Envinats

Una de les coses més difícils que hi ha per tot aquell qui vol escriure sobre vins és trobar les paraules justes per descriure cada vi tastat. I fins i tot, quan feliçment trobes un moment de lluïdesa enològico-literària, sovint és complicat ser capaç de poder comunicar les sensacions i sentiments que desperta cada copa. Trobar més tard, una correlació entre els aromes i propietats de cada vi i les característiques de terrer, vinya i treball de celler, acaba ja essent una feina gens senzilla, tot i que molt plaent intentar-la.

Però aquesta tasca, ja dic, complexa, a vegades no ho és tant quan et trobes amb vins com els del Celler Martí Fabra a la DO Empordà i darrera hi ha algú com en Joan Fabra. Una persona planera com la terra que treballa, autèntica com les seves vinyes i honesta en la feina al celler.  Els seus vins són grans per la seva excel·lent qualitat, però sobretot per l’equilibri que en Joan ha aconseguit també entre ells. Ha sabut donar-los a tots un espai, un moment adequat al seu caràcter. Una cosa molt difícil d’aconseguir i que trobo distingeix especialment aquest celler.

El Verd d’Albera i L’Oratori es presenten joves i frescos, volent agradar al primer glop, fàcils de beure en qualsevol moment i àpat. El Lladoner, és el rosat de garnatxa roja, fresc, saborós, fidel a l’Empordà. El Flor d’Albera, el seu moscat passat per bóta, ofereix una exclusivitat, un vi únic per a moments especials. Amb el Vinyes velles, en Joan té un vi molt afinat. Amb una relació qualitat-preu impressionant, és un d’aquells ‘vins de capçalera’, vins que agraden a tothom i que són tant versàtils que en qualsevol moment del dia ve de gust prendre-se’n una copa !

Els Masia Carreras són els vins top, el destí dels millors fruits i cupatges que fa el celler. Parlar del Masia Carreras blanc és ja parlar d’una icona a l’Empordà. Amb el seu cupatge de varietats de carinyana blanca i roja, garnatxa blanca i gris i picapoll, és un vi que enamora per la seva elegància. Un nas on destaquen les fruites blanques i els cítrics i els aromes de mantega i rebosteria, deixant un llarg postgust amb records de fruits secs. Magnífic. Un gran vi que manté la seva excel·lència any rera any.

Tot passejant per les vinyes de Martí Fabra, aquesta manera planera de fer les coses és ratificada. Totes les finques segueixen criteris de comreu respectuosos amb el medi. Tenint en compte les tècniques modernes, en Joan i el seu pare continuen amb la tradició llaurant i ‘escorcellant‘ perquè ‘és el que la vinya demana‘. Donant la màxima presència i importància a les varietats autòctones – les seves carinyanes blanques i roges centenàries són ja una llegenda- fugen de ‘talibanismes’ i també produeixen varietats com la syrah i chardonnay : el que interessa és fer bon vi essent respectuós amb la terra, però mantenint el sentit comú. Tant La Tribana (a prop del cementiri), amb chardonnay, carinyana vella, muscat d’Alexandria i garnatxa Negra, com a la Roca Trucada o Els Estanys, on regnen les esplèndides carinyanes, són finques planeres amb poc relleu on s’alternen els terrers sorrencs i granítics, hereves de moltes generacions de vinya i olivera.

Ja al celler, aquest binomi tradició-modernitat torna a quedar palès : el refredat de la fruita en càmara abans d’entrar a la premsa, les tines de ciment soterrades, el control ‘natural’ de temperatura a la seva sala de bótes aprofitant el soterrani de volta catalana de tota la vida, les bótes noves de roure francès i les de 500l per soleres…

Un goig tenir gent a l’Empordà com en Joan. Un d’aquells ‘savis’ que ho són no només per haver estudiat enologia i conèixer a fons com fer bons vins, si no també – i sobretot- per saber escoltar la tradició i sabent-la aplicar quan correspon.

(feu clic aquí per fotos de la visita)

Agrair la sempre estimable col·laboració de Jaume Pallàs en la documentació de la geo-localització de les finques.