(Imatge: www.mallorcadiario.com)

 

El mestre i professor de l’IES Llucmajor -Mallorca-ses Illes Balears-, Jaume Sastre, ha estat 40 dies en vaga de fam en defensa de la llengua catalana i d’una educació digna en català. Això passa en una Unió Europea democràtica i progressista i en una Espanya, nació de nacions, on un nou rei -Felip VI- acaba de ser entronitzat. El rei ho ha de saber.

 

Comunicat en suport i solidaritat amb Jaume Sastre i amb tots els docents de Mallorca

 

El Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana fa seu el següent comunicat fet públic per l’Assemblea Nacional Catalana de la Catalunya Nord:

Nosaltres sem la territorial nord-catalana de l’ANC.

Avui hem rebut un comunicat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Parla del company de Mallorca que ha deixat d’alimentar-se perquè està afamat de llibertat i perquè està assedegat de justícia per a la seua llengua.

En Jaume Sastre, quan parla aquesta llengua diu: “jo cant”. Nosaltres aquí dalt, diem: “jo canti”.

Els companys valencians diuen “jo cante” i al Principat diuen “jo canto”. Però de fet, cantem tots la mateixa cançó.

Perquè aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat, però sobretot, sobretot, expliquen una unitat.

Per això, volem dir al Jaume, i als companys docents de Mallorca que no estan sols i que el seu combat ens deixa plens d’admiració.

Volem dir al President Bauzà que el seu combat contra la nostra llengua comuna coincideix amb el combat que menen amb el mateix objectiu els seus amics que governen València, impedint la presència mediàtica de la llengua i suprimint escoles en català.

Que els seu menyspreu és el mateix que mou els qui governen a Madrid en el seu intent d’eliminar la immersió com ho han fet ja a les Illes.

I que la seva mateixa intolerància, ho sap molt bé, és la que mou els qui governen a l’Aragó, que creuen eliminar una llengua eliminant-ne el nom.

De fet, el mapa de les seves agressions ens dibuixa clarament el mapa de la nostra llengua.

I com que tothom sap que la llengua és la pàtria i que en la llengua hi viu l’expressió més íntima d’un poble, són ells, els nostres adversaris, els qui ens estan dibuixant el mapa dels Països Catalans.

Des del nord, us volem dir a tots que nosaltres sem l’exemple i el laboratori del que li passarà a la nostra llengua si no es dota ràpidament d’un estat propi.

Us ho explicarien les generacions de nord catalans que han hagut d’encarar-se cada dia i cada instant amb la voluntat d’un estat que decideix imposar la seva llengua eliminant totes les altres.

Per això, diem també a tothom, que la vostra lluita és la nostra lluita i que per això ens trobarem tots a Barcelona amb SOM ESCOLA, amb ESCOLA VALENCIANA i amb L’ASSEMBLEA DE DOCENTS.

Per a dir a tothom que l’escola no es toca, que la llengua no es toca. Perquè és la llengua qui ens enllaça i ens fa forts. 

ANC Catalunya Nord

Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana

 

Barcelona, 14 juny 2014

 

L’escola catalana surt al carrer per a defensar una “escola digna, de qualitat i en català”. (Imatge: www.sindicat.net).

40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català

 

 

El professor de l’IES Llucmajor, Jaume Sastre, ha decidit abandonar la vaga de fam després de 40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català. El cos de Sastre, després de sis setmanes en vaga de fam, es trobava “al límit”, segons havien explicat els seus familiars i els metges l’havien advertit del risc que suposava allargar més la protesta.

 (Imatge: www.cristiansegura.com)

 

Durant aquest temps, Sastre, ha rebut la solidaritat de molta gent. Suport que es va fer evident el dissabte 14 de juny, a la manifestació de Barcelona convocada per Som Escola, al llarg de la qual es van veure moltes pancartes a favor del docent balear.

Una única condició: diàleg

 

Jaume Sastre havia començat la protesta amb una única condició: que el president balear, José Ramón Bauzá (‘Partido Popular’), dialogués amb la comunitat docent sobre el decret -sempre els decrets del poder absolut- de llengües aprovat pel govern de les Illes. Bauzá, però, no ha fet cap gest en aquest sentit. Tot i aturar la vaga de fam, Jaume Sastre ha anunciat que el curs vinent durà a terme noves accions perquè “el conflicte s’ha fet més crònic”.

Segons que informe TV3 i Catalunya Ràdio -forçades a tancar al País Valencià, així és com a Espanya nació de nacions constretes i amargades s’entén la llibertat d’expressió- en un comunicat, el gabinet de crisi, format per familiars i persones designades per Sastre, ha agraït els “milers de suports i la solidaritat” rebuts pel mestre “des de les més diverses i llunyanes procedències”. Aquest gabinet també denuncia “l’actitud sorda” de Bauzá (‘Partido Popular’) a qui han acusat d’estar “obstinat a desatendre una proposta tan sensata i senzilla com la d’optar per la via del diàleg i del consens en matèria educativa” i ha reivindicat la seva defensa d’una “escola digna, de qualitat i en català”.

 

El constant malestar, angoixa, desànim causats per la llei Wert i el ‘Partido Popular’

 

No és només el ‘Partido Popular’ és també el ‘Partido Socialista Obrero Español’ que vota en el Congrés i el Senat, el mateix que el partit del poder absolut. Els ciutadans de la nació catalana amb l’Estatut d’Autonomia retallat, aprovat, confirmat pel rei, referendat i sentenciat, veuen com sense cap necessitat i de manera injusta i totalitaria -un decret llei rere l’altre- es pretén esmicolar i esborrar la tasca i l’avenç dels anys de la transició. És com una grandiosa estafada a Catalunya i a la democràcia.

“Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. I així, amb l’excusa de l’ensenyament de la llengua castellana que els dirigents del ‘Partido Popular’ i altres, diuen que no s’ensenya -volen desconèixer i no accepten la realitat de Catalunya- van eliminant la ciència i bons resultats de la immersió lingüística -lloada per la Comissió Europea i altres països- on dintre el seu desenvolupament els estudiants aprenen perfectament les dues llengües: català i castellà. Així ho demostren cada any les proves de la selectivitat en les quals les notes obtingudes en llengua castellana solen ser més altes que en la catalana. Tothom a Catalunya estudia, coneix, parla, llegeix i escriu tan en  llengua catalana com la castellana. Tot al contrari del que succeeix en els territoris dels Països Catalans -història, institucions, llengua i cultura- on els governs amb poder absolut del ‘Partido Popular’ i a base de decrets lleis volen posar fi a la immersió lingüística. Tot el que estan aconseguint és un tremend malestar i revolució dels ciutadans que veuen com situacions ja superades i normalitzades fa més de 30 anys per la Constitució -en el cas de les llengües per l’article 3er.-   tornen a neguitejar la convivència social.

A Catalunya els nois i noies acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. També l’anglès. Les gran televisions són en llengua castellana; les grans emissores de ràdio són en llengua castellana; els gran diaris i revistes són en llengua castellana i només un 3% de les pel.lícules són en català. I encara el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert va dir al Congrés dels Diputats que “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Sembla, que per el ministre Wert, el sistema escolar, no només el català, és una organització pensada per adoctrinar. Res de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. No, per a Wert, l’escola només té una funció: adoctrinar, formar persones dòcils.

<<Obviament –així ho expressa en un editorial el rotatiu ‘El Punt Avui’- els agents de tan nefasta funció no són altres que els professors, els mateixos que, com molts altres treballadors públics i privats, han vist reduïts els seus salaris per ensenyar, fins i tot educar, no per adoctrinar…>>. Pel que fa a la LOQME, la nació catalana ja ha dit ‘no’. Pel que fa al ministre Wert, ell mateix hauria de veure quan necessària és la seva dimissió.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/VfS7jPIqzjg

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

 

<<…Per tant, tot això redunda en benefici dels interessos de la indústria així com en el del públic en general…>>

 

(Imatge: blocs.mesvilaweb.cat)

 

(Imatge: akifrases.com)

 

<<Per exemple, no considero que sigui anti-industrial o anti-comercial el vigorós compliment de les lleis anti-trust. Aquests estatuts, que en la seva immensa majoria posseeixen un passat històric que es remunta a temps anteriors a la Cambra de Comerç, es basen sobre la premissa de que un sistema d’empresa privada deu ser plenament competitiu si ha de portar a la pràctica tot el seu potencial. I és natural que en aquestes importants indústries bàsiques, en les quals una o dos empreses puguin controlar el cinquanta per cent de tota la producció nacional, que el Govern es preocupi perqué existeixi la competició. Però tot això redunda en benefici i interès de la indústria; i vostés coneixen molt bé que gairebé tota acció empresa de les activitats oposades als trusts, tant com que les operacions empreses sobre aquest mateix aspecte per la Comissió Federal de Comerç, s’han basat sempre sobre queixes presentades pels mateixos industrials i comerciants. Per tant, tot això redunda en benefici dels interessos de la indústria així com en el del públic en general>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

El vídeo

La pau per els Estats Units, la pau pel món. A veure si n’aprenen d’una vegada, home! 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/99W4Vywe3zg

************************************************************************************

Suárez

<<Per una Espanya d’estructures franquistes aquest Suárez primer ministre és considerat un perill, però es tracta d’un perill calculat>>. (L’Europeo).

(Imatge: es.paperblog.com)

 

Sí a la democràcia i la llibertat; no, no, i no al poder absolut i a la democràcia segrestada.

 

Va agradar la joventut del Govern, però no la seva manca d’experiència.  S’el veia amb millor voluntat que recursos, amb més audàcia mental i verbal que poder. Suárez es va dirigir al poble espanyol mitjançant la televisió. Assentat en un sofà, parlant de manera suau, va estrenar un nou to en la comunicació entre governants i governats. Dies després, el Govern va celebrar un dels consells de ministres més llarg dels darrers quaranta anys. S’havia elaborat alguns esborranys per la declaració governamental. Es va arribar a un ràpid acord en els aspectes polítics, malgrat a que introduïen conceptes tant nous com el reconeixement de la sobirania popular. L’escabrosa qüestió econòmica, tanmateix, va determinar un punt mort que només es va apartar amb vaguetats i promeses sense concretar. Donava la impressió de que el Govern cuidava més el to que les promeses; que era conscient de que tenia davant seu un panorama preocupant. Es veuria de forma immediata que era efectivament així. (1976 Pretérito Imperfecto-Difusora Internacional, S.A.).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/v2ojXS45J_Q

 

**********************************************************************************************

Els colors del món

 

 (Imatge: marcianitosverdes.haaan.com)

 

El celacant, un fòssil vivent

 

L’any 1938 uns pescadors que pescaven a l’oceà Índic, al costat de les costes d’Àfrica del Sud, van extraure de les seves xarxes un peix estrany, de color blau metàl.lic, que mesurava prop de 1,80 m. Estava protegit per grosses escames i dotat d’unes aletes fortes i carnoses que probablement utilitzava per caminar en el fons del mar. L’exemplar va ser portat davant un eminent especialista en biologia marina, el professor J.L.B. Smith, qui va comentar: “El meu astorament no hagués estat molt major d’haver vist passejar un dinosaure pel carrer>>. En efecte, el peix era un celacant, animal que fins el moment només era conegut en estat fòssil. Però aquest fòssil es troba en roques de 400 milions d’anys d’antiguitat, és a dir, anteriors als dinosaures en 200 milions d’anys.

L’examen d’aquests peixos (altres exemplars han estat capturats durant la darrera dècada) demostren que a penes difereixen dels seus avantpassats fòssils. Els seus cors són més primitius que els de qualsevol altre vertebrat i la seva massa encefàlica només pesa quinze mil vegades menys que el seu cos.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

http://youtu.be/4cRxD_YFwBU

 

***************************************************************