El moment de la firma

l5R7Qgm9_Tw

Mas es dirigeix a Catalunya,  Espanya i al món

uVZvttwhJdo

El Decret de convocatòria per la Consulta democràtica, i, demanada per milions de ciutadans de la nació catalana, ja està signat. L’estadista i president número 129 de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ja ha signat el Decret de Consulta amparat per l’Autonomia constitucional, pels ciutadans de la nació catalana i per una majoria del Parlament de Catalunya -una de les més grans de la història-, 106 vots a favor de la llei de consultes i vint-i-vuit en contra. A favor: CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. En contra: ‘Partido Popular’ i Ciutadans. La consulta es celebrarà el diumenge 9 de novembre, Sant Teodor.

Autonomia: Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Catalunya vol ser una veritable autonomia, no una autonomia de pantomima. (Imatge: www.antena3.com).

 

Escoltin bé: En una societat lliure, aquells que posseixen el poder de governar -poder absolut-,forçosament han de respondre a aquells que posseixen el dret a votar i més quan ho demanen 7.600.000 ciutadans de la nació catalana. I més quan el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, no vol escoltar i roman en l’immobilisme més sorrut. Així no es pot governar en una nació europea del segle XXI i que forma part del Parlament Europeu. En aquests països, el govern Rajoy ja hauria hagut de presentar la seva dimissió.

Encara hi són a temps de fer-ho -la dimissió- pel bé d’Espanya i Catalunya. S’han equivocat. Des de l’any 2006 -després a l’oposició i ara en el govern-, no han parat de cometre errors colossals contra l’autonomia de Catalunya. Un intervencionisme ferotge que va començar amb un menyspreu absolut cap a la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Portar-lo davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, després d’una campanya per tot el territori d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. “A firmar contra Catalunya” n’hi havia que declaraven; boicot contra productes catalans, altres. I tot, tot i tot, per aconseguir més i més vots, un empatx de vots. 

En el futur s’hauria de veure -ara es veu- el preu que, de vegades, s’ha de pagar per voler aconseguir una majoria absoluta i poder absolut a costa de Catalunya que forma part dels Països Catalans per la seva història, llengua i cultura. El candidat Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ vàren cometre una equivocació enorme. Un error rere altre. Tot i les vegades que el president Artur Mas ha anat a La Moncloa, cap intent seriós d’enteniment i diàleg així com l’inici d’una plataforma de converses, per part del president Rajoy. I els 21 punts que Artur Mas l’hi va presentar en la seva darrera visita? Han anat a la paperera?

Com és possible que un Tribunal Constitucional no renovat, acceptés a tràmit el recurs contra la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el qual projecte ja havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadas de Catalunya. Precisament, per ser una Llei Orgànica  ‘referendada’, el Tribunal Constitucional ho tenia molt bé per no acceptar a tràmit el recurs presentat pel ‘Partido Popular’. Ja hem vist les conseqüències. Davant la Llei de Consultes no referendària i no vinculant aprovada pel Parlament de Catalunya, es tornarà a equivocar el Tribunal Constitucional?

 

Comunicat de Jordi Pujol i Soley, més vigent que mai, i, sobre un tema estrictament privat i familiar

 

<<No he estat un polític corrupte>>

 

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, dóna la cara.

(Imatge: www.gironanoticies.com)

Davant de les informacions aparegudes des de fa quasi dos anys al voltant dels membres de la meva família més directa i de les insinuacions escrites sobre l’origen dels seus mitjans econòmics, em veig en l’obligació de posar de manifest els següents extrems:

– El meu pare, en Florenci Pujol i Brugat, va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners situats a l’estranger -diferents dels compresos en el seu testament-, rendiment d’una activitat econòmica de la qual ja s’ha escrit i comentat, i que no estaven regularitzats en el moment de la seva mort, el setembre del 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva esposa, ja que ell considerava errònia i d’incert futur la meva opció per la política en lloc de seguir en el món de l’activitat econòmica. I encara més, perquè, havent viscut de prop l’època difícil dels anys 30 i 40, tenia por del que podia passar, i encara més del que li podia passar, a un polític molt compromès.

– La sobtada mort del meu pare va tenir lloc a escassament cinc mesos de la meva presa de possessió com a president.

– En aquell moment, la minoria d’edat de la pràctica totalitat dels meus fills em convertia en responsable legal de qualsevol decisió, i malgrat que la meva consciència i el meu càrrec m’empenyien a rebutjar aquesta herència, la darrera voluntat del meu pare, juntament amb la seva opinió i els dubtes sobre la meva opció vital per la política pesaven encara més, i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de màxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler saber mai més el més mínim detall, fins que, arribats a la majoria d’edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquests moment que el meu error original va contaminar directament els meus fills i la meva esposa.

(Imatge: www.324.cat)

– Lamentablement, no es va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència, com sí que han pogut fer-ho la resta de persones que estaven en una situació similar en tres ocasions excepcionals al llarg de més de trenta anys de vigència de l’actual sistema tributari.

– Finalment ha hagut de ser en aquests darrers dies que els membres de la meva família han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional del novembre del 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors.

– Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l’únic responsable, i vull manifestar-ho de manera pública, amb el meu compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si s’escau, davant les instàncies judicials, per acreditar aquests fets i d’aquesta manera posar fi a les insinuacions i els comentaris.

– Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se decebuts en la seva confiança, a la qual demano perdó. I també els demano que sàpiguen destriar les falles d’una persona -per molt significativa que hagi estat- i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix.  

———————————————————————————————————-   

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Així, doncs, perseverem. La pau no deu ser considerada com impracticable, i la guerra no deu ser tinguda com a inevitable. Definint més clarament el nostre objectiu, fent-lo semblar més sencill i menys remot, podrem fer que tots els pobles ho vegin, que mitjançant ell s’aconsegueixin esperances i que irresistiblement tots els humans es moguin en la seva direcció…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 El president John F.Kennedy, Robert McNamara, Secretari de Defensa, el general Maxwell Taylor, president de la Junta de Caps d’Estat Major, en una reunió a la Casa Blanca. El presidente Kennedy es va negar a enviar tropes de combat a Vietnam del Sud. Mai hagués enviat mig milió de soldats nord-americans a apuntalar el corrupte i trontollós règim de Vietnam del Sud. (Imatge: www.jfklibrary.org).

<<…En segon lloc, examinem novament la nostra actitud cap a la Unió Soviètica. És evidentment desolador que els seus dirigents puguin creure realment allò que escriuen els seus propagandistes. És desconsolador llegir un recent text soviètic sobre estratègia militar i trobar en ell, pàgina rere pàgina, reivindicacions increïbles i mancat de base…, com, per exemple, aquest al.legat: <<Els cercles imperialistes nord-americans s’estan preparant per emprendre diferents tipus de guerra>>… I aquests altres: <<Hi ha una veritable amenaça de guerra preventiva per part dels imperialistes nord-americans contra la Unió Soviètica>>, <<Els objectius polítics dels imperialistes nord-americans es basen en esclavitzar econòmicament als països europeus i a altres nacions capitalistes>>, <<…i desitjen dominar mundialment…>>, <<mitjançant guerres agressives…>>.

Veritablement que és trist llegir aquestes declaracions soviètiques i donar-se compte del gran abisme que s’obre entre nosaltres. Però també és una saludable advertència…, una advertència al poble nord-americà perquè no caigui en la mateixa trampa en la que han caigut els soviets; una advertència per no veure només a la part que està a l’altre costat d’aquest abisme un panorama deformat, falsejat, desesperat, per no considerar els conflictes com alguna cosa inevitable, per no pensar que és impossible tot aconduïment, i per no opinar en el sentit de que tota comunicació entre ambdues parts hagi de ser forçosament un constant intercanvi d’amenaces>>.  (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington,D.C., 10 juny 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

OZpmRd0_oHw

SCAulj5Pmzw

———————————————————————————————————– 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre els agermanats glatia un esperit de croada, fomentat per cert nombre de clergues, principalment franciscans, que predicaven amb un crucifix a la mà. Com a distintiu, els agermanats portaven creus vermelles, l’una cosida al pit i l’altra a l’esquena. La junta revolucionària dels Tretze era inspirada en Jesucrist i els dotze apòstols. En la seva darrera fase, el moviment agermanat accentuà el caire profètic, d’arrels joaquimites i mil.lenaristes en les contrades valencianes, més profanes, polítiques, a la manera de les profecies d’Anselm Turmeda, a Mallorca. (Ulisses, 11).

 (Imatge: www.escriptors.cat)

* LA PREGUNTA.- A què es refereix quan parlem de ‘l’Encobert de Xàtiva’?

 

*LA CITACIÓ.- 

Paul Auster

(Imatge: javiermarcosangulo.blogspot.com)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

<<sense fòsfor no hi ha pensament>>

 

(Imatge: severitorres.org)

El peix és bo pel cervell. Cap aliment particular repercuteix de manera específica en el cervell ni en cap altra part del cos. Els teixits agafen allò que necessiten dels materials absorbits per la corrent sanguínia després de la digestió. Una dieta equilibrada satisfarà totes les exigències de les cèl.lules, encara que la falta de certs aliments pugui causar deficiències.

La creença de que el peix és bo pel cervell data del segle XIX. El filòsof i físic alemany Friedrich Büchner (1824-1899), al saber que el cervell contenia fòsfor, va declarar que <<sense fòsfor no hi ha pensament>>. El químic francès Jean Dumas (1800-84) va confirmar que el peix és rica font de fòsfor. Jean Louis Agassiz (1807-1873), naturalista suís, va relacionar ambdues idees i va concloure que el peix és bo pel cervell. En realitat, degut a la seva abundància en minerals, la majoria dels aliments ofereixen fòsfor en quantitats diverses.   

(Imatge: imeoobesidad.com)

 

***********************************************