2006-2018, tretze anys amb el conflicte i solució pendent per Catalunya, mentre un 48% dels ciutadans ‘si’ volen un estat independent front al 43,7% del ‘no’ ,i, el retrocés econòmic s’enquista
23 maig 2018 per Enric Figueras
S’hagués pogut trobar una solució apropiada l’any 2006 –pau i concòrdia diu ara el president Rajoy- amb la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, però, el senyor Rajoy i el Partido Popular -ara amb el suport de Ciutadans i amb la negativa, ara, d’ajuda a Catalunya del Partido Socialista Obrero Español- van optar per la fatídica recollida de signatures per els territoris de les nacions immemorials que formen Espanya, contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Després, recurso al Tribunal Constitucional no renovat i, quatre anys més tard, la pitjor de les sentències. L’Estatut que el poble no havia votat. Un panorama als ulls dels que estimen la democràcia d’enorme menyspreu cap als ciutadans, al Parlament i Institucions de la nació catalana. Va ser a partir d’aquest moment, d’una penositat separadora imcreïble, quan es va començar a enfonsar la unitat d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Sense un gran federalisme i de gran democràcia -que li és com la seva pròpia existència- Espanya no podrà desenvolupar la força i el progrés de les nacions que la formen. El centralisme radical i autoritari sempre ha portat al fracàs social i econòmic a l’Espanya de la mediocritat. Catalunya ja no li aporta el 20% del PIB.
Bèlgica
Monarquia constitucional i Estat federal, el poble troba les seves aspiracions
slideplayer.es
turismoeuropa.no.comunidades.net
eurosdebelgica.blogspot.com
Sense un gran federalisme i de gran democràcia -que li és com la seva pròpia existència- Espanya no podrà desenvolupar la força i el progrés de les nacions que la formen
És força estrany en una democràcia europea del segle XXI, que el Congrés de Representants, el Senat i el Govern del senyor Rajoy al qual, ara, dóna suport Ciutadans i després de 13 anys, no hagin atès, no hagin escoltat, no hagin fet cas i hagin fet oïdes sordes, oídos sordos, a les continuades demandes de diàleg i sentar-se a treballar per la solució del conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Per aquest motiu, una i altra vegada, els presidents Mas i Puigdemont es van desplaçar a la Moncloa per intentar iniciar sessions de treball, tal com haguessin fet els dirigents, governs i Parlaments dels països de la Comunitat Europea, Unió Europea del segle XXI. La nació catalana té experiència en el treball del parlamentarisme, la negociació i el pacte. En el segle XI ja en el Parlament de Catalunya es parlava de PAU, abans molt abans del Parlament d’Anglaterra el qual establiment correspon al segle XII. La nació catalana -defensora de la democràcia- mai ha tingut por davant el treball de parlar i dialogar. Davant els representants empresonats, exiliats refugiats, inhabilitats, multats, embargats…, la nació catalana no té cap por de treballar per la pau i l’estabilitat social, política, econòmica…Europa i el món ho estan veient. Els possibles milions de visitants europeus i del món -la inestabilitat allunya els visitants i les inversions-, també ho veuen.
blogs.sapiens.cat
En el segle XI al Parlament de Catalunya ja es parlava de Pau
Treball pel diàleg, negociació, pacte i l’enteniment: la intel.ligència i el servei dels polítics responsables
Work for dialogue, negotiation, agreement and understanding: the intelligence and service of responsible politicians.
rosettasister.wordpress.com
www.gettyimages.co.uk
iipdigital.usembassy.gov
adribosch.wordpress.com
www.aarp.org
www.elconfidencial.com
Pensar, dialogar, negociar, pactar…el camí cap a la intel.ligència i responsabilitat política
www.listindiario.com
www.bbc.co.uk
elnacionalista.mforos.com
www.aarp.org
www.alertadigital.com
Rostres impenetrables, males cares, decepció popular, fracàs històric, no estar per la tasca, enfonsament d’una nació de nacions i, retratats per la història
L’hora de l’enteniment i la responsabilitat
www.elperiodico.com www.elespanol.com
* Sense l’alliberament dels representants polítics catalans -que fan a la presó? es pregunta la justícia europea i del món lliure i destacats juristes de les nacions d’Espanya-, bons polítics, bones persones, pares de família honestos, treballadors honrats pel benestar de tots els ciutadans de Catalunya -tant pels que són independentistes com pels que no ho són- tancats a la presó des del 2 de novembre de l’any 2017 de manera preventiva, provisional, a milers de quilòmetres de distància, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
* Sense utilitzar la política pel treball de resoldre les aspiracions i demandes polítiques, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, veu “necessari i urgent” solucionar el conflicte amb Espanya “amb diàleg polític” i lamenta “els dolorosos empresonaments preventius” dels independentistes.
www.lavanguardia.com
*Sense la restauració de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
www.elmundo.es
El Congreso aprueba el Estatuto catalán con 189 votos a favor y 154 en contra
-
CiU acusa al PP de haber abierto ‘heridas que tardarán en cicatrizar’
Des de l’any 2006, tretze anys d’una tragèdia penosa, vuitcentista, ruïnosa i que només serveix per utilitzar Catalunya com a arma electoral per aconseguir vots dels espanyols
* Sense la convicció de que la veritable autonomia és la facultat de governar-se per les pròpies lleis, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
*Més de vint lleis socials demanades pels ciutadans i aprovades pels representants del Parlament de Catalunya, portades al Tribunal Constitucional espanyol per part del president Rajoy i del govern del Partido Popular, que governa amb el suport de Ciutadans d’Albert Rivera. Aquest jove i inexpert representant té una obsessió de pel.lícula per ser president del govern espanyol i una obsessió, també de pel.lícula en blanc i negre, d’un constant intervencionisme sobre la nació catalana i els milions d’independentistes que cada dia són més a Catalunya. Aquestes actituds separadores són les que generen més independentisme o, com diu cada dia el senyor Rivera, separatistas, (gràcies als separadors).
En el fons, tant Rajoy com Rivera, no coneixen, no saben, no comprenen, ignoren i son aliens al que és Catalunya, immemorial nació catalana. Tampoc saben el que és una veritable autonomia. Per aquest motiu suspenen continuament l’assignatura sobre que és Catalunya, que es Catalonia, quae est Catalaunia. I això no és gens aconsellable per uns representants que volen governar a Espanya, nació de nacions perjudicades per un centralisme lligador de mans. Ho confirmen les 23 lleis socials demanades pels ciutadans de Catalunya i portades per part del Gobierno español del Partido Popular, al Tribunal Constitucional. Sempre contra Catalunya, siempre contra Cataluña, paga i calla. Hic eventus.
Wikimedia Commons
File:Ramon Casas Charge.jpg
La càrrega, també coneguda com a Barcelona 1902, és una pintura a l’oli d’estil realista de grans dimensions realitzada per Ramon Casas entre 1899 i 1902 a Barcelona i que actualment està exposada al Museu de la Garrotxa d’Olot |
|---|
L’injust sistema de finançament ofega el progrés de Catalunya, escampa la injustícia social i no respecta el principio de igualdad
* Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat a Catalunya ha donat un sistema finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per 100 segons el criteri del flux del benefici).
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
L’aportació neta de fons de Catalunya a l’Estat Espanyol correspon a 16.000 M Euros cada any. Aquesta quantitat se situa, segons el sistema de càlcul que s’empri, entre el 5% i el 8% del PIB català anualment, i altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra ma d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
<< I aquest no és problema que afecta només a les classes obreres. Els empleats administratius també estan sent desplaçats pels computadors automàtics i per nous processos d’automatització. Aquesta Administració intenta fer avançarl’economia del Govern i de tota la nació, però també haurem de trobar en el campde l’economia privada treball per a tots aquells que vulguin treballar >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< And this is not a problem that affects only the working classes. Administrative employees are also being displaced by automated computers and by new automation processes. This Administration tries to advance the economy of the Government and of the whole nation, but we will also have to find in the field of private economy work for all those who wish to work >>.(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
<< Tots aquests fenòmens que vostès han tingut ocasió de veure en aquesta ciutat i Estat: obrers desplaçats per l’automatització, nois i noies que han hagut d’abandonar els seus estudis i que ara deambulen pels carrers; homes que han deixat la granja buscant feina; que han deixat la mina, la fàbrica, el ferrocarril o la zona deprimida. També vostès tenen la seva part de negres, dones i homes grans sense feina, tot i que sota la direcció dura però eficaç de l’alcalde d’aquesta ciutat, Daley, s’estan creant nous llocs de treball amb més rapidesa que en qualsevol altra ciutat d’aquesta nació. El mateix pot dir-se en gran escala de tot el país. El nostre mercat laboral va augmentar en gairebé dotze milions de persones durant els últims quinze anys, però el nombre de llocs de treball només ho va fer en deu milions. En els últims cinc anys hem vist un increment anual de solament 175.000 llocs de treball, a part de l’agricultura, en comparació amb els set-cents mil habitats en cadascun dels anys precedents. La nostra total producció neta nacional va créixer a un ritme de només el tres per cent, mentre que la desocupació va romandre continu per sobre del cinc per cent. I la pèrdua d’hores-home de l’any passat, en termes d’aquells que volen però no poden trobar una feina fixa, va ascendir a la sorprenent xifra de mil milions de dies de treball, equivalent al que seria detenir la marxa del país sense producció , sense serveis i sense pagues durant tres setmanes >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< All these phenomena that you have had occasion to see in this city and state: workers displaced by automation, boys and girls who have had to abandon their studies and who now roam the streets; men who have left the farm looking for work; who have left the mine, the factory, the railway or the depressed area. You also have your share of blacks, women and older men without work, even though under the hard but effective leadership of the mayor of this city, Daley, new jobs are being created more quickly than in any other city in this nation. The same can be said on a large scale throughout the country. Our labor market increased by almost twelve million people during the last fifteen years, but the number of jobs only increased by ten million. In the last five years we have seen an annual increase of only one hundred and seventy-five thousand jobs, apart from agriculture, compared to the seven hundred thousand inhabited in each of the preceding years. Our total national net production grew at a rate of only three percent, while unemployment remained continuous above five percent. And the loss of man-hours last year, in terms of those who want but can not find a permanent job, amounted to a staggering one billion workdays, equivalent to what it would be to stop the country’s march without production , without services and without pay for three weeks >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
———————————————————————–
La frase
“La voluntat de càstig i venjança de l’Estat degrada la democràcia”
“La voluntad de castigo y venganza del Estado degrada la democrácia”
“The will of punishment and revenge of the State degrades democracy”
( Oriol Junqueras)
(Carta des de la presó d’Estremera (Madrid) -1.260 quilòmetres anada i tornada- d’Oriol Junqueras, representant i junt amb altres representants del poble de Catalunya, immemorial nació catalana, empresonat des del 2 de Novembre de l’any 2017, amb caràcter PREVENTIU i PROVISIONAL)
ecodiario.eleconomista.es
Empresonat des del 2 de novembre de l’any 2017 a la presó d’Estremera, Madrid, amb presó PREVENTIVA, PROVISIONAL. President d’Esquerra Republicana deCatalunya i vicepresident de la Generalitat de Catalunya. És llicenciat en Història,amb especialitat en Història Moderna i Contemporània, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor associat al departament d’Història Moderna i Contemporània de la UniversitatAutònoma de Barcelona. És autor, a més, dels llibres ‘Els catalans i Cuba’, ‘La batalla de l’Ebre’, ‘Manel Girona’, ‘El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell’,’Guerres dels catalans o Centres i Perifèries : Catalunya, Espanya, Cuba ‘.
www.elespanol.com
Encarcelado desde el 2 de noviembre del año 2017 en la cárcel de Estremera, Madrid, en prisión PREVENTIVA, PROVISIONAL. Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya y vicepresidente de la Generalidad de Cataluña. Es licenciado en Historia, con especialidad en Historia Moderna y Contemporánea, y doctor en Historia del Pensamiento Económico por la Universidad Autónoma de Barcelona. Es profesor asociado al departamento de Historia Moderna y Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona. Es autor, además, de los libros ‘Els catalans i Cuba’, ‘La batalla de l’Ebre’, ‘Manel Girona’, ‘El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell’, ‘Guerres dels catalans o Centres i perifèries: Catalunya, Espanya, Cuba’.
www.elconfidencialdigital.com
Imprisoned since November 2, 2017 in the prison of Estremera, Madrid, in PREVENTIVE, PROVISIONAL prison, president of Esquerra Republicana de Catalunya and vice president of the Generalitat of Catalonia. He has a degree in History, with a specialty in Modern and Contemporary History, and a PhD in History of Economic Thought from the Autonomous University of Barcelona. He is a professor associated with the Department of Modern and Contemporary History of the Autonomous University of Barcelona. He is also the author of the books’ Els catalans i Cuba ‘,’ La batalla de l’Ebre ‘,’ Manel Girona ‘,’ El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell ‘,’ Guerres dels catalans o Centers i perifèries : Catalunya, Espanya, Cuba. ‘
cuadernodelbaluarte.wordpress.com
Des de l’any 2006, recollida de signatures pels territoris de les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, per part del representant Rajoy i del ‘Partido Popular, després a l’oposició, i ara amb el suport d’Alberto Rivera i de’ Ciutadans ‘, contra la Llei Orgànica’ d’obligat compliment ‘del Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament de Representants, retallat i aprovat pel Parlament de Representants i el Senat de Madrid, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya, deien : ‘Signar contra Catalunya!’. Després el recurs del senyor Rajoy i del ‘Partit Popular’, davant del Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació, contra la Llei Orgànica ‘d’obligat compliment’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Intervencionisme constant sobre Catalunya i deixant a l’Autonomia constitucional -Estat de les Autonomies? – com una autonomia de pantomima. Des de l’any 2006, tretze anys amb un resultat horrorós i horrible, sense solucionar, treballar, parlar, dialogar, arribar a objectius positius -molt fàcils d’aconseguir amb treball i enteniment, al que Catalunya sempre s’ha volcado-, per aconseguir assolir bons resultats i bons negocis de progrés per part del que hauria hagut de ser un gran Govern intel·ligent. Tantmateix, els grans negocis socials i de progrés del govern, haurien de ser uns bons negocis per el poble. Després de tretze anys perduts i d’un enorme ridícul europeu i internacional el cistell buit del tot. I les pensions també.
Enfonsament social i econòmic total
Quin és el cost d’aquest avió?
El PIB de Catalunya, cada vegada més baix
Desde el año 2006, recogida de firmas por los territorios de las naciones constretes i amargadas; no reconocidas ni aceptadas que forman la denominación España, por parte del representante Rajoy i del ‘Partido Popular, después en la oposición, y ahora con el apoyo de Alberto Rivera y de ‘Ciutadans’, contra la Ley Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ del Estatuto de Autonomia de Cataluña, revisado por el Consejo Consultivo de la Generalidad de Cataluña, aprovado por el Parlament de Representants, recortado y aprovado por el Parlamento de Representantes y el Senado de Madrid, ratificado por el rey y por los ciudadanos de Catalunya, decian: ‘¡Firmar contra Cataluña!’. Después el recurso del señor Rajoy y del ‘Partido Popular’, ante el Tribunal Constitucional español pendiente de renovación, contra la Ley Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ del Estatuto de Autonomia de Cataluña. Intervencionismo constante sobre Cataluña i dejando a la Autonomia constitucional -Estado de las Autonomias?- como una autonomia de pantomima. Desde el año 2006, trece años con un resultado horroroso y horrible, sin solucionar, trabajar, hablar, dialogar, alcanzar objetivos positivos -muy fáciles de lograr con trabajo y entendimiento, a lo que Catalunya siempre se ha volcado-, para conseguir alcanzar buenos resultados y buenos negocios de progreso por parte de lo que habría tenido que ser un gran Gobierno inteligente y dialogante y no la mediocritat del inmobilismo centralista. Al fin y al cabo, los grandes negocios sociales y de progreso del gobierno, són unos buenos negocios para el pueblo. Después de trece años perdidos y de un enorme ridículo europeo y internacional, la cesta vacía del todo. I las pensiones también.
Since 2006, collection of signatures for the territories of constipated and bitter nations; not recognized or accepted that form the name Spain, by the representative Rajoy i of the Popular Party, later in the opposition, and now with the support of Alberto Rivera and of ‘Ciutadans’, against the Organic Law ‘of obligatory compliance’ of the Statute of Autonomy of Catalonia, revised by the Consultative Council of the Generalitat of Catalonia, approved by the Parliament of Representatives, cut and approved by the Parliament of Representatives and the Senate of Madrid, ratified by the King and by the citizens of Catalonia, said : ‘Sign against Catalonia!’ After the appeal of Mr. Rajoy and the ‘Popular Party’, before the Spanish Constitutional Court awaiting renewal, against the Organic Law ‘mandatory’ of the Statute of Autonomy of Catalonia. Constant interventionism on Catalonia and leaving the constitutional Autonomy – State of the Autonomous Regions – as a pantomime autonomy. Since 2006, thirteen years with a horrific and horrible result, without solving, working, speaking, dialoguing, achieving positive objectives -very easy to achieve with work and understanding, which Catalonia has always turned to-, to achieve good results results and good business progress on the part of what would have had to be a great intelligent and dialoguing government and not the mediocrity of centralist immobilism. After all, the great social business and government progress are good business for the people. After thirteen years lost and a huge European and international ridicule the empty basket completely. And pensions too.
———————————————————————–
La música immortal que ens fa companyia
———————————————————————–
Els colors del món
paisatgesdelsolsones.blogspot.com
———————————————————————-