Les 23, a la paperera? El diàleg just, democràtic i europeu, també?
7 setembre 2015 per Enric Figueras
Cameron y Salmond signant l’acord sobre el referèndum de la independència d’Escòcia. El diàleg, parlamentar i l’establiment de sessions de treballs entre tots dos governs, una resposta democràtica, progressista i justa en una Europa que té com a base de la seva unitat reconèixer les seves grans nacions immemorials com Escòcia i Catalunya
abcfoto.abc.es
Washington, D.C., 13/1/1938. El president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el transcurs d’una sessió de diàleg i treball ambs caps indis a la Casa Blanca.
JFK, diàleg a la Casa Blanca. Foragitar la guerra freda i les guerres
El diàleg base de la democràcia i de les grans nacions i de respecte a milions de ciutadans que volen decidir el seu futur i que es manifesten per expressar les seves aspiracions com a poble i com a nació
cienciassocialesviator.blogspot.com
Diàleg, parlamentar, entesa i sessions de treball no per un temps, sinó per sempre. Democràcia i pau no per un temps, sinó per sempre
www.elvorticeradio.com
Ser estadista vol dir escoltar el poble, parlar, dialogar i fer possible una gran democràcia mitjançant la resolució de problemes i situacions que, en el transcurs dels anys, van apareixent. Aquests problemes, canvis i noves exigències dels pobles són com a conseqüència de les aspiracions dels homes i dones i són aquests homes i dones els que han de treballar, sense cap excusa, per aconseguir els canvis que la societat demanda. La Constitució i les lleis són fetes per les dones i els homes. Ells les han de canviar per anar cap a la llibertat, no per anar cap a la repressió.
www.republica.com
Des de l’any 2006 que van portar la Lley Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’ pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació, els errors, les equivocacions, les injustícies, les amenaces, el menyspreu i la manca d’un diàleg constructiu i útil cap a la Catalunya pagadora -immemorial nació catalana (any 986)- i des del començament del govern del ‘Partido Popular’, han estat constants, repetits, creixents fins arribar a la situació actual en la que Catalunya vol defensar un finançament just i una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. Davant d’aquesta impossibilitat -sempre, sempre, sempre i cada divendres al Tribunal Constitucional-, ara, el que es defensa, és la independència. Amb democràcia i mitjançant les urnes. No amb insults, amenaces, querelles criminals i pretenent transformar el sentit i la missió del Tribunal Constitucional per poder castigar, multar i inhabilitar al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
elpais.com
Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registro General del Tribunal COnstitucional, donde han presentado el recurso contra el Estatuto. / EFE
Any 2006
La Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el qual projecte havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana
www.omnium.cat
El cor, el clam i la raó d’un poble
10 de juliol del 2010
Va ser una demostració col-lectiva en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d’Espanya, a instàncias del recurs del ‘Partido Popular’ sobre la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema <<Som una nació. Nosaltres decidim>>, amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel PPC i ‘Ciudadanos’), així com dels sindicats, 1.600 entitats i 1,7 milions de persones entre els participants a Barcelona, altres ciutats i pobles de Catalunya i de l’estranger. La manifestació més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
aFbL13eO9qY
No a les propostes de la Generalitat i lleis socials aprovades per Parlament. Com la de la pobresa energètica; el nou impost sobre dipòsits bancaris que recaurà sobre les entitats, i no sobre els clients; no a la de relacions exteriors pel progrés econòmic i social; entre altres lleis. Sempre al Tribunal Constitucional! No accepten la nostra manera de ser, ni com la nació catalana vol créixer, millorar, avançar, progresar…, ni tampoc decidir el seu propi futur. Quina classe de democràcia és aquesta? Tot i que a la Diada Participativa del 9-N -des de Madrid, nació castellana, no deixen fer un referèndum-, 2 milions i mig de ciutadans van expressar que si ho volen fer.
Democràtic, lògic, evident, natural i europeu que això sigui així -segle XXI- davant el fet constant de que els governs centralistes i nacionalistes espanyols, no volen ni permeten iniciar sessions de treball per un diàleg útil i constructiu.
La prova: l’Estatut, el pacte fiscal, un finançament just, les 23 propostes que fa més d’un any el president Artur Mas va fer entrega al president Mariano Rajoy a La Moncloa. Com és possible que no hagin estat encara contestades? Confiem que a les eleccions generals del mes de desembre, hi hagi un gran canvi a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, que permeti millorar l’entendre i solucionar les qüestions polítiques d’una altra manera ,i, en el terreny d’una millor democràcia i en el de la política.
———————————
El Deure i la Glòria
<<Hi ha moments en la vida de tot polític, en que el millor que pot fer és no desenganxar els llavis>>
Abraham Lincoln
La tasca de les Nacions Unides
<<La tasca de construir la pau descansa a les mans dels dirigents de cada nació gran o petita. Doncs les grans potències no monopolitzen el conflicte o l’ambició. La guerra freda no és l’única expressió de tensió en aquest món; i la carrera nuclear no és tampoc l’única carrera d’armaments. Fins i tot les guerres petites són perilloses en un món nuclear. La llarga tasca de la pau és empresa de cada nació, i en aquest esforç ningú de nosaltres pot romandre apartat dels altres. Per a l’assoliment de semblant objetiu, cap de nosaltres ha de romandre amb els braços creuats.>> (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).
Segons un vell proverbi xinès: <<Un viatge de mil milles ha de començar mitjançant un sol pas>>. Amics meus tots, donem aquest primer pas. Sortim, si podem, de les fosques ombres de la guerra per buscar aquest camí de la pau. I si aquest viatje és de mil milles o fins i tot més, fem que la Història registri el fet de que nosaltres, a aquesta terra, vam ser els que hem donat aquest primer pas tan important.>> (JFK).
eldescodificador.wordpress.com
Pau, Paz, Peace
<<De quina classe de pau par-lo? Quina classe de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de l’autèntica pau, de la classe de pau que ajuda als éssers humans i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i a construir una vida millor pels seus fills…; no una pau que sigui exclusiva dels americans, sinó una pau per tots els homes i dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradera…>> (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:
6DbhTwahqPg
No mataràs, no mataras, thou shalt not kill!
AP Photo/Edlib News Network ENN
Crédito: Reuters
El fotógrafo español, asturiano para más señas, Manu Brabo, ha recibido hoy un premio Pulitzer por sus fotos de la guerra civil de Siria. Brabo ha ganado el galardón en la categoría…
Con el solo ánimo de decir la verdad: Estados Unidos perdió la guerra de Vietnam y ahora ha perdido la de Irak (invento de un presidente, Bush Jr.,
Presentación de Zapatero del Manifiesto contra le guerra el 11 de febrero de 2003.
Complejo militar-industrial
El vídeo
————————————————————————————–