Robert Ruark ‘l’americà’ intrèpid: Records d’Àfrica i aquella Costa Brava
20 agost 2018 per Enric Figueras
Això passava cap allà els anys 50, a Palamós i Sant Antoni de Calonge. En una Costa Brava que desprenia els aires, colors i paisatges del paradís d’unes platges silencioses i tranquil.les, que roben al cel el seu blau suau. D’aigües cristal.lines i platejades. Encara ningú o gairebé ningú, intuïa el gran canvi que se’ls acostava. Un terratrèmol a la seva vida. Un futur amb un canvi climàtic cada vegada més avasallador i sense que els alienígens en siguin els culpables.
El senyor Robert Ruark, natural de Wilmington, Carolina del Nord, anomenat ‘l’americà’, es trobava esplèndidament a la seva casa de la platja d’es Monestri, de Sant Antoni de Calonge, a trepitjar l’aigua, com aquell que diu. De tot aquell indret li havia parlat molt bé la gran estrella del cinema, Madelaine Carroll -reconeguda com una de les més belles actrius cinematogràfiques-, amiga i veïna seva resident des dels anys 30 a Torre Valentina, de Calonge i Sant Antoni.
Robert Ruark, una vida a l’Àfrica
Una visió d’Àfrica, per al món
Madeleine Carroll, bondadosa i bella actriu
El paradís mateix
La Cristina i la Carme Viu, de Palamós, el van ajudar en les tasques de la casa d’es Monestri. Els seus guisats a la casola eren fantàstics. D’això també en donava fe, el periodista i escriptor Truman Capote, estatunidenc, Nova Orleans (Louisiana) que, informat pel mateix Ruark, amic i col.lega, va venir a principis dels anys seixanta a Palamós per poder escriure amb pau i tranquil.litat -diguem-ho així-, la seva obra principal, In cold blood, A sang freda, de la qual es féu la pel.lícula homònima A sang freda, 1967. Algunes vegades, Capote, fou convidat per Ruark a sopar a la seva casa d’es Monestri.
La Cristina i la Carme Viu, de Palamós, amb Robert Ruark ‘l’americà, responsables dels fantástics guisats a la casola
Truman Capote, In cold blood, A sang freda, mentre les barques de pesca de Palamós començaven la seva enrenou a les cinc del matí. Un cop despertat, no tenia excusa per no començar a escriure.
clublecturacoruna.wordpress.com
De izquierda a derecha, Familia Clutter (Holcomb, Kansas), Dick Hickock y Perry Smith els seus assassins. 1959.
He sentit explicar, al llarg dels anys, moltes coses sobre ‘l’americà’. M’han quedat aquelles que parlen de la gran passió de Robert Ruark per l’Àfrica. Comunicador, escriptor, filmador, guionista cinematogràfic, explorador i acompanyant de safaris. Els seus articles, reportatges, imatges, ocupaven les planes de les més prestigioses revistes i rotatius nord-americans i del món. La seva participació en pel.lícules sobre l’Àfrica, així com una quinzena de llibres, deixen testimoni d’aquesta passió per la vida i la sabana africana.
Robert Ruark, far left, and his wife, Virginia, far right, with Armand and Poochy Denis, explorer-filmmakers, in 1951.
Jo tenia uns 8 o 9 anys quan el meu pare, en Josep Figueras ‘en Pepito’, que era empleat del Banco Hispano Americano, a Palamós, m’explicava algunes aventures de l’Àfrica que escrivia i filmava ‘l’americano’. Al seu torn, el secretari del senyor Ruark, Alan Ritchie, que anava de tant en tant a la sucursal del Banco Hispano a recollir la correspondència de Ruark, -de vegades li portava el meu pare- li explicava algunes d’aquestes aventures que, a mi, em deixaven bocabadat. Recordo que amb els meus amics del carrer -en aquell temps vivíem a Sant Joan de Palamós- jugàvem a ser exploradors a l’Àfrica. En aquells anys, jugar al carrer, era una cosa molt important, gairebé com una norma educativa. Feies amics i vivies la vida del barri. Naturalment, amb el barret i el rifle sempre a punt. Múltiples aventures omplien la nostra imaginació infantil.
D’esquerra a dreta Lluís Prats i Ramonet, iniciador de la tasca d’informació i comunicació turística a Palamós (Costa Brava-Girona-Catalonia), a través del Centre d’Iniciatives i Turisme, precursor de l’actual Conselleria i Oficina d’Informació Turística. Al seu costat, Santiago Bañeras i Goday, músic i compositor de sardanes
En aquells dies, a Palamós, va gaudir d’especial protagonisme, el Centre d’Iniciatives i Turisme que seria el precursor de l’actual Oficina Municipal de Turisme i de la Conselleria del mateix nom. Sense una vasta i amable informació el sector turístic i el moviment econòmic que representa, volaria sense una ala. Ànima d’aquest centre va ser el recordat carter de Palamós, Lluís Prats i Ramonet que rebia sol·licituds d’informació turística i allotjament per part dels primers visitants de Palamós i de la Costa Brava. El senyor Prats contestava personalment i amb molta amabilitat a aquestes demandes d’informació, precursores del que seria anys a venir l’enorme arribada de visitants. També tenia cura de la correspondència de l’escriptor Truman Capote, al qual li portava personalment. Anys més tard el senyor Lluís Prats va ser homenatjat per l’Ajuntament de Palamós per la seva tasca al servei de la naixent informació turística.
<<Estimar la lectura és baratar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia>>. (JFK).
oztypewriter.blogspot.com
El que no va ser imaginació, ben real, el coneixement i proximitat de Ruark sobre la lluita independentista dels pobles de l’Àfrica Oriental, com l’aixecament de Mau Mau. Un poble de camperols -els kikuyus- que treballaven sense drets en terres pròpies confiscades per colons europeus. Mau Mau, posteriorment, va ser el nom de l’organització guerrillera que va lluitar contra l’Imperi britànic durant el període 1952-1960. Encara que militarment l’aixecament Mau Mau va fracassar, va precipitar la independència keniana i va motivar la lluita contra les potències colonials en altres regions africanes. La rebel.lió no va tenir èxit militarment, però va ajudar a crear el clima que va portar a la independència de Kenya el 1963.
La rebel.lió dels Mau Mau
atlantablackstar.com
Nairobi, Kenia, 24 April, 1954, British invaders stand with guns over the Kikuyu oroMau Mau people of Kenia who organized to fight British oppression. The Kikuyuanti-colonial soldiers engaged the British army from 1952-1960 in what is known asthe Mau Mau Rebellion. It is estimated that over 20,000 Kikuyus were killed fightingagainst British colonialista.
Photograph: Popperfoto / Popperfoto / Getty Images
Dues de les novel.les posteriors de Robert Ruark van tractar sobre aquesta lluita independentista. Something of Value és una d’aquestes novel.les sobre la qual el director, Richard Brooks, va rodar la pel.lícula del mateix nom l’any 1957, en un moment en què el doble problema de la descolonització a l’Àfrica i de la segregació racial als Estats Units d’Amèrica era ben viu.
Robert Ruark va morir de malaltia a Londres, el dia 1 de Juliol de 1965, a l’edat de 49 anys. Li van quedar moltes il.lusions i feina per realitzar, però, com solia dir el seu paisà John F.Kennedy: “Les exigències de la vida no sempre es presten a elecció.” Circumstància dolorosa pel propi president dos anys abans. Robert Ruark va ser enterrat en el cementiri de Palamós. Sobre la llosa de la seva tomba, en una placa, hi figura escolpit:
ROBERT RUARK
ESCRITOR
NACIÓ EN CAROLINA DEL NORTE
EL 29 DE DICIEMBRE DE 1915
FALLECIÓ EN LONDRES
EL 1 DE JULIO DE 1965
GRAN AMIGO DE ESPAÑA
E.P.D.
blogs.elpunt.cat
www.biblio.com
.jpg?resize=223%2C285)
…
www.biblio.com
Photograph of the President, seated in a chair beside author Robert Ruark and another official, before a table of African souvenirs, Inscribed “To Bob Ruark, whose perceptive views of the world keeps [sic] us all on our toes, Lyndon B. Johnson”
Foto: Ramon Prats
Costa de Palamós des del paratge de La Fosca – Costa Brava – Catalonia
———————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La Família de l’Home
<< Si la nostra societat ha de promoure la Família de l’Home, donem-nos compte des d’ara mateix de la magnitud de la nostra tasca. És una destinació molt greu, perquè la Família de l’Home en el món d’avui està vivint molt malament >>.
(JFK)
<< If our society is to promote the Family of Man, let us realize from now on the magnitude of our task. It is a very serious destiny, because the Family of Man in the world today is living very badly >>.
(JFK)
<< Els membres d’una família han de portar-se bé amb els altres, però això no passa així; i les hostilitats no es limiten a les grans potències de l’Est o de l’Oest.Per contra, els Estats Units i la Unió Soviètica, bons coneixedors dels seus poders mútuament destructors i de les seves responsabilitats i obligacions d’extensió mundial, en certes ocasions han buscat introduir una major nota de precaució en la seva aproximació a zones de conflicte >>.
(President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
Veintisiete muertos, la mayoría niños, en incendio en hospital de Siria
<< The members of a family should get along well with each other, but this does not happen; and hostilities are not limited to the great powers of the East or the West. On the contrary, the United States and the Soviet Union, well aware of their mutually destructive powers and their responsibilities and obligations of global extension, have on certain occasions sought to introduce a greater note of caution in their approach to zones of conflict>>. (Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Imágenes sobre la aplicación de programas de la Alianza en América Latina
(Fuente: Jeffrey Taffet, Foreing Aid as Foreing Policy. The Alliance for Progress in Latin America, Routledge, 2007)
Discurso de J. Kennedy en la Casa Blanca en el cual presenta la Alianza para el Progreso frente al cuerpo diplomático de América Latina el 13 de marzo de 1961.
Trip to Costa Rica: President Kennedy at a welcoming ceremony given by Costa Rican Christian Democratic Youth (Juventud Costarricense Demócrata Cristiana) at the United States Embassy Residence in San Rafael de Escazú
<< I tot i així, la pau entre l’Est i l’Oest no portaria la pau a la Família de l’Home.Durant el mes passat, el món ha estat testimoni d’hostilitats o amenaces en una dotzena o més de disputes independents de la lluita que es lliura entre el comunisme i el món lliure …; disputes entre africans i europeus a Angola; entre veïns nord-africans al Mogreb; entre dos Estats àrabs sobre el Iemen; entre l’Índia i el Pakistan; entre Indonèsia i Malàisia; Cambotja i Vietnam; Etiòpia i Somàlia, i molts més >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat deNova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
Ciudadanos sirios aguardan junto a la frontera turca. Reuters
Las heridas de Siria: 470.000 muertos y cinco millones de refugiados
(Any 2016)
<< And even so, the peace between the East and the West would not bring peace to the Family of Man. During the past month, the world has witnessed hostilities or threats in a dozen or more independent disputes over the struggle between communism and the free world … disputes between Africans and Europeans in Angola; between North African neighbors in the Mogreb; between two Arab States on Yemen; between India and Pakistan; between Indonesia and Malaysia;Cambodia and Vietnam; Ethiopia and Somalia, and many more >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Tractat de prohibició parcial de proves nuclears
El president John F. Kennedy
ratifica el tractat el 7 d’octubre de 1963 a Washington D.C.
———————————————————————–
La frase
<<Una nació que cria fills que fugen d’ella per no transigir amb la injustícia és més gran pels que es van que pels que es queden>>
(Ángel Ganivet)
<<Una nación que cría hijos que huyen de ella por no transigir con la injusticia es más grande por los que se van que por los que se quedan>>.
(Ángel Ganivet)
<<A nation that raises children who flee from it for not compromising with injustice is greater for those who leave than for those who stay>>.
(Angel Ganivet)
franciscoacuyo.blogspot.com
Ángel Ganivet García (Granada, 13 de desembre de 1865 – Riga, 29 de novembre de 1898)
———————————————————————–
Els colors del món
Catalunya, immemorial nació catalana, en groc
www.elnacional.cat
A Nova York, ‘l’Estalada’
(Estats Units d’Amèrica)
———————————————————————–
La cançó
La veu d’un poble, la veu d’una nació
———————————————————————–
Un món d’emigrants
Un món d’emigrants. L’exemple dels Estats Units d’Amèrica, nació federal formada per Estats federals lliures que també són Estat i que els emigrants han convertit en un gran país lliure, acollidor i fort. La seva Constitució no és una roca fossilitzada, és una eina de progrés i llibertat.
Senator Ted Kennedy, defensor del poble, de la Família de l’Home i de la dignitat humana