El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

entrevista-sastre3

(Imatge: www.mallorcadiario.com)

 

El mestre i professor de l’IES Llucmajor -Mallorca-ses Illes Balears-, Jaume Sastre, ha estat 40 dies en vaga de fam en defensa de la llengua catalana i d’una educaci√≥ digna en catal√†. Aix√≤ passa en una Uni√≥ Europea democr√†tica i progressista i en una Espanya, naci√≥ de nacions, on un nou rei -Felip VI- acaba de ser entronitzat. El rei ho ha de saber.

 

Comunicat en suport i solidaritat amb Jaume Sastre i amb tots els docents de Mallorca

 

El Comit√® Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana fa seu el seg√ľent comunicat fet p√ļblic per l’Assemblea Nacional Catalana de la Catalunya Nord:

Nosaltres sem la territorial nord-catalana de l’ANC.

Avui hem rebut un comunicat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Parla del company de Mallorca que ha deixat d’alimentar-se perqu√® est√† afamat de llibertat i perqu√® est√† assedegat de just√≠cia per a la seua llengua.

En Jaume Sastre, quan parla aquesta llengua diu: “jo cant”. Nosaltres aqu√≠ dalt, diem: “jo canti”.

Els companys valencians diuen “jo cante” i al Principat diuen “jo canto”. Per√≤ de fet, cantem tots la mateixa can√ß√≥.

Perquè aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat, però sobretot, sobretot, expliquen una unitat.

Per aix√≤, volem dir al Jaume, i als companys docents de Mallorca que no estan sols i que el seu combat ens deixa plens d’admiraci√≥.

Volem dir al President Bauzà que el seu combat contra la nostra llengua comuna coincideix amb el combat que menen amb el mateix objectiu els seus amics que governen València, impedint la presència mediàtica de la llengua i suprimint escoles en català.

Que els seu menyspreu √©s el mateix que mou els qui governen a Madrid en el seu intent d’eliminar la immersi√≥ com ho han fet ja a les Illes.

I que la seva mateixa intoler√†ncia, ho sap molt b√©, √©s la que mou els qui governen a l’Arag√≥, que creuen eliminar una llengua eliminant-ne el nom.

De fet, el mapa de les seves agressions ens dibuixa clarament el mapa de la nostra llengua.

I com que tothom sap que la llengua √©s la p√†tria i que en la llengua hi viu l’expressi√≥ m√©s √≠ntima d’un poble, s√≥n ells, els nostres adversaris, els qui ens estan dibuixant el mapa dels Pa√Įsos Catalans.

Des del nord, us volem dir a tots que nosaltres sem l’exemple i el laboratori del que li passar√† a la nostra llengua si no es dota r√†pidament d’un estat propi.

Us ho explicarien les generacions de nord catalans que han hagut d’encarar-se cada dia i cada instant amb la voluntat d’un estat que decideix imposar la seva llengua eliminant totes les altres.

Per aix√≤, diem tamb√© a tothom, que la vostra lluita √©s la nostra lluita i que per aix√≤ ens trobarem tots a Barcelona amb SOM ESCOLA, amb ESCOLA VALENCIANA i amb L’ASSEMBLEA DE DOCENTS.

Per a dir a tothom que l’escola no es toca, que la llengua no es toca. Perqu√® √©s la llengua qui ens enlla√ßa i ens fa forts.¬†

ANC Catalunya Nord

Comit√® Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana

1402764424144

 

Barcelona, 14 juny 2014

 

L’escola catalana surt al carrer per a defensar una “escola digna, de qualitat i en catal√†”. (Imatge: www.sindicat.net).

40 dies sense menjar en defensa d’una educaci√≥ digna en catal√†

 

 

El professor de l’IES Llucmajor, Jaume Sastre, ha decidit abandonar la vaga de fam despr√©s de 40 dies sense menjar en defensa d’una educaci√≥ digna en catal√†. El cos de Sastre, despr√©s de sis setmanes en vaga de fam, es trobava “al l√≠mit”, segons havien explicat els seus familiars i els metges l’havien advertit del risc que suposava allargar m√©s la protesta.

sastre

 (Imatge: www.cristiansegura.com)

 

Durant aquest temps, Sastre, ha rebut la solidaritat de molta gent. Suport que es va fer evident el dissabte 14 de juny, a la manifestació de Barcelona convocada per Som Escola, al llarg de la qual es van veure moltes pancartes a favor del docent balear.

Una √ļnica condici√≥: di√†leg

 

Jaume Sastre havia comen√ßat la protesta amb una √ļnica condici√≥: que el president balear, Jos√© Ram√≥n Bauz√° (‘Partido Popular’), dialogu√©s amb la comunitat docent sobre el decret -sempre els decrets del poder absolut- de lleng√ľes aprovat pel govern de les Illes. Bauz√°, per√≤, no ha fet cap gest en aquest sentit. Tot i aturar la vaga de fam, Jaume Sastre ha anunciat que el curs vinent dur√† a terme noves accions perqu√® “el conflicte s’ha fet m√©s cr√≤nic”.

Segons que informe TV3 i Catalunya R√†dio -for√ßades a tancar al Pa√≠s Valenci√†, aix√≠ √©s com a Espanya naci√≥ de nacions constretes i amargades s’ent√©n la llibertat d’expressi√≥-¬†en un comunicat, el gabinet de crisi, format per familiars i persones designades per Sastre, ha agra√Įt els “milers de suports i la solidaritat” rebuts pel mestre “des de les m√©s diverses i llunyanes proced√®ncies”. Aquest gabinet tamb√© denuncia¬†“l’actitud sorda” de Bauz√° (‘Partido Popular’) a qui han acusat d’estar “obstinat a desatendre una proposta tan sensata i senzilla com la d’optar per la via del di√†leg i del consens en mat√®ria educativa” i ha reivindicat la seva defensa d’una¬†“escola digna, de qualitat i en catal√†”.

 

El constant malestar, angoixa, des√†nim causats per la llei Wert i el ‘Partido Popular’

 

No √©s nom√©s el ‘Partido Popular’ √©s tamb√© el ‘Partido Socialista Obrero Espa√Īol’ que vota en el Congr√©s i el Senat, el mateix que el partit del poder absolut. Els ciutadans de la naci√≥ catalana amb l’Estatut d’Autonomia retallat, aprovat, confirmat pel rei,¬†referendat¬†i sentenciat,¬†veuen com sense cap necessitat i de manera injusta i totalitaria -un decret llei rere l’altre- es pret√©n esmicolar i esborrar la tasca i l’aven√ß dels anys de la transici√≥. √Čs com una grandiosa estafada a Catalunya i a la democr√†cia.

“Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.¬†I aix√≠, amb l’excusa de l’ensenyament de la llengua castellana que els dirigents del ‘Partido Popular’ i altres, diuen que no s’ensenya -volen descon√®ixer i no accepten la realitat de Catalunya- van eliminant la ci√®ncia i bons resultats de la immersi√≥ ling√ľ√≠stica -lloada per la Comissi√≥ Europea i altres pa√Įsos- on dintre el seu desenvolupament els estudiants aprenen perfectament les dues lleng√ľes: catal√† i castell√†. Aix√≠ ho demostren cada any les proves de la selectivitat en les quals les notes obtingudes en llengua castellana solen ser m√©s altes que en la catalana. Tothom a Catalunya estudia, coneix, parla, llegeix i escriu tan en ¬†llengua catalana com la castellana. Tot al contrari del que succeeix en els territoris dels Pa√Įsos Catalans -hist√≤ria, institucions, llengua i cultura- on els governs amb poder absolut del ‘Partido Popular’ i a base de decrets lleis volen posar fi a la immersi√≥ ling√ľ√≠stica. Tot el que estan aconseguint √©s un tremend malestar i revoluci√≥ dels ciutadans que veuen com situacions ja superades i normalitzades fa m√©s de 30 anys per la Constituci√≥ -en el cas de les lleng√ľes per l’article 3er.- ¬† tornen a neguitejar la conviv√®ncia social.

A Catalunya els nois i noies acaben els seus estudis sabent el catal√† i el castell√†. Tamb√© l’angl√®s. Les gran televisions s√≥n en llengua castellana; les grans emissores de r√†dio s√≥n en llengua castellana; els gran diaris i revistes s√≥n en llengua castellana i nom√©s un 3% de les pel.l√≠cules s√≥n en catal√†. I encara el ministre d’Educaci√≥ i Cultura, Jos√© Ignacio Wert va dir al Congr√©s dels Diputats que “El nostre inter√®s √©s espanyolitzar els nens catalans”¬†perqu√®¬†“se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.¬†Sembla, que per el ministre Wert, el sistema escolar, no nom√©s el catal√†, √©s una organitzaci√≥ pensada per adoctrinar. Res de formar ciutadans lliures, responsables, aut√≤noms, solidaris i capa√ßos de tirar endavant el seu pa√≠s, ja sigui Catalunya o Espanya. No, per a Wert, l’escola nom√©s t√© una funci√≥:¬†adoctrinar, formar persones d√≤cils.

<<Obviament –aix√≠ ho expressa en un editorial el rotatiu ‘El Punt Avui’-¬†els agents de tan nefasta funci√≥ no s√≥n altres que els professors, els mateixos que, com molts altres treballadors p√ļblics i privats, han vist redu√Įts els seus salaris per ensenyar, fins i tot educar, no per adoctrinar…>>.¬†Pel que fa a la LOQME, la naci√≥ catalana ja ha dit ‘no’. Pel que fa al ministre Wert, ell mateix hauria de veure quan necess√†ria √©s la seva dimissi√≥.

El vídeo

 

Si tenen a b√©, poden puntejar l’adre√ßa de v√≠deo seg√ľent:

http://youtu.be/VfS7jPIqzjg

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

 

<<…Per tant, tot aix√≤ redunda en benefici dels interessos de la ind√ļstria aix√≠ com en el del p√ļblic en general…>>

ZGVwcmVzc2lvbg==_50701_6369_1

 

(Imatge: blocs.mesvilaweb.cat)

 

frase-si-una-sociedad-libre-no-puede-ayudar-a-sus-muchos-pobres-tampoco-podra-salvar-a-sus-pocos-ricos-john-f-kennedy-138002

(Imatge: akifrases.com)

 

<<Per exemple, no considero que sigui anti-industrial o anti-comercial el vigor√≥s compliment de les lleis anti-trust. Aquests estatuts, que en la seva immensa majoria posseeixen un passat hist√≤ric que es remunta a temps anteriors a la Cambra de Comer√ß, es basen sobre la premissa de que un sistema d’empresa privada deu ser plenament competitiu si ha de portar a la pr√†ctica tot el seu potencial. I √©s natural que en aquestes importants ind√ļstries b√†siques, en les quals una o dos empreses puguin controlar el cinquanta per cent de tota la producci√≥ nacional, que el Govern es preocupi perqu√© existeixi la competici√≥. Per√≤ tot aix√≤ redunda en benefici i inter√®s de la ind√ļstria; i vost√©s coneixen molt b√© que gaireb√© tota acci√≥ empresa de les activitats oposades als trusts, tant com que les operacions empreses sobre aquest mateix aspecte per la Comissi√≥ Federal de Comer√ß, s’han basat sempre sobre queixes presentades pels mateixos industrials i comerciants. Per tant, tot aix√≤ redunda en benefici dels interessos de la ind√ļstria aix√≠ com en el del p√ļblic en general>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comer√ß dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

El vídeo

La pau per els Estats Units, la pau pel m√≥n. A veure si n’aprenen d’una vegada, home!¬†

Si tenen a b√©, poden puntejar l’adre√ßa de v√≠deo seg√ľent:http://youtu.be/99W4Vywe3zg

************************************************************************************

Su√°rez

<<Per una Espanya d’estructures franquistes aquest Su√°rez primer ministre √©s considerat un perill, per√≤ es tracta d’un perill calculat>>.¬†(L’Europeo).

el-adios-adolfo-suarez-L-skNfD2

(Imatge: es.paperblog.com)

 

Sí a la democràcia i la llibertat; no, no, i no al poder absolut i a la democràcia segrestada.

 

Va agradar la joventut del Govern, per√≤ no la seva manca d’experi√®ncia. ¬†S’el veia amb millor voluntat que recursos, amb m√©s aud√†cia mental i verbal que poder. Su√°rez es va dirigir al poble espanyol mitjan√ßant la televisi√≥. Assentat en un sof√†, parlant de manera suau, va estrenar un nou to en la comunicaci√≥ entre governants i governats. Dies despr√©s, el Govern va celebrar un dels consells de ministres m√©s llarg dels darrers quaranta anys. S’havia elaborat alguns esborranys per la declaraci√≥ governamental. Es va arribar a un r√†pid acord en els aspectes pol√≠tics, malgrat a que introdu√Įen conceptes tant nous com el reconeixement de la sobirania popular. L’escabrosa q√ľesti√≥ econ√≤mica, tanmateix, va determinar un punt mort que nom√©s es va apartar amb vaguetats i promeses sense concretar. Donava la impressi√≥ de que el Govern cuidava m√©s el to que les promeses; que era conscient de que tenia davant seu un panorama preocupant. Es veuria de forma immediata que era efectivament aix√≠.¬†(1976 Pret√©rito Imperfecto-Difusora Internacional, S.A.).

El vídeo

 

Si tenen a b√©, poden veure el v√≠deo seg√ľent:¬†http://youtu.be/v2ojXS45J_Q

 

**********************************************************************************************

Els colors del món

 

windowslivewriteratrapanuncoelacantovivo-13517coelacanto3

 (Imatge: marcianitosverdes.haaan.com)

 

El celacant, un fòssil vivent

 

L’any 1938 uns pescadors que pescaven a l’oce√† √ćndic, al costat de les costes d’√Äfrica del Sud, van extraure de les seves xarxes un peix estrany, de color blau met√†l.lic, que mesurava prop de 1,80 m. Estava protegit per grosses escames i dotat d’unes aletes fortes i carnoses que probablement utilitzava per caminar en el fons del mar. L’exemplar va ser portat davant un eminent especialista en biologia marina, el professor J.L.B. Smith, qui va comentar:¬†“El meu astorament no hagu√©s estat molt major d’haver vist passejar un dinosaure pel carrer>>. En efecte, el peix era un celacant, animal que fins el moment nom√©s era conegut en estat f√≤ssil. Per√≤ aquest f√≤ssil es troba en roques de 400 milions d’anys d’antiguitat, √©s a dir, anteriors als dinosaures en 200 milions d’anys.

L’examen d’aquests peixos (altres exemplars han estat capturats durant la darrera d√®cada) demostren que a penes difereixen dels seus avantpassats f√≤ssils. Els seus cors s√≥n m√©s primitius que els de qualsevol altre vertebrat i la seva massa encef√†lica nom√©s pesa quinze mil vegades menys que el seu cos.

El vídeo

 

Si tenen a b√©, poden veure el v√≠deo seg√ľent:

http://youtu.be/4cRxD_YFwBU

 

***************************************************************