La seva presentació a Utrecht  (Holanda), va ser cancel.lada -segons els mitjans-, per pressions de l’ambaixada espanyola als Països Baixos

“Por una vez, una sola vez, ricos y pobres, hombres y mujeres, tenían una causa en común”.  (‘Victus’, Albert Sánchez Piñol)

“Un crio no se queja tanto de las palizas que le han dado, como de los abrazos que no ha recibido”. (‘Victus’, Albert Sánchez Piñol)

“El ser humano es tan cobarde que lo habitual es que no esté dispuesto a arriesgar su vida ni para salvarla”. (‘Victus’, Albert Sánchez Piñol)

“La veritable democràcia no és només posar la papereta dins l’urna, és una situació constant de fets reals que cal resoldre de manera justa i sense pors”. (Blog ‘La Nova Frontera’)

Parlant de democràcia i desitjant-la real, recordem que fa poc que hem anat a votar i que proximament ho tornarem a fer. És evident que volem fermentment que ens sigui útil i fructífera. Si no fos així, seria el súmmum de la inutilitat.

 

Ens quedem doncs, amb les avantatges de la utilitat. Així ho pregona Espanya -nació de nacions constretes i amargades, perquè existeixen i no són reconegudes ni acceptades pel govern central-, quan llueix la democràcia davant el món, però, hi ha un atur de més del 24 per cent que persisteix, persisteix i persisteix i un milió de llars sense ingressos o, que tot i amb algun ingrés, no poden arribar-hi i passen penalitats grans motivat per la baixa quantia dels sous. Poderoses empreses que fan grans beneficis a costa de sous baixíssims. De quina classe de democràcia parlem?

 Atur interminable, atur enquistat

(Imatge: ccsocials.blogspot.cat)

Des de l’any 2006 quan Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ -per aquells temps a l’oposició- van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat i sabent que es tractava d’una Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’. La primera llei de Catalunya, el seu Estatut d’Autonomia, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana. Quatre anys més tard, el 2010, després de diverses sentències, la pitjor contra l’Estatut. D’ençà aquest moment, un esclat extraordinari i creixent de ciutadans al carrer i d’independentisme que no cessa. De quina classe de democràcia estem parlant?

Sempre contra la Catalunya acollidora i pagadora

 Mariano Rajoy recollint signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a Osca. “Para firmar contra Cataluña deia la gent”. (Imatge: elpais.com)

El Congrés dels Diputats va aprovar la Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

L’asfixia econòmica de la Generalitat de Catalunya, per part del govern central de Madrid del ‘Partido Popular’. Els ciutadans de la nació catalana pagadora no comprenen com pot passar això, mentre 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- surten cada any dels seus imposts i no tenen retorn des de la capital de Castella. Una altra circumstància econòmica: Catalunya aporta el 20% del PIB espanyol, mentre 12 de les 17 Comunitats Autònomes reben més del que aporten. Així, rep menys qui més paga tot i els greus problemes d’asfíxia econòmica dels territoris pagadors, principalment Catalunya que pateix un mal finançament i a sobre no pot dir res. Calladeta, ben calladera, pagar i callar. I a sobre un intervencionisme autonòmic constant per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’. Quina classe de democràcia és aquesta?

Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registre General del Tribunal Constitucional, on van presentar el recurs contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. (Imatge: elpais.com – EFE).

 L’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional. L’Estatut sentenciat. El pacte fiscal demanat l’any 2012 pel govern de la Generalitat, per tal d’esborrar la injustícia del dèficit fiscal que pateix la nació catalana i que el president Artur Mas va plantejar al president Mariano Rajoy en una visita a La Moncloa, a la paperera i el silenci de l’immobilisme com a bandera. Immobilisme i manca de capacitat política per resoldre els problemes de les nacions d’Espanya constretes i amargades. Un altre exemple de la manca de capacitat de diàleg per part del govern espanyol del ‘Partido Popular’ i de la mala política del conflicte constant: encara és l’hora que el govern espanyol ha de donar resposta als 23 punts plantejats per Mas en la seva última entrevista amb Mariano Rajoy. Capacitat de diàleg: 0. El possible pacte entre ‘Ciudadanos’ i el ‘Partido Popular’, més del mateix. Més problema espanyol, més conflictes autonòmics, més intervencionisme centralista i més regressió econòmica i social…’más de lo mismo’, més del mateix. Quina classe de democràcia és aquesta?

La dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya.

Encara és l’hora que el govern espanyol del ‘Partido Popular’ ha de donar resposta als 23 punts plantejats per Mas en la seva última entrevista amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Tampoc s’ha resolt la qüestió del pacte fiscal tractat en la primera visita de Mas a La Moncloa. Capacitat de diàleg i de resolució:zero. El possible pacte entre ‘Ciudadanos’ i el ‘Partido Popular’, més del mateix. (Imatge: www.cuartopoder.es)

 

‘Victus’

Realment dóna la sensació que retrocedim als temps de la dictadura franquista. “És un assumpte seriós, que tendeix a la censura”, va afirmar Juliette van Wersch, l’editora de Sánchez Piñol autor del llibre “Victus”, al diari ‘NRC’. “Una conversa pública entre un autor i el seu traductor es van boicotejar des de l’estranger”, va dir la responsable de l’editorial, que va afegir que és “lamentable i incomprensible” aquest fet.

Victus: Barcelona, 1714 d’Albert Sánchez Piñol

(Imatge: llibreforumbellvitge.blogspot.com)

 

I tant! Que és lamentable i incomprensible  que a l’Europa del segle XXI, l’ambaixada espanyola a Holanda, hagi vetat la presentació del llibre ‘Victus’, que l’autor Albert Sánchez Piñol havia de fer a l’Institut Cervantes d’Utrecht. “Van trucar de l’ambaixada per dir-me que cancel.laven l’acte perquè tenien por que es polititzés”, va reconèixer Sánchez Piñol i que ho va confirmar al diari l’ARA. L’escriptor va emplaçar a l’ambaixada a donar explicacions, i va lamentar els fets. “És molt trist que passin aquestes coses”, va dir, perquè es tracta “d’un acte cultural, literari”.

 “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol

(Imatge: xarxapenedes.cat)

 

I tant! Que és molt trist que passin aquestes coses. No és gens enfortidor pel prestigi d’un país europeu format per nacions. L’Institut Cervantes d’Holanda ajorna ‘sine dia’ aquesta presentació? L’oficina Comercial dels Països Baixos, els empresaris i inversors holandesos, com viuen aquest tema tant lamentable i tant comentat pels diaris d’Holanda?

 

 

 

 (Imatge:araomai.cat)

 

(Imatge: spanienkaputt.wordpress.com)

La pàgina web del diari holandès, NRC, explica que l’ambaixada espanyola, a instàncies del govern espanyol, va prohibir a darrera hora la conferència que l’autor català, Albert Sánchez Piñol, havia de fer a l’Institut Cervantes de Utrecht, per presentar el seu llibre ‘Victus’, que tracta sobre la guerra del 1714, segons ha informat l’editorial holandesa ‘Signatuur’, que s’ha encarregat de la traducció del llibre al neerlandès. Juliette Van Wersch, en nom de ‘Signatuur’, es va queixar que s’hagi boicotejat des de l’estranger un acte en territori holandès,  on la llibertat d’expressió és molt important, així com l’intercanvi d’opinions entre un autor i el seu públic.

 

Instituto Cervantes de Utrecht,Holanda

(Imatge: utrecht.cervantes.es)

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

1oQu536jT4M

————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

<<…demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i a qui viu a l’altre costat de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau…>>. 

 (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 Eisenhower i Kennedy

 

Pau, Paz, Peace

<<…Aquest tractat limitat de prohibició de proves nuclears, segons el nostre més acurat criteri, és més segur per els Estats Units que una il.limitada carrera d’armes nuclears. Per totes aquestes raons, tinc l’esperança de que aquesta nació aprovarà aviat aquest tractat. Per descomptat donarà origen a un debat en el Senat i en tot el país. La Constitució, sàviament, exigeix el consentiment i consell del Senat en tots els tractats, i tal consulta, en realitat, ja ha estat iniciada. Tot això es farà com deu ser. Un document que pugui senyalar l’oportunitat històrica i constructiva de que el món celebri un debat també històric i constructiu>>.

<<…els nostres fills i néts…>>

 (Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

<<…Així mateix, confio en que tots vostès, els ciutadans d’aquest país, prenguin part en aquest debat, perquè aquest tractat és per a tots. I particularment es relaciona amb els nostres fills i néts, en el nom dels quals hem de discutir. Aquest debat implicarà la presencia d’experts militars, polítics i científics, però no ha de quedar només en les seves mans. El dret i responsabilitat són de vostès…>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 Utej51-C5I4

fK31iSpPtzk

 

 ————————————————————————–

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA.- Certament, en el llarg de la història, la reivindicació remença apareix sovint barrejada amb reivindicacions més àmplies enfront dels drets dels senyors sobre la terra -drets al.lodials i drets jurisdiccionals. En aquest sentit, la sentència deixà clar que es liquidaven els mals usos, amb redempció, i que es mantenien els altres drets sobre la terra, com eren els censos i drets ordinaris. També establia un termini de 5 anys perquè els pagesos emfiteutes ratifiquessin, per capbreus o escriptures públiques, les servituds, prestacions i censos que devien a la senyoria. Aquesta disposició refermava el dret civil consuetudinari. Ara els pagesos podrien negar-se a pagar una sèrie de drets, sempre que demostressin que es tractava de drets que havien estat introduïts <<ab cauthela e deceptió>>, fora de consuetud, per llurs senyors. És a dir, que emfiteutes i senyors havien de pactar les mútues relacions mitjançant les actes de capbrevació. No cal dir que aquesta solució de compromís no satisféu pas tots els pagesos. (Ulisses, 11).

 

*LA PREGUNTA.- La sentència arbitral de Guadalupe, a qué va posar fi?

 

* LA CITACIÓ.- “Jo declaro que la justícia no és altra cosa que la conveniència del més fort”. Plató (427 AC – 347 AC). Filòsof grec.

Plató

 

———————————————————-

 Catalonia

 (Imatge: www.ullastrell.cat)

 (Imatge: www.totsantcugat.cat)

 

———————————————————-