L’Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i sentenciat, 33 lleis catalanes al Tribunal Constitucional espanyol, el menyspreu per la llengua catalana, l’intervencionisme econòmic i autonòmic…,acceleren la força de l’independentisme a Catalunya
A les grans democràcies -els pobles se la mereixen-, els greus errors polítics es paguen cars. El president ‘en funcions’ Mariano Rajoy ho està experimentant de manera evident. No només és la gravíssima expansió dels casos de corrupció, es fer tot el que es pot fer i més per fer fora la nació catalana de la resta de nacions que formen Espanya. Des de l’any 2006. L’obsessió contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ja ho veu tothom. L’hemisferi occidental en va ple. Creien, crèiem que després de gairebé trenta-nou anys de tornar a instaurar la democràcia -anteriors centenars cops d’Estat, pronunciaments i dictadures- les nacions que formen Espanya podrien desenvolupar, amb tota llibertat, la força de la seva grandesa social i econòmica impulsada pels seus ciutadans i mitjançant una veritable autonomia: la facultat democràtica de governar-se per les seves pròpies lleis.
Naciones reales, realidades nacionales
En circunstancias normales, la única realidad nacional posible es, tautológicamente, la de las naciones realmente constituidas.
Parlaments sobirans
El respecte total cap als seus Parlaments sobirans. Són aquests Parlaments els que, cedint part de la seva pròpia sobirania, han de decidir els poders ‘limitats’ que atorguen a l’Estat i govern central. I no aquest govern central, la sobirania que atorga a les nacions que formen Espanya. Nacions -no només Castella- que creuen en la seva pròpia força, independència política, social i econòmica, treball i progrés. En una veritable i exemplar democràcia, es treballa d’aquesta manera.
Parlament de la nació catalana
Catalunya, la immemorial nació catalana (any 986), ha defensat, defensa i defensarà el que és un veritable autonomisme. Tant per a ella, com per la resta de nacions i territoris autonòmics. Els ciutadans que hi viuen, coneixen molt bé quines són les seves emergències socials i aspiracions. No des del centralisme situat a milers de quilòmetres de distància. Quelcom greu passa quan de les 17 Comunitats Autònomes, 10 reben més del que aporten i només 7 aporten més del que reben. El govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, ha de tenir clar que una cosa és la solidaritat i l’altra les subvencions permanents que porten a l’immobilisme, escassa iniciativa emprenedora, baixa productivitat i un perjudici per les altres autonomies que, com Catalunya, reben un finançament injust. En lloc d’una vasta expansió funcionarial, cal una vasta expansió empresarial. Això perjudica a Espanya -nació de nacions-, que roman en els darrers llocs d’Europa junt amb Grècia i Portugal, amb un deute que supera el 100% del PIB i un 21% d’atur. I, encara, encara, encara, amb el govern ‘en funcions’ del ‘Partido Popular’. Cinc mesos amb aquesta situació. Espanya, paralitzada.
www.canaletas.com
geografiabatxillerat.wordpress.com
És evident que calen reformes urgents, dir la veritat i les coses pel seu nom, fer saltar per la borda els conformismes inútils i més coratge polític i empresarial. No només es tracta de vots, es tracta de prestigi en tots els camps: més i millor productivitat, qualitat i excel.lència en la feina ben feta, empreses de tècnica i tecnologia, automoció, aconseguir una marca de cotxes pròpia i de prestigi mundial, triplicar el pressupost dedicat a recerca i investigació, més exportacions, més premis Nobel…, en definitiva, estudiar més, aplicar-se més i obtenir millors resultats. Valorar més la feina del personal treballador i no només la dels directius que cobren sous desorbitants, premiar l’esforç…
Insostenible!
Mirin, a la nació catalana es treballa i lluita per tot això. La Catalunya pagadora no demana subvencions. Demana tot allò que en justícia li correspon. Existeix un esperit de progressisme i renovació constants i, si no, observin als capdavanters de la Caixa de Pensions. Ho són des de la seva fundació fa 112 anys. Formen part de l’esperit d’autosuperació de la nació catalana. I això no ha de ser només patrimoni de Catalunya, Espanya és una nació de nacions que han de ser lliures i no perdre pistonada. Madrid, nació castellana, és molt i molt lluny, massa lluny.
Esforç, treball, competitivitat, obra social
www.panoramio.com
Barcelona: edifici de la Caixa de Pensions
blog.caixabank.es
Oficinas Centrales de CaixaBank en Barcelona
Ja ho veuen. Ho veu tot l’hemisferi occidental. La xifra de 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central espanyol. La contribució de la nació catalana al PIB espanyol és del 20%. Ja ho va dir l’expresident Artur Mas a Mariano Rajoy: “Catalunya, de todos los territorios del Estado espanyol, es en este momento, más de treinta años después de instaurar la democracia, el que tiene menos dotación de infraestructura. Es el que más contribuye al PIB, y por tanto al crecimiento económico, y el que tiene menos dotación de infraestructura pública”. Igualtat de tots els espanyols?
El premi: diàleg zero i portes tancades
La Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pel poble i sentenciat, 33 lleis catalanes al Tribunal Constitucional espanyol, menyspreu pel Parlament de Catalunya, el menyspreu per la llengua catalana que no es diu ‘lapao’, l’intervencionisme econòmic i autonòmic, la prohibició de l’aspiració democràtica d’un referèndum a la nació catalana…, acceleren la força de l’empenta independentista a Catalunya i, al mateix temps, posen de manifest els greus errors polítics del president espanyol i, ara, president ‘en funcions’ Mariano Rajoy (‘Partido Popular’) que no ha aconseguit formar nou govern en cinc mesos i s’hauran de ‘repetir’ eleccions el 26 de juny.
www.unience.com
<<Evidentemente sin la existencia de un déficit fiscal no sería necesario para comunidades como la catalana pedir préstamos a los mercado. Qué opináis ? Es sesgado el planteamiento que se ha hecho en los medios? Debería permitirse el endeudamiento a algunas comunidades ( las más contribuyentes) y a las otras no? Hasta que punto es sostenible la solidaridad entre comunidades o quizás ha llegado el momento que cada palo aguante su vela?>>
És evident que ha arribat el moment de posar els papers sobre la taula, donar la cara i actuar, senyors del ‘Partido Socialista Obrero Español’ i ‘Ciudadanos’. El teatre a la política és patètic.
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
<<L’esforç cooperatiu de les nostres grans nacions lliures>>
“Bolívar, en una carta escrita quan estava exiliat i la causa de la llibertat semblava estar perduda, va dir: <<s’han esquinçat els vels. Hem vist la llum i no és el nostre desitg sumir-nos en la foscor>>. A la nostra època s’han esquinçat novament els vels. Els milions d’habitants dels nostres pobles que han viscut i viuen en la més desesperant pobresa; els que han patit i pateixen fam, injustícia social i ignorància, han vist un raig de llum, d’esperances d’una vida millor i més abundant per si mateix i per els seus fills. I no tenen la menor intenció de tornar a sumir-se en la més completa foscor”. (President John F.Kennedy, Palau de San Carlos, Bogotà (Colòmbia), 17 desembre 1961).
Visita de presidente Kennedy a Bogotá
“L’Aliança per el Progrés està ideada per transformar aquestes esperances en una realitat. Necessita d’un esforç immediat i ampli per part de tots els americans que satisfaci les necessitats bàsiques dels nostres pobles quant es refereix al traball, terres, llars i escoles. S’espera, doncs, que dins dels propers deu anys, la dècada de desenvolupament es trobi en camí de satisfer totalment aquestes necessitats bàsiques”. (President John F.Kennedy, Palau de San Carlos, Bogotà, Colòmbia, 17 desembre 1961).
Un treball constant per la justícia social i la pau
La gran mentida i crueltat de la guerra
The big lie and cruelty of war
www.elperiodico.com
Los bombardeos a tres hospitales y una escuela en Siria causan al menos 50 muertos
Dos hombres sostienen el cadáver de un bebé fallecido en un bombardeo en Siria el domingo reuters
Ataque a cinco hospitales y dos escuelas provocan muerte de 50 civiles en Siria: ONU
“Mentrestant, busquem reforçar a les Nacions Unides, ajudar-los a resoldre els seus problemes finacers, a fer que siguin un instrument eficaç per l’assoliment, i per que siguin un veritable sistema capaç de resoldre les disputes sobre la base de la llei, un instrument que pugui garantir la seguretat dels grans i del petits, i de crear condicions sota les quals, finalment, puguin ser abolits els armaments“
(President John F.Kennedy)
———————————————————————-
El naixement d’una nació.Què és Catalunya
Ultra que en els noms comuns, és palesa l’aportació visigòtica i franca en l’onomàstica personal i, a partir dels noms, en els topònims.
Els primers noms germànics entre els habitants de les nostres terres aparegueren a partir del final del segle VI, després de la conversió al catolicisme del rei visigot Recared. En els episcopologis, apareixen noms germànics com Laülf a Barcelona, Ataülf a Gifrona, Froïscle a Tortosa, etc. Aqueixos noms alternaven amb els anteriors de tradició romana –Caecilius, Aurelius- i amb els introduïts pel cristianisme, Aeternalis, Felix, Ceprianus, etc.
A partir de la conquesta carolíngia, els noms germànics predominaven sobre els de qualsevol altra procedència. A la Catalunya comtal, assoliren les 2/3 parts del total dels noms personals que apareixen en els documents. (Ulisses, 11).
La conversió de Recared al cristianisme
INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA ► L’any 414, comandats pel seu rei Ataulf, els visigots entren dins Hispània i aniquilen els alans i els vàndals …