarreriment com a país i a embrollar encara més les coses. (Imatge: ultimahora.es).

“Només es pot consultar allò que s’ha de decidir: no són possibles consultes merament especulatives”. (un altre cop de porta sense enteniment, per part del ‘Partido Popular’ amb poder absolut, a la demanda de la majoria parlamentària catalana i dels ciutadans de Catalunya).

La consulta del 9 de novembre, Sant Teodor, als 7.600.000 ciutadans de la nació catalana per “fer un país millor per a tots, vinguin d’on vinguin, parlin com parlin i pensin com pensin, per a tots”, sense una autonomia de pantomima i un Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i sentenciat, no és una consulta “merament especulativa”. És la resposta a la pregunta de si a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, la democràcia ostenta un valor veritable. És a dir, una forma de viure impregnada a totes les institucions i sectors econòmics i socials del país. No només un procés, retòric en el passat, perquè Espanya pogués entrar a formar part de la Comunitat Europea i no només, retòric ara, perquè Espanya continuï formant-ne part, sinó per adoptar una conducta de bones maneras i formes de grandesa mostrades a Europa i al món: acompanyar i fer costat als ciutadans de Catalunya perquè puguin expressar, sense cap tipus de coacció, la seva voluntat i les seves aspiracions. El seu sagrat i democràtic dret a decidir mitjançant les urnes. No existeix en el món dels homes i les dones lliures salvaguardats per la democràcia, cap constitució, lleis i normatives que puguin negar el desig de votar als ciutadans i pobles que així ho demanin. El dret a votar és el més poderós i inapreciable del món, i no deu negar-se a ningú. És una clau poderosa per aconseguir altres drets dels ciutadans. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. 

Artur Mas i David Cameron. “La política deu estar al servei de la voluntat expressada a les urnes”. “L’immens respecte al vot convocant una consulta”. “Voluntat de comprensió i diàleg”. (Imatge: www.eldiario.es).

“I si Catalunya sola, de manera unilateral, no pot decidir jurídicament la seva separació d’Espanya, tampoc ho pot tècnicament consultar. I si no pot consultar-ho, no se li pot delegar la facultat corresponent”. (un altre cop de porta sense enteniment, per part del ‘Partido Popular’ amb poder absolut, a la demanda de la majoria parlamentària catalana i dels ciutadans de Catalunya).    

Catalunya no està sola. Existeixen molts ciutadans espanyols que pensen com els de Catalunya. Una cosa és el que pugui pensar, dir i fer l’Administració del president Rajoy -dreta conservadora i radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut que mai ha sabut governar a Espanya- i una altra cosa és el pensament democràtic de molts i molts ciutadans espanyols que estimen i respecten Catalunya. No només es pot romandre al costat de Catalunya per rebre els 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català, cas únic a Europa i al món-  que, cada any, surten dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central. Tots els espanyols saben distingir la diferència que hi ha entre solidaritat permanent, perquè “es costumbre” i les subvencions permanents. No es pot parlar i dialogar a prop de tal  situació anòmala? Catalunya no està sola, té al seu costat Europa i el món.

Pel que fa a la separació d’Espanya, que diuen els dirigents del ‘Partido Popular’, no és així. La primera pregunta de la consulta que els ciutadans de Catalunya  volen que es faci el 9 de novembre, és molt clara i concreta i no parla de separació: Vol que Catalunya esdevingui un Estat?  És una opció per a molts ciutadans que creuen, per exemple, que els Estats Units d’Amèrica són una gran nació federal formada per estats federals que també són Estat. Cal, doncs, canviar la Constitució espanyola que, en molts aspectes, aspiracions, necessitats i progressisme de la societat, ha quedat sense resposta. Precisament perquè Catalunya és una nació mil.lenària, pot decidir i pot consultar i la seva facultat per fer-ho és la que li dóna el 90 per cent dels seus ciutadans. No necessita cap més facultat. Ja ho diuen les enquestes i també l’editorial del ‘Financial Times’: <<els catalans prefereixen més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.

Pel que fa a l’independentisme, el ‘Partido Popular’ a l’oposició, ja va començar l’any 2006 una campanya que en res, res i res ha ajudat a l’autogovern i desenvolupament d’una veritable autonomia que els ciutadans de Catalunya van votar i referendar en el seu dia. En res, res i res ha ajudat el ‘Partido Popular’ amb poder absolut. La seva responsabilitat és molt gran. Tancar-se en banda no porta a cap lloc. Si tal com va dir el president Artur Mas “Molts cops la reacció de Madrid es basa en l’orgull, en la duresa de la posició, en l'<<ordeno y mando>>”, Espanya nació de nacions constretes i amargades, romandrà en l’endarreriment constant d’entre les nacions europeas. No hi ha cap dubte que voler tallar les ales a Catalunya, és tallar-les a Espanya.

Mentre, cal que els ciutadans de la nació catalana, es preparin per votar de manera massiva a les properes eleccions al Parlament Europeu. El tradicional i antic europeïsme català, no pot romandre enrere. Anem cap a endavant! 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/P-BzMayiGCw

 ****************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<La nostra principal preocupació durant la setmana passada era evitar una espiral inflacionista. Ni llavors ni ara ignoràvem que la indústria de l’acer necessita beneficis, modernització i inversions de capital. En realitat, sóc dels qui opinen que aquesta Administració i els dirigents de l’acer i d’altres moltes indústries nord-americanes estan d’acord sobre moltes més qüestions que les que són motiu de dissensió>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 d’abril de 1962).

(Imatge: www.libertadguerrero.net)

 

<<Estem d’acord en la necessitat d’incrementar les inversions i en la modernització de les plantes i equip de les mateixes. Estem d’acord en la necessitat d’augmentar l’habilitat de la nostra indústria per competir amb el producte d’altres nacions. Estem d’acord sobre la necessitat d’assolir una recuperació económica i un progrés tal que facin possible l’ús de la màxima capacitat de la indústria. Estem d’acord sobre la necessitat d’evitar una espiral inflacionista que porti a restriccions perjudicials en el crèdit i el consum, i convenim  unànimement en la necessitat de mantenir la confiança de la nació en les decisions  que es prenguin sobre els preus, i en el lliure i privat contracte col.lectiu entre patrons i obrers, mentre el Govern manté la seva intervenció al més mínim nivell que exigeix la protecció de l’interès públic>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 d’abril de 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/gbrcRKqLSRw

 http://youtu.be/CiFKIwffAGs

*********************************************************************************************

La designació d’Adolfo Suárez

 

<<Sobre els papers era Arias qui de manera sobtada es sentia cansat i volia marxar>>

 

 

El rei i Arias Navarro

(Imatge: www.extremaduraprogresista.com)

<<La crisi, pel que es sap, va ser una decisió personal del rei. Es va preparar minuciosament, en secret, sense que ni Arias ni el país s’assabantessin. S’havia convocat el Consell del Regne per una reunió sense contingut especial. El cessament reial, per altra part, es va convertir formalment en una dimissió per voluntat del cessant. Sobre els papers era Arias qui de manera sobtada es sentia cansat i volia marxar. Res podia oposar a això el Consell del Regne. L’únic que estava a la seva mà era regatejar a l’hora de proposar a les persones que podien succeir-lo>>.

 

(Imatges: lahemerotecadelbuitre.com)

<<Els dos homes als qui es concedia majors oportunitats de convertir-se en <<presidenciables>> era el tinent general Gutiérrez Mellado i el senyor José María de Areilza, comte de Motrico. Cap d’ells, tanmateix, va figurar en una terna integrada per Federico Silva Muñoz, Gregorio López Bravo i Adolfo Suárez. Dels tres, el rei va elegir com el seu home fort aquell que va obtenir el menor nombre de vots. Suárez es va convertir en president davant  la sorpresa general d’un país que a penes el coneixia. Va agradar la seva juventut i el seu aspecte. Va defraudar el seu ‘curriculum’ i el seu pas per UDPE i per la Secretaria General del Moviment. Va preocupar la raó de que fos una persona de la seva trajectòria qui desbanqués a personalitats més consagrades>>. (1976, Preterito Imperfecto-Difusora Internacional,S.A.)

Adolfo Suárez i Fidel Castro, en una roda de premsa a l’Habana (Cuba)

(Imatge: gabrieljaraba.wordpress.com)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/5dNXOV0x7jc

 

*********************************************************************************************

Els colors del món

 

 

Timidesa extraordinària

 

A finals del segle XIX va quedar establerta de manera universal la idea de la ferocitat dels goril.les i perpetuada en pintures, gravats i novel.les. Però en el seu hàbitat natural, tan els goril.les de les muntanyes com els de les planures són relativament pacífics tot i el seu aspecte terrible. L’espècie de muntanya pot arribar a una talla de 1,98 metres, uns 18 centímetres més alta que la varietat de les terres baixes. Altres dimensions freqüents en els grans goril.les són: 170 centímetres de pit, 65 cm de bíceps, 2,7 metres d’envergadura i 320 kg de pes.

Els goril.les utilitzen gests per a comunicar-se amb els seus nodrissons

(Imatge: www.taringa.net)

 

El zoòleg estadounidenc George Schaller, que va dedicar mesos sencers a observar els goril.les en estat de llibertat, va declarar que la seva timidesa era extraordinària, i que si un home s’interposava en el seu camí generalment l’animal s’allunyava. En la defensa dels seus petits, els goril.les han infligit terribles mossegades als humans; però no s’ha comprovat un sol cas de que hagin matat a ningú.

L’any 1933 es va estrenar la pel.lícula ‘King Kong’, basada en una novel.la d’Edgar Wallace, que presentava a un gegantesc goril.la atacant de manera brutal la ciutat de Nova York i als seus habitants. El film va contribuir sens dubte a sostenir el mite de l’agressivitat d’aquest animal.

En defensa de la llibertat forçosament perduda

(Imatge: monstersandbeasts.blogspot.com)

La pel.lícula de 1933 King Kong va cooperar en el convenciment general de que els goril.les són sers agressius. Els zoòlegs afirmen que en estat salvatge són tímids, tot i el seu aspecte de ferocitat.

**************************************************************