El vent no s’endugué pas aquelles paraules del president del govern espanyol Mariano Rajoy ,i, del ‘Partido Popular’. Pronunciades no fa pas gaire en un lloc de l’Alt Empordà on l’embat tramuntanal les incrusta per tot arreu i la permanència del discurs presidencial resta indissoluble. Discurs que, freqüentment, ens recorda les prèdiques d’un frare dominic.
Són aquestes: “…el projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar…”
Doncs bé, posades aquestes paraules a la pràctica com a impuls del progrés i modernitat d’una nació de nacions, no es corresponen de cap manera amb el fet de que l’Estat espanyol (Govern del ‘Partido Popular’) en el seu afany de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya i de totes les lleis aprovades pels representants dels ciutadans en el Parlament i que puguin fer possible una veritable autonomia -la facultat de governar-ser per les seves pròpies lleis-, hagi presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. Amb anterioritat també es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va interposar recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. El govern de la Generalitat de Catalunya enderroca fronteres; el govern espanyol les erigeix. Catalunya conecta, el govern espanyol desconecta. (Imatge: www.elperiodico.com).
L’executiu espanyol entén que la llei va en contra de la Constitució i la llei espanyola, que estableix que la direcció de la política exterior correspon a l’Estat. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, va dir que la finalitat de la llei és desenvolupar una diplomàcia catalana, però “com que Catalunya no és un estat i no és subjecte internacional, no té capacitat per establir relacions diplomàtiques”.
No, no i no. No és això. Sempre contra Catalunya; no deixar respirar a la nació catalana. Aquesta no és manera de governar a l’Europa del segle XXI. La dreta radical, autoritària i nacionalista espanyola mai ha sabut governar a Espanya. Llàstima! de majoria absoluta.
Tot i que Catalunya ha estat i és una nació mil.lenària que en el decurs de la seva història ha establert relacions diplomàtiques, ja sabem que, ara, en aquests moments, la direcció de la política exterior correspon a l’Estat espanyol. I és que, mai per mai, durant aquests escasos 38 anys de democràcia -sumen més els anys de dictadures-, això, la Generalitat de Catalunya no ho havia pas posat en dubte. Per què l’executiu del ‘Partido Popular’ només parla d’això i sempre contra Catalunya? Ho fa servir només com estratègia electoral per ensacar més vots?
Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç les delegacions comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat. Mind the Byte i Pharmaphenix participen a una missió empresarial de la Generalitat al Japó i Corea del Sud. (Imatge: www.pcb.ub.edu).
La Generalitat de Catalunya no “estableix relacions diplomàtiques”. La Generalitat de Catalunya no disposa d’ambaixades i no “usurpa competències” previstes en la Constitució. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, disposa d’unes senzilles delegacions comercials, sòbries i sense ostentació, però si amb ganes de treballar i obtenir resultats satisfactoris amb relació al foment de la indústria, comerç, turisme, contractes d’inversions i negocis, cultura i expansió econòmica a Catalunya que també ho és d’Espanya. Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que els 16.000 milions -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, cauen del cel? Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que la contribució de la nació catalana al PIB espanyol -un 20%, la més alta de tots els territoris d’Espanya-, és un ‘mannà” que cau del cel? Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç, les delegacions comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat.
Una delegació de la comissió d’afers exteriors de l’Assemblea Nacional de Corea del Sud va visitar recentment el Parlament de Catalunya. Posteriorment es va reunir amb els membres de la comissió d’acció exterior, Unió Europea i cooperació Marta Pascal (CiU), Daniel Fernández (PSC) i Fernando Sáncho (PPC). (Foto: www.parlament.cat).
Per això Catalunya que manté la seva vocació, capacitat i responsabilitat per ser Estat, creu fermament amb el “projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar”, com va afirmar el president Rajoy.
Per aquest motiu Catalunya, el govern de la Generalitat i els seus ciutadans, no poden comprendre ni acceptar de cap manera aquest afany per part del govern del ‘Partido Popular’ de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat i presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. També es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. Incomprensible i innaceptable en l’Espanya del segle XXI. Un perjudici per Catalunya i per Espanya a tenir en compte en les properes conteses electorals.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettysburg, 1863)
Anunci del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears
<<Llavors, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als seus ossos, amb leucèmia a la seva sang o amb verí en els seus pulmons, podria semblar petit en comparació amb els perills naturals que aguaiten a la salut…>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).
President John F.Kennedy and daughter Caroline converge at breakfast in 1961 in Washington D.C. (Photo by Charles del Vecchio/The Washington Post) (bontips.blogspot.com).
<<En segon lloc, aquest tractat també pot ser un pas cap a l’alliberació del món dels seus temors als perills que puguin existir en un augment de la radioactivitat de l’atmosfera. Les proves nuclears que vàrem realitzar nosaltres l’any passat es van portar a terme sota condicions que van restringir la pluja radioactiva al mínim més absolut. Però, durant aquests darrers anys, el nombre i potència de les armes provades ha augmentat de forma ràpida, i així mateix han augmentat els perills radioactius derivats de tals assaigs. Si es continuessin les proves nuclears, l’aire que tots respirem s’arribaria a la seva contaminació molt aviat de manera realment perillosa…>>.
Crims contra la humanitat, la raça humana i Déu totpoderós
(Imatge: nomasmentiras.wordpress.com)
Pau, Paz, Peace
<<Llavors, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als seus ossos, amb leucèmia a la seva sang o amb verí en els seus pulmons, podria semblar petit en comparació amb els perills naturals que aguaiten la salut. Però aquest no és un risc natural per la salut ni tampoc un tema estadístic. La pèrdua d’una vida humana o la deformació d’un nodrissó recent nascut, d’un bebè que pugui néixer després de que tots els aquí presents hàgim marxat, deu ser motiu de preocupació per a tots nosaltres. Els nostres fills i néts no poden ser simples estadístiques davant les quals hàgim de mostrar-nos totalment indiferents.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
