L’obsessió i error constant de Rajoy amb Catalunya: passos en direcció contrària, des de Castella
26 febrer 2016 per Enric Figueras
Els passos del president Mariano Rajoy (‘Partido Popular’) respecte a Catalunya, sempre han estat erronis. Ara, com a president en funcions també. Rajoy ha perdut el pas. Quan va iniciar el seu mandat el 2011, l’independentisme a la nació catalana era d’un 42,9%. Ja havia anat creixent des que l’any 2006, el dirigent del ‘Partido Popular’ després a l’oposició, altres dirigents del partit, assessors, caps de gabinet, etcètera el van portar cap el fet injust, innecessari i de buit esperit democràtic d’empènyer la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘de obligado cumplimiento’ i ‘referendada’ pel poble de la nació catalana, al Tribunal Constitucional no renovat. Ja era sabut que la majoria conservadora del Tribunal Constitucional, trituraria l’Estatut d’Autonomia ‘referendat’ pel poble. I com s’ha vist en els darrers quatre anys de govern del ‘Partido Popular’, una autonomia intervinguda per totes bandes.
vozpopuli.com
El jefe del Ejecutivo, Mariano Rajoy, conversa con el presidente del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos. – Foto EFE
El presidente del Tribunal Constitucional español figura en la lista de afiliados del Partido Popular
Maria Fabra / Madrid
El magistrado Francisco Pérez de los Cobos figura en la lista de donantes y afiliados del Partido Popular, cuando la ley prohíbe a los jueces pertenecer a ningún partido
El presidente del Constitucional asesoró al Partido Popular desde 1992
Maria Fabra / Madrid
El magistrado ‘escondió’ al Senado trabajos de asesoría al partido
Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registro General del Tribunal COnstitucional, donde han presentado el recurso contra el Estatuto. / EFE
Recurs injust i innecessari del ‘Partido Popular’ contra la Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendada’ pels ciutadans de la nació catalana. Comença des de Castella l’acció a gran escala i desenfrenada dels separadors.
Carles Puigdemont, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya: “Gracias Tribunal Constitucional, contigo empezó todo”
No en va la manifestació de milions de ciutadans del poble català davant la sentència, quatre anys després, del Tribunal Constitucional contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: “Som una nació. Nosaltres decidim”, “Somos una nación. Nosotros decidimos”, en una Espanya que és una “nació de nacions”, “nación de naciones” constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades. Manifestació de milions de ciutadans el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015 i ja es prepara la del 2016. Si el president i, ara, president ‘en funcions’, Mariano Rajoy, els membres del seu govern, dirigents, assessors, caps de gabinet, etcètera, haguessin de presentar bons balanços davant de l’empresa privada, ja fa temps que haguessin estat acomiadats. ‘Un 49,2% d’independentisme a Catalunya l’any 2011 i més del 60% en l’actualitat’.
Barcelona – Catalonia, calls to hold a referendum to choose their future as a immemorial nation
www.elperiodico.cat
cat.elpais.com
www.villatoro.cat
Un referèndum perquè la nació catalana pugui escollir el seu futur
Volent tenir a la llibertat com a bandera; volent tenir a la democràcia com a bandera; volent tenir a la saviesa i enteniment com a bandera; volent tenir el progrés humà, social i econòmic com a bandera; volent romandre dins Europa i al costat dels Estats Units d’Amèrica; volent tenir la unitat de les nacions d’Espanya com a bandera, milions de ciutadans d’Espanya nació de nacions, d’Europa i del món es fan creus del perquè el govern central del ‘Partido Popular’ no obre les portes a la democràcia dels fets reals que necessiten d’una solució que milions de ciutadans demanen: un referèndum perquè la nació catalana pugui escollir el seu futur.
A les 23 demandes del govern de la Generalitat de Catalunya: orelles sordes, immobilisme
L’any 2012, l’anterior president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va anar a Madrid (nació castellana) per demanar un possible pacte fiscal davant les conseqüències negatives per la Catalunya pagadora de l’actual finançament autonòmic desastrós, injust i ofegador de l’economia catalana i espanyola. Cop de porta i orelles sordes. Ni tan sols la posta en marxa d’una comissió parlamentaria per tractar el tema. Altres trobades d’Artur Mas amb Mariano Rajoy: orelles sordes, immobilisme total. Any 2014: la Moncloa, Madrid, nació castellana. El president Mas fa entrega al president espanyol, de les 23 demandes del govern de la Generalitat i tractar de trobar un camí de treball en equip i d’entesa. Orelles sordes. Immobilisme total. Any 2015, el de les amenaces constants per part de Mariano Rajoy, dels membres del seu govern, dels dirigents del ‘Partido Popular’, dels mitjans d’informació (‘desinformación’) de la capital de la nació castellana. Tota una actuació constant de roïndat per part dels separadors, que mai no han fet ni el més mínim esforç per intentar comprendre les aspiracions de la Catalunya pagadora.
jmolsosac.blogspot.com
Quatre anys d’orelles sordes i d’immobilisme regressiu amb relació a la Catalunya pagadora. No escoltar, no al diàleg, constant intervenció autonòmica -30 lleis empantanegades al Tribunal Constitucional espanyol-, ofec econòmic i social -16.000 milions, un 8’5% del PIB català, que surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn-, menyspreu pel Parlament de la nació catalana, menyspreu per l’autonomia i l’Estat autonòmic, amenaces constants, trencades pràcticament les relacions Generalitat de Catalunya i Govern espanyol del ‘Partido Popular’, inestabilitat amb Europa…És evident, la dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya. La manca de canvi equival a un retrocés diari. Riguin, riguin…,però, pleguin, pleguin, pleguin, si us plau.
El vídeo
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Dures realitats de pobresa i injustícia social
“Si s’estimula la inversió privada, responent a les necessitats, a les lleis i als interessos de la nació, pugui cooperar amb l’activitat pública per proporcionar un vital marge d’èxit; com ho ha fet en el desenvolupament de totes les nacions de l’Oest, incloent el meu propi país”. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
John F. Kennedy, en el asiento trasero de Pontiac convertible, las conversaciones con los agricultores James Cox durante su campaña, visita a la granja en Fort Dodge, Iowa, el 22 de septiembre de 1960. (Foto AP)
“Cap quantitat, per molt gran que sigui, d’ajuda exterior; cap estabilització de preus d’articles de primera necessitat; cap nova institució interamericana pot portar el progrés a nacions que no posseeixen estabilitat política i una prefectura amb autèntica decisió. Cap sèrie d’acords entre les nacions de l’hemisferi o dispositius acuradament elaborats puguin ajudar a aquells que no tenen disciplina interna i que no desitgen sacrificar-se ni renunciar a certs privilegis. Ningú que envia els seus diners a l’estranger i que no desitja invertir en el futur del seu propi país pugui culpar altres pel xàfec de calamitats que estan a punt d’afogar-lo”. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
El vídeo
———————————————————————–
Art*******7
‘I Confess’, ‘Jo confesso’, ‘Yo confieso’
Alfred Hitchcock, 1953
Montgomery Clift
‘I Confess’ és una pel.lícula nord-americana de 1953, coneguda en espanyol com ‘Yo confieso’. Va ser dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Montgomery Clift, Anne Baxter i Karl Malden. La pel.lícula està basada en una obra teatral francesa de 1902, escrita per Paul Anthelme anomenada ‘Nos Deux Consciences’. La pel.lícula es va rodar a Quebec, Canadà, amb nombrosos exteriors de la ciutat i escenes interiors de les seves esglésies i altres edificis emblemàtics, com el Château Frontenac. (De Viquipèdia).
Anne Baxter
L’actriu triada inicialment com a protagonista femení va ser Anita Björk, però va ser acomiadada, malgrat el criteri en contra de Hitchcock, per la presència de l’actriu amb el seu amant i fill en el purità Hollywood. Anne Baxter va ser la substituta, una de les primeres ordres que va rebre de Hitchcock va ser poc menys que inevitable, tenyir-se d’un ros més intens. (De Viquipèdia).
Karl Malden
La pel.lícula gira entorn al tema d’un fals culpable, tema molt del gust de Hitchcock i repetit en diverses pel.lícules del mestre britànic. Destaca la interpretació de Montgomery Clift com turmentat sacerdot. (De Viquipèdia).
Alfred Hitchcock
L’elecció de Montgomery Clift per el paper protagonista es va produir després de molts dubtes per part del director, Hitchcock es va sentir bastant satisfet de la interpretació, encara que la relació entre actor i director durant el rodatge va ser bastant tempestuosa. (De Viquipèdia).
www.puntoencuentrocomplutense.es
La pel.lícula
Otto Kellar (O.E. Hasse) treballa com a sagristà en una parròquia de Quebec. Quan és sorprès robant en una casa assassina al propietari, un prestigioso advocat. A sentir-se culpable, en tornar a l’església, es confessa amb el pare Logan (MontgomeryClift).
Les sospites s’adrecen cap el pare Logan, al portar l’assessí una sotana en la nit del crim, i no poder oferir el capellà cap coartada. A més es descobreix que el capellà era fet xantatge pel mort, per un vell assumpte amorós abans de ser ordenat capellà. (De Viquipedia).
Direcció: Alfred Hitchcock
Música: Dimitri Tiomkin
Fotografia: Robert Burks
Guió: George Tbaori i William Archibald
Protagonistes: Montgomery Clift, Anne Baxter, Karl Malden, Brian Aherme, Roger Dann, Dolly Haas, Charles Andre, O.E. Hase
———————————————————————-