Era un home brusc, sempre mastegava un cigar, era defensor a ultrança de les Forces Aèries dels EUA, i s’ho passava d’allò més bé quan, pel seu bel.licós i recalcitrant vocabulari, feia posar frenètic al president John F.Kennedy. Es tractava del general Curtis LeMay, (Columbus, Ohio, 15 de novembre de 1906) – Riverside, Califòrnia, 1 d’octubre de 1990). Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire, durant els anys 1961-1965. Se’l  deia Curtis “Bombs away” per la seva facilitat en que ordenava bombardejos massius.

Seguint aquesta trajectòria, els enfrontaments amb el president Kennedy  -predicador de la negociació diplomàtica, la llibertat i la Pau- eren constants. LeMay, al contrari, era predicador de la guerra i es queixava de la fòbia dels nord-americans a les armes nuclears. Va ser el general Curtis LeMay qui va expressar que “volia bombardejar als enemics fins a tornar-los a l’Edat de Pedra”. L’expressió, ara, no correspon al president Trump, sinó que, en el seu dia, -crisi dels missils provocada per Cuba i la Unió Soviètica, any 1962- la va fer seva el general LeMay. L’actual i equivocat president dels EUA l’ha volgut plagiar i utilitzar, per fer propaganda de la seva inútil campanya de guerra que tants morts civils i militars està ocasionant. Tantes famílies destrossades i comdemnades als desplaçaments, l’exili, la fam i el terror permanent. També, l’enfonsament econòmic del món lliure. Quina vergonya pels Estats Units d’Amèrica!

Poca inclinació pels caps militars

 

No resulta sorprenent que, des del principi del seu mandat, Kennedy sentís poc aferrament per els caps militars. En el cas de LeMay, el secretari adjunt de Defensa, Roswell Gilpatric, va qualificar LeMay de “recalcitrant”. Cada vegada que el president Kennedy tenia que reunir-se amb LeMay -va dir Gilpatric-, al final gairebé li donava un atac. Vull dir que es posava frenètic al final d’una reunió amb LeMay perquè, bé, LeMay no escoltava, no li feia cas, i feia allò que Kennedy considerava propostes ultratjants, que no tenien cap relació amb la situació existent els anys seixanta. Així que el president no el veia mai, només en alguna ocasió cerimonial o quan creia que tenia que quedar constància de que havia escoltat a LeMay. I tenia que romandre allà assegut. Jo veia al president just després. Estava furiós. Estava fora de si, més a prop del que mai havia estat de…” va dir Gilpatric sense finalitzar la frase. ( A “J.F. Kennedy: Una vida inacabada”, de Robert Dallec).

Ancorats en altres temps passats

 

No era només LeMay, hi havia un grup d’alts comandaments militars del Pentàgon i la CIA que menyspreaven i no tenien cap respecte pel seu Comandant en Cap. Els esforços del president Kennedy per l’expansió mundial de la llibertat, el progrés i la Pau -mitjançant la negociació diplomàtica i el no imposar al món una ‘Pax Americana’ per la força de les armes nuclears, era considerat un acte de debilitat, covardia i, fins i tot, de ‘traïció’ per part d’aquests militars ‘falcons’ ancorats en altres temps passats. Allò que més els va exasperar va ser la negativa del president Kennedy d’enviar tropes de combat al Vietnam, i, la seva ordre de fer tornar a casa a un miler d’efectius militars, abans de finalitzar l’any 1963. La seva voluntat de cara a la negociació diplomàtica i la Pau, era que abans de finalitzar l’any 1965 tots els efectius militars destinats al Vietnam haguessin retornat als EUA. Malauradament i molt dissortadament amb l’assassinat del president Kennedy a Dallas (Texas), el 22 de novembre de 1963, just a finals de quan la seva ordre com a Comandant en Cap de les Forces Armades es tenia que posar en marxa, i, no es va complir.

Milions de morts

 

Aquest incompliment va portar una escalada en la guerra (1955-1975) i en el nombre de morts. Es calcula que van morir entre 966.000 i 3.010.000 vietnamites. Els Estats Units van comptabilitzar 58.159 baixes i més de 1700 desapareguts. També, els milers que van tornar a casa lisiats i malalts. Aquesta hecatombre humana és el que el president Kennedy -coneixedor actiu de la guerra- i mitjançant la via de l’esforç de la negociació, el treball diplomàtic i les Nacions Unides, volia evitar als seus compatriotes <<…my felow americans…>> i al dret a viure de la raça humana.

Va ser el general Curtis LeMay <<Bombs away>> qui va dir que “volia bombardejar als enemics fins a tornar-los a l’Edat de Pedra”. Una frase tristament deplorable per posar més llenya al foc. El senyor Trump, retrocedint 63 anys, ha copiat la frase de LeMay i, en realitat, el que està fent és fer tornar als Estats Units d’América a ‘l’Edat de Pedra’. El món sencer, estupefacte, ho contempla.

El president John F.Kennedy i el general Curtis LeMay, Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire dels EUA.

———————————————————————-