El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

Els governs i ciutadans europeus que es regeixen segons una democràcia estimada i ferma -va costar moltes penúries, sang, suor i llàgrimes aconseguir-la-, es fan creus i no entenen ni accepten de cap manera, que als ciutadans de la nació catalana ‘pagadora’ ‘payable’ no se’ls permet per part de l’Estat espanyol, celebrar el referèndum per escollir el seu futur i que demanda la seva gran majoria. Lany 2012 es tractava només de dialogar sobre un pacte fiscal. Orelles sordes per part de Rajoy i el seu govern. Ara es tracta de la independència.

 

 

politica.elpais.com

Any 2006: Rajoy porta la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘de obligado cumplimiento’ i referendada pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat. Any 2010: l’Estatut sentenciat. Inici d’enormes manifestacions dels ciutadans. Any 2012: orelles sordes davant la demanda de diàleg pel pacte fiscal per part de la Generalitat, constatat i provat el desastrós i injust finançament que rep la nació catalana. Any 2013: sense diàleg i sempre contra la Catalunya pagadora. Any 2014: sense diàleg i sempre contra Cataunya. Any 2015: sense diàleg i sempre contra Catalunya. Any 2016: sense diàleg, sempre contra Catalunya i inici d’un nou camí.

 

 

Negació de votar en un referèndum a Catalunya, en una democràcia?

El referèndum no l’hi permet el govern en funcions, ‘in functions’ del ‘Partido Popular’. Ni abans ni ara i negant el diàleg amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Però, no només denegar el diàleg per part de Rajoy, sinó entorpir les lleis aprovades pel parlament de Catalunya. Impedir el normal funcionament de la democràcia, en una cambra de representació elegida pel poble. Així ho testimonia el fet de que el govern central, centralista, nacionalista espanyol amb majoria absoluta i poder absolut -ara en funcions-, porti les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol situat a Madrid (Castella), nació castellana. I que també facin per maneres que aquest Tribunal pugui castigar a representants elegits pel poble. <<El magistrado Francisco Pérez de los Cobos, presidente del Tribunal Constitucional, figura en la lista de donantes y afiliados del Partido Popular, entre 2008 i 2011, cuando la ley prohíbe a los jueces pertenecer a ningún partido>> (Maria Fabra, EL PAÍS). Sempre contra Catalunya. Els governs i ciutadans europeus es fan creus i recorden altres temps molt penosos per la política d’una Espanya, formada per nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Ni després, ni ara.

 

La nació catalana vol escollir el seu futur

Catalan nation wants to get his future

 

 www.putxinelli.cat

 

Un milió i vuit-centes mil persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, són les persones que han participat a la Via Catalana d’aquest 11 setembre de 2014 per reivindicar la Independència de Catalunya. Una V que significa per als participants Votar, Victòria i Voluntat. El més interessant d’aquesta gegantina posada en escena político-social és que el seu públic era el món sencer, representat pels diversos helicòpters que filmaven l’esdeveniment per als mitjans locals i internacionals. Una macro-manifestació, potser la més nombrosa de les que s’han realitzat a Espanya i a Europa, digna de figurar al llibre Guinness dels rècords mundials, i que busca l’impacte mediàtic global. (Barcelona Foto aèrea de la manifestació. Presa de La Vanguardia).

 

www.elpuntavui.cat

Una imatge aèria de TV3 de la V Foto: EFE.

weszlo.com

Dzisiaj kilka wątków. Mam w głowie jakieś myśli rozgrzebane i niedokończone, nie chcę ich zostawiać na inną okazję, bo znam sam siebie – jak coś odłożę do szuflady, to już to w

 

 

Davant d’una autonomia -la facultat de governar-se per les pròpies lleis- que no es pot desenvolupar amb llibertat; davant d’un finançament desastrós, injust i ineficaç que estableix que 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- surtin cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat; davant d’unes baixíssimes inversions en infraestructures per part de l’Estat central, que impedeixen un desenvolupament normal i necessari de la Catalunya pagadora -qui més paga és qui menys rep-, i que no es compleix allò que s’estableix a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; i per a més inri davant les infraestructures d’inversions altíssimes en llocs de les nacions d’Espanya en aeroports sense que aterri cap avió i en inversions altíssimes en línies de trens d’alta velocitat, autopistes, etcètera, del tot deficitàries, la nació catalana vol escollir el seu futur mitjançant un referèndum, propi d’un país democràtic i sense ‘trencar res’.

 

es.wikipedia.org

 

Declaración de Independencia de los Estados Unidos

 

El cuadro de John Trumbull, La Declaración de Independencia, recoge el momento de la presentación del trabajo del Comité de los Cinco al Congreso.

 

Davant del vergonyant desequilibri econòmic i territorial de les 17 Comunitats Autònomes (nacions que formen Espanya), de les quals només 4 aporten més del que reben i totes les restants reben més del que aporten, la Catalunya pagadora paga i calla, la nació catalana vol escollir el seu futur mitjançant un referèndum, propi d’un país democràtic i sense ‘trencar res’.

www.ara.cat

 

Catalunya vol votar en un referèndum

Catalonia wants to vote in a referendum

 

 

 

Davant de la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sentenciat l’any 2010, ja que el 2006 el ‘Partido Popular’ i sent Mariano Rajoy cap de l’oposició, va portar aquesta llei orgànica ” de obligado cumplimiento” referendat pels ciutadans de Catalunya, al  Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Quatre anys per emetre una sentència -la pitjor- entre les altres debatudes que la premsa durant quatre anys explicava que els magistrats no es posaven d’acord. Sempre contra Catalunya. Sempre contra la nació catalana. La grandiosa manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona  sota el lema <<Som una nació. Nosaltres decidim>> en contra de la resolució del recurs efectuat pel Tribunal Constitucional, a instàncies del recurs del ‘Partido Popular’. La manifestació va comptar amb el suport de la majoria dels partits polítics representants al Parlament de Catalunya (excepte ‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’), així com dels sindicats, 1600 entitats i 1,7 milions de persones entre els participants a Barcelona, altres ciutats i pobles de la nació catalana i de l’estranger.Davant de tot això i de l’immobilisme durant 5 anys del govern central del ‘Partido Popular’ -només amenaces-, ara, la nació catalana vol escollir el seu futur mitjançant un referèndum propi d’un país democràtic i sense ‘trencar res’.

 llibertatpercatalunya.cat

 

‘Seria millor un referèndum real’, diu Schlyter
‘La democràcia hauria de ser justa’, ha dit Carl Schlyter, que ha lamentat que els catalans hagin de votar sobre la independència ‘de manera complicada’ el 27-S, sense un referèndum vinculant, perquè el govern espanyol el nega. ‘Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real; almenys tothom podria expressar la seva opinió justament, i aquesta és la base perquè tothom respecti la decisió’, ha dit.

Una Catalunya independent “compliria tots els criteris per ser membre de la Unió Europea” (Carl Schlyter, president del comitè d’Afers Europeus del Parlament Suec durant un debat sobre el procés sobiranista català)

 

“No es pot utilitzar la Unió Europea com un argument o una excusa a la campanya electoral” (Carl Schlyter).

 

Referèndum: “Si els catalans escullen un futur diferent, els governs europeus hauran de reaccionar” (Carl Schlyter).

 

“Estic convençut que els espanyols veuran els beneficis de tenir bones relacions amb Catalunya, es decideixi el que es decideixi” (Carl Schlyter)

 

 

———————————————————————–

El Deure i la Glòria

 

Dures realitats de pobresa i injustícia social

 

“És impossible aconseguir un veritable progrés mentre milions de persones no tenen oportunitats i altres obliden les seves obligacions”

(JFK)

 

www.todocoleccion.net

 

KENNEDY Y LA ALIANZA PARA EL PROGRESO

 

 

“L’empresa privada també té un important lloc en l’Aliança del Progrés. No hi ha suficient capital públic ni en els Estats Units ni a Amèrica Llatina per impulsar el desenvolupament a la velocitat que és necessària. Però, les inversions de capital estranger van ser gairebé dos-cents cinquanta mil milions menys en aquest any que en el passat…, aproximadament una tercera part del total sol.licitat al Congrés dels Estats Units per fons d’ajudes”. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

 

www.banrepcultural.org

 

John F. Kennedy suscribe la Alianza para el Progreso. Asisten, entre otros,
Harry S. Truman, Hubert Humphrey, Lyndon B. Johnson y, por la OEA,
Carlos A. Clulow y José A. Mora, secretario general. Mayo 13 de 1961.

 

www.ecbloguer.com

 

El programa creado por el Presidente de los Estados Unidos John F. Kennedy en pro del adelanto social y económico de las repúblicas del Hemisferio Occidental, cumplió su primer año de obras en América Latina.

En Colombia

En la imagen, el proyecto  de vivienda de Ciudad Techo cerca de Bogotá, el cual fue inaugurado por el mismo Kennedy en compañía del Presidente colombiano Lleras Camargo el pasado 17 de diciembre de 1961, durante la visita que el primer mandatario norteamericano hizo a Colombia.

El vídeo

 

 Can you understand what is the United States of America, Mr. Donald Trump?

———————————————————————–

 

La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

(Procés contra la llengua catalana des de l’any 1715)

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes.” (Joan Carles I, discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).

Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat? 

 

1773

 

Prohibició d’imprimir llibres en català

Prohibición de imprimir libros en catalán

Ban on printing books in Catalan

 

El 20 de març de 1773 el Consejo de Castilla va denegar l’autorització d’imprimir llibres en català a la Universitat de Cervera: <<Carta por la cual mandamos se guarde a esa Universidad la privativa de imprimir los libros que se contienen en la relación que a presentado y va inserta: entendiendose la impresion solamente en Castellano y Latin, pero no en Cathalan, y que nadie pueda benderlos en ese Principado sin origen de esa Universidad.>> Amb tot, es van poder continuar editant catecismes i altres llibres de caràcter religiós en català, amb la sola llicència dels bisbes. (Revista PRESÈNCIA – rotatiu EL PUNT AVUI).

 

www.publico.e

 

 

“¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado en la lengua de España”, sentenciaba Manuel Fraga en una entrevista del año 1967. Era una época en que la consigna para no tener problemas con el régimen, en palabras del periodista Luis de Galinsoga, consistía en: “Pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que hablando en el idioma nacional, ha impuesto su victoria”.

Con ese triunfo, el catalán, el euskera y el gallego se convirtieron en lenguas acorraladas, en palabras silenciadas.

Con el franquismo se practicó una glotofagia, que en algunas partes del territorio tuvo unos efectos devastadores, aunque académicos como Francisco Rodríguez Alarcos o Juan Ramón Lodares hayan negado repetidamente la persecución lingüística.

Las medidas coercitivas contra los hablantes de las lenguas “regionales” fueron múltiples y diversas, pero compartían un único cometido: el olvido. Se las intentó reducir a mero folclore. El régimen no impedía anunciar en euskera sus “25 bake urte” (25 años de paz), pero sí impedía cantar a Serrat en catalán ante toda Europa.

La novela El hijo del acordeonista, de Bernardo Atxaga, analiza el tema. El libro está encabezado por el poema Muerte y vida de las palabras, que lamenta la pérdida de las 100 maneras de decir mariposa que tiene el euskera. En Galicia, que tiene la literatura romance más antigua de la Península, el gallego se etiquetó como un simple dialecto del castellano.

La ridiculización es otra versión de la represión que puede sufrir una lengua. En Andalucía es habitual la identificación de una persona que habla andaluz con un gracioso o una persona de baja formación. Es otra de las huellas de la represión lingüística que se practicó en España cuando se impuso el castellano como la lengua de “la nación”.

“Durante años, fueron prohibidas todas las manifestaciones escritas y oralmente públicas en idioma regional. Los institutos de cultura cerrados, la enseñanza del idioma proscrita, los rótulos comerciales traducidos y las ciudades y los pueblos llenos de impertinentes recomendaciones: ‘Hablad en español’, ‘hablad en el idioma del imperio’. El cuadro de las autoridades políticas y de los funcionarios, incluidos los maestros, fue sistemáticamente forastero”. Así describió Dionisio Ridruejo, que de responsable de propaganda de Falange pasó al desencanto y a simpatizar con la oposición, las consecuencias de la victoria franquista en Catalunya.

1780

 

Provisió de Floridablanca

 

blog.bettyboop.cat

Comte de Floridablanca, pintat pel Goya.

 

Uns quants anys més tard, diu Francesc Ferrer, es rebla el clau: una provisió del 22 de desembre de 1780, signada per José Moñino, comte de Floridablanca, torna a regular d’una manera més estructurada els mestres: <<En todas las escuelas del Reyno se enseñe a los niños su lengua nativa por la Gramática que ha compuesto y publicado la Real Academia de la Lengua: previniendo que a ninguno se admita a estudiar Latinidad, sin que conste antes estar bien instruido en la Gramática Española.>> És l’any, també, que Manuel de Godoy estableix que “en ningún teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano”. (Revista PRESÈNCIA – rotatiu EL PUNT AVUI).

 

Mentre que les nacions que formen Espanya constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, deixin de ser constretes i  amargades i siguin reconegudes, acceptades i Estat, Espanya nació de nacions no serà un gran país unit, fort, progressiste i lliure. Defensant la democràcia i la igualtat, ja ni ha prou que des de la nació castellana es vulgui manar i dirigir a les altres nacions que formen Espanya

 

losdeabajoalaizquierda.blogspot.com

 

———————————————————————–

 



Els comentaris estan tancats.