Des de l’any 2006 quan Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ -per aquells temps a l’oposició- van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol no renovat, i sabent que es tractava d’una Llei Orgànica de obligado cumplimiento, no ha parat el bombardeig intervencionista i centralista contra la progressista autonomia catalana per afavorir -cras error! la mediocritat i l’endarreriment recentralitzador.

Segons les proclames dels apocalíptics discursos sermons de Rajoy el nacionalisme espanyol és el bo; els altres nacionalismes de les nacions d’Espanya són dolents. Els representants votats i elegits que no actuen amb el conservadorisme radical del ‘Partido Popular’, són extremistes i contraris a l’estabilitat política i social. Quan al ‘Partido Popular’ li convé pactar, segons els resultats de les darreres eleccions municipals o altres, és bo i fantàstic; quan pacten els altres representants equival a extremisme i radicalitat.

El que és un exemple de radicalitat i d’inestabilitat política i social -perdó per la repetició però és un fet tal que clama al cel- és portar la primera llei de Catalunya, el seu Estatut d’Autonomia, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de la nació catalana i convertit en Llei Orgànica de obligado cumplimiento, al Tribunal Constitucional pendent de renovació.

Quatre anys més tard, el 2010, després de diverses sentències, la pitjor contra l’Estatut. D’ençà aquest moment, un esclat extraordinari i creixent de l’independentisme que no cessa i la demanda d’un referèndum. Gravíssim error del ‘Partido Popular’, quan el corregirà? El president Rajoy va declarar després dels resultats del seu partit a les darreres eleccions municipals, que “habia habido errores”, quan els corregirà? El problema espanyol amb relació a l’extraordinari augment de l’independentisme a Catalunya -mai vist durant els 38 anys després de la reinstauració de la democràcia- i que ha succeït enterament i constantment durant el govern del ‘Partido Popular’, amb majoria absoluta i poder absolut, no és un gran error? Quan el corregirà?

Podria ser el gest d’un president amb una gran visió democràtica i de futur, la valentia de que el president espanyol Mariano Rajoy parlés amb el president Artur Mas i convoquessin una reunió a la Generalitat -el president Mas ja ha anat quatre vegades a Madrid-, per tal de preparar l’obertura de reunions de treball, diàleg i comunicació -a Madrid i a Barcelona- a prop de la greu situació  des que l’any 2006, el mateix Rajoy i dirigents del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol i que va ser l’origen de la situació actual.

Seria un gran pas de cara a les futures generacions, progressista, d’alleujament i pau i, sobre tot, de justícia social a favor dels pobles de les nacions d’Espanya constretes i amargades -no reconegudes i acceptades- i que mostren la seva ineludible vocació federal de formar un Estat, compost per Estats que també són Estat, lliures i democràtics i destarrant l’abús del dèficit fiscal sobre els ciutadans de les autonomies pagadores.

La citació

<<No hace falta defender siempre la misma opinión porque nadie puede impedir volverse más sabio.>>Konrad Adenauer

El canceller alemany Konrad Adenauer i el president Kennedy

(Imatge: plusfifty.files.wordpress.com)

 Empantanegats, sense diàleg, sense comunicació i sense sortida: referèndum

(Imatge: ecodiario.eleconomista.es)

———————————————————-